Manifestació per TV3 el 16 d'abril a València

Cartell manifestació 16 d'abril a València

Enguany la cita anual que té lloc pels carrers de València el dia 25 d'abril, es trasllada al dia 16 d'abril, dissabte, per la coincidència amb les vacances de Pasqua.

A més tindrà una motivació extra: per protestar contra l'apagada de la TV3 al País Valencià per part del govern de Francesc Camps.

L'hora d'eixida serà a les 6 de la vesprada i la manifestació partirà des de les Torres de Quart, al final hi haurà una actuació extraordinària de Lluís Llach per a l'ocasió.

El recorregut ha hagut de ser canviat per haver sol·licitat Garcia Sentandreu  i el Grup d'Acció Valencianista (grups vinculats a la dreta valenciana blavera) el mateix dia i a la mateixa hora una manifestació. I en haver-la sol·licitat primer, la Subdelegació del Govern li l'ha autoritzada abans que l'altra.

Serà sense dubte una gran manifestació festiva alhora que reivindicativa per la llibertat d'expressió, per la TV3 i pel canvi de govern a un mes vista de les eleccions del 22 de maig. Allà hi serem.

Eixe mateix dia pel matí se celebra la Festa per la Llengua a la Universitat Jaume I de Castelló, la festa de les escoles, instituts i universitat en valencià. Serà un dia complet.

Sortu

Logo de Sortu

Sortu, que en basc vol dir, nàixer, sorgir, esdevenir, ha estat avortat com a partit polític abans de poder veure la llum i fer-se gran. En aquest cas ha estat un avortament provocat pels aparells de l'estat i doloròs per a una part important de la ciutadania d'Euskadi que es veurà privada de poder exercir els seus drets democràtics de participació amb un partit propi.

En aquesta maniobra hi ha una clar guanyador: el Partit Popular, que ha imposat les seues tesis, davant un PSOE poruc que ha estat incapaç de contrarrestar el discurs antiterrorista i nacionalista español del PP, a no ser que s'exposara a una important pèrdua de vots en la resta de l'estat.

El Partit Socialista d'Euskadi, tret del senyor Eguiguren, tampoc ha estat capaç d'abanderar una posició ferma de creença en l'abandó del paraigües d'ETA per part del nou partit. També li interessa seguir al poder i que la suma del vot independentista més el del PNV no puga canviar l'actual lendakaritza. Tots dos, doncs, PP i PSOE ixen guanyant amb la il·legalització de Sortu.

Diuen que no es poden legalitzar perquè són els mateixos. Jo respondria; sí i què? Què no són els mateixos els del Sinn Fein ara i abans que l'IRA deixara les armes? L'aposta ferma per la via pacífica i democràtica de les urnes de la formació abertzale, es diga Batasuna, Sortu, o com siga, és clara, i més quan obertament ha rebutjat tota violència, inclosa també la violència d'ETA.

El Tribunal Suprem, la sala 61, formada per 16 magistrats (dels quals almenys 3 han anunciat vosts particulars en contra) ha conclòs que Sortu és una continuació de la il·legalitzada Batasuna i que com a tal  no es pot legalitzar. No ha valgut de res que els estatuts presentats estigueren d'acord amb la Llei de partits i la comdemna de qualsevol tipus de violència i explícitament la d'ETA, no hi ha hagut cap prova que portara a la conclusió que ETA havia ideat el naixement de Sortu, com ha defensat el ponent, Sr. Carlos Lesmes, antic alt càrrec del Govern de José Maria Aznar. Com diuen alguns mitjans tot es resumeix en una qüestió de "fe" en el comportament per la via democràtica o no del nou partit.

De moment, els dos partits espanyols intentaran mantenir el pacte de poder mitjançant el qual el PSOE no va deixar primer que l'agrupació abertzale governara a Navarra i a canvi el PP li va donar el seu suport després a Euskadi.

D'una manera o d'una altra, eixa part de l'esquerra nacionalista no violenta i democràtica té dret a a estar present a les eleccions d'Euskadi.

Teatre al carrer. El Raval, Camps i TV3 a Castelló de la Plana

Camps es fa la foto davant dels manifestants per TV3

El diari Levante ha qualificat de "sainet" la posada en escena del Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana en l'acte de la inuguració del teatre del Raval que va tenir lloc ahir a la vesprada a Castelló.

La furgoneta Mercedes negra amb les llunes tintades que portava a Paco Camps va arribar al teatre entrant pel carrer comte Pestagua en direcció contrària, en una zona acordonada per la policia que va necessitar demanar reforços, per protegir-lo dels manifestants que els increpaven al crit de "som gent pacífica, els lladres estan dins". Paco va baixar del  cotxe amb el rictus somrient que el caracteritza i va tindre l'ocurrència d'apropar-se als manifestants per fer-se la foto amb ells, que encara es van enfadar més: "el president a Picassent" (hi ha la presó) o "llibertat d'expressió" i per descomptat el general de "volem TV3".

Ah! i tot això amenitzat pels manifestants amb la música de El Padrino: tarararara ra rara rarara...tarararara ra rara rarara...

Realment podem qualificar d'autèntic teatre al carrer el que ahir vam viure a Castelló. No sé si "teatre de l'oprimit", però teatre al cap i al fi per part d'una persona que està al capdavant dels qui ens impedeixen vore la televisió en la nostra llengua i ofeguen la nostra cultura.

No vam ser quatre gats

Reportatge complet del que va ser la manifestació que va tenir lloc a Castelló el dia 26 de Febrer de 2011 reclamant la llibertat d'expressió, reclamant la nostra cultura i la nostra llengua, reclamant el restabliment de totes les emissions de TV3 a tot el País Valencià.  DIEM PROU !!!! VOLEM TV3 !!!

No som quatre gats

La Consellera portaveu del Govern valencià, Paula Sanchez de León, diu que som "quatre gats", o amb les seues paraules, que el tema de la TV3 no s'hauria de tractar en la reunió entre Mas i Camps del dia 20 d'abril perquè el tema sols "interesa a 2.000 o 3.000 ciudadanos en esta comunidad" i es tracta de "un canal de televisión que tiene un 0,5 % de audiencia".  La portavoz exigió al Gobierno catalán que "quite de su web la referencia a los Països Catalans" y "la apropiación de señas de identidad valencianas" o "recurrirán a la vía judicial".

D'ací a una hora eixirà una manifestació des de la Farola de Castelló on espere que superem àmpliament la xifra de 2.000 o 3.000 ciutadans sols a Castelló. Ajuntaments de les nostres comarques com Castelló de la Plana, Borriana o Ares s'han pronunciat a favor de TV3. Ells sols sumen més de 200.000 persones.

Però no és el nombre el que m'interessa destacar, sinó el menyspreu amb que aquesta senyora i el Govern valencià tracten els qui discrepem amb ells. Aquest esperit de prepotència i de supèrbia que esgrimeixen, per dir que estan avalats pels vots, i que aquests vots els mantenen al recer de tot. Doncs, no ho estan. En algun moment la raó ha de predominar sobre la censura que retalla la llibertat de comunicació i expressió.

La segona referència és més discutible o per parlar-ne més extensament, però el que no és discutible és la utilització del tema nacional /identitari/nom de la llengua com a arma electoral davant de les properes eleccions del mes de maig i com a cortina de fum perfecta que els fa aparèixer com els únics defensors de "lo nostre".  Haurem de contrarestar com puguem per desenmascarar-los. I a seguir avant, que "lo nostre" no esdenviga "lo seu".

En definitiva, que no som quatre gats, que "en som molts més dels que ells volen i diuen".

Manifestació a favor de TV3. Dissabte, 26 de febrer, 19 hores, a la Farola. Castelló de la Plana.



Cartell "Volem TV3"




Dissabte, 26 de febrer, a les 19 hores ,

a la Farola (plaça de la Independència, ieeeeeee).

Castelló de la Plana.

Concentració a favor de TV3 a la Universitat Jaume I de Castelló.

Concentració per TV3 a l'UJI



Avui a les 12 hores ha tingut lloc una concentració a l'UJI a favor de TV3, amb una bona assistència de gent.  Convocaven CCOO, UGT, STEPV-IV, Campus Jove, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc. El Rectorat hi ha donat suport i el rector ha llegit una declaració del Consell de Direcció. Llàstima que el col·lectiu guanyador de les eleccions entre l'estudiantat, "Unión Universitària", amb majoria absoluta al Consell de l'Estudiantat no haja convocat també a l'acte. Estaran canviant ja els temps entre l'estudiantat?

Us deixe el comunicat sindical unitari que s'ha llegit a l'acte:

"Els sindicats i associacions convocants d’aquest acte, volem manifestar el següent:

Convocants a l'acte per TV3
 i lectura del manifest

La Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (signada pel Govern espanyol el 1992, en època de Felipe Gonzàlez, i ratificada pel Parlament espanyol el 2000, en època de José María Aznar), en el seu article 12.2 estableix que els governs signants han de garantir la recepció de ràdios i televisions en els territoris que comparteixen alguna d’aquestes llengües europees, encara que siguen administracions distintes. Es comprometen, a més, a garantir que no siga imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària”.

 No cal dir que a hores d’ara ni el Govern central del PSOE, ni el Govern autonòmic del PP, encapçalat per Francisco Camps, han estat capaços posar-se d’acord i garantir aquesta llibertat d’expressió i de circulació de la comunicació entre dos territoris que parlen la mateixa llengua.

És per això que volem mostrar ara i ací la nostra indignació i rebuig pel tall de les emissions de TV3 realitzat pel govern valencià, en el que continua sent una persecució sistemàtica d’aquells que pensen de manera diferent i ho expressen a través dels mitjans de comunicació que no li són afins.

TV3 representa una televisió que emet íntegrament en la nostra llengua, i això avergonyeix els responsables del govern valencià. I a més, com d’altres televisions, informa d’aquelles notícies d’actualitat, com ara l’assumpte Gürtel, que li són molestes al nostre honorable president, notícies que silencia el canal autonòmic valencià.

Parlament del rector

En una època on les noves tecnologies i la llibertat d’expressió i comunicació han de ser les constants de la modernitat, Francesc Camps, com han intentat fer alguns dels règims que van caient en alguns dels països àrabs, ha intentat silenciar una veu que no li és fidel i que reflecteix cada vegada més que parlem i tenim una cultura comuna.

Per tot això demanem l’immediat restabliment de les emissions de TV3 al País Valencià, l’aturada de la persecució contra l’entitat responsable de les emissions (Acció Cultural del País Valencià) i la dimissió de qui ho ha fet possible, el president de la Generalitat, Francisco Camps.


Assistents a la concentració per TV3

Companyes, companys,

Per la llibertat d’expressió, per la llibertat de comunicació, per una televisió sense fronteres, per la tornada de TV3.

Volem TV3!

Moltes gràcies,

Signen aquest comunicat:  CCOO, UGT i STEPV-IV"

Concentració de protesta a l'UJI pel fi de les emissions de TV3, demà, dimarts, a les 12 h a l'Àgora

Els col·lectius de la Universitat Jaume I CCOO, UGT, STEPV-IV, Campus Jove, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i l'Associació Cívica Valenciana-Tirant lo Blanc convoquen els membres de la comunitat universitària a una concentració de rebuig pel fi de les emissions de TV3 i per demanar la tornada d'aquestes. La concentració tindrà lloc demà dimarts 22 de febrer de 2011 a les 12 hores a l'Àgora de la Universitat.

Els convocants consideren que "la societat no pot quedar impassible enfront de l'atac reiterat contra la llibertat de comunicació, contra la televisió sense fronteres i contra les comunicacions en la llengua comuna entre els diferents territoris que la parlen" i per això animen la comunitat universitària a participar-hi.

El Rectorat de la Universitat donarà suport amb la seua presència a aquesta convocatòria.

La concentració per TV3 a Castelló d'avui, 19 de febrer de 2011

Concentració per TV3.
Plaça Santa Clara. Castelló de la Plana

La convocatòria de les xarxes socials, els missatges d'algunes associacions i llistes de correu i la indignació dels ciutadans han fet que centenars de persones de Castelló hagen acudit a la concentració en defensa de poder veure la TV3 a Castelló.

No serà l'única, com diu Marc en el comentari al missatge anterior, se'n preparen en diversos pobles del País Valencià i en la Universitat.

Personalment, proposaria als partits polítics d'esquerra on tinguen representació que presentaren mocions als ajuntaments per poder veure la TV3. Contribuiria a fer campanya electoral de cara a les eleccions autonòmiques valencianes de maig. No sé si el PSOE s'hi atreviria, atès que té paralitzada la Iniciativa Legislativa Popular per una Televisió Sense Fronteres al Congrés els Diputats.

Concentració a favor de TV3. Dissabte, 19 de febrer, a les 19 h, plaça Santa Clara de Castelló.

Ens han informat de la següent notícia:

DISSABTE 19 DE FEBRER, A LES 19 HORES, A LA PLAÇA SANTA CLARA DE CASTELLÓ, CONCENTRACIÓ EN DEFENSA DE TV3

US PREGUEM QUE LI DONEU LA MÀXIMA DIFUSIÓ!!!

Volem TV3 al País Valencià

Volem TV3



Definitivament i com a conseqüència d'una persecució sistemàtica i ben perpetrada TV3 ahir va deixar d'emetre al País Valencià. Després del Telenotícies de la nit i mentre esperàvem per a veure "No me la puc traure del cap" i "Polònia", la pantalla es va fer negra  i va aparèixer la llegenda "sense senyal".

Ja feia temps que no es veia als Ports de Morella i a altres indrets del País, i així ens vam manifestar a Castelló i a Morella, per evitar la censura del PP, i vam participar en la recollida de signatures per la inciativa legislativa popular per una Televisió Sense Fronteres que el Govern espanyol del PSOE va aturar.

Avui a la Universitat hi ha hagut reaccions d'indignitat i de desaprovació de la censura a TV3, mentre s'intenta organitzar alguna acció de protesta de sindicats, estudiants i Rectorat per a la setmana que ve.

La contestació del Consell de la Generalitat valenciana a la reacció airada i indignada de partits, associacions i sindicats valencians, en boca de la seua portaveu, Paula Sánchez de León,  ha estat la de sentir-se agreujada i ofesa per aquesta acusació de "censura".

I ha contraatacat de valent, contra la Generalitat de Catalunya i "l'imperialisme català". En un castellà molt fi ha afirmat que ha demanat una reunió amb el conseller de Cultura català per a abordar "de forma rigorosa i amb tot el sentit comú i sensatesa, però amb tota la contundència", la ingerència en las señas de identidad valencianas que, a judici de l'executiu valencià, realitza el web de la Generalitat catalana.
Ha mostrat el seu desitg de rebre una contestació durant la setmana propera per tal que com més prompte millor "es corregisquen de forma definitiva aquestes intromissions que es produeixen en contra de l'Estatut d'Autonomia valencià"

Au i que no en saben de manipular, canviar l'orientació del tema i fer campanya electoral en defensa de "lo" nostre! En aquest aspecte reconec que són mestres, i deixen en calçotets a González Lizondo i a tot el blaverisme.

Tot això segur que ben explicat en el seu Canal 9 i sense possibilitat de contrarrestar-ho davant de la gent del País Valencià per la TV3 o altres mitjans de gran abast, que a més informen de coses com el cas Gürtel, cosa que no els agrada als nostres estimats dirigents, i més ara que comença la campanya electoral.

Per cert, "inexplicablement", el web de la Generalitat valenciana avui ha caigut i no ha estat possible connectar-s'hi.

Seguirem demanant TV3 al País Valencià, per la llibertat d'expressió, per la democràcia, per la nostra llengua i cultura comunes, perquè vull, que diria l'Ovidi!







És rendible el cinema en valencià?



Les universitats públiques valencianes organitzen un cicle de cinema en valencià que sí que atrau gent a les sales comercials. És veritat que els preus de les entrades són reduïts (3 euros a l’UJI) i en alguns altres casos gratuïts, subvencionat per les mateixes universitats, però també es cert que avui, amb la gran quantitat de distraccions que tenim a l’abast i les innombrables possibilitats de veure pel•lícules per internet o a la televisió, la gent no es mou o agafa el cotxe o el transport públic si no és per alguna cosa que li interessa de veritat o li l’han feta entrar pels ulls.

En definitiva, sols aquelles pel•lícules que han tingut una gran campanya comercial en els mitjans de comunicació tenen assegurada una bona recaptació a la taquilla. La resta de pel•lícules queden fora dels grans circuïts comercials i algunes no arriben ni tan sols a estrenar-se, per a desgràcia de l’autoestima i ruïna econòmica dels autors i productors.

És l’idioma un impediment per anar al cinema? Això és el que al•leguen algunes distribuïdores i les sales comercials, sobretot a Catalunya, atès que al País Valencià no n’hi ha cap o quasi cap que intente projectar una pel•lícula en valencià, siga doblada al valencià, en versió original subtitulada al valencià o ja no diguem en versió original en valencià. Les ajudes per part de la Generalitat Valenciana són, pel mateix motiu, inexistents, per no parlar de la situació del sector audiovisual, abocat a una crisi de les més fortes que s’han conegut, en gran mesura per la falta de pagament de la Generalitat als professionals del sector.

No obstant això, ara tenim un cas paradoxal: la pel•lícula “Pa negre” triomfadora en la nit dels Premis Goya, pel•lícula feta en versió original en català, i que ha aconseguit exhaurir la venda de les localitats del Paranimf, dins del Cicle de Cinema, a la Universitat Jaume I de Castelló. És un impediment el fet que la pel•lícula es projecte en català per anar a veure-la? Sense dubte que no, atès que el català és absolutament comprensible per la majoria de la població de Castelló i de la resta del País Valencià (de fet la traducció del català “pa negre” al valencià és “pa negre”, per si hi ha algú que veu diferències idiomàtiques, Sr. Camps).

El que la majoria de la gent vol veure és una bona pel•lícula, estiga en castellà o en valencià. Reconec que en versió original subtitulada en valencià, cosa que seria ideal per a les pel•lícules estrangeres, cal una educació des de xicotets per aprendre i millorar sobretot l’anglès, que és des d’on ens ve la major part de la producció audiovisual i, malgrat tot, és la llengua franca. Per a nosaltres seria millor que aquesta pel•lícula estiguera en la nostra llengua, en la llengua que els parlem als nostres fills, entre els amics i a casa. I que contribuïra a fer de la idea d’anar al cinema un fet normal i no extraordinari, com aniran demà (per avui) moltes persones de totes les ideologies al cinema per passar-s’ho bé i gaudir de d’una hora i mitja d’evasió i somnis, en la foscor, davant de la pantalla gran.

Això hauria d’esperonar també a les distribuïdores i a les sales comercials a projectar pel•lícules en versió original en valencià, doblades al valencià o en versió original subtitulades al valencià. Per no parlar del nostre, “nostre?”, trist i malbarat Canal 9. Calen, evidentment, una conjunció de factors: qualitat, una bona campanya publicitària, ajudes per part de l’administració i, finalment, la sort, que fan que la gent acudisca al cinema, a l’entreteniment, a l’alegria de descobrir noves històries d’amor, de soledat, d’amistat, de por, en definitiva, com la vida mateixa.

Ara com ara us anime a gaudir del cinema en la nostra llengua arreu de moltes localitats del País Valencià, des de Castelló a Alacant, passant per València, Burjassot, Gandia, Alcoi, Ontinyent, Elx... i a compartir amb nosaltres la màgia del cinema, més màgica encara en valencià.

Manifestació contra la reforma de les pensions i inauguració de la Casa de la Vaga a Barcelona

Convergència Democràtica de Catalunya s’estrena amb violència contra els aturats

Relat i gravació de vídeo a la qual va contribuir una persona assistent:

"El dissabte 22 de gener de 2011 a les 17 hores, com a resposta a la dictadura dels mercats, a les retallades socials i a la nova reforma de les pensions, i amb la vaga general convocada per al 27 de gener a l’horitzó, va sortir des de la plaça de Sants una manifestació de milers de persones. La pancarta de capçalera deia: “Aturem la retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou. Les nostres vides no són un negoci”. La mani va acabar amb la inauguració de la Casa de la Vaga, antic Laietana Multicines, edifici abandonat que havia estat okupat dies abans. Els Mossos d’Esquadra van cometre un desatllotjament il·legal, fen abús de poder i exercint una violència injustificada i desproporcionada.

El muntatge del vídeo correspon a Okupem les ones

En el moment que més de 400 persones ens trobàvem dins de la Casa de la Vaga, els Mossos d’Esquadra van començar a carregar i colpejar els manifestants que encara estaven al carrer pacíficament. Com a mesura de seguretat es van tancar les portes de la Casa de la Vaga. L’ambient dintre era de calma i expectació. Se sabia que l’edifici havia estat ocupat dies abans i que es tenien proves per demostrar-ho, per tant els Mossos no podien fer servir el recurs de “flagrància de l’okupació”, el qual permet el desatllotjament durant les 24 hores posteriors a l’ocupació. Conclusió: si es respectava l’actual estat de dret i la legislació vigent els Mossos no podien entrar-hi sense una autorització judicial.

Vora les 23 hores els Mossos entren en l’edifici. Reconeixen que no tenen ordre judicial. Una comissió de mediació de més de les més 400 persones ocupants intenta negociar amb els Mossos: els okupants estem disposats a sortir junts amb els mossos si no som identificats (hi ha gent amb problemes de papers). Els Mossos es neguen a tot acord. Aleshores els okupants, conscients de què no tenen ordre judicial i que es tracta d’un desatllojament il·legal, acordem que no hi sortirem voluntàriament. Acte seguit els Mossos amenacen que si no sortim voluntàriament se’ns imputarà un delicte de resistència a la autoritat. Tots i totes decidim seguir endavant amb la resistència pacífica. Els Mossos ens van traient un a un a la força, en contra dels nostres drets. Fora de la sala de butaques els Mossos agredeixen i s’hi excedeixen amb total impunitat.

El càmera que enregistrava aquestes imatges va ser apallissat pels Mossos dintre i fora de la sala de butaques. Va rebre cops per tot el cos (al cap, als braços, a la cara, a l’esquena, a les cuixes...) i li van trencar les ulleres. Un part mèdic confirma aquestes agressions sofertes. A hores d’ara el càmera està un poc fet pols: té les ulleres embolicades amb cel·lo i té greus problemes per poder caminar (té un esquinç al turmell dret, i li fa molt de mal la cuixa de la cama esquerra, on un mosso li va colpejar amb el genoll...). Però està de prou bon humor i està segur que ben aviat estarà recuperat i entre tots i totes nosaltres.

Prou d’impunitat a la violència i repressió policial!"

Des de l'Aljub em solidaritzo amb les persones que van sufrir aquestes agressions, començant pel càmera (sé que ja està millor) i condemno sense atenuants les agressions dels Mossos d'Esquadra.

 Més informació en la pàgina web de l'Asemblea de Barcelona

Les Normes de Castelló, la lectura i Albert Fabra

F. Sanchis, A. Fabra i M.A. Mulet

Hi ha persones que tenen el cognom Fabra i no estan acusades de suborn, per exemple un company meu de l'Institut, o també em vénen al cap altres persones anomenades així, com ara el mestre Pompeu Fabra, o els de les filatures, Fabra&Coats. També hi ha els qui es diuen Fraga, com un veí meu de l'escala; i fins i tot hi ha la ciutat de Fraga (ja sabem... de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó), i quan els pronunciem no pensem en Don Manuel.

Ho dic perquè divendres passat l'alcalde de Castelló,  Alberto Fabra, va declarar, aprofitant un conveni amb la Fundació Huguet (entitat valencianista de la ciutat, entre els membres de la qual hi van figurar Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i avui Ferran Sanchis o Vicent Pitarch) per promocionar la lectura en valencià, que donaria suport a una proposta del Bloc Nacionalista Valencià per declarar les Normes de Castelló Bé d'Interés Cultural (BIC), dins de la catgoria de béns immaterials. En aquest acte, l'alcalde de la ciutat, segons conten les cròniques, va llegir un text en valencià d'explicació de la promoció de la lectura en cinc espais públics de la ciutat (Grau, Censal,  Manuel Azaña, Centre Urban o el Primer Molí).

La novetat rau en el fet que l'alcalde de la ciutat i terme de Castelló va llegir el tex en valencià i va fer unes afirmacions que ni el més independentista dels nacionalistes seria capaç de fer. Però a més a més, amb "trellat", com diuen a la Plana, que és la variant del "seny" català.

L'alcalde, que a hores d'ara ja el podem anomenar Albert (amb accent tònic a la "e", i no Àlbert, com alguns presentadors de TVE), va declarar que l'Ajuntament de Castelló està compromés perquè el valencià siga la llengua de tots  i totes (compte!). I que el valencià ha de ser la llengua d'integració,  i més a Castelló, que és on més es parla (de la Comunitat, Regne o País).

Preguntat l'alcalde pels periodistes si alguns membres del PP s'ofendrien per declarar BIC a les Normes de Castelló, va respondre que aquestes Normes estan acceptades per tots i reconegudes per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Que ens va costar molt arribar al consens i ara hem de mantenir-lo.

Les Normes de Castelló seran, per tant, i gràcies a la majoria absoluta del PP a l'Ajuntament de Castelló (si després ho aprova el Consell de Paco Camps), Bé d'Interès Cultural Immaterial, com el flamenco, els castellers, o la dieta mediterrànea. I a mi això ja m'agrada. Caldrà dedicar a les Normes algun espai públic més (ja tenim una plaça a Castelló amb aquest nom, enfront de la caserna de la Guàrdia Civil, per si de cas) alguna sala d'exposició permanent, i, sobretot caldrà promocionar el seu ús. I tothom de Castelló i comarques haurà de saber què és això de les Normes de Castelló. En definitiva, l'única manera de promoure les Normes serà parlar, no de les Normes, sinó parlar en valencià.

Inqüestionable. Albert Fabra és alt i ros, del PP sí (encara que això pot passar a les millors famílies). Ara sols falta que parle en valencià.  Si ho fera alguna vegada, de les mil vegades que intervé en públic en castellà a l'Ajuntament o a les Corts Valencianes, em pensaria de donar-li el meu vot.  Llàstima que estic empadronat a Morella!

Empleats públics i productivitat

Un anunci més avui als diaris sobre els funcionaris . Segurament el Govern aconsegueix el que pretén: desviar l'atenció de la crisi econòmica. Les coses cal explicar-les bé. A mi no em molesta com a empleat públic que es parle de millorar la productivitat.

Què és la productivitat: la relació entre la producció obtinguda i els factors emprats (energia, treball, etc.) per obtenir-la en un període de temps determinat (segons el diccionari).

Si això significa reconèixer, recompensar i estimular els esforços que els empleats públics estan duent a terme d'una manera continuada per millorar el funcionament del servei, per augmentar la producció de béns i/o serveis en relació amb els recursos emprats i augmentar, també, la satisfacció dels ciutadans, usuaris d'aquests béns o serveis, dic que no em sembla malament que es pague més als funcionaris com es paga més als empleats comercials d'una empresa de ceràmica que venen més metres quadrats de gres ceràmic.

Si això és lligar la productivitat dels funcionaris al seu sou, hi estic d'acord. Però si el que es pretén és pura i simplement buscar excuses per tirar gent al carrer quan estem en quadre, rebaixar més els sous quan fa anys que perdem poder adquisitiu, embrutar la imatge dels funcionaris públics com s'encarreguen els mitjans de comunicació de fomentar, llavors em trobaran enfront i  els que manen es trobaran amb que molta gent prefereix votar a l'original i no a la còpia, i a la resta que no els votem aconseguiran fartar-nos i sumar un greuge més a la llista.

La jubilació a França

Aquest cap de setmana, entre amanides, pizzes i bacallà, parlàvem amb uns amics a la fresca dels porxes de Morella sobre les jubilacions a França. He intentat reflexionar i buscar més informació, per aclarir-me jo mateix, sobre la reforma de les pensions a l’estat veí.

El model francès regula la jubilació comptant els anys de carrera professional i no a través de l’edat física. Així, a partir d’ara, un treballador es podrà jubilar a França als 62 anys però sempre que tinga cotitzats 41 anys i tres mesos

En concret, el text presentat pel Govern francès anuncia que l'edat de jubilació s'augmentarà de forma progressiva, quatre mesos per any, per arribar als 62 anys en 2018.

A més, també s'incrementarà el període de contribució a la seguretat social necessari per cobrar la pensió màxima fins als 41 anys i tres mesos, enfront dels 40 anys i mig necessaris en l'actualitat.

També s'ampliarà en dos anys l'edat per aconseguir la pensió de jubilació completa, que augmentarà de 65 a 67 anys.

O dit d’una altra manera, sols es podran jubilar als 62 anys (edad mínima legal de jubilació) els qui hagen cotitzat 41 anys i tres mesos. La resta han d’esperar treballant fins que acomplisquen els 41 anys i tres mesos de cotització o fins que arriben als 67 anys, edat en la qual se suposa que, encara que no hagen arribat a cotitzar els 41 anys i tres mesos, igualment cobraran el 100% de la pensió, sense descomptes.

La proposta ha tingut una dura resposta entre els treballadors i els joves francesos. Això si s’aplicara a l’estat espanyol seria terrible per als nostres joves, amb l’actual percentatge d’atur tan gran que hi ha (més del 40%) i el retardament en l’edat d’incorporació al treball. Les dues coses: el període de cotització i l’allargament en l’edat de jubilació dels treballadors actuals anirien en contra nostra i dels joves.

Personalment, més d’una vegada m’he manifestat a favor d’augmentar el percentatge de cotització a la Seguretat Social i en contra d’allargar l’edat de jubilació o el període de còmput.

A Espanya en aquests moments calen un mínim de 35 anys cotitzats per rebre la pensió màxima, sempre que una persona es jubile als 65 anys. La jubilació anticipada, a partir del 61 anys té una reducció del 8% del total per cada any que una persona es jubile abans dels 65 anys (parlem del Règim General de la Seguritat Social, no de casos especials, com ensenyants, etc.).

Si algú que em llegeix pensa que estic equivocat en les interpretacions que faig li agrairia que m’ho diguera.

El Sàhara Occidental الجمهورية العربية الصحراوية الديمقراطية

Bandera

"Sàhara" vol dir "desert" en àrab, El Sàhara, el gran desert, que va des del Mar Roig fins a l'oceà Atlàntic. I en aquesta riba és on es troba el Sàhara Occidental. La seua població està al voltant dels 270.000 habitants en una extensió de 266.000 km2.

En 1965 l'ONU va proclamar el dret a la autodeterminació del Poble Sahrauí i va instar Espanya que posara en marxa la seua descolonització.  L'any 1974 Espanya va acabar l'elaboració d'un cens per a la celebració d'un referèndum l'any 1975.

En aquests moments es fan més sonores les pressions annexionistes marroquines i mauritanes sobre aquest territori.  El 6 de novembre de 1975 Hassan II llançava la Marxa Verda sobre aquests territoris on prop de 350.000 persones amb ajuda de policia i exèrcit van envair part del territori. 

El Govern d'Arias Navarro, mitjançant els Acords de Madrid, el 14 de novembre 1975, decidia anar-se'n del que considerava una província, (recordem que Franco mor el 20 de novembre de 1975, per tant, Espanya està en ple període la transició) i deixa l'administració del Sàhara al Marroc i Mauritània.

En eixe procés per deixar l'administració espanyola del Sàhara al Marroc va pesar la por al naixement d'un estat lliure davant de les Canàries, fet que podia ser un "mal exemple" per als habitants de les illes. També eren  problemes la falta de treball i d'habitatge per al 80% de la població que havia deixat de ser nòmada i s'havia convertit en urbana.

El 26 febrer de 1976 Espanya abandona definitivament les seues posicions al Sàhara que són ocupades pels marroquins. Un  dia després, el 27 de febrer, el Front Polisari proclama la constitució de la República Àrab Sahrauí Democràtica. Tres anys abans, en 1973, s'havia format el Congrés Constitutiu del Front per l'Alliberament de Saguia el Hamra i Río de Oro, conegut com a Front Polisari i liderat per El Uali Mustafa Sayed.

Mauritània immersa en problemes interns renuncia a les seues pretensions sobre un tros del Sàhara que és ocupat també pel Marroc.

El Front Polisari, que es declarava socialista,  va rebre l'ajuda dels països progressistes de la zona (Argèlia i Líbia), però per la mateixa raó la complicitat dels Estats Units d'Amèrica amb el Marroc i alguns països àrabs van ser determinants per a la Marxa Verda i l'annexió total del territori per part del Marroc.

La diplomàcia i els diversos enviats especials de l'ONU no han trobat la solució definitiva al problema. La darrera proposta, el Pla Baker II pretenia una autonomia descafeïnada per al Sàhara depenent del Marroc i al cap de 5 anys la celebració d'un referèndum d'autodeterminació.

El problema del cens

Un dels principals problemes per a la solució del problema, independentment que al Marroc li serà molt difícil, per no dir impossible, acceptar la independència del territori, rau en el cens.

En aquest sentit, una documentació essencial per a conèixer el Sàhara Occidental és l'Informe del Secretari General de l'ONU sobre la situació relativa al Sàhara Occidental de 17 de febrer de 2000, distribuïda per Carlos Ruiz Miguel, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Santiago de Compostel·la, en la web d'Um Draiga (Amigos del Pueblo Saharawi en Aragón).

En aquest Informe es descriu que la MINURSO (missió de les Nacions Unides encarregada d'elaborar el cens) va concloure el 30 de desembre de l999, segons el previst, la identificació dels sol·licitants individuals a figurar en el cens (...) Per tant, el nombre de sol·licitants entrevistats des que va començar el procés d'identificació en 1994 ascendeix a un total de 198.469. (...) el nombre de sol·licitants que tenen dret a votar ascendeix a un total de 86.386”.

Marroc reclamava que 79.000 persones més foren incloses com a possibles votants. No obstant això "per a sorpresa i consternació" del Marroc poques persones van ser incloses al cens per la missió de l'ONU.

L'informe del Secretari General de l'ONU especificava:

"33. Si s'ha de jutjar per les dificultats i demores amb què ha ensopegat la MINURSO des d'un començament en el procés d'identificació, inclòs l'establiment dels criteris sobre els requisits que han de reunir els votants, ambdues parts semblen compartir la opinió que la composició de l'electorat predeterminarà el resultat del referèndum. Per tant, en diferents moments una o una altra de les parts s'han negat a cooperar amb els procediments d'identificació de la MINURSO per considerar que tal vegada a la llarga ells podrien inclinar al seu favor la composició de l'electorat. De fet, durant tot el procés d'identificació, la cooperació d'una o una altra de les parts amb la MINURSO ha estat dictada per la seua percepció de com els resultats podrien afavorir a l'altra part.

34. És probable que les mateixes preocupacions bàsiques imbuïsquen també el procés d'apel·lacions. Amb 79.000 apel·lacions ja presentades de la primera part de la llista provisional de votants, la MINURSO encara la perspectiva de rebre fins a 60.000 apel·lacions addicionals de la segona part de la llista abans del venciment del termini el 25 de febrer de 2000. Les posicions respectives de les parts no permeten augurar una ràpida solució de la qüestió de l'admissibilitat de les apel·lacions per a les audiències. En aquestes circumstàncies, ja no resulta vàlid el cronograma previst, com vaig indicar en el meu informe anterior, i la data del referèndum, que ha estat posposada reiterades vegades des de 1991, encara no pot fixar-se amb certesa en aquests moments. "

El perill sembla estar ara en l'acceptació del Pla Baker, i en la possibilitat que el Front Polisari cedisca i assumisca que puguen participar en les votacions les persones que hagen residit de forma contínua en el Sàhara Occidental des del 30 de desembre de 1999, una exigència del Marroc per incloure a les comunitats marroquines desplaçades a la zona (al voltant de 130.000 persones). A més votarien els majors de 18 anys reconeguts com a votants sahrauís per la MINURSO fins al 30 de desembre de 1999 (les 86.386 persones citades més amunt) els refugiats d'Algèria i altres països inscrits en les llistes d'ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) fins a octubre de 2000 (uns 160.000).

Ara s'han iniciat unes converses entre el Front Polisari i el Marroc que, d'alguna manera, em recorden a les iniciades, també als EUA, entre palestins i israelians. És una comparació amarga, amb diferències en els processos, però en tots dos casos hi ha dos estats annexionistes que oprimeixen i ofeguen les legítimes aspiracions de Palestina i de la República Àrab Sahrauí Democràtica a ser lliures i a poder decidir el seu futur.

La fragilitat del ser

Ahir a la vesprada, com alguns dies, la meua dona i jo anàvem a traure a passejar a Quico, el nostre gosset, i de passada caminar una mica fins a l’ermita de Lledó. El temps ja havia canviat. De la calor intensa i del blau del cel del matí que ens va permetre viure unes hores la bigarrada fira medieval de Mascarell, havíem passat al fred que ens portava el vent del nord i a percebre com a hivernal el capvespre que anava avançant en fer-se de nit. Comentàvem el volum de trànsit tan important, malgrat el mal temps, que procedia de tots els indrets, del nord i de l'oest canalitzat per les rondes de circumval•lació, de la platja o Benicàssim per l’avinguda de Lledó; i si les fulles dels plataners que vorejen el passeig de Lledó omplirien els jardinets o els jardiners tallarien les branques dels arbres abans que caigueren.

En la rotonda on hi ha instal•lada una imatge de la Verge de Lledó i a punt de creuar el pas de zebra cap a Castelló, una senyora major escridassava una furgoneta que no l’havia deixat creuar pel pas de vianants. Després vam passar nosaltres enfilant el passeig cap a la ciutat. Encara no hauríem caminat uns cinquanta metres quan vam sentir un colp sec al darrere: “han atropellat algú” vam pensar.

Després d’uns instants de dubte vam decidir tornar a vore què havia passat. Efectivament, un cotxe s’havia endut per davant dos dones que passaven en aquell moment pel pas de zebra. Les dos estaven esteses a terra, una al costat de la vorera i l’altra al costat de les rodes del cotxe, a uns metres del pas de zebra. Una estava conscient, i sense saber què li havia passat escoltava les indicacions d’una altra dona que li deia que no es moguera. L’altra dona junt al cotxe estava inconscient mentre una dona li feia massatges al cor i un jove li bufava aire pel nas. La persona que conduïa el vehicle, commocionada per l’accident, telefonava a la policia i a emergències. Al cap d’uns deu minuts o un quart d’hora va arribar la policia i una mica després dues ambulàncies per fer-se càrrec de la situació.

Vam tornar a casa impressionats pel que havia passat. Pensàvem que era com una ruleta russa, que a algú li havia de tocar aquella vesprada: primer va passar la senyora major, amb dificultats, després nosaltres i darrere de nosaltres ja va ocórrer l’accident.

Avui he llegit al diari que de les dos dones atropellades, una té diverses fractures però no es tem per la seua vida; l’altra, que tenia ahir la cara blanca, les dents blanques i la mirada perduda, està en mort cerebral.

Independentment de la perillositat de les rotondes i dels passos de vianants, quina enorme fragilitat que tenim, per passar en un instant d’un agradable passeig de conversa amb una amiga al moment final de l’existència!

Obama

Barack Obama

Vaig seguir amb molta expectació les passades eleccions presidencials nordamericanes i el duel entre Barack Obama i Hillary Clinton (o Rodman, com seria per aquestes terres), suposo que, com molta gent, interessat per saber qui seria el nou emperador/ora de la galàxia. Personalment m’inclinava per Obama i el seu esforç titànic per contrarestar el poder dels mitjans de comunicació i els diners que els empresaris donaven als republicans per a la campanya.

Tot aquell exèrcit de voluntaris que Obama va desplegar en tots els racons dels EUA per enviar missatges per internet, per anar casa per casa recollint el vot i l’esperança dels negres, dels hispans, dels deixats de la mà de déu, per albirar noves polítiques socials, en les relacions internacionals, en tots els ordres de la vida. Molts d'aquells que el van votar il·lusionats l'han abandonat ara en la votació del passat dimarts. Frustació diuen. Perquè no s'ha aconseguit en dos anys el que esperaven o perquè ja no s'aconseguirà en els dos anys que resten?

El dia que va guanyar l’elecció va ser un dia històric. Però molts pensàvem que no tardaria molt a decebre els qui l’havien votat, per la magnitud de l’empresa i per les forces econòmiques adverses que farien tot el possible per impedir-li canviar el país en el context de crisi que es va trobar.

Ara, després d’aquestes eleccions de renovació de la cambra de representants i del senat ens quedem amb un regust amarg, per la contundència del guany republicà en el Congrés. Què ha passat? Per què no accepten els nordamericans la reforma sanitària? No s’han donat encara prou diners a les empreses que són les que han de crear llocs de treball? Amb quina rapidesa s’ha de recuperar l’economia per eixugar el 10% d’atur que tenen allí?

La comparació amb Zapatero és inevitable. Suposo que Zapatero estarà també acollonat a la vista del que li ha passat a Obama. Els dos anys que li queden a Obama per a les eleccions seran de vore. Com diu la ja propera expresindenta del Congrés americà, la senyora Pelosi, ells han fet el que calia però l’atur i la debilitada economia dels EUA els han passat factura. Tot això em sona, més si tenim en compte les enquestes tan desfavorables a Zapatero, que l’economia espanyola està molt més debilitada que l’americana i que l’atur és més del doble que l’americà. Les previsions per al PSOE són, doncs, negres. Queda un any i mig per a les eleccions. Sabrà o podrà Zapatero adreçar el rumb? Quin paper li correspondrà a l'esquerra en aquest dos anys?

En girar el cantó estan esperant els taurons desmantelladors de l'estat de benestar: Cameron, Sarkozy, Rajoy...

24 hores per salvar a Sakineh

Saps que Iran podria executar a Sakineh Ashtiani demà o avui mateix?

Acabo d'enviar un missatge urgent als aliats d'Iran i potències clau perquè intervinguen i ajuden a protegir la vida de Sakineh. Per favor, llegeix l'email d'ací baix i uneix-te enviant el teu missatge ara:

http://www.avaaz.org/es/24h_to_save_sakineh/98.php?CLICKTF
-----
Benvolguts amics i amigues,

Demà (o avui mateix) Iran podria finalment executar a Sakineh Ashtiani.

La nostra mobilització mundial va ajudar a detenir la injusta sentència que la condemnava a ser lapidada el juliol passat. Ara ens resten menys de 24 hores per salvar la seua vida.

Governs aliats d'Iran i altres potències internacionals clau són la nostra última esperança. Ells podrien persuadir a Iran sobre l'alt cost polític que tindria aquesta execució. Fes clic a baix per demanar-los que actuen amb urgència, i reenvía això a tots els teus coneguts. Et portarà 3 minuts. Pot ser que nosaltres representem la seua última oportunitat de viure.

http://www.avaaz.org/es/24h_to_save_sakineh/98.php?CLICKTF

El cas per adulteri de Sakineh és una tràgica farsa, repleta de violacions als drets humans. Primer, va ser sentenciada a la lapidació. Però el govern iranià es va veure forçat a revocar la sentència davant la revolada mundial generada pels seus fills en contra d'aquest judici absurd. Sakineh no parlava la llengua usada en la cort que la jutjava i, a més, els suposats incidents relacionats amb l'adulteri van ocórrer després que el seu marit morís.

Després, el seu advocat es va veure obligat a l'exili, i la fiscalia va presentar una altra acusació fraudulenta que la condemnava de nou a la pena de mort: l'assassinat del seu marit. Malgrat haver estat jutjada dues vegades pel mateix càrrec (Sakineh ja està complint una condemna per la seua presumpta complicitat en aquest crim), Sakineh va ser torturada i forçada a aparèixer en la televisió nacional "confessant" i declarant-se culpable. Des de llavors, el règim ha detingut a dos periodistes alemanys, a l'advocat de Sakineh i al seu fill, qui valentament ha liderat la campanya internacional per salvar a la seva mare. Tots romanen a la presó, i el fill de Sakineh i el seu advocat també han estat torturats, sense que puguen exercir el seu dret a un advocat.

Ara, activistes pels drets humans a Iran ens acaben d'informar que les autoritats de Teheran han emès l'ordre d'execució immediata: Sakineh està en la llista i demà és el dia previst per a la seua execució.

La nostra persistent campanya va portar a Iran a abandonar la condemna de lapidació Sakineh i va aconseguir capturar l'atenció dels líders dels països amb influència sobre Iran, com Turquia i Brasil. Alcem de nou les nostres veus per detenir aquest tractament inhumà i la seua mort, aconseguir el seu alliberament, la del seu advocat, el seu fill i els periodistes alemanys. Envia un missatge i comparteix aquesta crida urgent amb els teus amics i familiars:

http://www.avaaz.org/es/24h_to_save_sakineh/98.php?CLICKTF

Les protestes ciutadanes massives posseeixen l'autoritat moral necessària per detenir la comissió de crims atroços. Usem aquestes 24 hores per enviar un missatge clar - el món està observant i estem junts avui per salvar la vida Sakineh i lluitar contra la injustícia a tot arreu.

Amb esperança i determinació,

Alice, Stephanie, Pascal, Giulia, Benjamin i tot l'equip d'Avaaz.

Més informació:

"Iran: Ashtiani pot ser executada demà", AnsaLatina:
http://www.ansa.it/ansalatina/notizie/rubriche/mundo/20101102182735169944.html

"Ashtiani serà executada el dimecres", EuropaPress:
http://www.europapress.es/internacional/noticia-ashtiani-sera-ejecutada-miercoles-20101102121345.html

"Es tem execució de dona condemnada a lapidació a Iran per a demà", El Tiempo:
http://www.eltiempo.com/mundo/medio-orient/es-tem-ejecucion-de-dona-condemnada-a-lapidacion-en-iran-per-manana_8258321-4