Avui, 7 de març, a les 19 hores, a la Plaça Maria Agustina de Castelló, trau la #RojaaFabra

Trau #RojaaFabra

Aquesta vesprada tenim l'ocasió de protestar contra les agressions a la llengua i la cultura, el tancament de mitjans de comunicació en valencià, la supressió de línies en valencià, l'atac a la unitat de la llengua i tants altres desgavells del govern valencià del PP.

Milers de ciutadans i ciutadanes eixiran hui al carrer per a exigir la dimissió del president de la Generalitat i la convocatòria d’eleccions autonòmiques anticipades. L’acció simbòlica #rojaafabra, organitzada per una trentena d’entitats socials de tots els sectors i partits de l'oposició, ultima els preparatius per fer una demostració de força ciutadana de forma simultània a València i Castelló contra la “fallida global” del Govern actual del País Valencià.
 
L'acció #Rojaafabra es convoca contra la "fallida global" del Govern de Fabra i la "situació d'emergència" que viu el País Valencià. 
 

A les 19.00 hores de hui divendres, dia 7 de març, ciutadans anònims i representants de més d’una trentena d’entitats dels sectors de la sanitat, l'educació, la cultura, el drets socials i laborals, la llengua, democràcia, mitjans de comunicació i sostenibilitat així com dels principals sindicats i partits polítics de l'oposició -PSPV-PSOE, EUPV i Compromís- eixiran al carrer per traure la '#RojaaFabra' i denunciar la situació “difícil” i “d’emergència” per la qual travessa el País Valencià a tots els nivells a causa del model econòmic, social, cultural i polític del partit en el govern de la Generalitat. 

Entre les entitats convocants adherides a la protesta figuren ACPV, Ca Revolta, Escola Valenciana, Societat Coral El Micalet, Valencians pel Canvi, La Unió de Llauradors i Ramaders, Fapa-València, CCOO PV, UGT PV Intersindical Valenciana, Plataforma en defensa de la llei de la dependència, Coordinadora Discapacitat i Dependència, ACDESA-PV, Col·lectiu Ovidi Montllor, ACICOM, Federació de Dones Progressistes, Plataforma per l’Ensenyament Públic, Comitè d’empresa de Canal 9, Salvem el Cabanyal, Federació de Dones Progressistes, Mildenou, Comité d’Empresa RTVV, PAH, Grup per a la recuperació de la memòria històrica, Comissió cívica per un hospital digne a Campanar, Coordinadora de Dones pel dret de decidir, Foro Social, Fundació Hugo Zárate, Coordinadora de Plataformas en Defensa de las Personas Desempleadas, Coalció Compromís,  EUPV i PSPV-PSOE...

Els organitzadors han anunciat que la mobilització serà sostinguda en el temps “fins aconseguir una presidència sorgida de les urnes, no com la que tenim". I és que estan convençuts que la “situació d'emergència” actual, s'ha de traduir, mitjançant la demostració social d'aquesta vesprada, en una nova representació institucional i política.

 Avui a les 19 hores a la Plaça Maria Agustina de Castelló trau la #RojaaFabra!

Eleccions anticipades ja! Fabra dimissió! Manifestació a València i a Alacant 30 11 2013.

Capçalera mani València

Milers de persones estan marxant a hores d'ara a València i a Alacant demanant eleccions anticipades i la dimissió del president Alberto Fabra. No sé per què a Castelló no ens han convocat per eixir al carrer :-( Precisament i amb més força, per ser el poble d'Alberto i de Carlos, també podem i devem dir la nostra.

Eixida de la mani

No és casual que ahir, abans del tancament definitiu de Canal 9, la RTVV tinguera un seguiment del 30% de quota de pantalla quan abans en tenia al voltant del 3 o el 4%. Això vol dir que hi havia molta gent interessada seguint en directe  les últimes hores d'emissió i la presa per les forces de l'ordre públic de la televisió valenciana. Seguint l'anul·lació en directe de l'únic mitjà d'expressió públic d'abast de País Valencià en valencià.




Totes aquestes fotos les he pujades de twitter, de gent que ha anat penjant-les i que ens han fet partíceps del recorregut.

La coalició Compromís

Escola Valenciana

#rtvvvnoestanca i #fabradimissió #rtvvtornarà. Per una televisió de nova planta: pública, de qualitat, plural, independent i en valencià.

Pancarta al balcó d'un carrer de València

Més dura serà la caiguda!

Cartell de Més dura serà la caiguda

L'any 1956 el director estadounidenc Mark Robson estrenava el film Més dura serà la caiguda (The harder They fall en l'original) protagonitzada per Humphrey Bogart, Rod Steiger, Jan Sterling, i Mike Lane.

Eddie Willis (Humphrey Bogart) és un veterà periodista que serà requerit com a agent de premsa per un promotor boxístic, Nick Benko (Rod Steiger) per promoure un boxejador argentí, de pes i estatura impressionants, però sense cap habilitat per a la boxa,  "Toro" Moreno (Mike Lane), a qui fan creure que és un gran campió arreglant els seus combats. "El film estableix una incisiva, naturalista i agra estampa de les corrupteles i personatges que envolten el pugilisme". Per cert, aquesta seria la darrera pel·lícula de Humphrey Bogart, que moriria després d'un càncer d'esòfag.

He fet aquesta introducció per reflexionar sobre el paper que juga Alberto Fabra en la pel·lícula que estem veient tots els valencians i els ciutadans de tot aquest món interconnectat a través de les xarxes socials.

Alberto Fabra, és sense dubte, "Toro" Moreno, personatge introduït en el ring de la política pel promotor sense escrúpols Francesc Camps, com a successor seu, i format en el gimnàs de Carlos Fabra, a l'Alcaldia de Castelló.

Com "Toro" Moreno, que va acabar a l'hospital amb la mandíbula trencada per Buddy Brannen, deixat per tots i sense un duro, així acabarà el nostre Alberto i el Partit Popular de la "Comunitat Valenciana", derrotat en les urnes i oblidat pel seu partit i d'aquelles persones que ara es fan fotos en esmorzars a Madrid amb ell.

Són massa les humiliacions que el poble del País Valencià està patint. No vaig a estendre'm amb un memorial de greuges per totes les iniquitats i vergonya pels quals els valencians som coneguts en el món sencer (Gürtels, "aeropuerto del abuelo", "yo me pago mis trajes", foto de Camps i Rita en el Ferrari de la Fórmula 1, ex-presidents de diputació condemnats per frau fiscal, diputats demanant l'indult d'alcaldes corruptes...).

La gota que vessa el vas és el tancament de RTVV. Una corporació pública valenciana manipulada informativament, mal gestionada econòmicament, massa engreixada de personal afecte al règim i, tot s'ha de dir i precisament per això, que jo no veia quasi mai, excepte quan nevava al meu poble. Tot això és cert. Però també ho és que la culpa de tot això no la té el poble valencià, ni els treballadors de la casa, ni l'oposició qualificada per Alberto de "bipolar". No vull que RTVV es tanque, però no perquè seguisca com abans, sinó perquè la vull de nova planta: pública, de qualitat, plural, independent i en valencià.

Hem de reaccionar i deixar de ser el poble "moll" (adjectiu amb els quals ens qualificava des de Madrid el Comte Duc d'Olivares) i "ajustadís" (en paraules de Joan Fuster en Nosaltres els valencians).

La reacció no pot ser una altra que demanar que el nostre Honorable Alberto (què trist! tan alt, tant guapo, tan prim i tan ros!) convoque eleccions com més promte millor, que aquest govern ha perdut tota la credibilitat (fins i tot el bon xic i alcalde de Teulada, Josep Ciscar, a qui va posar Camps en el Consell i Alberto ha fet vicepresident, ha enganyat el Comitè d'Empresa donant-los esperances sobre el no tancament de RTVV), i que no podem esperar fins al 2015. Que ho sàpiguen: com més esperen, com el "Toro" Moreno, més dura serà la caiguda!

Èxit de la xarrada "Música combativa. Una història de repressió"

Concentració per la llibertat d'expressió

Èxit de la concentració per la llibertat d'expressió a l'Àgora de l'UJI, on centenars d'estudiants s'hi han manifestat. Sols quatre crits d'una dotzena d'Espanya 2000.

Cal felicitar el Front d'Estudiants Universitari, organitzador de la concentració i de la xarrada "Música combativa. Una història de repressió" per la claredat d'idees i la fermesa en la defensa de la llibertat d'expressió.

JuanRa (de KOP) durant la seua exposició

Igualment, al Consell de Direcció de la Universitat, per la campanya enorme de pressió en els mitjans de comunicació i en els mateixos estudiants que ha comportat que l'assistència a la conferència fóra massiva, com no recorde altres conferències en molt de temps.

I el contingut de les exposicions dels conferenciants també molt il·lustratives.

L'aula a rebentar

Tot en conjunt un èxit dels "alternatius" o com deia un dels ponents, ells són el món real, no seran els "altres", els alternatius?

No en el meu nom!

Cartell taula rodona Música
Combativa

El Consell de Direcció de l'UJI prohibeix la taula rodona "Música Combativa. Una història de repressió", amb la participació de Titot (cantant de Brams), Nega (Los Chikos del Maiz) i Juanra (cantant de KOP). El Consell del'Estudiantat i el Front d'Estudiants Universitaris mantenen la convocatòria per a demà a les 12 hores. A les 11.30 hores front a l'obelisc de l'Àgora.

 http://www.vilaweb.cat/noticia/4151611/20131023/uji-prohibeix-acte-presencia-cantant-kop.html

Aquesta decisió ha estat presa per la pressió de grups dretans i conservadors com les Noves Generacions del PP, però no en el meu nom!

Missatge del vicerectorat d'Estudiants, Ocupació I Innovació Educativa
anunciant mesures disciplinàries

Moustaki

Georges Moustaki

Fa poc comentava amb la meua dona que com quan es mor una persona que vols no és fins que passa un temps que te n'adones del vuit que ha deixat i la ferida comença a fer-te mal. Amb Moustaki (Alexandria, 3 de maig de 1934- Niça 23 de maig de 2013) em passa el mateix. La meua generació va créixer amb Moustaki; jo el vaig descobrir a principis dels 70 i crec que ja no em va abandonar mai. De fet, com  tants d'altres vaig fer un intent de traduir algunes de les seues cançons, que ara no sé on paren, com "Le meteque" i "Le temps de vivre" i algunes altres eren habituals sempre que agafàvem la guitarra, com "Ma solitude" , "Ma liberté" , "Il y avait un jardin"..."Il est trop tard" . Cada títol de cançó era una definició d'un estat d'ànim pel que passàvem.

Eren tota una generació: Brel, Ferré, Brassens, Gréco, Montand, Piaf... per als qui estudiàvem francès a la Universitat de València era un privilegi poder entendre les lletres i fins i tot tocar algunes de les seues cançons, en alguna ocasió a la mateixa classe d'una professora propera a nosaltres que ens animava a fer-ho. La cançó, la chanson, francesa de qui va beure la nova cançó i als qui admiràvem tant.

Brel era el mestre, la seua descripció dels amors, els ports de mariners, el món interior i l'exterior hipòcrita; la fina o no tan fina ironia de Brassens... però Moustaki era la senzillesa, tant de llenguatge com de composició. Amb qui et podies identificar plenament. Ell estava sempre acompanyant-nos en totes les nits d'amor, amb Leonard Cohen, Facundo Cabral, Llach, José Feliciano, Maria Dolores Pradera, Pink Floyd, Serrat...

Ara estic escoltant "Le facteur".

Le jeune facteur est mort
Il n'avait que dix-sept ans

L'amour ne peut plus voyager
Il a perdu son messager

C'est lui qui venait chaque jour
Les bras chargés de tous mes mots d'amour
C'est lui qui portait dans ses mains
La fleur d'amour cueillie dans ton jardin

No és prou, ja ho sé, amb aquestes quatre ratlles per retre-li un homenatge i testimoniar-li la meua admiració, la nostra admiració, perquè Moustaki és un poc de tots, però no volia que passara ni un dia més.

Avui pot ser un bon dia

Avui pot ser un bon dia per reprendre l'activitat del blog que ha estat detinguda massa temps. Sembla que no el tenim, el temps, per redactar escrits més o menys llargs i per això segurament triomfen plataformes com facebook, twitter i altres.

Però avui, com que faig vaga, no em puc queixar de no tenir temps. Hi ha qui se n'ha anat a buscar rovellons, qui està arreglant sa casa, qui està fent de piquet i qui està escrivint per les xarxes socials. També tinc companys i companyes, no massa, que estaran treballant i a qui no m'atrevisc a preguntar si han fet vaga o no ni pels seus motius per no fer-la.

Personalment he vist com totes aquelles xicotetes i grans conquestes socials que s'havien aconseguit tant per als treballadors en general com en l'administració pública i en la Universitat en particular s'han esmicolat pel forat de l'escurador. Per no parlar de la pèrdua importantíssima de poder adquisitiu que han suposat les retallades i congelacions successives de salari. El cas és que amb totes eixes retallades no es crea ocupació. S'ha donat tota la flexibilitat del món que demanaven els empresaris per a contractar i per a despatxar la gent de la feina i ni encara així tirem endavant, tot el contrari, es demostra que la reforma laboral que ha impulsat el PP no funciona.

Per tant, en l'administració pública treballarem més hores, hem perdut un 20% de poder adquisitiu als llargs dels anys i damunt se'ns acaba de publicar un decret per facilitar l'acomiadament col·lectiu de personal laboral en empreses públiques. Els interins i laborals temporals ja van ser objecte de retallades duríssimes anteriorment. Sols queden, de moment, segurs en el seu lloc de treball els funcionaris de carrera. I dic "de moment" perquè a la marxa que porta el PP no crec que triguen molt a mamprende-la també amb l'estabilitat dels llocs de treball dels funcionaris, ja sobradament i injustament castigats, desprestigiats i humiliats. És sorprenent, en aquest sentit, que hi haja un sindicat de la funció pública, com el CSIF, que diga que "ara no toca" fer vaga. Amb quina cara es dirigirà després als seus afiliats i simpatitzants?

 Amb aquestes premisses encara hi ha algú del PP que s'atreveix a dir que aquesta vaga no val, que és política. I tant que és política: política contra els treballadors i treballadores de l'empresa privada i de la pública és la que practica el mateix PP a cop de decret, empobrint-nos, facilitant l'acomiadament, i retallant els nostres drets. Fins i tot, si pogueren ens retallarien el dret a la vaga o el simple poder queixar-nos. Farien com en aquell acudit que em va contar un amic:  Un amic li diu a l'altre: Què tal amb la teua dona? i l'altre li contesta: No em puc queixar, tu!

Això, amigues i amics, avui pot ser un bon dia per expressar el que sentim. Crec que són raons més que suficients perquè donem suport a la vaga general, per defensar els drets dels treballadors, per defensar els serveis públics, i que acudim a Castelló, a les 18.30 hores a la plaça Maria Agustina, des d'on eixirà la manifestació.