El dia 7 de maig de 2011 tindrà lloc a Barcelona la presentació del documental sobre la II Marxa contra l'atur, la precarietat laboral i pels drets socials, que va tindre lloc a les comarques de Barcelona el passat mes d'octubre de 2010.
Dissabte 7 de Maig, a les 11 hores del matí: Al "Pati Llimona", Sala M.A.Capmany, carrer Regomir n º 3 (estació Metro propera Jaume I, línia IV).
Vine a veure el Documental i debatre: ¿Com continuem la lluita contra l'atur, la precarietat i en defensa dels drets socials?,
amb la participació de:
Joan Carles Gallego, Secretari General CONC
Angel Torreglosa, representant de Co.bas
Diego Rejón, representant de FEMEC-CGT
Luis Blanco, portaveu de IAC
Acte organitzat per la Plataforma unitària "II Marxa contra l'Atur a Catalunya"
Docu de la "II Marxa contra l'atur i la precarietat i en defensa dels drets socials" (versió curta) from Matyx Seg on Vimeo.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cinema. Mostrar tots els missatges
dimecres, 20 d’abril del 2011
II Marxa contra l'atur. Presentació vídeo, 7 maig a Barcelona
dimecres, 16 de febrer del 2011
És rendible el cinema en valencià?
Les universitats públiques valencianes organitzen un cicle de cinema en valencià que sí que atrau gent a les sales comercials. És veritat que els preus de les entrades són reduïts (3 euros a l’UJI) i en alguns altres casos gratuïts, subvencionat per les mateixes universitats, però també es cert que avui, amb la gran quantitat de distraccions que tenim a l’abast i les innombrables possibilitats de veure pel•lícules per internet o a la televisió, la gent no es mou o agafa el cotxe o el transport públic si no és per alguna cosa que li interessa de veritat o li l’han feta entrar pels ulls.
En definitiva, sols aquelles pel•lícules que han tingut una gran campanya comercial en els mitjans de comunicació tenen assegurada una bona recaptació a la taquilla. La resta de pel•lícules queden fora dels grans circuïts comercials i algunes no arriben ni tan sols a estrenar-se, per a desgràcia de l’autoestima i ruïna econòmica dels autors i productors.
És l’idioma un impediment per anar al cinema? Això és el que al•leguen algunes distribuïdores i les sales comercials, sobretot a Catalunya, atès que al País Valencià no n’hi ha cap o quasi cap que intente projectar una pel•lícula en valencià, siga doblada al valencià, en versió original subtitulada al valencià o ja no diguem en versió original en valencià. Les ajudes per part de la Generalitat Valenciana són, pel mateix motiu, inexistents, per no parlar de la situació del sector audiovisual, abocat a una crisi de les més fortes que s’han conegut, en gran mesura per la falta de pagament de la Generalitat als professionals del sector.
No obstant això, ara tenim un cas paradoxal: la pel•lícula “Pa negre” triomfadora en la nit dels Premis Goya, pel•lícula feta en versió original en català, i que ha aconseguit exhaurir la venda de les localitats del Paranimf, dins del Cicle de Cinema, a la Universitat Jaume I de Castelló. És un impediment el fet que la pel•lícula es projecte en català per anar a veure-la? Sense dubte que no, atès que el català és absolutament comprensible per la majoria de la població de Castelló i de la resta del País Valencià (de fet la traducció del català “pa negre” al valencià és “pa negre”, per si hi ha algú que veu diferències idiomàtiques, Sr. Camps).
El que la majoria de la gent vol veure és una bona pel•lícula, estiga en castellà o en valencià. Reconec que en versió original subtitulada en valencià, cosa que seria ideal per a les pel•lícules estrangeres, cal una educació des de xicotets per aprendre i millorar sobretot l’anglès, que és des d’on ens ve la major part de la producció audiovisual i, malgrat tot, és la llengua franca. Per a nosaltres seria millor que aquesta pel•lícula estiguera en la nostra llengua, en la llengua que els parlem als nostres fills, entre els amics i a casa. I que contribuïra a fer de la idea d’anar al cinema un fet normal i no extraordinari, com aniran demà (per avui) moltes persones de totes les ideologies al cinema per passar-s’ho bé i gaudir de d’una hora i mitja d’evasió i somnis, en la foscor, davant de la pantalla gran.
Això hauria d’esperonar també a les distribuïdores i a les sales comercials a projectar pel•lícules en versió original en valencià, doblades al valencià o en versió original subtitulades al valencià. Per no parlar del nostre, “nostre?”, trist i malbarat Canal 9. Calen, evidentment, una conjunció de factors: qualitat, una bona campanya publicitària, ajudes per part de l’administració i, finalment, la sort, que fan que la gent acudisca al cinema, a l’entreteniment, a l’alegria de descobrir noves històries d’amor, de soledat, d’amistat, de por, en definitiva, com la vida mateixa.
Ara com ara us anime a gaudir del cinema en la nostra llengua arreu de moltes localitats del País Valencià, des de Castelló a Alacant, passant per València, Burjassot, Gandia, Alcoi, Ontinyent, Elx... i a compartir amb nosaltres la màgia del cinema, més màgica encara en valencià.
Les universitats públiques valencianes organitzen un cicle de cinema en valencià que sí que atrau gent a les sales comercials. És veritat que els preus de les entrades són reduïts (3 euros a l’UJI) i en alguns altres casos gratuïts, subvencionat per les mateixes universitats, però també es cert que avui, amb la gran quantitat de distraccions que tenim a l’abast i les innombrables possibilitats de veure pel•lícules per internet o a la televisió, la gent no es mou o agafa el cotxe o el transport públic si no és per alguna cosa que li interessa de veritat o li l’han feta entrar pels ulls.
En definitiva, sols aquelles pel•lícules que han tingut una gran campanya comercial en els mitjans de comunicació tenen assegurada una bona recaptació a la taquilla. La resta de pel•lícules queden fora dels grans circuïts comercials i algunes no arriben ni tan sols a estrenar-se, per a desgràcia de l’autoestima i ruïna econòmica dels autors i productors.
És l’idioma un impediment per anar al cinema? Això és el que al•leguen algunes distribuïdores i les sales comercials, sobretot a Catalunya, atès que al País Valencià no n’hi ha cap o quasi cap que intente projectar una pel•lícula en valencià, siga doblada al valencià, en versió original subtitulada al valencià o ja no diguem en versió original en valencià. Les ajudes per part de la Generalitat Valenciana són, pel mateix motiu, inexistents, per no parlar de la situació del sector audiovisual, abocat a una crisi de les més fortes que s’han conegut, en gran mesura per la falta de pagament de la Generalitat als professionals del sector.
No obstant això, ara tenim un cas paradoxal: la pel•lícula “Pa negre” triomfadora en la nit dels Premis Goya, pel•lícula feta en versió original en català, i que ha aconseguit exhaurir la venda de les localitats del Paranimf, dins del Cicle de Cinema, a la Universitat Jaume I de Castelló. És un impediment el fet que la pel•lícula es projecte en català per anar a veure-la? Sense dubte que no, atès que el català és absolutament comprensible per la majoria de la població de Castelló i de la resta del País Valencià (de fet la traducció del català “pa negre” al valencià és “pa negre”, per si hi ha algú que veu diferències idiomàtiques, Sr. Camps).
El que la majoria de la gent vol veure és una bona pel•lícula, estiga en castellà o en valencià. Reconec que en versió original subtitulada en valencià, cosa que seria ideal per a les pel•lícules estrangeres, cal una educació des de xicotets per aprendre i millorar sobretot l’anglès, que és des d’on ens ve la major part de la producció audiovisual i, malgrat tot, és la llengua franca. Per a nosaltres seria millor que aquesta pel•lícula estiguera en la nostra llengua, en la llengua que els parlem als nostres fills, entre els amics i a casa. I que contribuïra a fer de la idea d’anar al cinema un fet normal i no extraordinari, com aniran demà (per avui) moltes persones de totes les ideologies al cinema per passar-s’ho bé i gaudir de d’una hora i mitja d’evasió i somnis, en la foscor, davant de la pantalla gran.
Això hauria d’esperonar també a les distribuïdores i a les sales comercials a projectar pel•lícules en versió original en valencià, doblades al valencià o en versió original subtitulades al valencià. Per no parlar del nostre, “nostre?”, trist i malbarat Canal 9. Calen, evidentment, una conjunció de factors: qualitat, una bona campanya publicitària, ajudes per part de l’administració i, finalment, la sort, que fan que la gent acudisca al cinema, a l’entreteniment, a l’alegria de descobrir noves històries d’amor, de soledat, d’amistat, de por, en definitiva, com la vida mateixa.
Ara com ara us anime a gaudir del cinema en la nostra llengua arreu de moltes localitats del País Valencià, des de Castelló a Alacant, passant per València, Burjassot, Gandia, Alcoi, Ontinyent, Elx... i a compartir amb nosaltres la màgia del cinema, més màgica encara en valencià.
Etiquetes de comentaris:
Això del valencià,
Cinema,
Opinions i pensaments
dilluns, 1 de febrer del 2010
Avatar
L'altre dia per celebrar un aniversari vam anar a sopar i després a vore Avatar. A mi em va agradar. Vore cine en 3D és espectacular i una novetat que se n'ix d'allò que és habitual. Les quasi tres hores que dura la pel·li passen en un bufit. M'agrada la història que passa en el futur a Pandora (imaginem-nos que estem en el passat a territori indi) i que igual com abans ara vol ser conquerit per l'exèrcit americà per extraure'n un mineral valuossíssim, per a la qual cosa cal expulsar els indìgenes del seu territori. Ens sóna la història? A mi em va recordar a Bailando con lobos de Kevin Kostner. També a les animalades que determinades multinacionals fan per obtenir diamants. Molt bóna la crítica que es fa a la justificació de la invasió als indígenes com una forma de guerra preventiva del terrorisme. I a més, amb història d'amor incorporada. Té tots els elements per distraure a tothom. De vegades ja val la pena pagar sols per això, sense més complicacions.
Ah! El protagonista, Sam Worthington té cames en la vida real . I l’actriu Zoe Saldana que l’acompanya també té sorpresa.
Ah! El protagonista, Sam Worthington té cames en la vida real . I l’actriu Zoe Saldana que l’acompanya també té sorpresa.
dilluns, 9 de novembre del 2009
Àgora, una pel·lícula interessant
Aquest cap de setmana he anat a vore Àgora, la pel·li d'Amenàbar. M'ha agradat l'enfocament. M'ha interessat i ara vull saber més coses d'Hipatia, del context històric en el qual es desenvolupa i de la situació de la dona en aquell món. Amenàbar presenta una situació de llibertat o, almenys, de permisivitat en les creences i en les relacions socials que es trenquen amb l'arribada de la nova religió cristiana, que tot ho ofega i per al triomf de la qual no es repara amb res, fins a la conquesta del poder material i espiritual, mitjançant l'eliminació de qualsevol forma d'oposició.
dijous, 29 d’octubre del 2009
Joves en crisi. Documental de Maties Segura Rubio
Sinopsi del documental Joves en crisi:
En temps de forta crisi econòmica i paralització del mercat laboral, la història d'en Maties i els seus amics, tots a l'atur i en condicions econòmiques precàries, serveix per donar diferents perspectives subjectives d'aquest moment històric, tractat normalment pels mitjans de comunicació de forma general, abstracta i impersonal. Aquest documental pretén demostrar que, malgrat ser joves a l'atur, en precarietat i desnonats pels de dalt, i malgrat que les grans xifres econòmiques causen pessimisme social, vivim un moment excepcional per replantejar de dalt a baix les nostres històries personals, una molt bona oportunitat per fer i ser el que vulguem.
Diu Maties:
I, és clar, la nostra història la compartim amb els altres (i si és amb creative commons millor que millor!) i junts segur que podrem recolzar-nos i tirar avant en les nostres aventures i utopies particulars... Molta gent està d'acord en què urgeixen canvis profunds i alternatives de diferents tipus, nivells i àmbits, i és precís seguir avançant cadascú en el seu entorn ("xarxes d'afinitat infinita dinamitant els ciments del món", com diuen a "Camals Mullats La Gossa Sorda i Pirat's Sound Sistema) per seguir fent realitat el món i la vida que somiem. Retrobem-nos als carreres, a les places, de festa, i que la música no pari de sonar!! I és que... tot està per fer i tot és possible!! Junts podem!!
Si voleu escoltar el tema musical original "Joves en crisi (Versió Dub)", fet amb Kike i Migue, dos cracks amics músics, podeu enllaçar amb el myspace de Sons de canvi.
En el nom del pare i del fill. De Maties Segura Rubio
En el nom del pare i del fill
http://www.tv3.cat/videos/317849/En-el-nom-del-pare-i-el-fill
Aquest docu el va coproduir el meu fill, Maties Segura Rubio, l'any 2008 per a Televisió de Catalunya, dins del programa de documentals Taller.doc. Potser siga adient recordar d'on venim i aquest primer docu podria considerar-se un primer episodi que després contiua en el seu segon documental "Joves en crisi".
Sinopsi del documental En el nom del pare i del fill:
Maties "fill", jove a l'atur establert a Barcelona i en lluita entre somnis, precarietats i pors, les quals es delaten amb una lleu tartamudesa, s'aventura a descobrir el passat ocult de Maties "pare", un antic membre la Nova Cançó Valenciana que fa molts anys que va deixar de cantar en públic..
http://www.tv3.cat/videos/317849/En-el-nom-del-pare-i-el-fill
Aquest docu el va coproduir el meu fill, Maties Segura Rubio, l'any 2008 per a Televisió de Catalunya, dins del programa de documentals Taller.doc. Potser siga adient recordar d'on venim i aquest primer docu podria considerar-se un primer episodi que després contiua en el seu segon documental "Joves en crisi".
Sinopsi del documental En el nom del pare i del fill:
Maties "fill", jove a l'atur establert a Barcelona i en lluita entre somnis, precarietats i pors, les quals es delaten amb una lleu tartamudesa, s'aventura a descobrir el passat ocult de Maties "pare", un antic membre la Nova Cançó Valenciana que fa molts anys que va deixar de cantar en públic..
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
