La vaga general del 29 de setembre està provocant tot tipus de comentaris a la premsa i d'enquestes als diaris per veure què farem els traballadors el dia assenyalat. Personalment, crec que les mesures adoptades per ZP són una retallada de drets socials i laborals que havíem aconseguit els treballadors a base de lluites i negociacions fatigososes. Justificar l'acomiadament més barat i flexible, a la carta de l'empresari, o si aquest preveu que l'any que ve no obtindrà tants beneficis com enguany, dient, com ho diu ZP, que es crearà més ocupació i que aquesta ocupació serà més estable em sembla una contradicció in terminis.
Els empleats públics vam fer vaga ja el 8 de juny passat, per la retallada salarial (125 euros mensuals bruts en el meu cas, més el que em descomparan en la paga extra de desembre). No sé encara quines han estat les conseqüències de la vaga i no he vist cap rectificació del Govern. Ara se'ns torna a demanar que anem a la vaga i tornarem a anar-hi, ara amb la resta de treballadors de l'estat en contra de totes les mesures proposades per a la reforma laboral. Servirà per a alguna cosa? El Govern també diu que no pensa rectificar. També es mereixeria una vaga general el Govern Valencià de Paco Camps per la desfeta de de la cosa pública, el malbaratament dels diners de tots, i tantes altres coses.
Després vindrà el retall a les pensions: més anys de còmput de vida laboral o allargar l'edat de jubilació, o totes dues coses. Jo, posats a pagar, i encara que siga entrar en el joc del debat sobre les pensions, preferiria pagar més i que no s'allargara el còmput de la vida laboral i, per descomptat, no a la jubilació als 67 anys. Les conseqüències pitjors d'això seran per als qui venen darrere.
Tot això tindrà conseqüències electorals? Per què l'esquerra li ha de fer el llit a la dreta? Creu ZP que així tindrà més vots? Calmarà els insaciables mercats? Al capdavall si l'esquerra i la dreta es pareixen tant, el dia de les eleccions, i a banda de la gran abstenció, hi haurà qui preferirà votar l'original en comptes de la còpia.
L'opinió pública està desanimada: la majoria de la gent pensa que la vaga està justificada però no la pensa fer, una altra contradicció. Algú, molt proper a mi, em deia ahir que jo havia de fer vaga per coherència. No sé si sóc coherent o no. Els drets cal defensar-los o es perden: no em resigne.
2 comentaris:
S'ha de ser optimista. Per aquí per Barcelona hi ha molta gent movent-se des de baix, i aquests moviments a mig termini aportaran coses molt bones. Els problemes de separació entre la ciutadania i la classe política s'hauran de resoldre sobre la marxa. Queda molt de camí per recórrer. Per exemple, a Islàndia estan passant coses molt interessants:http://enfocant.net/noticia/isl-ndia-revoluci-europa
La lluita continua més enllà de la vaga general...
Mati.
He llegit l'enllaç al cas d'Islàndia que refereixes. Havia sentit campanes però realment no tenia massa idea. Buscaré més informació.
Per altra banda, sí, clar que hi haurà vida més enllà del dia de la vaga. Anava a dir: tot serà com el dia d'abans :-) Noooo!
Publica un comentari a l'entrada