El PSOE rebutja la tramitació de la ILP Televisió Sense Fronteres

El PSOE rebutja la tramitació de la inicialtiva legislativa popular (ILP)Televisió Sense Fronteres que tenia per finalitat poder veure TV3 al País Valencià. És indignant. Però, per altra banda de què ens sorprenem?

Ací, al País Valencià, el PP no vol pactar amb Catalunya perquè vol un nou múltiplex de televisió i el PSOE al•lega motius pressupostaris dient que aprovar la ILP comportaria gastar-se diners en un nou múltiplex en un espai reservat per a freqüències de mòbils. Segurament no li'l volen donar perquè Camps repartiria les freqüències entre els seus amics.

El PSOE, d'altra banda, diu que, per veure TV3, Camps pacte amb Catalunya com ho ha fet Catalunya amb l'Aragó i les Illes. No es donen compte que, precisament per això, perquè Camps no vol pactar amb Catalunya, s'han arreplegat les signatures i s'ha promogut la ILP?

De tota manera, eixe no és el problema del PP ni del PSOE, com tampoc ho és rebaixar el sostre electoral del País Valencià del 5% al 3%.

Que tu què et pensaves? Que diuen al meu poble.

Eleccions catalanes. Sempre amb el tema de la llengua

Quan arriben les eleccions autonòmiques tornen a traure's de la falsa els fantasmes de la identitat nacional i inevitablement cada partit polític mostra la cara que creu que més vots pot donar-li entre l'electorat.

Al País Valencià (ja ho veurem abans del maig proper) aquells que no la parlen mai, tornaran a reivindicar la "llengua valenciana" diferent del català i a culpar els catalans de les nostres desgràcies, de tenir un Estatut millor que el nostre, de la manca d'aigua..., encara que hagen estat ells qui han construït les obres faraòniques, qui han actuat en els casos Gürtel, Fabra, Ripoll, Blasco, etc. , qui han malbarat els nostres diners i qui han actuat també en contra del català a l'ensenyament o als mitjans audiovisuals.

A finals de novembre són les eleccions catalanes i els partits polítics catalans mostren els seus encants a la ciutadania. Els partidaris del bilingüisme, com el PSC, demanen que dels dos debats cara a cara entre Montilla i Mas, un siga en castellà, per si algú no ho entén en català.  Si sol hi haguera un debat, en quina llengua hauria de ser? Quina por té el PSC a la llengua? És que no debaten sempre en català al Parlament de Catalunya? Per què ara aquest canvi? Almenys ja és un gest de cara a l'electorat, deu creure el PSC, que situa CIU en una posició de radicalitat si no vol acceptar debatre en les dues llengües. Cedirà CIU a les pretensions del PSC?

Aquesta, encara és la cara "amable" del debal lingüístic-identitari. Cal anar-se'n cap a un altre sector de l'arc parlamentari català per veure com les gasten. El PP recorrerà la LLei del cinema i la Llei del codi de consum. La primera pretén posar el català del cinema (sols es doblen el 3% de les pel·lícules exhibides a Catalunya) al mateix nivell que les pel·licules doblades en castellà i la segona que la població es puga adreçar i ser atesa en la seua llengua i que determinades publicitats, manuals d'ús, etc. estiguem almenys en català.

No li semblen bé al PP aquestes propostes fetes llei pels representants elegits entre tots, i com que no poden canviar-les al Parlament recorren als tribunals que segurament els faran més cas, com ho van fer quan van recórrer l'Estatut d'Autonomia davant del Constitucional, el qual ja va sentenciar que el català no pot tenir el caràcter de "preferent" en l'administració, per davant del castellà. I, a més, han de passar per la dreta als partits Ciutadans i UPD de la "pizpireta" Rosa Díez.

I per acabar-ho d'adobar també hi ha un recurs presentat per la Defensora del Pueblo contra la Llei d'acollida que estableix que el català és la llengua d'integració de la immigració. Defensora de què i de quin poble? 

Per tant, torna a ser la llengua i el debat identitari el centre de la campanya electoral. No havíem quedat que el problema era l'economia o és que ara no toca?

Amb aquests representants populars, aquests tribunals i amb  aquesta defensora del "poble" no teniu una sensació extranya? palpeu-vos les butxaques a vore si teniu la cartera!

Utopia de Leo Bassi

Divendres passat vam anar a vore Utopia, de Leo Bassi al Paranimf de l'UJI. La veritat és que feia molt de temps que no m'ho passava tan bé al teatre. Leo Bassi ens fa pensar, ens regala tendresa, amargura, i ens fa riure fins encanar-nos. Què més es pot esperar d'un espectacle?

El sistema neoliberal, la dreta, l'esquerra, la recerca de noves fórmules des de l'esquerra, l'internacionalisme, el laicisme, el pallasso blanc...per a arribar a una sorprenent proposta final que la dreta no soportaria.

Ens van passar dues hores sense adornar-nos-en. Felicite des d'ací als organitzadors del SASC de l'UJI que ens l'han oferit i han obert la temporada teatral de l'UJI amb aquest espectacle.

Un any de l'Aljub

En aquestes dates fa més o menys un any que vaig reprendre el blog que havia creat i deixat el 2006. En aquest temps he desat unes 75 entrades o escrits, algunes que tenia ja escrites i altres que he anat introduint. M'ha servit per escriure opinions o pensaments que tenia ganes de dir i no sabia on dir-los.

He intentat reproduir els meus dubtes i les vivències però sempre sense entrar massa en la intimitat meua i respectant la de les persones que m'envolten que també tenen dret a tenir-la, tot i que la d'un mateix segur que traspua al llarg de tantes entrades. Segur que al final cadascú es pot fer una idea de com sóc o com penso.

Probablement, el fet d'escriure o reflexionar en  públic deu tenir una mica d'exhibicionisme, però no crec que li faça mal a ningú i si algú comparteix els pensaments o pensa quelcom diferent sempre pot fer comentaris, o, senzillament, no dir res.

Això, avui l'Aljub fa un any i ho compartisc amb qui em llegeix.

La vaga general del 29 de setembre

La vaga general del 29 de setembre està provocant tot tipus de comentaris a la premsa i d'enquestes als diaris per veure què farem els traballadors el dia assenyalat. Personalment, crec que les mesures adoptades per ZP són una retallada de drets socials i laborals que havíem aconseguit els treballadors a base de lluites i negociacions fatigososes. Justificar l'acomiadament més barat i flexible, a la carta de l'empresari, o si aquest preveu que l'any que ve no obtindrà tants beneficis com enguany, dient, com ho diu ZP, que es crearà més ocupació i que aquesta ocupació serà més estable em sembla una contradicció in terminis.

Els empleats públics vam fer vaga ja el 8 de juny passat, per la retallada salarial (125 euros mensuals bruts en el meu cas, més el que em descomparan en la paga extra de desembre).  No sé encara quines han estat les conseqüències de la vaga i no he vist cap rectificació del Govern. Ara se'ns torna a demanar que anem a la vaga i tornarem a anar-hi, ara amb la resta de treballadors de l'estat en contra de totes les mesures proposades per a la reforma laboral. Servirà per a alguna cosa? El Govern també diu que no pensa rectificar. També es mereixeria una vaga general el Govern Valencià de Paco Camps per la desfeta de de la cosa pública, el malbaratament dels diners de tots, i tantes altres coses.

Després vindrà el retall a les pensions: més anys de còmput de vida laboral o allargar l'edat de jubilació, o totes dues coses. Jo, posats a pagar, i encara que siga entrar en el joc del debat sobre les pensions, preferiria pagar més i que no s'allargara el còmput de la vida laboral i, per descomptat, no a la jubilació als 67 anys. Les conseqüències pitjors d'això seran per als qui venen darrere.

Tot això tindrà conseqüències electorals? Per què l'esquerra li ha de fer el llit a la dreta? Creu ZP que així tindrà més vots? Calmarà els insaciables mercats? Al capdavall si l'esquerra i la dreta es pareixen tant, el dia de les eleccions, i a banda de la gran abstenció,  hi haurà qui preferirà votar l'original en comptes de la còpia.

L'opinió pública està desanimada: la majoria de la gent pensa que la vaga està justificada però no la pensa fer, una altra contradicció. Algú, molt proper a mi, em deia ahir que jo havia de fer vaga per coherència. No sé si sóc coherent o no. Els drets cal defensar-los o es perden: no em resigne.

Diari "Público" 24 d'octubre de2010 

A la Mútua el que és de la Mútua

Ara fa un any escrivia una entrada al blog, no sé si era la primera, en la qual em queixava del tracte que rebia al Centre Mèdic de l'UJI per part d'una infermera de la Unión de Mútuas que ve  a fer-nos l'extracció de sang amb ocasió de demanar-li que l'imprès de cessió de dades personals que la Mútua vol que li emplenem estiguera en valencià.

En aquell moment, i seguint les recomanancions de la Mútua, em vaig queixar d'aquest fet també al responsable del Centre Sanitari, el qual amablement em va atendre i em va dir que mirarien de solucionar-ho. Així va ser: el Servei de Llengües i Terminologia va traduir l'imprès i el va retornar.

Doncs bé, avui he tornat a fer-me l'extracció de sang per a la revisió i altra volta m'han demanat que omplira l'imprès de cessió de dades. L'imprès estava en castellà i...en valencià!

Ara tot pareix més normal i amable. Tot i que m'ha atès en castellà la mateixa infermera que l'any passat. Primer he notat com em passava suavet el cotó en pèl per damunt de la pell, com una lleugera carícia, i acte seguit la punxada a la vena, directa, ben executada, ràpida i sense contemplacions. M'haurà reconegut?

Si l'any que ve l'infermera extractora de sang em diguera "bon dia" en entrar-hi voldria dir que alguna cosa estaria canviant en aquest país.

Prolegòmens

El meu fill Maties és una persona extraordinària. Està buscant el seu lloc en la vida. I, buscant, buscant, ha fet aquest magnífic poema Prolegòmens després (o al mig) d'una etapa difícil. Esperem que prompte tinga el seu lloc web on redirigir els seus poemes i escrits. En la pàgina de goear on està penjat hi ha també la lletra. Ací n'hi ha un tros:


Els prolegòmens,
i les paraules encara disperses.
Caos a l'habitació, al cap, al cor,
tinc dificultats per passar el fil a l'agulla,
però  ja no tinc por a punxar-me els dits:
busco nous sentits que no estiguen repetits,
busco poemes que no estiguen ja escrits.

Els prolegòmens,
i les paraules encara disperses.
Algunes d'elles les he banyades amb el té de l'última examant,
deixant que el que em quedava d'amor per ella
es dissolgués entre herbes, sucre i llimona.
He deixat, sense escrúpols, que possibles versos d'amor s'ofeguen,
tractant de fugir d'un impossible d'ulls verds i llavis carnosos.
I mentre ella em contava la seva vida de somni,
jo besava la tassa per no besar-la a ella,
escoltant-la, estimant-la, apagant emocions glop a glop,         
engolint el té de silenci que inunda la boca, la gola, l'ànima,
i sentint com els mots, a punta de llengua, es fonien.
.........

La rogativa de Morella a Vallivana

Fa uns pocs anys que anem de rogativa. La rogativa de Morella a Vallivana. Però nosaltres sols fem un tros dels vint-i-dos quilòmetres que hi ha. Solem anar de Morella a la Torreta i dinem allà, tot i que l'any passat vam arribar fins al pont de la Bota. És una estona agradable perquè quasi no et dóna temps a cansar-te. La rogativa ix a les nou del matí del placet de l'Esglèsia i a les nou i mitja ja està parada a l'Hostal Nou per esmorzar. Enguany s'ha baixat perfectament per la costa de sant Vicent, que està acabada d'arreglar, amb el peiró dedicat al sant restaurat i una inscripció en valencià que recorda la vinguda del sant a Morella.

A les deu i quart, aproximadament, la rogativa emprén la marxa cap a la Torreta, on arriba sobre les dotze del migdia. De manera que, des de les dotze fins les tres i quart que torna a eixir, hi ha temps de sobra per descansar, fer-te una cervesa i preparar el dinar. Com deia, no patim massa: ens portem tauletes i cadiretes que muntem a l'ombra, i au! a provar el pernil, el formatge i la cecina; el vermut que comprem ací; una llanda de pataques i corder al forn i per acabar-ho d'adobar uns flaons amb moscatell. Ah! i el famós té amb aiguardent que preparen a la Torreta.

Clar! després d'això, qui té ganes de caminar?  Es repreten les coses i, qui vol, es posa en marxa, pasant pels mas de Masiana i, pujant amunt per arribar a la Creu, en la cruïlla amb la carretera a Vallibona, on comença la baixada fins al pont de la Bota. És el tros més bonic de la Rogativa, perquè va pel mig del monte, tot i que la baixada és difícil perquè és molt pronunciada.  Cap a les cinc de la vesprada s'arriba al pont de la Bota, d'on es torna a emprendre la marxa sobre les cinc i mitja, ara per carretera, fins a Vallivana, on a partir de les set comença a arribar la gent que no s'ha volgut esperar a la bandera que obri el pas oficial.

Enguany ha estat un any especial, per complir-se el Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Vallivana. I en comptes d'una rogativa, que tradicionalment es fa al maig (excepte l'any de festes) se'n fan tres, la qual cosa ha alçat una pol·lèmica al poble entre els entesos en els temes de l'esglèsia.

Per a nosaltres és un dia de senderisme, de compartir un tros del camí i, per què no? de dinar agradable amb els amics.

Els bous de sant Roc

Quan jo era jove, a Morella, m'agradava anar corrent davant i darrere dels bous, voltar el pilar de la plaça al crit de "va per dins" o "va per fora" dels cadafals. Els xics féiem el cadafals i les xiques el préssec amb vi, aquell préssec amb vi que al tercer dia de bous havia macerat tant que ja estava fortíssim per a veure'l.

Després els bous eren l'excusa per xarrar i passar la vesprada i berenar al descans el coc amb sardina o el coc amb tomata, i a esperar que vinguera la nit per poder anar a ballar amb la xica que preteníem.

La nostra penya, la penya la Maceta, vam fer cadafals més de 30 anys, des dels 12 o 13 anys.  Cabirons, cordes grans i primes, tacos grans i menuts per separar els cabirons, buscar el lloc per guardar els cabirons, el camió per portar-los a la plaça...tot era un procés que s'aconseguia miraculosament any rere any.

Avui m'he alçat per anar a vore l'entrada dels bous, però més que per vore l'entrada, per compartir l'esmorzar amb els amics: ous amb pernil i primentó, vi amb llimonada i carajillo de rom. Ja pareix que siga un poc més de festa.

(Foto baixada de http://comarquesnord.cat/ )

L'estiu

Fa avui justet dos mesos que no escrivia una línia al blog. La veritat és que sempre passen coses que fan que deixem una rutina, una línia de treball o de fer les coses. També vaig pensar quan vaig començar el blog que aquest mitjà no era una cosa com el Facebook o el Tuenti, de més immediatesa en la resposta o el comentari, sinó que podia anar escrivint al meu ritme, sense cap tipus d'imposicions meues o d'altres.

Avui em sento amb prou ganes de tornar-hi i parlar de coses. Ara fa calor a Morella. No la calor de la platja, apegalosa i humida, sinó la calor de l'interior,  que cau silenciosa amb la remor de la xixarra i els núvols amenaçadors de tronada per les vesprades.

És eixe ensopiment que et venç suaument i que fa que et deixes portar tranquil·lament a un altre món.

Ara trona...he d'entrar la roba.

Fracassa la vaga general de la funció pública?

Si atenem a les xifres donades per les administracions públiques el fracàs ha estat rotund. Si atenem a les xifres donades pels sindicats la vaga ha reeixit. És la típica guerra de xifres. El cert és que la vaga no s'ha seguit de forma majoritària, ja s'havien encarregat el Govern i els mitjans de comunicació que l'aplaudien de fer digeribles els retalls. A la Universitat Jaume I entre el personal d'administració i serveis no ha arribat al 30% i entre el personal docent i investigador, "atesa la seua especificitat" i el fet que les classes ja havien acabat, no hi ha manera de saber-ho. En xifres comptabilitzades no arriba al 5%.

I les raons donades per no fer vaga han estat moltes: hi ha qui diu que ja li retallen prou el sou aquest mes perquè damunt li descompten un dia més, també hi ha qui opina que els retalls en els sous ja estaven acordats i refrendats pel Congrés dels Diputatas sense possibilitat de canviar-los, fins i tot hi ha qui diu que si això ho haguera fet el PP haurien anat a la vaga però que amb el PSOE no.  En fi, el PP a favor dels funcionaris però en contra de la vaga i el PSOE, òbviament amb "respecte" i "preocupació" per no fer mal mentre ens claven la injecció per no dir una altra cosa per un altre lloc, la vaga no ha triomfat.

Sí que hi havia més gent del que és normal en les manifestacions habituals en la mani de la vesprada. La qual cosa demostra que molta gent que no ha fet vaga ha anat a les manifestacions. En qualsevol cas faria mal el govern en pensar que els empleats de la funció pública estan contents i "comprenen" ser els "paganos" de la situació de crisi que ells no han generat. El malestar és gran a la funció pública i molt han de canviar les coses perquè Zapatero i el PSOE isquen ben parats en les properes eleccions. El recanvi encara és pitjor. Anirà una part dels votants del PSOE cap a IU i els partits nacionalistes? O l'abstenció creixerà de manera important?

I ja se senten veus de la patronal reclaman una baixada dels sous a l'empresa privada similar als empleats públics. Després vindrà la reforma laboral, les pensions...

Concentració per TV3 a Castelló

Ahir ens vam manifestar a Castelló i a Morella per poder continuar veient les emissions de la TV3 que el Govern valencià del PP ens vol tallar a la comarca dels Ports.

Si ningú no posa remei , i una amenaça d'un milió d'euros de multa és molta amenaça, ens vorem privats de gaudir del dret a vore una televisió diferent de Canal 9. Privats, de vore una televisió en la nostra llengua i que estima les terres del domini lingüístic en el tractament de la informació, ja siga en el temps, en els seus informatius o en els seus reportatges.

Els meus fills i nosaltres hem crescut veient TV3, els seus dibuixos, les seues pel·lis en català, els seus programes de debat i ens ho hem passat també molt bé amb algunes sèries de les més de 1.000 capítols.

 Esperem, com dia l'altre dia, que la Iniciativa legislativa popular Televisió sense fronteres, que ha recollit més de les 500.000 signatures necessàries per entrar al Congrés dels Diputats a Madrid, no tarde massa i puguen canviar la llei i tornem a poder vore TV3 i qualsevol altre mitjà de comunicació.

Jo també faig vaga

Ja vaig comentar el que pensava sobre l'agressió a la dignitat dels empleats públics, preparada i en connivència dels mitjans de difusió, els quals la venien gestant des del passat més de febrer, traduïda ara en una retallada de sous a la funció pública.

El dia 20 de maig vaig anar també  a la concentració contra la sabatada de ZP als emplats públics, pensions i negociació col·lectiva.

A ningú no li agrada perdre de 50 a 100 euros de sou per fer vaga (segons els casos), però és l'ùnica manera que ens queda per deixar constància del nostre desacord amb la mesura presa pel Govern de Zapatero.

Per totes eixes coses, demà també faré vaga.

Volem TV3 a Morella. Concentració avui, a les 20 hores a Castelló.

Contra el tall de la TV3 a Morella i a la comarca dels Ports pel Govern del PP de Francesc Camps.

Aquesta vesprada, a les 20 hores, a la plaça Maria Agustina, de Castelló.

Concoca: Grup d'Estudis dels Ports i Acció Cultural del País Valencià.

Volem TV3!

El cartell reproduït correspon a la manifestació convocada també avui a Morella.

Tall de TV3 a Morella

Benvolguts amics, hi transcric aquesta nota de premsa del Centre d'Estudis dels Ports que anuncia el tall de TV3 a Morella. Malaïts siguen els qui van contra el poble, la llengua, la cultura i el progrés.

Esperem que la inicativa legislativa popular "Per una televisió sense fronteres" tinga èxit a les Corts espanyoles.



NOTA DE PREMSA: TALL DE TV3 A MORELLA. Centre d’Estudis dels Ports

El Centre d’Estudis dels Ports, entitat fundada el 1983 dedicada a la recerca científica, la promoció del valencià i la defensa de la comarca dels Ports, manifesta la seua més enèrgica condemna, repulsa i fàstic per l’orde de la Generalitat Valenciana que obliga l’Ajuntament de Morella a cessar les emissions de TV3 (i d’Aragón TV) des del repetidor municipal en el termini de cinc dies, sota l’amenaça de MULTA D’UN MILIÓ D’EUROS.

Més enllà de les consideracions fonamentals sobre la llibertat d’expressió i l’oferta televisiva en la nostra llengua, generals a tota la situació arreu del País Valencià, volem manifestar el següent:

1. La comarca dels Ports té unes profundes relacions històriques amb els seus veïns del nord, Aragó i Catalunya, des d’abans de Jaume I, que no les podrà desfer la política de terra cremada de l’actual Consell amb la nostra comarca, per molt pudents que es posen. Això inclou la nostra manera de ser, formal i seriosa, pròpia dels nostres veïns, no com altres.

2. La nostra manera de ser valencians és parlar valencià (o castellà aragonés a Olocau) i per tant si ells tenen un altre model de servilisme lingüístic (castellà espardenyat, xinés...) és el seu problema. Nosaltres som com cal i considerem – desgraciadament!- més estrangera Canal 9 que TV3.

3. Portem un quart de segle mirant TV3, abans que la resta de País Valencià. I l’apreciem, nosaltres i els centenars de milers de turistes que ens visiten. 4. Som de poble i per tant no som imbècils. A ningú se li escapa que si han escollit este moment és perquè han de tapar coses roïnes i s’aproximen les eleccions municipals i nacionals.

Per tant:

1. Oferim el nostre SUPORT INCONDICIONAL a les mesures legals que puga empendre l’Ajuntament durant estos cinc dies per aturar l’atac.

2. Si finalment l’Ajuntament de Morella (com el de Catí fa unes setmanes) es veu obligat a ser còmplice de la censura per l’amenaça milionària, que cap poble d’esta desèrtica comarca pot pagar, EL CENTRE CONVOCARÀ LA CIUTADANIA DE LA COMARCA per valorar la situació i mirar les possibilitats de protesta, com exercir el dret de manifestació o la sol·licitud als ajuntaments de la comarca per a que tramiten davant les Corts Generals espanyoles l’annexió a Catalunya o l’Aragó i marxar d’una casa on no ens volen deixar ser valencians.

CENTRE D’ESTUDIS DELS PORTS

Agrairem DIFUSIÓ per qualsevol canal.
Att.
Carles Ripollés Querol
Secretari
CENTRE D'ESTUDIS DELS PORTS

Declaracions d'Hugo Chàvez sobre l'assalt pirata a la Flota de la Llibertat.

Com diu algú, Chávez és un personatge, però aporta una mica d'oxigen a l'absurd de la política de les grans potències mundials...

Concentració per Palestina

Ahir a les 20 hores, un centenar de persones ens vam reunir davant de la subdelegació del Govern de Castelló per protestar contra l'atac a la Flota per  la Llibertat perpetrat per l'exèrcit israelià.  La convocatòria, a correcuita i sense que quasi ningú se n'assabentara havia eixit de la Plataforma pro Palestina de Castelló, d'Esquerra Unida i no sé si algú més. Els organitzadors van llegir un manifest de rebuig d'aquest atac criminal i en favor d'alçar el bloqueig que pateix la franja de Gaza. Aiman, l'estudiant palestí que Israel no deixava veinir a Castelló a estudiar el màster de la Pau, també va pronunciar unes paraules. 

Crec que la Universitat també hauria de fer  un acte semblant a l'Àgora, i així els ho vaig proposar als organitzadors i als estudiants del màster de la Pau. També els ho he proposat als sindicats de l'UJI.

Avui he llegit a la premsa que l'ONU "lamenta" però "no condemna" ni sanciona Israel per aquests fets. Que m'esborren de l'ONU, i els diners que es donen per al seu manteniment que s'empren per eixir de la crisi global.

Concentració urgent: Castelló per Palestina

Castelló per Palestina. CONCENTRACIÓ de repulsa front a la Subdelegació del Govern.

A la Plaça MªAgustina, avui, dilluns, a les 20 hores.

Solidaritat URGENT amb la Flota per la llibertat

Setze morts i 50 ferits en l'atac israelià contra la flota solidària que portava ajut humanitari a GAZA

Free Gaza.'Flotilla de la llibertat', l'ajuda humanitària que s'ha trobat amb el foc

És evident la gravíssima situació dels territoris palestins ocupats per Israel. I és inqualificable la lenta actuació de bloqueig i extermini del poble palestí, justificant el genocidi del poble palestí pel dret a l'existència del poble israelià. És el dia a dia als territoris ocupats fins que no en quede ni un, ni de palestí ni de territori palestí. Ara ens hauríem de manifestar tots contra aquest atac al dret a la vida d'un poble que un altre poble extermina.

Traduïsc, ara, la notícia que ha enviat l'agència EFE:


"Redacció Internacional, 31 maig (EFE).- La "Flotilla de la Llibertat" -sis embarcacions amb deu tones de subministraments d'ajuda humanitària destinada a Gaza- han acabat aquesta matinada en tragèdia el seu periple a unes 20 milles de la franja palestina, en ser atacada amb foc real per una unitat d'elit de l'exèrcit israelià.

La intenció de trencar el bloqueig internacional a la franja palestina de Gaza per la "flotilla" va acabar en aigües internacionals amb la mort d'almenys una desena dels activistes que transportava en ser atacada la nau principal, la "Mavi Mármara", un vell vaixell turc de passatgers que transportava 600 pacifistes.

Encara que alguns dels activistes de la flotilla havien expressat el seu pessimisme quant a l'assoliment del seu objectiu, i sabien que les autoritats israelianes havien aixecat un centre de detenció en el port d'Ashdod, la "flotilla" es va trobar aquesta matinada amb l'assalt per una unitat de l'Exèrcit israelià.

Integrada per 750 persones de 40 nacionalitats, la meitat turques, entre els participants figuraven dotze parlamentaris, dos d'ells d'Alemanya, i la resta de Noruega, Suècia, Bulgària i Irlanda.  A més de desenes d'activistes hel·lens i dos espanyols.

La Flotilla, dirigida per la Fundació humanitària turca IHH (Insani Yardim Vakfi), era "la major acció coordinada realitzada fins al moment per intentar trencar el bloqueig marítim israelià a Gaza" des que l'Exèrcit israelià va acabar l'operació Emplomo fos el 18 de gener de 2009, després de 22 dies d'atacs, segons un comunicat de l'Associació Cultura, Paz i Solidaritat divulgat a Madrid.

Les embarcacions, sota el lideratge de la Mavi Mármara havien partit aquest cap de setmana des de diversos ports del Mediterrani, amb l'objectiu d'aconseguir arribar a Gaza, i introduir subministraments mèdics i educatius, i material de construcció.

Segons l'Organització Cultura, Paz i Solidaritat, entre el carregament figuraven 500 vehicles elèctrics per a discapacitats, a més de cent cases prefabricades destinades a la famílies que van perdre els seus habitatges durant l'Operació En plom fos.

Un dels vaixells va ser batejat com a "Barco 8.000", en homenatge, segons els organitzadors, als 8.000 presoners palestins que es troben en presons israelianes.

Una altra de les embarcacions va ser batejada com a "Rachel Corie", en record a l'activista nord-americana de drets humans morta al març de 2003. Corie, de 24 anys, va morir en ser aixafada per un buldòzer israelià quan intentava juntament amb altres col·laboradors del Moviment de Solidaritat Internacional (MSI) impedir la demolició d'habitatges palestins en la localitat de Rafah, en el sud de Gaza.

El "Free Gaza Movement" es va crear fa dos anys amb l'objectiu de cridar l'atenció internacional sobre la situació humanitària a Gaza.

Israel havia proposat que els integrants de la flotilla lliuraren la mercaderia en uns dels seus ports per després ells fer-la arribar a Gaza.  Els activistes van rebutjar aquesta opció perquè deixava sense sentit l'objectiu de la missió: el de trencar el bloqueig militar israelià a la població palestina.  Aquesta era la vuitena temptativa d'aquest moviment simpatitzant de la causa palestina. EFE"

Eleccions a la Universitat

El passat dia 20 de maig van tindre lloc les eleccions a rector i al Claustre de la Universitat Jaume I. El resultat va ser el que es podia esperar. L'únic candidat a rector, Vicent Climent, amb el suport de més del 70% dels vots emesos, va eixir elegit. Entre el professorat, el grup Projecte Universitari Convergent (PUC) va obtenir la majoria absoluta. Entre el PAS va ser la Candidatura Unitària i Progressista (CUP)  i entre l'estudiantat, una nova formació, Unión Universitària, també va obtemir la majoria absoluta desplaçant Campus Jove a una segona i minoritària posició.

La fórmula electoral d'agrupació temporal d'interessos entre el personal de la casa dóna bons resultats. EL PUC, hereu d'Iniciativa Democràtica, comformat en un principi per professorat i PAS progressista, amb voluntat de prendre el poder a la Universitat, agrupa gent de CCOO, UGT i una majoria d'independents, alguns amb afinitats del STEPV, tot i que aquest sindicat s'ha presentat com a tal sindicat a les eleccions del PDI i del PAS, i ha obtingut representació, encara que amb percentatges baixos, per exemple entre el PAS 3 claustrals de 16. La CUP del PAS comforma la seua llista amb afiliats de CCOO i UGT bàsicament.

I és que sempre he pensat que les eleccions a Claustre no són unes eleccions sindicals o laborals. I això que entre el PDI és més o menys clar, deixant de banda els posicionaments ideològics (ja que poden més les aliances entre grupets amb ambicions) entre el PAS no està tan clar, atès que no veu com es pot traure profit de la seua presència en el Claustre o el Consell de Govern per a la seua vida personal o laboral.

Efectivament, la millora de la vida del PAS, i en menor medida la del PDI, es resol en la Mesa Negociadora, amb la participació de la Patronal (la representació del PDI, que és qui únicament pot manar a la Universitat) i la part social, els sindicats amb representació.

Per això sol passar que el Claustre, i més quan es tenen majories absolutes, queda com un òrgan adormit, sense posició crítica, com el Consell de Govern que es limita a l'aprovació sistemàtica de les propostes del Consell de Direcció.

En gran mesura això és el que ha passat a L'UJI durant aquests darrers anys. He trobat a faltar una mentalitat crítica, pròpia de la universitat. Sols la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) ha fet palès la seua oposició al Pla de Bolonya, amb diversos actes i la tancada a la Facultat d'Humanes. La resta de les crítiques o propostes dels diversos agents de la Universitat, si és que les hi ha agudes, ha estat un erial, sense cap ressò entre la comunitat universitària o la premsa.

Sempre m'ha agradat criticar, debatre, però fent propostes, proposant solucions als problemes, tant pel que fa a la política lingüística com a la vida laboral, els dos temes que conec una mica. Ara comencem una nova etapa marcada indefugiblement per la crisi econòmica que no ens depararà grans alegries. No sé si serà possible donar-li un altre aire a la Universitat, animar debats, fer grups de treball i per suposat treballar en la direcció de fer-la més habitable i més cómoda per a tots. Vicent Climent, ara ja rector, va incloure al seu programa electoral moltes de les propostes sobre política lingüística que li vam fer. Caldrà portar-les a la pràctica.