La Festa per la Llengua. El Col·legi Públic Censal i Vila-real.

Enguany s’acompleixen 25 anys de les primeres Trobades per la Llengua a les comarques de la Marina i la Ribera. Això seria cap al 1985, doncs. En abril d’enguany farà tres anys que vam celebrar els 25 anys de la posada en marxa del col·legi públic Censal a Castelló de la Plana, el qual va rebre el Premi Vicent Ventura, per la defensa de la nostra cultura i identitat i pels seus valors d’ensenyament pedagògic, que van fer del Censal el millor centre públic de Castelló. D’ací a un parell d’anys, el 2012, s’acompliran els 25 anys de les Trobades a la comarca de la Plana, segurament amb l’UJI com a amfitriona, i 30 anys del col·legi Censal.

Vull dir amb això que ha plogut molt des d’aleshores. El Censal ha creat generacions de joves amb mentalitat crítica i generosa en tots aquests anys. Afortunadament no va ser l’únic col·legi amb aqueixes característiques i avui podem parlar d’una realitat escolar molt més favorable que aquelles desenes de joves que van començar a estudiar en valencià.

Enguany les Trobades es celebren a Vila-real. La ciutat té per a mi molts de records a tots els nivells. No sols perquè hi vaig viure durant quasi un curs, als quinze anys, a casa dels meus oncles, al Barranquet, quan aquest encara era de terra, els veïns treien les cadires a la fresca i els amics ens passàvem les hores mortes de la nit contant-nos els amors i els desamors de l’adolescència.

Vila-real és la ciutat dels Aplecs de la Plana, al Termet de la Mare de Déu de Gràcia. Records de lluites, cançons, il·lusions que vam viure als anys 70 i que en part vaig explicar ací al blog.

Si no passa res, enguany aniré el diumenge que ve també a la Festa per la Llengua. I em perdré entre tanta gent que pensen i senten com jo. Segur que ens retrobarem alguna gent i “parlarem d’això, i d’allò i de tantes altres coses...”

Propostes per millorar els usos lingüístics a la Universitat Jaume I. Eleccions 2010.

Al Servei de Llengües i Terminologia hem elaborat unes Propostes per millorar els usos lingüístics a la Universitat Jaume I de cara a les eleccions a Claustre i al Rectorat que se celebraran el proper mes de maig de 2010:

1. Propostes generals

1.1. El català ha de ser la llengua d’ús normal en els estudis. El multilingüisme que hi puga haver a partir d’aquests estudis en el nou marc europeu universitari s’ha de gestionar sense perjudici de la llengua pròpia.

1.2. Els currículums dels estudiants han d’incloure el foment i l’acreditació de les habilitats de comunicació oral i escrita en la llengua pròpia i en llengües estrangeres, de manera que quan acaben la carrera puguen disposar d’un nivell C1 de català i d’un nivell B2 de llengua estrangera.

1.3. El Servei de Llengües i Terminologia ha de donar suport tècnic a les necessitats derivades de l’EEES, i la Universitat l’ha de proveir dels recursos necessaris.

1.4. La Universitat Jaume I ha de tenir en marxa el curs proper un nou Pla de política lingüística, i el Servei de Llengües i Terminologia ha de participar en la seua execució.

1.5.- S’ha de crear un vicerectorat de Política Lingüística que planifique i done solucions de manera unificada a les necessitats multilingües de la docència, la investigació i l’administració.


2. Propostes específiques


2.1. Quant al Servei de Llengües i Terminologia

2.1.1. Cal potenciar el Servei de Llengües i Terminologia com a òrgan de gestió dels usos multilingües de la Universitat Jaume I amb recursos humans (plantilla dedicada al valencià congelada des del 1991) i econòmics.

2.1.2. El Servei de Llengües i Terminologia ha de treballar en recursos per a activitats presencials i no presencials, amb l’aprenentatge del català i de les altres llengües.

2.1.3. Aquest treball del Servei de Llengües i Terminologia en l’àmbit del multilingüisme, per garantir textos i material didàctic, ha de permetre potenciar el català i afavorir alhora l’aprenentatge de llengües.


2.2. Quant al multilingüisme

2.2.1. En el context creixent de multilingüisme, el català ha de ser la llengua preeminent i de referència, la llengua de funcionament de la institució i la llengua d’ensenyament majoritària, per a la qual cosa cal la posada en marxa d’uns criteris o reglament d’usos lingüístics.

2.2.2. Per augmentar la docència en valencià cal progressar en la perfilació lingüística de les noves places i en la carrera docent del PDI. Igualment, caldrà establir objectius concrets i percentatges d’augment de docència en valencià i en les altres llengües.

2.3. Quant a l’acolliment lingüístic

2.3.1. La informació que han de rebre els estudiants d’acollida sobre la presència de la llengua catalana a la universitat s’ha de presentar en positiu i com un valor afegit a la seva formació.

2.3.2. S’han de refermar els programes d’aprenentatge de la llengua, especialment a les universitats d’origen.

2.3.3. S’han de programar i millorar les activitats d’acolliment lingüístic per als estudiants nouvinguts.

2.4. Quant al català a la UE

2.4.1. Des de l’UJI s’ha de defensar la presència de la llengua catalana dins la UE.

2.4.2. El català ha de constar en la documentació acadèmica que es genere arran de la implantació de l’EEES, per exemple en el suplement al títol, juntament amb l’anglès.

Castelló de la Plana, 24 de març de 2010

Els fills

La vida ens porta per situacions diverses en el seu recorregut. De vegades, en una revolteta, apareix una sorpresa bona que ens fa feliços i ens fa concebre esperances de futur. En una altra revolta del camí apareix la malaltia, que ens colpeja sense saber què fer o com reaccionar, i comences a formar part de la gran quantitat de persones de la humanitat que pateixen per una cosa o altra.

Així ens passa amb els fills, estem contents si ells ho estan i estem tristos si ells també ho estan. I tot i que la nostra vida hauria de ser viscuda per ella mateixa no ens en podem desfer de viure allò que els fills ens deixen compartir de les seues vides.

I te n'adones de l'important que són per a tu i per a la teua felicitat. Quan estem bé ningú no necessita ningú però quan algú de nosaltres està malament, tots fem pinya al seu costat. També hauríem de compartir més els moments bons per a quan arriben els difícils estar preparats per al que calga.

No hauria de ser aquest un pensament pesimista sinó per intentar millorar ara que som a a temps.

Els sous dels funcionaris

He enviat un comentari a un article del diari "El País" sobre els sous dels funcionaris. Òbviament està en castellà:

"Es absolutamente indignante que se quiera transferir la idea que los empleados públicos son (somos) personas aprovechadas. Que se lo pregunten a los bomberos, policías, maestros, médicos, o a qualquier empleado público normal (tambíén hay deshonrados, como en la construcción, el metal o el textil). ¿Hemos de volver a lo de antes: "passa más hambre que un maestro de escuela" o a la miseria de los cuarteles de la Guardia Civil, por ejemplo?

Pero eso no es lo peor. Habla el Gobierno que no va a reponer más que a 1 de cada 10 de los que se jubilen o se vayan (tasa de reposición, lo llaman). Y qué vamos a hacer si se jubilan maestros, mèdicos, o funcionarios de justicia? La Justícia està bajo mínimos, faltan médicos y faltan maestros para sustituir a los que se ponen enfermos. No los vamos a reemplazar?

No habla el Gobierno de crear empleo? No va haber entonces oposiciones para cubrir las miles de vacantes que se van a producir?

Los sueldos de los empleados públicos siempre subieron por debajo del IPC y no tenemos cláusula de revisión salarial como pactan la mayoria de convenios colectivos de los trabajadores de este país.

Estamos de acuerdo en apretarnos el cinturón (por ejemplo: este año nos han subido el 0,3% y en los convenios col·lectivos del resto de trabajadores se ha pactado el 1%).

Por favor, basta ya de demagogia y de intoxicar a la opinión pública como hizo este periódico días atrás. Preparaban la "confusión de estos días?

Cordialmente,"

No a la jubilació als 67 anys

Ja feia dies que volia deixar escrita la meua oposició a l’endarreriment de l’edat de jubilació als 67 anys. Aquests dies els arguments s’han repetit moltíssim. Que el Govern vulga carregar i desviar l’atenció de la crisi econòmica focalitzant-la en la reforma de les pensions de jubilació és un error de gros calibre. Alguns, com el Col•lectiu “Crisi” ja fa temps que diuen que la crisi la paguen els rics. I els bancs, que han guanyat tots milions d’euros amb els diners que els hem deixat entre tots. Moltes mesures es poden prendre abans d’arribar a això.

Que el Govern anuncie primer que vol fer mesures socials i que no es retallarà la despesa social i ara pretenga que tots cobrem menys quan ens jubilem i, a més més, ho cobrem dos anys més tard, no és un plantejament correcte sota el meu punt de vista. Com tampoc és correcte que un Govern d’esquerres (pretesament d’esquerres) porte a la pràctica aquestes mesures que suposen retalls de drets adquirits pels treballadors.

Barrejar la reforma laboral (sempre serà també per retallar conquestes i drets dels treballadors) amb la reforma del sistema de pensions (que es troba perfectament sanejat) és un mal plantejament. Mal ho tindrà ZP en les properes eleccions si no rectifica aquesta política. Per acabar-ho d’adobar Rajoy diu que ara no és partidari del retard en l’edat de jubilació, a qualsevol carro electoral puja per guanyar vots. Ja poden alabar a ZP les institucions monetàries internacionals, els economistes neoliberals, la patronal i la OCDE. Per què serà? Si a mi em passara això, m’ho faria mirar.

Per això ahir vaig eixir al carrer amb alguns milers de persones més a Castelló, tenia ganes de manifestar que no hi estava d’acord amb aquesta proposta del Govern.

Carnestoltes a Morella.

De xicotet no recorde haver-me disfressat mai. Al col·legi no féiem celebracions on ens haguérem de disfressar. Vaja, no sé si es pot comptar com a disfressa portar el cirialot a la processó del Corpus; ho féiem perquè ens donaven vint duros de l'època. Que no eren pocs diners i hi havies de parar compte perquè uns estaven fofos però els altres estaven massissos i pesaven molt. Deia que no m'havia disfressat. També una altra vegada en un Anunci del Sexenni, quan tindríem 14 o 15 anys ens vam disfressar de hippies per eixir en una carrosa a tirar confetti. Després, de major, ja ho hem fet algunes vegades més, amb els amics, als anuncis de les Festes i també en alguns Carnestoltes, de vaquers, de moros. La darrera vegada de Carnestoltes anava de moro amb uns cartells enganxats al pit i a l'esquena demanant la pau i el No a la guerra, protestant contra la guerra d'Irak. Ara ja no preguntem de què ens disfressarem, es dóna per entès que de no res :-(  Estic esperant el proper Anunci, encara m'agradaria eixir i tirar confetti.

El Carnestoltes de Morella és molt participatiu. Hi van quasi totes les quadrilles de gent jove del poble. I hi ha disfresses molt originals. És una bona ocasió per tornar al poble, vore la desfilada, sopar amb els amics i passar un cap de setmana diferent.

Ser avis

No és una sensació fàcil de descriure. Avui fa just una setmana que el meu fill major i la seua dona van tindre un xiquet preciós. Que es fa voler només de mirar-lo, per la seua indefensió i per la seua tendresa. Nosaltres estem a Castelló i ells a Catalunya. Massa lluny per poder anar-hi sovint. Sort que estan les TIC que diuen ara, que ens apropa i ens fa rebre les notícies, fotos i vídeos al moment.  Una nova vida comença en un món que ell trobarà diferent a nosaltres. Aleshores les "dichoses" TIC seran cosa del passat i hauran inventat una altra paraula per anomenar els avanços en les tecnologies de la informació i la comunicació. S'haurà fet possible un altre món?

Massa preguntes per a ell, que sols espera la cura i l'amor que els seus pares li donen cada dia, cada hora que passa.

Alguna cosa deu haver canviat quan el meu fill em va dir l'altre dia: "Ara jo sóc el papa... i tu ets el iaio".

L'oferta genera demanda

El diari El País va publicar ahir un article d'Ignacio Zafra titulat "La oferta genera demanda"PDF, comparant la oferta i la demanda de la docència de classes en valencià a les universitats valencianes. Per a la qual cosa va establir una comparació entre dades elaborades pels serveis lingüístics universitaris dels anys 2001, 2004 i 2008. Crec que el tractament de la informació ha estat correcte. Igualment penso que és bo que els universitaris i la gent en general conega quina és la situació de les universitats valencianes, gens bona pel que fa a la docència en valencià.

Avatar

L'altre dia per celebrar un aniversari vam anar a sopar i després a vore Avatar. A mi em va agradar. Vore cine en 3D és espectacular i una novetat que se n'ix d'allò que és habitual. Les quasi tres hores que dura la pel·li passen en un bufit. M'agrada la història que passa en el futur a Pandora (imaginem-nos que estem en el passat a territori indi) i que igual com abans ara vol ser conquerit per l'exèrcit americà per extraure'n un mineral valuossíssim, per a la qual cosa cal expulsar els indìgenes del seu territori. Ens sóna la història? A mi em va recordar a Bailando con lobos de Kevin Kostner. També a les animalades que determinades multinacionals fan per obtenir diamants. Molt bóna la crítica que es fa a la justificació de la invasió als indígenes com una forma de guerra preventiva del terrorisme. I a més, amb història d'amor incorporada. Té tots els elements per distraure a tothom. De vegades ja val la pena pagar sols per això, sense més complicacions.

Ah! El protagonista, Sam Worthington té cames en la vida real . I l’actriu Zoe Saldana que l’acompanya també té sorpresa.

El Fòrum Social Català

Aquest cap de setmana se celebra a la Universitat de Barcelona el Fòrum Social Català. És increïble la gran quantitat de gent, entitats i col·lectius que s'hi han adherit i que hi participaran. Em dóna enveja la gran tradició de teixir xarxes socials que té Catalunya i que sense dubte funcionen a l'hora de mobilitzar el personal. Tota aquesta gent que van lluitar i que van predir el trencament de la bombolla immobilària es mereixerein un reconeixement per part de tots.

No són ni volen formar part del sistema, d'un sistema de partits que no dóna resposta a les exigències, més bé necessitats, del joves, aturats, desclassats, etc. que mai tindran un habitatge i amb prou feines un treball mal pagat.

Ell tenen les seues propostes, les seues preguntes i moltes vegades les solucions. No caldria sols el reconeixement, sinó també escoltar-los i fer-los cas.

Probablement després de passar el cap de setmana debatent i xarrant uns amb els altres se n'aniran a sa casa més contents i reforçats amb els seus pensaments. Però quan es quedaran a soles, seran capaços d'aixecar-se i seguir lluitant per trobar feina, per millorar en la seua vida personal, per poder viure dignament?

 Ells diuen que "un altre món ja és possible". Des d'ací una mica d'esperança per a tots ells i la meua solidaritat.

Danses típiques de Morella

Aquestes són dos de les danses típiques del meu poble que més m'agraden. Sempre que les escolte em porten records de mons imaginaris, de la infantesa, de les festes sexennals...

Dansa dels pelegrins. Morella

Dansa dels torneros. Morella

Necessitats sexuals i necessitats amoroses

Avui hi ha dues notícies a la premsa que tenen a vore amb maneres diverses d'entendre l'amor o el sexe.

L'una fa referència als amors de la Sra. Iris Robinson (The graduate en versió heavy), regidora, diputada i esposa del ministre principal de l'Ulster, Mr. Peter Robinson (tots dos a la foto). La Sra. Robinson, de 60 anys, es va enconyar amb un jove de 21 anys (qui els pillara!) i li va posar un cafè, mitjançant uns diners que li van deixar uns constructors.  Ben fet, diríem nosaltres, dels pecats del piu tot lo món se'n riu. I a més, ja està bé que siga a l'inrevés: una dona major amb un jovenet. Però...

Com a regidora se suposa que deguera  influir per donar-li la llicència d'obertura del local i es va quedar amb el 10% per a les seues despeses personals dels 55.000 € que van aportar els empresaris. Fins ací tampoc no ens sobtaria massa, podria semblar qualsevol cas de corrupció dels qui tenim a la vora.

El que és el colmo de l'hipocresia és que aquesta senyora, protestant evangelista, i d'una moral puritana de les més severes, blasmara opinions molt dures en contra dels homosexuals i en contra de la moral de la Sra. Clinton, a la qual acusava de perdonar Bill Clinton per les aspiracions personals seues. Que, tot siga dit, a la millor no li faltava raó, encara que això li ho hauríem de preguntar a Hillary.

Però eixe no és el cas. El cas és que la societat irlandesa, en aquest cas és la part protestant (que la part catòlica també deixem-la estar amb els casos de pederàstia infantil protagonitzats pels capellans) no ho ha pogut suportar. El primer ministre ha deixat, de moment?, unes setmanes el càrrec i la Sra. Robinson està en una clínica psiquiàtrica. Us la imagineu allà dins? Els homosexuals estan contentíssims i fins i tot volen que Kirk, així li diuen al Dustin Hoffman actual, pose despullat en una revista seua.

Quanta hipocresia té la religió i el fals puritanisme que prediquen els qui tallen el bacallà d'aquestes societats, tant la irlandesa com l'americana! Menys mal que el món occidental, i a casa nostra, al nostre País, sobretot la joventut, és cada vegada menys creient.

L'altra tema feia referència a les crítiques que la Confederació de Pares d'Alumnes (COFAPA) ha fet per la projecció de la minisèrie "El pacto", Tele 5, que va sobre unes xiques de setze anys que decideixen quedar-se embarrassades alhora. El tema va causar gran polèmica als EEUU, on els fets van passar realment l'any 2008, i d'on s'ha importat la idea per fer aquesta producció espanyola dirigida per F. Colomo. Dic feia referència, perquè se m'ha acabat el temps per continuar escrivint i ho he de deixar ací.

La nevada del segle a Morella

Hi ha un vídeo impressionant penjat al web http://comarquesnord.cat/ , a mà dreta, a la part de dalt amb tota la magnitud de la nevada del dia 7 de gener.

Amb una primera galeria de fotos i una segona galeria fantàstiques.

Primera nevada de 2010. Morella i el Bartolo

Les nevades, més enllà dels problemes que generen, sempre em donen alegria. Com ara, a Morella, amb una gran nevada, davant del portal de sant Miquel on quasi es tapen els cotxes. Al fons es veu el castell i les torres del portal de l'albereda.

I a Castelló, on el Bartolo ha aparegut nevat com feia molts anys que no es veia. Segur que és un bon senyal.  He anat a fer les fotos del Bartolo per darrere de l'hospital Jaume I, i en entrar en algun hort he vist tendes de campanya d'indigents que passaven allà els dies i les nits. Al menjador del pare Ricardo ja començaven a fer cua per dinar. Eixa és l'altra cara de l'alegria.

El 2010 pot ser un bon any

L'any 2010 comença amb dificultats: fred, boira, neu...Segurament tot això feia falta perquè siga un bon any, un any bo. Seguim amb els mateixos problemes però més carregats de bombo: que si el Cabanyal a València, que si el Passeig Ribalta a Castelló, que si el Parador a Morella. Que si eleccions a l'UJI, que si nova Llei de funció pública valenciana amb mancances, que si més aturats que mai, que si la portaveu del Govern valencià no sap parlar valencià...que què fem a Afganistan? que si som o no som una nació...que si es podrà conformar un espai de progrés més enllà del PSOE, que si saber llengües és molt important...
Però, i la relació entre les persones? Seguirem igual o serem capaços d'entendre'ns millor? Eixe seria el meu desig d'enguany. Que tinguérem capacitat de comprensió d'uns amb els altres per col·laborar a fer un món millor que el que se'ns presenta. El 2010 pot ser un bon any!

Multilingüisme i felicitació de Nadal de l'UJI

Avui he escrit, per motius de llengua, una opinió sobre una felicitació de Nadal que han enviat a la comunitat universitària de l'UJI, i que, si voleu, podeu llegir ací baix:

Hola Fernando,


És molt bonica la postal de Nadal, però per una qüestió no sols estètica, sinó de posició política universitària, hauríeu d'haver posat primer "Bon Nadal" i després "Feliz Navidad". Sembla una bobada però no ho és.

Igualment, aprofite per dir-vos que hi ha una errada en les felicitacions. No es diu "Nadals Màgics", com en castellà, sinó "Nadal Màgic", en singular. Igual com no es diu "Bons Nadals", sinó "Bon Nadal", com heu posat molt bé.

Lamente molt el gir que ha pegat la política lingüística universitària en la comunicació de la Universitat, amb l'enviament de missatges bilingües i ara amb el "sorpasso" del castellà sobre el valencià. El trilingüisme queda perfectament definit, passarà prompte el valencià a ocupar el tercer lloc de la llista?

No obstant això, et desitge igualment un bon Nadal :-)

Una abraçada,

Maties Segura,


Missatge citat per Fernando Vilar fvilar@sg.uji.es:

Benvolguda companya,
Benvolgut company,


Com tots els anys, el Rectorat, a través del Servei de Comunicació i Publicacions, posa a l'abast de la comunitat universitària dos models de felicitacions electròniques de Nadal, com una mostra més del doble compromís de la institució amb el medi ambient i amb les noves tecnologies.

Des de qualsevol pàgina del portal de l'UJI podeu accedir a aquestes felicitacions, o directament mitjançant la pàgina
 http://www.uji.es/serveis/scp/nadal/2010/
http://www.uji.es/serveis/scp/nadal/2010/

Esperem que aquestes felicitacions us agraden i us desitgem bones festes i bon any 2010.

 Ben cordialment,

Francisco Toledo Lobo

Rector

 ___________


Estimada compañera,

Estimado compañero,

Como todos los años, el Rectorado, a través del Servicio de Comunicación y Publicaciones, pone al alcance de la comunidad universitaria dos modelos de felicitaciones electrónicas de Navidad, como una muestra más del doble compromiso de la institución con el medio ambiente y con las nuevas tecnologías.

Desde cualquier página del portal de la UJI podéis acceder a estas felicitaciones, o directamente mediante la página

http://www.uji.es/serveis/scp/nadal/2010/
 http://www.uji.es/serveis/scp/nadal/2010/

 Esperamos que estas felicitaciones os gusten y os deseamos buenas fiestas y  feliz 2010.

Bien cordialmente,

Francisco Toledo Lobo

Rector

DNI electrònic i llengua

El meu company Joan, va anar el dimecres passat a renovar-se el DNI a l'oficina de la plaça Teodoro Izquierdo, de Castelló, per un correu electrònic que ens havia enviat la secretària general on deia que els de l'UJI podíem demanar cita prèvia a banda de la resta de la gent, o siga com un favor. Joan, a l'entrada de les oficines, va demanar al policia nacional de recepció per on havia d'anar i el policia nacional li va contestar que li parlara en castellà. Davant de la insistència de Joan, aquell li va dir que si volia parlar en valencià que anara a la Comissaria de la Ronda i que demanara un intèrpret.

Ell ho ha contat a la llista de correu "demana" i molta gent ens hem solidaritzar amb ell i hem demanat una resposta institucional a aquesta agressió. Joan ha escrit una queixa formal al subdelegat del Govern i cartes als diaris. Vorem en què queda tot això. Des del Serrvei de Llengües i Terminologia també hem escrit a la vicerectora de Cultura per denunciar el fet. És lamentable que es repetisquen aquestes actituds per part de la Policia Nacional. Com li deia a Joan: "per què Senyor? en ple segle XXI!"

Jo també hi vaig anar eixe dia, però la funcionària que em va atendre va ser molt amable. Això no lleva que haguera de tornar a fer-me el DNI un altre dia, perquè havien escrit el nom de la província en castellà ("Castellón") en l'apartat de la província que correspon al poble de naixement  i "Castelló" sense accent en l'adreça, encara que foren majúscules ("CASTELLO"). Ahir per la vesprada m'ho van rectificar. Van haver de telefonar a Madrid per canviar els codis perquè Castelló portara accent. Ara "Castelló" m'apareix amb accent però amb una "ó" minúscula accentuada al costat de "CASTELL" : "CASTELLó". Què hi farem, sempre serem un castell xicotet :-(

Felicitació de Nadal

Nadal sempre em porta sentiments creuats. D'una banda, positius: de reunió familiar, de vore els amics que fa temps que no véiem, de descans per fer moltes coses que després no podem fer... I per l'altra banda, negatius: les ofertes comercials, haver de "ser feliç" per damunt de tot, les guerres que continuen, alguns polítics que continuen... Penso que si faig balanç i miro tot el que està passant al meu voltant puc considerar-me afortunat. Tant de bo tothom poguera dir el mateix!

Primera nevada de l'hivern del 2009 a Morella

No sé com deu estar ara per Morella amb el fred, el vent i la pluja que fa ací a Castelló. Sols he pogut vore-ho per la webcam de Morella (es necessita tenir instal·lat el programa Java per accedir-hi) i a més, com és de nit, està enlluernada ara per un farol que no ens deixa vore el carrer. Però de neu, n'hi ha molta, encara que es pot accedir en cotxe i els carrers estan lliures de neu.

M'he recomfortat amb unes imatges magnífiques que ha penjat l'Ajuntament de Morella a Faceboock. Per a mostra ací n'hi ha unes poques:

M'agrada molt el que fas

Com que va ser el pont de la "Puríssima" vam aprofitar per anar a Barcelona a vore els nostres fills. Vam aprofitar per anar al teatre a vore "M'agrada molt el que fas", de Carle Greep, una comèdia dirigida per Edu Pericas (no sé si porta accent), i interpretada per Cesc Casanovas ("llògicameeent..."), Mònica Pérez, Roser Batalla i Xavi Casan. La veritat és que ens va agradar molt, amb una Mònica Pérez perfecta en el seu paper d'obedient "pija" de ciutat i un Cesc Casanovas de marit "triomfador". Una indiscreció amb un mòbil obert sense adonar-se'n fa que els seus amics, la Roser Batalla i el Xavi Casan escolten el que l'altra parella pensa realment d'ells quan es dirigeixen a passar el cap de setmana a la seua casa. La vengança serà terrible...i divertida.

Perfecta per desemboirar-se i desestressar-se en aquests temps que corren. Us la recomano. Si després, com nosaltres, acabeu la vetlada amb un bon soparet i una copeta en una terrassa del Raval a l'aire lliure haureu completat una nit magnífica.