Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

Internet solidària

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides perla IniciativaLegislativaPopular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILPcom el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per ala ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

INTERNET SOLIDÀRIA

Bildu

Logo de Bildu

El Tribunal Constitucional espanyol ha legalitzat la coalició electoral Bildu (formada per Eusko Alkartasuna, Alternatiba, la plataforma ciutadana Herritaron Garaia i independents abertzales i d'esquerra) o el que és el mateix, no ha trobat obstacles perquè es puga presentar a les eleccions municipals i a les institucions forals basques i navarreses. El resultat de la votació ha estat ajustat, un 6 a 5, favorables a la seua presentació a les eleccions. Ha calgut esperar fins al límit del temps establert, una hora abans que començara la campanya electoral a les 11 de la nit d'ahir perquè el Tribunal anunciara el resultat de la votació.

En el seu moment, també em vaig mostrar favorable a la legalització de Sortu, marca triada per una branca de l'esquerra abertzale per a la participació en les eleccions. Si Sortu no hagúes estat il·legalitzat hauria format part de la coalició Bildu (com a partit) com a part d'aquest pol sobiranista. Imagino que molts dels independents i gent d'esquerra abertzale vinculats a Sortu i no marcats en anteriors conteses electorals en l'òrbita d'aquesta esquerra abertzale aniran ara en les llistes de Bildu. I que des de Sortu es demanarà el vot per a Bildu.

Deia "una branca" de l'esquerra abertzale perquè també cal comptar amb Aralar, escissió d'Herri Batasuna o de la coalició Euskal Erritarrok, que també hi participa des de l'any 2003 a les eleccions, per la qual cosa serà interessant ara veure el vot "prestat" abertzale que tenia Aralar dels qui no podien podien votar HB. De fet el món de l'esquerra abertzale és un conglomerat de sigles i escissions, com una del mateix Aralar (Araba bai que anirà amb Bildu), dividit i difícil d'interpretar i que sense dubte haurà de portar a una conjunció de forces per la pròpia dinàmica electoral i perquè al cap i a la fi, els vots són finits una vegada tocat el sostre electoral.

La presentació electoral de Bildu (reunir/reunir-se en euskera) és una bona notícia.

Gerónimo

Gerónimo

Gerónimo ha estat el nom triat per denominar l'operatiu de l'exèrcit nordamericà per abatre Osama bin Laden en el seu cau paquistanès d'Abbottabad, a poc més d'una hora de cotxe d'Islamabad. No crec que als descendents d'aquell brau guerrer de nació apatxe que pertanyia a l'ètnia xiricaua els haja fet molta gràcia la comparació.

Com un escamot del Setè de Cavalleria comandat per un boig general Custer han entrat a la casa fortificada on estava bin Laden sota l'ordre d'agafar-lo viu o mort. Un fill de bin Laden ha mort en l'assalt juntament amb dos persones més i una de les seves esposes ha estat ferida en una cama en anar a defendre'l dels atacants. Les circumstàncies que envolten la manera com s'ha produït la mort semblen portar a la consideració que el terrorista yihadista saudí va estar assassinat per l'escamot nordamericà, atès que no anava armat. El soldat que ha comès aquesta acció serà condecorat en secret.

Gerònimo va fugir diverses vegades de les reserves on eren traslladats els indis, fins que finalment va ser capturat i obligat a acabar els seus dies a la presó de Fort Still (Oklahoma), després d'una vida de lluita constant contra els mexicans i els nordamericans, lluita que va esperonar el fet que el governador militar de Sonora assessinara la seua dona, els seus tres fills i la seua mare. El genocidi que l'exèrcit i el govern nordamericà van realitzar amb el poble indi, humiliant-lo i reduint-lo a la misèria, la fam i les condicions precàries de les reserves encara no ha estat suficientment explicat.

A bin Laden l'han preferit mort, sense possibilitat ni dret a jutjar-lo. Ara en ple segle vint-i-ú l'exèrcit nordamericà eregit en policia mundial no repara a ocupar països i a utilitzar els mètodes que calguen, amb llicència per matar, sense sotmetre's al control de la Cort Penal Internacional com fan els altres països.

Eixa és la democràcia que pretenen exportar?

No n'hi ha dret!



Manifestació a Madrid 7 d'abril
 "Joves sense futur" (foto El País)

 Ja fa dies que volia fer un comentari sobre com de malament ho passen alguns dels nostres fills que no troben faena. Sobre una generació que està patint la falta de llocs de treball i que no té esperança de futur. Molts d'ells són gent que ha estudiat, que estan sobradament preparats, que han intentat fer les coses bé, que han arribat a la fi del camí i ara, quan la societat els hauria de compensar amb un lloc en l'engranatge del sistema, els margina i prescindeix d'ells.

Comprenc perfectament que els joves estiguen indignats i que el tema comence a tractar-se ja en els principals diaris de l'estat, tot i que com diu l'enllaç de referència encara estan poc mobilitzats. El llibre d'Stéphane Hessel, Indignaos! (text íntegre en castellà) s'ha venut com a xurros tant a França com arreu del món i el motiu és clar: ha sabut desvetllar el punt feble o mostrar la ferida d'aquesta societat que ací té ja més del 40% dels joves a l'atur i es mou sota el comandament dels mercats financers i especulatius.

Hem passat de la situació d'una generació com la meua en la qual quasi tothom que acabava o no els seus estudis es col·locava en un lloc o altre de treball, accedia a la compra d'un habitatge i passava a formar part del sistema, a una altra generació que, com ells mateixos diuen, es troba sense casa, sense feina, sense futur i que ho passarà molt pitjor que nosaltres. Si no poden estar dins del sistema per lògica estan fora del sistema, desconfien dels polítics, dels sindicats, i no saben cap on pegar, perquè ningú els dóna cap solució.

Crec que davant d'això no val la resignació i que han d'intentar lluitar per guanyar-se les garrofes en el que siga i trobar feina on n'hi haja per sentir-se útils a ells mateixos i per poder viure del seu treball, però això no lleva perquè cada dia quan llegim els diaris i quan veiem els nostres joves tinguem motius per sentir-nos solidaris i indignats.

No n'hi ha dret!

II Marxa contra l'atur. Presentació vídeo, 7 maig a Barcelona

El dia 7 de maig de 2011 tindrà lloc a Barcelona la presentació del documental sobre la II Marxa contra l'atur, la precarietat laboral i pels drets socials, que va tindre lloc a les comarques de Barcelona el passat mes d'octubre de 2010.

Dissabte 7 de Maig, a les 11 hores del matí: Al "Pati Llimona", Sala M.A.Capmany, carrer Regomir n º 3 (estació Metro propera Jaume I, línia IV).


Vine a veure el Documental i debatre: ¿Com continuem la lluita contra l'atur, la precarietat i en defensa dels drets socials?,

amb la participació de:
Joan Carles Gallego, Secretari General CONC
Angel Torreglosa, representant de Co.bas
Diego Rejón, representant de FEMEC-CGT
Luis Blanco, portaveu de IAC

Acte organitzat per la Plataforma unitària "II Marxa contra l'Atur a Catalunya"


Docu de la "II Marxa contra l'atur i la precarietat i en defensa dels drets socials" (versió curta) from Matyx Seg on Vimeo.

Els Ports en Moviment, aquesta Pasqua per TV3



Cartell de concentracions
per TV3

 Encara que siga a darrera hora i depressa estem a temps per donar publicitat als actes per TV3 que la plataforma Els Ports en Moviment ha organitzat per a aquests dies de Pasqua i deixar ací els cartells que fan difusió de les convocatòries als pobles de la comarca.



Quadrangular per TV3

 Endavant i ens trobem allà!

A València per TV3, 16 d'abril de 2011

Eixida a les Torres de Quart

Pensant que els trens de rodalies anirien plens, vam anar en cotxe a València, a la manifestació que Acció Cultural del País Valencià juntament amb sindicats, i altres col·lectius havien convocat per demanar tornar a veure la TV3 al País Valencià i per la llibertat d'expressió.

La manifestació va ser tot un èxit de participació, sense dubte una de les més nombroses a les quals jo he assistit, i a la qual molts vam acudir com en un acte de fe, atès que no sabíem molt bé on s'acabaria i on actuaria Lluís Llach. També va servir perquè férem una visita turística a l'interior de les restaurades Torres de Quart, lloc des d'on eixia la mani. I fins a tot hi va haver qui va aprofitar per fer-se fotos amb personatges populars com Carod Rovira.

De Quart a Serrans

La cua de la manifestació va trigar més de mitja hora a moure. Nosaltres vam decidir d'avançar pel costat quan ja portàvem més d'un quart d'hora aturats a les Torres de Quart, i posar-nos de nou al mig, fet que ens va valer després estar davant de les Torres de Serrans, lloc on es va acabar la marxa i on es va fer a la lectura del manifest i les actuacions.

Va ser lamentable que l'actuació de Feliu Ventura, la lectura del manifest i l'actuació de Lluís Llach s'haguera de fer des d'un camió perquè les autoritats valencianes no havien cedit la plaça de bous o no havien donat permís per muntar un entarimat.

Actuació de LLuís Llach

Els crits més corejats: volem TV3, llibertat d'expressió i el president a Picassent. Va ser recomfortant tornar a escoltar a Llach Abril 74, No abareteixis els somnis i Silenci. Com ell va dir : aquestes cançons servien contra els fatxes d'ahir, esperem que servisquen contra els fatxes d'avui". Els grans ens vam quedar amb les ganes de més cançons i els joves amb ganes d'un concert amb grups actuals de més marxa.  Tal vegada fer-ho curt era per poder veure el partir del Madrid-Barça, que començava a les 10 de la nit :-)  Nosaltres vam arribar a punt de començar per poder veure'l a casa.

Sembla que més o menys cap al mes de juny es votarà al Congrés dels Diputats la Iniciativa Legislativa Popular per una Televisió sense Fronteres, que té recollides més de 600.000 signatures. Quina serà la posició dels partits majoritaris? i en aquest cas, del PSOE, que la podria aprovar amb els vots dels nacionalistes?

Nous actes per TV3 es preparen a la comarca dels Ports per a aquestes festes de Pasqua.

Manifestació per TV3 el 16 d'abril a València

Cartell manifestació 16 d'abril a València

Enguany la cita anual que té lloc pels carrers de València el dia 25 d'abril, es trasllada al dia 16 d'abril, dissabte, per la coincidència amb les vacances de Pasqua.

A més tindrà una motivació extra: per protestar contra l'apagada de la TV3 al País Valencià per part del govern de Francesc Camps.

L'hora d'eixida serà a les 6 de la vesprada i la manifestació partirà des de les Torres de Quart, al final hi haurà una actuació extraordinària de Lluís Llach per a l'ocasió.

El recorregut ha hagut de ser canviat per haver sol·licitat Garcia Sentandreu  i el Grup d'Acció Valencianista (grups vinculats a la dreta valenciana blavera) el mateix dia i a la mateixa hora una manifestació. I en haver-la sol·licitat primer, la Subdelegació del Govern li l'ha autoritzada abans que l'altra.

Serà sense dubte una gran manifestació festiva alhora que reivindicativa per la llibertat d'expressió, per la TV3 i pel canvi de govern a un mes vista de les eleccions del 22 de maig. Allà hi serem.

Eixe mateix dia pel matí se celebra la Festa per la Llengua a la Universitat Jaume I de Castelló, la festa de les escoles, instituts i universitat en valencià. Serà un dia complet.

Sortu

Logo de Sortu

Sortu, que en basc vol dir, nàixer, sorgir, esdevenir, ha estat avortat com a partit polític abans de poder veure la llum i fer-se gran. En aquest cas ha estat un avortament provocat pels aparells de l'estat i doloròs per a una part important de la ciutadania d'Euskadi que es veurà privada de poder exercir els seus drets democràtics de participació amb un partit propi.

En aquesta maniobra hi ha una clar guanyador: el Partit Popular, que ha imposat les seues tesis, davant un PSOE poruc que ha estat incapaç de contrarrestar el discurs antiterrorista i nacionalista español del PP, a no ser que s'exposara a una important pèrdua de vots en la resta de l'estat.

El Partit Socialista d'Euskadi, tret del senyor Eguiguren, tampoc ha estat capaç d'abanderar una posició ferma de creença en l'abandó del paraigües d'ETA per part del nou partit. També li interessa seguir al poder i que la suma del vot independentista més el del PNV no puga canviar l'actual lendakaritza. Tots dos, doncs, PP i PSOE ixen guanyant amb la il·legalització de Sortu.

Diuen que no es poden legalitzar perquè són els mateixos. Jo respondria; sí i què? Què no són els mateixos els del Sinn Fein ara i abans que l'IRA deixara les armes? L'aposta ferma per la via pacífica i democràtica de les urnes de la formació abertzale, es diga Batasuna, Sortu, o com siga, és clara, i més quan obertament ha rebutjat tota violència, inclosa també la violència d'ETA.

El Tribunal Suprem, la sala 61, formada per 16 magistrats (dels quals almenys 3 han anunciat vosts particulars en contra) ha conclòs que Sortu és una continuació de la il·legalitzada Batasuna i que com a tal  no es pot legalitzar. No ha valgut de res que els estatuts presentats estigueren d'acord amb la Llei de partits i la comdemna de qualsevol tipus de violència i explícitament la d'ETA, no hi ha hagut cap prova que portara a la conclusió que ETA havia ideat el naixement de Sortu, com ha defensat el ponent, Sr. Carlos Lesmes, antic alt càrrec del Govern de José Maria Aznar. Com diuen alguns mitjans tot es resumeix en una qüestió de "fe" en el comportament per la via democràtica o no del nou partit.

De moment, els dos partits espanyols intentaran mantenir el pacte de poder mitjançant el qual el PSOE no va deixar primer que l'agrupació abertzale governara a Navarra i a canvi el PP li va donar el seu suport després a Euskadi.

D'una manera o d'una altra, eixa part de l'esquerra nacionalista no violenta i democràtica té dret a a estar present a les eleccions d'Euskadi.

Teatre al carrer. El Raval, Camps i TV3 a Castelló de la Plana

Camps es fa la foto davant dels manifestants per TV3

El diari Levante ha qualificat de "sainet" la posada en escena del Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana en l'acte de la inuguració del teatre del Raval que va tenir lloc ahir a la vesprada a Castelló.

La furgoneta Mercedes negra amb les llunes tintades que portava a Paco Camps va arribar al teatre entrant pel carrer comte Pestagua en direcció contrària, en una zona acordonada per la policia que va necessitar demanar reforços, per protegir-lo dels manifestants que els increpaven al crit de "som gent pacífica, els lladres estan dins". Paco va baixar del  cotxe amb el rictus somrient que el caracteritza i va tindre l'ocurrència d'apropar-se als manifestants per fer-se la foto amb ells, que encara es van enfadar més: "el president a Picassent" (hi ha la presó) o "llibertat d'expressió" i per descomptat el general de "volem TV3".

Ah! i tot això amenitzat pels manifestants amb la música de El Padrino: tarararara ra rara rarara...tarararara ra rara rarara...

Realment podem qualificar d'autèntic teatre al carrer el que ahir vam viure a Castelló. No sé si "teatre de l'oprimit", però teatre al cap i al fi per part d'una persona que està al capdavant dels qui ens impedeixen vore la televisió en la nostra llengua i ofeguen la nostra cultura.

No vam ser quatre gats

Reportatge complet del que va ser la manifestació que va tenir lloc a Castelló el dia 26 de Febrer de 2011 reclamant la llibertat d'expressió, reclamant la nostra cultura i la nostra llengua, reclamant el restabliment de totes les emissions de TV3 a tot el País Valencià.  DIEM PROU !!!! VOLEM TV3 !!!

No som quatre gats

La Consellera portaveu del Govern valencià, Paula Sanchez de León, diu que som "quatre gats", o amb les seues paraules, que el tema de la TV3 no s'hauria de tractar en la reunió entre Mas i Camps del dia 20 d'abril perquè el tema sols "interesa a 2.000 o 3.000 ciudadanos en esta comunidad" i es tracta de "un canal de televisión que tiene un 0,5 % de audiencia".  La portavoz exigió al Gobierno catalán que "quite de su web la referencia a los Països Catalans" y "la apropiación de señas de identidad valencianas" o "recurrirán a la vía judicial".

D'ací a una hora eixirà una manifestació des de la Farola de Castelló on espere que superem àmpliament la xifra de 2.000 o 3.000 ciutadans sols a Castelló. Ajuntaments de les nostres comarques com Castelló de la Plana, Borriana o Ares s'han pronunciat a favor de TV3. Ells sols sumen més de 200.000 persones.

Però no és el nombre el que m'interessa destacar, sinó el menyspreu amb que aquesta senyora i el Govern valencià tracten els qui discrepem amb ells. Aquest esperit de prepotència i de supèrbia que esgrimeixen, per dir que estan avalats pels vots, i que aquests vots els mantenen al recer de tot. Doncs, no ho estan. En algun moment la raó ha de predominar sobre la censura que retalla la llibertat de comunicació i expressió.

La segona referència és més discutible o per parlar-ne més extensament, però el que no és discutible és la utilització del tema nacional /identitari/nom de la llengua com a arma electoral davant de les properes eleccions del mes de maig i com a cortina de fum perfecta que els fa aparèixer com els únics defensors de "lo nostre".  Haurem de contrarestar com puguem per desenmascarar-los. I a seguir avant, que "lo nostre" no esdenviga "lo seu".

En definitiva, que no som quatre gats, que "en som molts més dels que ells volen i diuen".

Manifestació a favor de TV3. Dissabte, 26 de febrer, 19 hores, a la Farola. Castelló de la Plana.



Cartell "Volem TV3"




Dissabte, 26 de febrer, a les 19 hores ,

a la Farola (plaça de la Independència, ieeeeeee).

Castelló de la Plana.

Concentració a favor de TV3 a la Universitat Jaume I de Castelló.

Concentració per TV3 a l'UJI



Avui a les 12 hores ha tingut lloc una concentració a l'UJI a favor de TV3, amb una bona assistència de gent.  Convocaven CCOO, UGT, STEPV-IV, Campus Jove, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc. El Rectorat hi ha donat suport i el rector ha llegit una declaració del Consell de Direcció. Llàstima que el col·lectiu guanyador de les eleccions entre l'estudiantat, "Unión Universitària", amb majoria absoluta al Consell de l'Estudiantat no haja convocat també a l'acte. Estaran canviant ja els temps entre l'estudiantat?

Us deixe el comunicat sindical unitari que s'ha llegit a l'acte:

"Els sindicats i associacions convocants d’aquest acte, volem manifestar el següent:

Convocants a l'acte per TV3
 i lectura del manifest

La Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (signada pel Govern espanyol el 1992, en època de Felipe Gonzàlez, i ratificada pel Parlament espanyol el 2000, en època de José María Aznar), en el seu article 12.2 estableix que els governs signants han de garantir la recepció de ràdios i televisions en els territoris que comparteixen alguna d’aquestes llengües europees, encara que siguen administracions distintes. Es comprometen, a més, a garantir que no siga imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària”.

 No cal dir que a hores d’ara ni el Govern central del PSOE, ni el Govern autonòmic del PP, encapçalat per Francisco Camps, han estat capaços posar-se d’acord i garantir aquesta llibertat d’expressió i de circulació de la comunicació entre dos territoris que parlen la mateixa llengua.

És per això que volem mostrar ara i ací la nostra indignació i rebuig pel tall de les emissions de TV3 realitzat pel govern valencià, en el que continua sent una persecució sistemàtica d’aquells que pensen de manera diferent i ho expressen a través dels mitjans de comunicació que no li són afins.

TV3 representa una televisió que emet íntegrament en la nostra llengua, i això avergonyeix els responsables del govern valencià. I a més, com d’altres televisions, informa d’aquelles notícies d’actualitat, com ara l’assumpte Gürtel, que li són molestes al nostre honorable president, notícies que silencia el canal autonòmic valencià.

Parlament del rector

En una època on les noves tecnologies i la llibertat d’expressió i comunicació han de ser les constants de la modernitat, Francesc Camps, com han intentat fer alguns dels règims que van caient en alguns dels països àrabs, ha intentat silenciar una veu que no li és fidel i que reflecteix cada vegada més que parlem i tenim una cultura comuna.

Per tot això demanem l’immediat restabliment de les emissions de TV3 al País Valencià, l’aturada de la persecució contra l’entitat responsable de les emissions (Acció Cultural del País Valencià) i la dimissió de qui ho ha fet possible, el president de la Generalitat, Francisco Camps.


Assistents a la concentració per TV3

Companyes, companys,

Per la llibertat d’expressió, per la llibertat de comunicació, per una televisió sense fronteres, per la tornada de TV3.

Volem TV3!

Moltes gràcies,

Signen aquest comunicat:  CCOO, UGT i STEPV-IV"

Concentració de protesta a l'UJI pel fi de les emissions de TV3, demà, dimarts, a les 12 h a l'Àgora

Els col·lectius de la Universitat Jaume I CCOO, UGT, STEPV-IV, Campus Jove, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i l'Associació Cívica Valenciana-Tirant lo Blanc convoquen els membres de la comunitat universitària a una concentració de rebuig pel fi de les emissions de TV3 i per demanar la tornada d'aquestes. La concentració tindrà lloc demà dimarts 22 de febrer de 2011 a les 12 hores a l'Àgora de la Universitat.

Els convocants consideren que "la societat no pot quedar impassible enfront de l'atac reiterat contra la llibertat de comunicació, contra la televisió sense fronteres i contra les comunicacions en la llengua comuna entre els diferents territoris que la parlen" i per això animen la comunitat universitària a participar-hi.

El Rectorat de la Universitat donarà suport amb la seua presència a aquesta convocatòria.

La concentració per TV3 a Castelló d'avui, 19 de febrer de 2011

Concentració per TV3.
Plaça Santa Clara. Castelló de la Plana

La convocatòria de les xarxes socials, els missatges d'algunes associacions i llistes de correu i la indignació dels ciutadans han fet que centenars de persones de Castelló hagen acudit a la concentració en defensa de poder veure la TV3 a Castelló.

No serà l'única, com diu Marc en el comentari al missatge anterior, se'n preparen en diversos pobles del País Valencià i en la Universitat.

Personalment, proposaria als partits polítics d'esquerra on tinguen representació que presentaren mocions als ajuntaments per poder veure la TV3. Contribuiria a fer campanya electoral de cara a les eleccions autonòmiques valencianes de maig. No sé si el PSOE s'hi atreviria, atès que té paralitzada la Iniciativa Legislativa Popular per una Televisió Sense Fronteres al Congrés els Diputats.

Concentració a favor de TV3. Dissabte, 19 de febrer, a les 19 h, plaça Santa Clara de Castelló.

Ens han informat de la següent notícia:

DISSABTE 19 DE FEBRER, A LES 19 HORES, A LA PLAÇA SANTA CLARA DE CASTELLÓ, CONCENTRACIÓ EN DEFENSA DE TV3

US PREGUEM QUE LI DONEU LA MÀXIMA DIFUSIÓ!!!

Volem TV3 al País Valencià

Volem TV3



Definitivament i com a conseqüència d'una persecució sistemàtica i ben perpetrada TV3 ahir va deixar d'emetre al País Valencià. Després del Telenotícies de la nit i mentre esperàvem per a veure "No me la puc traure del cap" i "Polònia", la pantalla es va fer negra  i va aparèixer la llegenda "sense senyal".

Ja feia temps que no es veia als Ports de Morella i a altres indrets del País, i així ens vam manifestar a Castelló i a Morella, per evitar la censura del PP, i vam participar en la recollida de signatures per la inciativa legislativa popular per una Televisió Sense Fronteres que el Govern espanyol del PSOE va aturar.

Avui a la Universitat hi ha hagut reaccions d'indignitat i de desaprovació de la censura a TV3, mentre s'intenta organitzar alguna acció de protesta de sindicats, estudiants i Rectorat per a la setmana que ve.

La contestació del Consell de la Generalitat valenciana a la reacció airada i indignada de partits, associacions i sindicats valencians, en boca de la seua portaveu, Paula Sánchez de León,  ha estat la de sentir-se agreujada i ofesa per aquesta acusació de "censura".

I ha contraatacat de valent, contra la Generalitat de Catalunya i "l'imperialisme català". En un castellà molt fi ha afirmat que ha demanat una reunió amb el conseller de Cultura català per a abordar "de forma rigorosa i amb tot el sentit comú i sensatesa, però amb tota la contundència", la ingerència en las señas de identidad valencianas que, a judici de l'executiu valencià, realitza el web de la Generalitat catalana.
Ha mostrat el seu desitg de rebre una contestació durant la setmana propera per tal que com més prompte millor "es corregisquen de forma definitiva aquestes intromissions que es produeixen en contra de l'Estatut d'Autonomia valencià"

Au i que no en saben de manipular, canviar l'orientació del tema i fer campanya electoral en defensa de "lo" nostre! En aquest aspecte reconec que són mestres, i deixen en calçotets a González Lizondo i a tot el blaverisme.

Tot això segur que ben explicat en el seu Canal 9 i sense possibilitat de contrarrestar-ho davant de la gent del País Valencià per la TV3 o altres mitjans de gran abast, que a més informen de coses com el cas Gürtel, cosa que no els agrada als nostres estimats dirigents, i més ara que comença la campanya electoral.

Per cert, "inexplicablement", el web de la Generalitat valenciana avui ha caigut i no ha estat possible connectar-s'hi.

Seguirem demanant TV3 al País Valencià, per la llibertat d'expressió, per la democràcia, per la nostra llengua i cultura comunes, perquè vull, que diria l'Ovidi!







És rendible el cinema en valencià?



Les universitats públiques valencianes organitzen un cicle de cinema en valencià que sí que atrau gent a les sales comercials. És veritat que els preus de les entrades són reduïts (3 euros a l’UJI) i en alguns altres casos gratuïts, subvencionat per les mateixes universitats, però també es cert que avui, amb la gran quantitat de distraccions que tenim a l’abast i les innombrables possibilitats de veure pel•lícules per internet o a la televisió, la gent no es mou o agafa el cotxe o el transport públic si no és per alguna cosa que li interessa de veritat o li l’han feta entrar pels ulls.

En definitiva, sols aquelles pel•lícules que han tingut una gran campanya comercial en els mitjans de comunicació tenen assegurada una bona recaptació a la taquilla. La resta de pel•lícules queden fora dels grans circuïts comercials i algunes no arriben ni tan sols a estrenar-se, per a desgràcia de l’autoestima i ruïna econòmica dels autors i productors.

És l’idioma un impediment per anar al cinema? Això és el que al•leguen algunes distribuïdores i les sales comercials, sobretot a Catalunya, atès que al País Valencià no n’hi ha cap o quasi cap que intente projectar una pel•lícula en valencià, siga doblada al valencià, en versió original subtitulada al valencià o ja no diguem en versió original en valencià. Les ajudes per part de la Generalitat Valenciana són, pel mateix motiu, inexistents, per no parlar de la situació del sector audiovisual, abocat a una crisi de les més fortes que s’han conegut, en gran mesura per la falta de pagament de la Generalitat als professionals del sector.

No obstant això, ara tenim un cas paradoxal: la pel•lícula “Pa negre” triomfadora en la nit dels Premis Goya, pel•lícula feta en versió original en català, i que ha aconseguit exhaurir la venda de les localitats del Paranimf, dins del Cicle de Cinema, a la Universitat Jaume I de Castelló. És un impediment el fet que la pel•lícula es projecte en català per anar a veure-la? Sense dubte que no, atès que el català és absolutament comprensible per la majoria de la població de Castelló i de la resta del País Valencià (de fet la traducció del català “pa negre” al valencià és “pa negre”, per si hi ha algú que veu diferències idiomàtiques, Sr. Camps).

El que la majoria de la gent vol veure és una bona pel•lícula, estiga en castellà o en valencià. Reconec que en versió original subtitulada en valencià, cosa que seria ideal per a les pel•lícules estrangeres, cal una educació des de xicotets per aprendre i millorar sobretot l’anglès, que és des d’on ens ve la major part de la producció audiovisual i, malgrat tot, és la llengua franca. Per a nosaltres seria millor que aquesta pel•lícula estiguera en la nostra llengua, en la llengua que els parlem als nostres fills, entre els amics i a casa. I que contribuïra a fer de la idea d’anar al cinema un fet normal i no extraordinari, com aniran demà (per avui) moltes persones de totes les ideologies al cinema per passar-s’ho bé i gaudir de d’una hora i mitja d’evasió i somnis, en la foscor, davant de la pantalla gran.

Això hauria d’esperonar també a les distribuïdores i a les sales comercials a projectar pel•lícules en versió original en valencià, doblades al valencià o en versió original subtitulades al valencià. Per no parlar del nostre, “nostre?”, trist i malbarat Canal 9. Calen, evidentment, una conjunció de factors: qualitat, una bona campanya publicitària, ajudes per part de l’administració i, finalment, la sort, que fan que la gent acudisca al cinema, a l’entreteniment, a l’alegria de descobrir noves històries d’amor, de soledat, d’amistat, de por, en definitiva, com la vida mateixa.

Ara com ara us anime a gaudir del cinema en la nostra llengua arreu de moltes localitats del País Valencià, des de Castelló a Alacant, passant per València, Burjassot, Gandia, Alcoi, Ontinyent, Elx... i a compartir amb nosaltres la màgia del cinema, més màgica encara en valencià.

Manifestació contra la reforma de les pensions i inauguració de la Casa de la Vaga a Barcelona

Convergència Democràtica de Catalunya s’estrena amb violència contra els aturats

Relat i gravació de vídeo a la qual va contribuir una persona assistent:

"El dissabte 22 de gener de 2011 a les 17 hores, com a resposta a la dictadura dels mercats, a les retallades socials i a la nova reforma de les pensions, i amb la vaga general convocada per al 27 de gener a l’horitzó, va sortir des de la plaça de Sants una manifestació de milers de persones. La pancarta de capçalera deia: “Aturem la retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou. Les nostres vides no són un negoci”. La mani va acabar amb la inauguració de la Casa de la Vaga, antic Laietana Multicines, edifici abandonat que havia estat okupat dies abans. Els Mossos d’Esquadra van cometre un desatllotjament il·legal, fen abús de poder i exercint una violència injustificada i desproporcionada.

El muntatge del vídeo correspon a Okupem les ones

En el moment que més de 400 persones ens trobàvem dins de la Casa de la Vaga, els Mossos d’Esquadra van començar a carregar i colpejar els manifestants que encara estaven al carrer pacíficament. Com a mesura de seguretat es van tancar les portes de la Casa de la Vaga. L’ambient dintre era de calma i expectació. Se sabia que l’edifici havia estat ocupat dies abans i que es tenien proves per demostrar-ho, per tant els Mossos no podien fer servir el recurs de “flagrància de l’okupació”, el qual permet el desatllotjament durant les 24 hores posteriors a l’ocupació. Conclusió: si es respectava l’actual estat de dret i la legislació vigent els Mossos no podien entrar-hi sense una autorització judicial.

Vora les 23 hores els Mossos entren en l’edifici. Reconeixen que no tenen ordre judicial. Una comissió de mediació de més de les més 400 persones ocupants intenta negociar amb els Mossos: els okupants estem disposats a sortir junts amb els mossos si no som identificats (hi ha gent amb problemes de papers). Els Mossos es neguen a tot acord. Aleshores els okupants, conscients de què no tenen ordre judicial i que es tracta d’un desatllojament il·legal, acordem que no hi sortirem voluntàriament. Acte seguit els Mossos amenacen que si no sortim voluntàriament se’ns imputarà un delicte de resistència a la autoritat. Tots i totes decidim seguir endavant amb la resistència pacífica. Els Mossos ens van traient un a un a la força, en contra dels nostres drets. Fora de la sala de butaques els Mossos agredeixen i s’hi excedeixen amb total impunitat.

El càmera que enregistrava aquestes imatges va ser apallissat pels Mossos dintre i fora de la sala de butaques. Va rebre cops per tot el cos (al cap, als braços, a la cara, a l’esquena, a les cuixes...) i li van trencar les ulleres. Un part mèdic confirma aquestes agressions sofertes. A hores d’ara el càmera està un poc fet pols: té les ulleres embolicades amb cel·lo i té greus problemes per poder caminar (té un esquinç al turmell dret, i li fa molt de mal la cuixa de la cama esquerra, on un mosso li va colpejar amb el genoll...). Però està de prou bon humor i està segur que ben aviat estarà recuperat i entre tots i totes nosaltres.

Prou d’impunitat a la violència i repressió policial!"

Des de l'Aljub em solidaritzo amb les persones que van sufrir aquestes agressions, començant pel càmera (sé que ja està millor) i condemno sense atenuants les agressions dels Mossos d'Esquadra.

 Més informació en la pàgina web de l'Asemblea de Barcelona