Les Normes de Castelló, la lectura i Albert Fabra

F. Sanchis, A. Fabra i M.A. Mulet

Hi ha persones que tenen el cognom Fabra i no estan acusades de suborn, per exemple un company meu de l'Institut, o també em vénen al cap altres persones anomenades així, com ara el mestre Pompeu Fabra, o els de les filatures, Fabra&Coats. També hi ha els qui es diuen Fraga, com un veí meu de l'escala; i fins i tot hi ha la ciutat de Fraga (ja sabem... de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó), i quan els pronunciem no pensem en Don Manuel.

Ho dic perquè divendres passat l'alcalde de Castelló,  Alberto Fabra, va declarar, aprofitant un conveni amb la Fundació Huguet (entitat valencianista de la ciutat, entre els membres de la qual hi van figurar Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i avui Ferran Sanchis o Vicent Pitarch) per promocionar la lectura en valencià, que donaria suport a una proposta del Bloc Nacionalista Valencià per declarar les Normes de Castelló Bé d'Interés Cultural (BIC), dins de la catgoria de béns immaterials. En aquest acte, l'alcalde de la ciutat, segons conten les cròniques, va llegir un text en valencià d'explicació de la promoció de la lectura en cinc espais públics de la ciutat (Grau, Censal,  Manuel Azaña, Centre Urban o el Primer Molí).

La novetat rau en el fet que l'alcalde de la ciutat i terme de Castelló va llegir el tex en valencià i va fer unes afirmacions que ni el més independentista dels nacionalistes seria capaç de fer. Però a més a més, amb "trellat", com diuen a la Plana, que és la variant del "seny" català.

L'alcalde, que a hores d'ara ja el podem anomenar Albert (amb accent tònic a la "e", i no Àlbert, com alguns presentadors de TVE), va declarar que l'Ajuntament de Castelló està compromés perquè el valencià siga la llengua de tots  i totes (compte!). I que el valencià ha de ser la llengua d'integració,  i més a Castelló, que és on més es parla (de la Comunitat, Regne o País).

Preguntat l'alcalde pels periodistes si alguns membres del PP s'ofendrien per declarar BIC a les Normes de Castelló, va respondre que aquestes Normes estan acceptades per tots i reconegudes per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Que ens va costar molt arribar al consens i ara hem de mantenir-lo.

Les Normes de Castelló seran, per tant, i gràcies a la majoria absoluta del PP a l'Ajuntament de Castelló (si després ho aprova el Consell de Paco Camps), Bé d'Interès Cultural Immaterial, com el flamenco, els castellers, o la dieta mediterrànea. I a mi això ja m'agrada. Caldrà dedicar a les Normes algun espai públic més (ja tenim una plaça a Castelló amb aquest nom, enfront de la caserna de la Guàrdia Civil, per si de cas) alguna sala d'exposició permanent, i, sobretot caldrà promocionar el seu ús. I tothom de Castelló i comarques haurà de saber què és això de les Normes de Castelló. En definitiva, l'única manera de promoure les Normes serà parlar, no de les Normes, sinó parlar en valencià.

Inqüestionable. Albert Fabra és alt i ros, del PP sí (encara que això pot passar a les millors famílies). Ara sols falta que parle en valencià.  Si ho fera alguna vegada, de les mil vegades que intervé en públic en castellà a l'Ajuntament o a les Corts Valencianes, em pensaria de donar-li el meu vot.  Llàstima que estic empadronat a Morella!

La Generalitat Valenciana inclou d'amagat el títol de Filologia Catalana per a les oposicions a mestre i a secundària

El DOCV publica el 30 d’abril (PDF) la convocatòria d’oposicions de mestres i de secundària. L’annex X de la convocatòria explica els títols que eximeixen de la prova de valencià, “sense perjuí del que disposa l’annex del Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre”.

Cal anar, doncs, al Reial decret:

Real Decreto 1954/1994, de 30 de septiembre, sobre homologación de títulos a los del Catalogo de Títulos Universitarios Oficiales, creado por el Real Decreto 1497/1987, de 27 de noviembre.

- Licenciado en Filología Catalana. / - Licenciado en Filología:
* Sección Filología Catalana, en todas sus especialidades.
- Licenciado en Filosofía y Letras:
** División Filología:
* Sección Filología Catalana.

En aquest decret no figura la Filologia Valenciana, que s’entén que queda homologada a la Catalana, “en totes les seues especialitats”.

Serà veritat que inclouen Filologia Catalana per a les oposicions o serà una nova estratagema per desdir-se’n després? O entendran que Filologia Catalana i Valenciana no és el mateix?

Suposem que ha de ser veritat, atès que si no fos així no s’entendria l’afegitó d’aquest paràgraf (“sense perjuí del que disposa l’annex del Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre”) que no figurava en la convocatòria d’oposicions de l’any passat. El que costa reconèixer la unitat de la llengua! I dir senzillament: Filologia Catalana!

No obstant això, encara segueixen sense reconèixer en la convocatòria els títols de català/valencià dels serveis lingüístics universitaris valencians.

El català perd a la Universitat amb els nous graus: l'anglès és necessari, el valencià no.

Diverses vegades hem assenyalat la necessitat que la política lingüística es planifique de manera unificada a la universitat, és a dir, que les accions que s’emprenguen sobre l’ús de les llengües a la docència (anglès, castellà, valencià, etc.) tinguen una visió de conjunt de la docència, i que es fixen objectius concrets en cadascuna de les llengües que volem tindre a l’abast.

En un escrit titulat Ens passen altes, qui li posa el cascavell al valencià? , publicat ara fa dos anys, denunciàvem la falta de sensibilitat cap al valencià dels responsables universitaris en ocasió de l’aprovació pel Consell de Govern de dos documents de molta importància per al futur dels estudis a la Universitat Jaume I. D'una banda les Directrius generals pròpies per a l'elaboració de plans d'estudis oficials de grau de la Universitat Jaume I conforme al RD 1393/2007, i de l'altra banda la Proposta de document d'estil de l'UJI.

Pel que fa a la llengua estrangera es deia que “cal establir com a estil la necessitat que els alumnes cursen un mínim del 5% de crèdits en llengua estrangera. I, atès l'esforç que suposarà al professorat impartir classe en una llengua estrangera, aquest professorat “hauria de tenir un reconeixement de docència de qualitat, amb trascendència en la dedicació del professorat”.

Doncs bé. Les conseqüències d’allò que denunciàvem com un perill fa dos anys ja es veuen ara, en part, amb l’aprovació dels nous plans d’estudi. Els nous plans d’estudi, els graus, adaptats al marc europeu de l’EEES, amb l’excusa que no hi ha assignatures de lliure configuració, sols de formació bàsica, obligatòries i optatives, han eliminat totes les assignatures que permetien (encara que no obligaven) que els nostres estudiants isqueren més preparats en la seua llengua, a l’hora d’enfrontar-se als nous reptes de la seua vida professional o laboral. Així, s’ha eliminat de totes les titulacions la possibilitat de fer assignatures com ara:

Qüestions de normativa catalana aplicades al discurs científic i tècnic (ECE1), Introducció al català científic i tècnic (ECE2), Ús vehicular de la llengua catalana (ECE3), Anàlisi i producció de textos científics i tècnics (ECE4), Divulgació i ensenyament dels discurs científic i tècnic (ECE5) o Català II: tècniques d’argumentació i exposició, Introducció al català jurídic i econòmic (ECJ4), etc. i les mateixes en els àmbits juridicoeconòmic i humanísticosocial.

Ara amb els nous graus, les comissions redactores d’eixos nous plans han estat capaces de posar com a assignatura de formació bàsica, per tant obligatòria, l’estudi de l'Anglès professional o aplicat a l’aspecte professional de cada titulació, amb una càrrega lectiva de 6 crèdits (25 hores de cada crèdit nou) , però han estat incapaces de fer el mateix pel que fa al valencià. Sembla que el valencià no serà necessari per a la vida professional, però l’anglès sí. Eixa és la realitat a l’UJI. Pensàvem que érem diferents de la Generalitat valenciana o Font de Mora?

S’està perdent també per ara, per l’anteriorment explicat i per manca de directrius de la Conselleria d’Educació, la possibilitat que els alumnes de les diverses titulacions obtinguen el certificat de capacitació lingüística per a l’ensenyament en valencià. Únicament els estudiants de la titulació de Mestre tindran entre obligatòries i optatives assignatures que els poden permetre obtenir aquest certificat, necessari ara per ara per poder ensenyar en valencià; a no ser que es canvien les exigències per part de la Conselleria d’Educació o s’obtinga aquest certificat mitjançant cursos propis de la Universitat o es busquen noves fórmules per possibilitar que els nostres titulats isquen de la Univeritat amb aquest certificat.

Per tant, a hores d’ara ja deuen estar tots els centres, departaments i comissions de titulació esmerçant esforços per vore com poden fer realitat la directriu emanada del Consell de Govern per tal que els alumnes, a més dels 6 crèdits anteriors de llengua anglesa, cursen 12 crèdits de la carrera com a mínim (el 5% de 240 crèdits, segons el Document d’estil de l’UJI) en anglès.

Quins professors poden fer classe en anglès? S’han fixat requisits per poder fer docència en anglès? Quins? Cobraran més per fer la classe en anglès? Tindran menys dedicació? Quan s’ha fet això pel valencià? Quan s’han fixat objectius concrets d’augment de la docència en valencià com ara amb l’anglès?

La introducció de la docència en anglès es farà a costa de la docència en valencià? El professorat que fa classe en valencià deixarà de fer-la per fer classe en anglès?

No pot ser que per una banda vaja l'anglès i les seues comissions, per l'altra el català i la Comissió de Política Lingüística i pel mig el castellà. Ho he dit diverses vegades i ho continue defensant. Com també he defensat la conveniència que hi haguera un Vicerectorat de Política Lingüística, que portara endavant eixes polítiques i negociara, conjuntament amb el Vicerectorat de Professorat, amb àrees de coneixement, departaments i centres.

No sé si estem perdent definitivament el tren. Diverses vegades he escrit que la introducció de la docència en anglès podia ser una aliada de la docència en valencià sempre que es planificara la docència de manera conjunta i es marcaren objectius concrets per a totes les llengües, estarem encara a temps?

Pel que es veu en la pràctica, l’anglès avança i el català retrocedeix... i tot el demés són olives.

Maties Segura i Sabater

Castelló de la Plana, 30 d’abril de 2010

Propostes per millorar els usos lingüístics a la Universitat Jaume I. Eleccions 2010.

Al Servei de Llengües i Terminologia hem elaborat unes Propostes per millorar els usos lingüístics a la Universitat Jaume I de cara a les eleccions a Claustre i al Rectorat que se celebraran el proper mes de maig de 2010:

1. Propostes generals

1.1. El català ha de ser la llengua d’ús normal en els estudis. El multilingüisme que hi puga haver a partir d’aquests estudis en el nou marc europeu universitari s’ha de gestionar sense perjudici de la llengua pròpia.

1.2. Els currículums dels estudiants han d’incloure el foment i l’acreditació de les habilitats de comunicació oral i escrita en la llengua pròpia i en llengües estrangeres, de manera que quan acaben la carrera puguen disposar d’un nivell C1 de català i d’un nivell B2 de llengua estrangera.

1.3. El Servei de Llengües i Terminologia ha de donar suport tècnic a les necessitats derivades de l’EEES, i la Universitat l’ha de proveir dels recursos necessaris.

1.4. La Universitat Jaume I ha de tenir en marxa el curs proper un nou Pla de política lingüística, i el Servei de Llengües i Terminologia ha de participar en la seua execució.

1.5.- S’ha de crear un vicerectorat de Política Lingüística que planifique i done solucions de manera unificada a les necessitats multilingües de la docència, la investigació i l’administració.


2. Propostes específiques


2.1. Quant al Servei de Llengües i Terminologia

2.1.1. Cal potenciar el Servei de Llengües i Terminologia com a òrgan de gestió dels usos multilingües de la Universitat Jaume I amb recursos humans (plantilla dedicada al valencià congelada des del 1991) i econòmics.

2.1.2. El Servei de Llengües i Terminologia ha de treballar en recursos per a activitats presencials i no presencials, amb l’aprenentatge del català i de les altres llengües.

2.1.3. Aquest treball del Servei de Llengües i Terminologia en l’àmbit del multilingüisme, per garantir textos i material didàctic, ha de permetre potenciar el català i afavorir alhora l’aprenentatge de llengües.


2.2. Quant al multilingüisme

2.2.1. En el context creixent de multilingüisme, el català ha de ser la llengua preeminent i de referència, la llengua de funcionament de la institució i la llengua d’ensenyament majoritària, per a la qual cosa cal la posada en marxa d’uns criteris o reglament d’usos lingüístics.

2.2.2. Per augmentar la docència en valencià cal progressar en la perfilació lingüística de les noves places i en la carrera docent del PDI. Igualment, caldrà establir objectius concrets i percentatges d’augment de docència en valencià i en les altres llengües.

2.3. Quant a l’acolliment lingüístic

2.3.1. La informació que han de rebre els estudiants d’acollida sobre la presència de la llengua catalana a la universitat s’ha de presentar en positiu i com un valor afegit a la seva formació.

2.3.2. S’han de refermar els programes d’aprenentatge de la llengua, especialment a les universitats d’origen.

2.3.3. S’han de programar i millorar les activitats d’acolliment lingüístic per als estudiants nouvinguts.

2.4. Quant al català a la UE

2.4.1. Des de l’UJI s’ha de defensar la presència de la llengua catalana dins la UE.

2.4.2. El català ha de constar en la documentació acadèmica que es genere arran de la implantació de l’EEES, per exemple en el suplement al títol, juntament amb l’anglès.

Castelló de la Plana, 24 de març de 2010

L'oferta genera demanda

El diari El País va publicar ahir un article d'Ignacio Zafra titulat "La oferta genera demanda"PDF, comparant la oferta i la demanda de la docència de classes en valencià a les universitats valencianes. Per a la qual cosa va establir una comparació entre dades elaborades pels serveis lingüístics universitaris dels anys 2001, 2004 i 2008. Crec que el tractament de la informació ha estat correcte. Igualment penso que és bo que els universitaris i la gent en general conega quina és la situació de les universitats valencianes, gens bona pel que fa a la docència en valencià.

Informe per a la gestió del multilingüisme a l'UJI.pdf 20/6/2008

Valencià i multilingüisme davant el repte de l'Espai Europeu d'Educació Superior II Trobada Universitària Tirant lo Blanch. 23 d'abril del 2008

(Ens) passen altes? Qui li posa el cascavell al valencià? Llista de correu "demana" 8/04/2008

Normes del 32 i llengua comuna Mediterráneo16/12/2007

Valencià, multilingüisme i Espai Europeu d'Educació Superior. El País 26/9/2006

El valencià a la Universitat. Evolució del curs 2001/2002 al 2004/2005 Publicacions en línia Universitat Jaume I. 2005. PDF

Les dades de l'ensenyament en valencià a primària i secundària. Levante 12/9/2005

Propostes per augmentar la docència en valencià a l'UJI.pdf 12/9/2005

Qualitat lingüística de la justícia (sentència favorable al requisit lingüístic). Levante 20/11/2003

Discriminació o qualitat lingüística. El País10/05/2002