Sant Antoni a Morella. 2012

Un dimoni a Cinc Cantons

Enguany m'ha agradat molt com la colla de Gaiteros i Tabaleters de Morella, que són els que feien de majorals, han organitzat les festes de sant Antoni.  Recorde els darrers "santantonis" amb molt de fred a les orelles i als peus veient, després de sopar, un tros de la representació de la vida del sant al placet de l'església de Morella i esperant l'encesa de la foguera que es produïa cap a mitjanit. Després esperar l'eixida de la rondalla i cap allà a les dos del matí entrar a la Cofradia dels Llauradors a menjar "panoli" i beure mistela i aiguardent. A continuació els més valents continuaven amb les albades pels carrers del poble.

Els dimonis pugen per la Plaça

Ja dic, el canvi ha estat molt positiu. En primer lloc per l'avançament dels actes. La representació de la vida del sant començava a les 20.30 hores del divendres a la placeta de sant Joan i, en acabar el primer acte, tots, actors , dimonis i el nombrós públic, s'han desplaçat cap el placet de l'esglèsia. Feia molt bonic vore els dimonis amb els seus coets lluminosos pels carrers foscos i empinats d'aquella Morella medieval i la rescatada "Cucafera", drac morellà de soca, tirant foc pels nassos i atemorint els xiquets amb la seua presència.

Torrada de carn al costat de la barraca
al placet de l'església

La representació de la vida del sant va continuar a l'esglèsia (moment que vam aprofitar per sopar uns ous fregits amb pernil que feia temps que no menjava)  i tot seguit es va encendre la barraca. Una altra novetat d'enguany ha estat que s'ha encés una segona foguera al costat per fer brases amb el fi que qui vulguera poguera fer-se una torrada de carn o llonganisses, amb molt d'èxit de participació.

La ronda, rondalla més secció de vent, van fer el tomb pel poble cantant jotes fins a la "Confraria" (que diuen a Morella) on vam provar coquetes i rollets amb confitura, mistela i aiguardent alhora que la rondalla entonava cançons de ronda.

Arriba la ronda a la Cofradia

Encara vam acompanyar a l'eixida de les albades, cants populars ja fa anys recuperats, de les quals us deixe tres estrofes:

Vinaròs, Benicarló,
Càlig i la Salzadella.
Però per a xiques guapes
no n'hi ha d'altre com Morella.




Alguns li diuen patxuli,
o aroma de clavellino;
però no tingueu cap dubte
que són pixums de gorrino.

Mentres que era xicotet
m'agradaven les galletes;
i ara que sóc majoret
m'agraden les mamelletes.

i una final:

Us daré la despedida
amb un plat de farinetes.
I qui no vulga menjar-ne
que se'n vage a fer punyetes.

La Cucafera puja pel carrer de la Font

El dissabte va continuar la festa amb missa, processó i per la vesprada una representació del "Contrabando", amb la "Cucafera", contrabandistes, guardia civil, l'agostera, el mondongo, etc.

En resum, un bon cap de setmana diferent per trencar la monotonia i retrobar-se amb costums i tradicions centenàries reviscudes enguany gràcies a uns joves entusiastes com els gaiteros i tabaleters de Morella.

Els volantins

Tinc la sort de viure al carrer de la Font. El carrer de la Font, tot i ser un dels carrers per on passa la processó quan es fa "volta general", era un carrer que els meus avis van triar per viure quan es van retirar del mas perquè estava prop del portal de sant Miquel i de l'eixida del poble. Ho dic pels animals, en aquest cas la burreta i el carro, que el portaven quasi tots els dies cap al mas de l'Aljub.També he trobat documents del segle XIX que anomenaven al carrer de la Font com el carrer Major, abans de portar el nom del patrici morellà afincat a Madrid Julià Prats.

Bé, deia que tinc la sort de viure al carrer de la Font perquè al carrer es planten o es posen dos dels elements més significatius de les festes de Morella: els volantins i la taronja. Els volantins s'ubiquen de costat a costat del carrer,  en un segon pis, des de la casa on viu part part de la família Dolz (barreja de Galan i de l'Aljub) i part de la família Borràs. I la taronja més amunt, entre el carreró del Tintoré i el de Guimerà.

Els volantins sols es posen a l'Anunci i a les Festes Sexennals. La taronja sols a les Festes Sexennals. Doncs bé, avui per primera vegada a l'Anunci hem vist ballar als volantins de la mà experimentada de Ximo, que han efectuat un seguit de reverències davant de la mare de déu d'Agost (que s'ha aturat amb el seguici de la processó quan passava per sota d'ells)  abans de posar-se a ballar i han acabat amb una altra sèrie de reverències. El carrer s'ha omplert de gent per vore'ls ballar i jo he experimentat una petita emoció, que res té a vore amb coses d'esglèsia o celestials, sinó amb records atàvics de vivències, del pas del temps, de pertinença a un lloc, a una terra, a un poble.

Els "ninots" de Morella



Ninots de la costa de Borràs

Avui és el segon diumenge que es planten els "ninots" a Morella. Els "ninots" són grups de figures de cartró, disfressades amb la roba que els siga adient per desenvolupar una mini escena en la qual intenten criticar o donar la visió particular de les persones d'un carrer del poble sobre els problemes quotidians que els afecten.

Així, sempre intentant buscar una rima, autors anònims escriuen versos sobre els temes més diversos del poble (caguerades de pardals, gossos o gats, pilons que impedeixen l'aparcament de cotxes, les obres del futur parador de turisme, la invasió de tauletes dels bars del carrer de la Sabateria o de la Plaça), o temes del moment, com ara la crisi econòmica. La crítica mai és tan àcida que faça mal la seua lectura, però no falta la ironia, el bon humor i la bona voluntat.

Set llocs del poble instal·len els ninots els primers tres diumenges del mes d'agost anteriors a l'Anunci de les Festes Sexennals: carrer del Sol, principi de l'Hort del Baró, les Calçades, costa de Borràs, sant Francesc, carrer de l'Oficial i sant Agustí.

Ninots carrer de l'Oficial.
Foto Comarques del Nord

Un detall important a assenyalar és que els versos de tots els "ninots" estan escrits en valencià. No importa massa si tenen més o menys faltes d'ortografia, l'important és que les idees i la manera de vore el poble i el món són expressats en la llengua que parlem els morellans i això és el que compta. No sé si al final es fa una recopilació dels diversos versos de cada carrer, però estaria bé, tenint en compte que cada un dels tres diumenges assenyalats hi ha noves idees i nous versos.

Els qui fan "ninots" diuen que no saben quan va començar aquesta tradició i que seria bo que se'n feren més, que s'estenguera més aquesta afició per altres carrers del poble. La veritat és que és divertit i interessant anar cada diumenge a vore sobre què han escrit aquest o aquell carrer i a la vegada val per a fer exercici, perquè si es volen vore tots els "ninots", al final haurem pegat una bona volta al poble.

El toll Blau i el naixement del riu Cérvol. Morella.

Hi ha paratges a la comarca dels Ports, espectaculars i atractius per al caminant. Un d'ells és el toll Blau i el naixement del riu Cérvol, o riu de les Corses, com diem a Morella. Desde xicotet no hi havia tornat i anar-hi era per a mi tot un repte, un redescobriment. Dissabte passat, dia de reflexió de la jornada electoral, i aprofitant que feia un bon dia, vaig aprofitar per anar-hi.

Pista per entrar al Toll Blau,
la Carcellera al fons

Com s'hi va? Si eixim de Morella hem d'anar per la nacional 232 en direcció a Alcanyís, deixant a l'esquerra el mas de l'Aljub, i agafar l'entrador que porta a la font de Vinatxos-Mas del Prat. Una vegada allí prenem una pista asfaltada que ix a l'esquerra de la font de Vinatxos, i a uns cinc cents metres la pista es bifurca, agafem el ramal també asfaltat de l'esquerra en direcció al mas de la Carcellera. Seguim la pista avant, passem els dipòsits que emmagatzemen l'aigua per a Morella i quan la pista comença la baixada i tenim el mas de la Carcellera a la vista, hi ha una pista de terra a mà dreta, al costat d'un pi baixet, però gran, de diverses capolls, que té al costat una senyal de limitació a 30 kts/h, que és la que hem d'agafar. (Més avall hi ha una altra pista de terra que porta cap a Vallibona. Aquesta no porta al toll Blau).

El molí de la Font

Una vegada hem agafat la pista de la dreta anterior, que és de terra, deixem el cotxe en un replà on hi ha una cadena de ferro que impedeix el pas dels cotxes. A partir d'ací seguim a peu per la pista. Deixarem a la dreta l'edifici d'un vell corral i seguirem cap a l'esquerra la pista. Hem de seguir sempre a l'esquerra, ara per un camí de ferradura, que serà el que ens portarà cap al molí de la Font. Una vegada al molí, si agafem, de baixada, el camí cap a l'esquerra, ens portarà al naixement del riu i si agafem, també de baixada, el camí, recte avall, però cap a la dreta ens portarà (passada una portera de fusta) al toll Blau. No hem d'gafar el camí que envolta la muntanyeta a la dreta del molí de la Font, sinó recte avall enfront del molí.

Vista del toll Blau des del
camí de la dreta del molí

Trobarem un indret on el camí passa al costat d'una roca, amb unes escales fetes a la mateixa roca i que té un poc de perill, ja que no hi ha barana per guarir-se. I passat això, sempre en direcció al fons del barranc, estarem més a prop del final i de vore l'espectacle del toll Blau.

El toll Blau

Que el gaudiu com jo el vaig gaudir. Les fotos són dolentes perquè estan fetes en un telèfon mòbil d'1.3 megapíxels, ja que l'excursió va ser una mica "pensat i fet".

Una vegada hem arribat al lloc on es deixa el cotxe, l'excursió d'anada i tornada es pot fer en una hora o una hora i mitja. Ara he d'anar a vore la font Donzella i tornar a la font de l'Esperança.

La rogativa de Morella a Vallivana

Fa uns pocs anys que anem de rogativa. La rogativa de Morella a Vallivana. Però nosaltres sols fem un tros dels vint-i-dos quilòmetres que hi ha. Solem anar de Morella a la Torreta i dinem allà, tot i que l'any passat vam arribar fins al pont de la Bota. És una estona agradable perquè quasi no et dóna temps a cansar-te. La rogativa ix a les nou del matí del placet de l'Esglèsia i a les nou i mitja ja està parada a l'Hostal Nou per esmorzar. Enguany s'ha baixat perfectament per la costa de sant Vicent, que està acabada d'arreglar, amb el peiró dedicat al sant restaurat i una inscripció en valencià que recorda la vinguda del sant a Morella.

A les deu i quart, aproximadament, la rogativa emprén la marxa cap a la Torreta, on arriba sobre les dotze del migdia. De manera que, des de les dotze fins les tres i quart que torna a eixir, hi ha temps de sobra per descansar, fer-te una cervesa i preparar el dinar. Com deia, no patim massa: ens portem tauletes i cadiretes que muntem a l'ombra, i au! a provar el pernil, el formatge i la cecina; el vermut que comprem ací; una llanda de pataques i corder al forn i per acabar-ho d'adobar uns flaons amb moscatell. Ah! i el famós té amb aiguardent que preparen a la Torreta.

Clar! després d'això, qui té ganes de caminar?  Es repreten les coses i, qui vol, es posa en marxa, pasant pels mas de Masiana i, pujant amunt per arribar a la Creu, en la cruïlla amb la carretera a Vallibona, on comença la baixada fins al pont de la Bota. És el tros més bonic de la Rogativa, perquè va pel mig del monte, tot i que la baixada és difícil perquè és molt pronunciada.  Cap a les cinc de la vesprada s'arriba al pont de la Bota, d'on es torna a emprendre la marxa sobre les cinc i mitja, ara per carretera, fins a Vallivana, on a partir de les set comença a arribar la gent que no s'ha volgut esperar a la bandera que obri el pas oficial.

Enguany ha estat un any especial, per complir-se el Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Vallivana. I en comptes d'una rogativa, que tradicionalment es fa al maig (excepte l'any de festes) se'n fan tres, la qual cosa ha alçat una pol·lèmica al poble entre els entesos en els temes de l'esglèsia.

Per a nosaltres és un dia de senderisme, de compartir un tros del camí i, per què no? de dinar agradable amb els amics.

Els bous de sant Roc

Quan jo era jove, a Morella, m'agradava anar corrent davant i darrere dels bous, voltar el pilar de la plaça al crit de "va per dins" o "va per fora" dels cadafals. Els xics féiem el cadafals i les xiques el préssec amb vi, aquell préssec amb vi que al tercer dia de bous havia macerat tant que ja estava fortíssim per a veure'l.

Després els bous eren l'excusa per xarrar i passar la vesprada i berenar al descans el coc amb sardina o el coc amb tomata, i a esperar que vinguera la nit per poder anar a ballar amb la xica que preteníem.

La nostra penya, la penya la Maceta, vam fer cadafals més de 30 anys, des dels 12 o 13 anys.  Cabirons, cordes grans i primes, tacos grans i menuts per separar els cabirons, buscar el lloc per guardar els cabirons, el camió per portar-los a la plaça...tot era un procés que s'aconseguia miraculosament any rere any.

Avui m'he alçat per anar a vore l'entrada dels bous, però més que per vore l'entrada, per compartir l'esmorzar amb els amics: ous amb pernil i primentó, vi amb llimonada i carajillo de rom. Ja pareix que siga un poc més de festa.

(Foto baixada de http://comarquesnord.cat/ )

Concentració per TV3 a Castelló

Ahir ens vam manifestar a Castelló i a Morella per poder continuar veient les emissions de la TV3 que el Govern valencià del PP ens vol tallar a la comarca dels Ports.

Si ningú no posa remei , i una amenaça d'un milió d'euros de multa és molta amenaça, ens vorem privats de gaudir del dret a vore una televisió diferent de Canal 9. Privats, de vore una televisió en la nostra llengua i que estima les terres del domini lingüístic en el tractament de la informació, ja siga en el temps, en els seus informatius o en els seus reportatges.

Els meus fills i nosaltres hem crescut veient TV3, els seus dibuixos, les seues pel·lis en català, els seus programes de debat i ens ho hem passat també molt bé amb algunes sèries de les més de 1.000 capítols.

 Esperem, com dia l'altre dia, que la Iniciativa legislativa popular Televisió sense fronteres, que ha recollit més de les 500.000 signatures necessàries per entrar al Congrés dels Diputats a Madrid, no tarde massa i puguen canviar la llei i tornem a poder vore TV3 i qualsevol altre mitjà de comunicació.

Volem TV3 a Morella. Concentració avui, a les 20 hores a Castelló.

Contra el tall de la TV3 a Morella i a la comarca dels Ports pel Govern del PP de Francesc Camps.

Aquesta vesprada, a les 20 hores, a la plaça Maria Agustina, de Castelló.

Concoca: Grup d'Estudis dels Ports i Acció Cultural del País Valencià.

Volem TV3!

El cartell reproduït correspon a la manifestació convocada també avui a Morella.

Tall de TV3 a Morella

Benvolguts amics, hi transcric aquesta nota de premsa del Centre d'Estudis dels Ports que anuncia el tall de TV3 a Morella. Malaïts siguen els qui van contra el poble, la llengua, la cultura i el progrés.

Esperem que la inicativa legislativa popular "Per una televisió sense fronteres" tinga èxit a les Corts espanyoles.



NOTA DE PREMSA: TALL DE TV3 A MORELLA. Centre d’Estudis dels Ports

El Centre d’Estudis dels Ports, entitat fundada el 1983 dedicada a la recerca científica, la promoció del valencià i la defensa de la comarca dels Ports, manifesta la seua més enèrgica condemna, repulsa i fàstic per l’orde de la Generalitat Valenciana que obliga l’Ajuntament de Morella a cessar les emissions de TV3 (i d’Aragón TV) des del repetidor municipal en el termini de cinc dies, sota l’amenaça de MULTA D’UN MILIÓ D’EUROS.

Més enllà de les consideracions fonamentals sobre la llibertat d’expressió i l’oferta televisiva en la nostra llengua, generals a tota la situació arreu del País Valencià, volem manifestar el següent:

1. La comarca dels Ports té unes profundes relacions històriques amb els seus veïns del nord, Aragó i Catalunya, des d’abans de Jaume I, que no les podrà desfer la política de terra cremada de l’actual Consell amb la nostra comarca, per molt pudents que es posen. Això inclou la nostra manera de ser, formal i seriosa, pròpia dels nostres veïns, no com altres.

2. La nostra manera de ser valencians és parlar valencià (o castellà aragonés a Olocau) i per tant si ells tenen un altre model de servilisme lingüístic (castellà espardenyat, xinés...) és el seu problema. Nosaltres som com cal i considerem – desgraciadament!- més estrangera Canal 9 que TV3.

3. Portem un quart de segle mirant TV3, abans que la resta de País Valencià. I l’apreciem, nosaltres i els centenars de milers de turistes que ens visiten. 4. Som de poble i per tant no som imbècils. A ningú se li escapa que si han escollit este moment és perquè han de tapar coses roïnes i s’aproximen les eleccions municipals i nacionals.

Per tant:

1. Oferim el nostre SUPORT INCONDICIONAL a les mesures legals que puga empendre l’Ajuntament durant estos cinc dies per aturar l’atac.

2. Si finalment l’Ajuntament de Morella (com el de Catí fa unes setmanes) es veu obligat a ser còmplice de la censura per l’amenaça milionària, que cap poble d’esta desèrtica comarca pot pagar, EL CENTRE CONVOCARÀ LA CIUTADANIA DE LA COMARCA per valorar la situació i mirar les possibilitats de protesta, com exercir el dret de manifestació o la sol·licitud als ajuntaments de la comarca per a que tramiten davant les Corts Generals espanyoles l’annexió a Catalunya o l’Aragó i marxar d’una casa on no ens volen deixar ser valencians.

CENTRE D’ESTUDIS DELS PORTS

Agrairem DIFUSIÓ per qualsevol canal.
Att.
Carles Ripollés Querol
Secretari
CENTRE D'ESTUDIS DELS PORTS

Carnestoltes a Morella.

De xicotet no recorde haver-me disfressat mai. Al col·legi no féiem celebracions on ens haguérem de disfressar. Vaja, no sé si es pot comptar com a disfressa portar el cirialot a la processó del Corpus; ho féiem perquè ens donaven vint duros de l'època. Que no eren pocs diners i hi havies de parar compte perquè uns estaven fofos però els altres estaven massissos i pesaven molt. Deia que no m'havia disfressat. També una altra vegada en un Anunci del Sexenni, quan tindríem 14 o 15 anys ens vam disfressar de hippies per eixir en una carrosa a tirar confetti. Després, de major, ja ho hem fet algunes vegades més, amb els amics, als anuncis de les Festes i també en alguns Carnestoltes, de vaquers, de moros. La darrera vegada de Carnestoltes anava de moro amb uns cartells enganxats al pit i a l'esquena demanant la pau i el No a la guerra, protestant contra la guerra d'Irak. Ara ja no preguntem de què ens disfressarem, es dóna per entès que de no res :-(  Estic esperant el proper Anunci, encara m'agradaria eixir i tirar confetti.

El Carnestoltes de Morella és molt participatiu. Hi van quasi totes les quadrilles de gent jove del poble. I hi ha disfresses molt originals. És una bona ocasió per tornar al poble, vore la desfilada, sopar amb els amics i passar un cap de setmana diferent.

Danses típiques de Morella

Aquestes són dos de les danses típiques del meu poble que més m'agraden. Sempre que les escolte em porten records de mons imaginaris, de la infantesa, de les festes sexennals...

Dansa dels pelegrins. Morella

Dansa dels torneros. Morella

La nevada del segle a Morella

Hi ha un vídeo impressionant penjat al web http://comarquesnord.cat/ , a mà dreta, a la part de dalt amb tota la magnitud de la nevada del dia 7 de gener.

Amb una primera galeria de fotos i una segona galeria fantàstiques.

Primera nevada de 2010. Morella i el Bartolo

Les nevades, més enllà dels problemes que generen, sempre em donen alegria. Com ara, a Morella, amb una gran nevada, davant del portal de sant Miquel on quasi es tapen els cotxes. Al fons es veu el castell i les torres del portal de l'albereda.

I a Castelló, on el Bartolo ha aparegut nevat com feia molts anys que no es veia. Segur que és un bon senyal.  He anat a fer les fotos del Bartolo per darrere de l'hospital Jaume I, i en entrar en algun hort he vist tendes de campanya d'indigents que passaven allà els dies i les nits. Al menjador del pare Ricardo ja començaven a fer cua per dinar. Eixa és l'altra cara de l'alegria.

Felicitació de Nadal

Nadal sempre em porta sentiments creuats. D'una banda, positius: de reunió familiar, de vore els amics que fa temps que no véiem, de descans per fer moltes coses que després no podem fer... I per l'altra banda, negatius: les ofertes comercials, haver de "ser feliç" per damunt de tot, les guerres que continuen, alguns polítics que continuen... Penso que si faig balanç i miro tot el que està passant al meu voltant puc considerar-me afortunat. Tant de bo tothom poguera dir el mateix!

Primera nevada de l'hivern del 2009 a Morella

No sé com deu estar ara per Morella amb el fred, el vent i la pluja que fa ací a Castelló. Sols he pogut vore-ho per la webcam de Morella (es necessita tenir instal·lat el programa Java per accedir-hi) i a més, com és de nit, està enlluernada ara per un farol que no ens deixa vore el carrer. Però de neu, n'hi ha molta, encara que es pot accedir en cotxe i els carrers estan lliures de neu.

M'he recomfortat amb unes imatges magnífiques que ha penjat l'Ajuntament de Morella a Faceboock. Per a mostra ací n'hi ha unes poques:

Penya la Maceta

Penya La Maceta. Dinar de bous 2003 i 2008. Al dum, dum..

52 Sexenni. Any 2006

La rondalla, els gegants,  la taronja, els volantins...al carrer de la Font.

 La mare de Déu de Vallivana davant de la taronja. Carrer de la Font.

Quadre de paper arrissat de la plaça Colom. Fet al carrer del Pilar

Quadre de paper arrissat de l'eixida del cotxe correu. Fet al carrer del Pilar.

                 

Molí en Pi. Paper arrissat. Carrer del Pes.

Morella nevada. El castell des del prat. Pasqua 2009

Morella nevada. El castell des del prat. Pasqua 2009

Morella nevada. Albereda. Pasqua 2009

Morella nevada. Albereda. Pasqua 2009

Morella nevada. Pla de l'Estudi. Pasqua 2009

Morella nevada. Pla de l'Estudi. Pasqua 2009