El toll Blau i el naixement del riu Cérvol. Morella.

Hi ha paratges a la comarca dels Ports, espectaculars i atractius per al caminant. Un d'ells és el toll Blau i el naixement del riu Cérvol, o riu de les Corses, com diem a Morella. Desde xicotet no hi havia tornat i anar-hi era per a mi tot un repte, un redescobriment. Dissabte passat, dia de reflexió de la jornada electoral, i aprofitant que feia un bon dia, vaig aprofitar per anar-hi.

Pista per entrar al Toll Blau,
la Carcellera al fons

Com s'hi va? Si eixim de Morella hem d'anar per la nacional 232 en direcció a Alcanyís, deixant a l'esquerra el mas de l'Aljub, i agafar l'entrador que porta a la font de Vinatxos-Mas del Prat. Una vegada allí prenem una pista asfaltada que ix a l'esquerra de la font de Vinatxos, i a uns cinc cents metres la pista es bifurca, agafem el ramal també asfaltat de l'esquerra en direcció al mas de la Carcellera. Seguim la pista avant, passem els dipòsits que emmagatzemen l'aigua per a Morella i quan la pista comença la baixada i tenim el mas de la Carcellera a la vista, hi ha una pista de terra a mà dreta, al costat d'un pi baixet, però gran, de diverses capolls, que té al costat una senyal de limitació a 30 kts/h, que és la que hem d'agafar. (Més avall hi ha una altra pista de terra que porta cap a Vallibona. Aquesta no porta al toll Blau).

El molí de la Font

Una vegada hem agafat la pista de la dreta anterior, que és de terra, deixem el cotxe en un replà on hi ha una cadena de ferro que impedeix el pas dels cotxes. A partir d'ací seguim a peu per la pista. Deixarem a la dreta l'edifici d'un vell corral i seguirem cap a l'esquerra la pista. Hem de seguir sempre a l'esquerra, ara per un camí de ferradura, que serà el que ens portarà cap al molí de la Font. Una vegada al molí, si agafem, de baixada, el camí cap a l'esquerra, ens portarà al naixement del riu i si agafem, també de baixada, el camí, recte avall, però cap a la dreta ens portarà (passada una portera de fusta) al toll Blau. No hem d'gafar el camí que envolta la muntanyeta a la dreta del molí de la Font, sinó recte avall enfront del molí.

Vista del toll Blau des del
camí de la dreta del molí

Trobarem un indret on el camí passa al costat d'una roca, amb unes escales fetes a la mateixa roca i que té un poc de perill, ja que no hi ha barana per guarir-se. I passat això, sempre en direcció al fons del barranc, estarem més a prop del final i de vore l'espectacle del toll Blau.

El toll Blau

Que el gaudiu com jo el vaig gaudir. Les fotos són dolentes perquè estan fetes en un telèfon mòbil d'1.3 megapíxels, ja que l'excursió va ser una mica "pensat i fet".

Una vegada hem arribat al lloc on es deixa el cotxe, l'excursió d'anada i tornada es pot fer en una hora o una hora i mitja. Ara he d'anar a vore la font Donzella i tornar a la font de l'Esperança.

La rogativa de Morella a Vallivana

Fa uns pocs anys que anem de rogativa. La rogativa de Morella a Vallivana. Però nosaltres sols fem un tros dels vint-i-dos quilòmetres que hi ha. Solem anar de Morella a la Torreta i dinem allà, tot i que l'any passat vam arribar fins al pont de la Bota. És una estona agradable perquè quasi no et dóna temps a cansar-te. La rogativa ix a les nou del matí del placet de l'Esglèsia i a les nou i mitja ja està parada a l'Hostal Nou per esmorzar. Enguany s'ha baixat perfectament per la costa de sant Vicent, que està acabada d'arreglar, amb el peiró dedicat al sant restaurat i una inscripció en valencià que recorda la vinguda del sant a Morella.

A les deu i quart, aproximadament, la rogativa emprén la marxa cap a la Torreta, on arriba sobre les dotze del migdia. De manera que, des de les dotze fins les tres i quart que torna a eixir, hi ha temps de sobra per descansar, fer-te una cervesa i preparar el dinar. Com deia, no patim massa: ens portem tauletes i cadiretes que muntem a l'ombra, i au! a provar el pernil, el formatge i la cecina; el vermut que comprem ací; una llanda de pataques i corder al forn i per acabar-ho d'adobar uns flaons amb moscatell. Ah! i el famós té amb aiguardent que preparen a la Torreta.

Clar! després d'això, qui té ganes de caminar?  Es repreten les coses i, qui vol, es posa en marxa, pasant pels mas de Masiana i, pujant amunt per arribar a la Creu, en la cruïlla amb la carretera a Vallibona, on comença la baixada fins al pont de la Bota. És el tros més bonic de la Rogativa, perquè va pel mig del monte, tot i que la baixada és difícil perquè és molt pronunciada.  Cap a les cinc de la vesprada s'arriba al pont de la Bota, d'on es torna a emprendre la marxa sobre les cinc i mitja, ara per carretera, fins a Vallivana, on a partir de les set comença a arribar la gent que no s'ha volgut esperar a la bandera que obri el pas oficial.

Enguany ha estat un any especial, per complir-se el Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Vallivana. I en comptes d'una rogativa, que tradicionalment es fa al maig (excepte l'any de festes) se'n fan tres, la qual cosa ha alçat una pol·lèmica al poble entre els entesos en els temes de l'esglèsia.

Per a nosaltres és un dia de senderisme, de compartir un tros del camí i, per què no? de dinar agradable amb els amics.

Rogativa de Catí a sant Pere de Castellfort

El primer dissabte de maig se celebren moltes rogatives a les nostres comarques, entre aquestes la de Vallivana i sant Pere de Castellfort. Jo no havia estat mai a sant Pere i molt menys a la rogativa. Ara fa uns anys que ens hem pres el tema de les rogatives com el de passar un dia amb els amics, caminant, xarrant i gaudint d’un bon dinar si pot ser.

Tampoc estem obligats a fer tot el recorregut. Per exemple, el dissabte passat vam fer un tros de la rogativa de Catí a sant Pere: de la Llequa a sant Pere. Cap allà a la una vam vore arribar els caminants que venien de Catí, alguns amb les capes negres, el clero amb capa roja, i molts de pelegrins a cavall que aprofiten el paisatge per fer exercici. Allà, i per sorpresa, hi havia amics, com Vicent Torrent i Teresa amb qui vam compartir l’estona del dinar, Alfons de l’Institut de Pepa, la colla senderista dels germans Rambla i molta gent de Morella i els pobles del voltant. Tanta i tants de cotxes que es va formar un autènctic embolic per haver d’eixir d’allà.

Després de dinar, cap allà a les tres i quart, vam eixir per fer a peu el tros que va de la Llequa fins a la cruïlla de la carretera d’Ares a Morella; ens va costar unes dues hores i mitja, parant una mica al mas de la Pinella per veure cassalla amb aigua. Des de la carretera a dalt del cim, on està l’ermita, per un camí de cabres empinadíssim ens va costar uns tres quarts d’hora o una mica més. Però vaja quins tres quarts interminables!

Això tenia recompensa perquè en arribar, cap allà a les set de la vesprada, et donaven una escudella d’arròs amb fesols, preparada dins d’aquelles calderes de coure grans. Ara, si hi aneu heu de parar compte de no arribar primer que la creu que guia la rogativa, atès que uns cent metres abans d’arribar al cim reparteixen els tiquets per a l’arròs als qui van a la rogativa. I recordar que cal portar-se de casa una cassoleta de fang, un plat o un “taper” i una cullera per poder menjar-se l’arròs, que a eixes hores i amb el fred que feia estava boníssim.

L’esglèsia romànica, restaurada, és preciosa. Hi deixe unes quantes fotos.