La rogativa de Morella a Vallivana

Fa uns pocs anys que anem de rogativa. La rogativa de Morella a Vallivana. Però nosaltres sols fem un tros dels vint-i-dos quilòmetres que hi ha. Solem anar de Morella a la Torreta i dinem allà, tot i que l'any passat vam arribar fins al pont de la Bota. És una estona agradable perquè quasi no et dóna temps a cansar-te. La rogativa ix a les nou del matí del placet de l'Esglèsia i a les nou i mitja ja està parada a l'Hostal Nou per esmorzar. Enguany s'ha baixat perfectament per la costa de sant Vicent, que està acabada d'arreglar, amb el peiró dedicat al sant restaurat i una inscripció en valencià que recorda la vinguda del sant a Morella.

A les deu i quart, aproximadament, la rogativa emprén la marxa cap a la Torreta, on arriba sobre les dotze del migdia. De manera que, des de les dotze fins les tres i quart que torna a eixir, hi ha temps de sobra per descansar, fer-te una cervesa i preparar el dinar. Com deia, no patim massa: ens portem tauletes i cadiretes que muntem a l'ombra, i au! a provar el pernil, el formatge i la cecina; el vermut que comprem ací; una llanda de pataques i corder al forn i per acabar-ho d'adobar uns flaons amb moscatell. Ah! i el famós té amb aiguardent que preparen a la Torreta.

Clar! després d'això, qui té ganes de caminar?  Es repreten les coses i, qui vol, es posa en marxa, pasant pels mas de Masiana i, pujant amunt per arribar a la Creu, en la cruïlla amb la carretera a Vallibona, on comença la baixada fins al pont de la Bota. És el tros més bonic de la Rogativa, perquè va pel mig del monte, tot i que la baixada és difícil perquè és molt pronunciada.  Cap a les cinc de la vesprada s'arriba al pont de la Bota, d'on es torna a emprendre la marxa sobre les cinc i mitja, ara per carretera, fins a Vallivana, on a partir de les set comença a arribar la gent que no s'ha volgut esperar a la bandera que obri el pas oficial.

Enguany ha estat un any especial, per complir-se el Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Vallivana. I en comptes d'una rogativa, que tradicionalment es fa al maig (excepte l'any de festes) se'n fan tres, la qual cosa ha alçat una pol·lèmica al poble entre els entesos en els temes de l'esglèsia.

Per a nosaltres és un dia de senderisme, de compartir un tros del camí i, per què no? de dinar agradable amb els amics.