Quan arriben les eleccions autonòmiques tornen a traure's de la falsa els fantasmes de la identitat nacional i inevitablement cada partit polític mostra la cara que creu que més vots pot donar-li entre l'electorat.
Al País Valencià (ja ho veurem abans del maig proper) aquells que no la parlen mai, tornaran a reivindicar la "llengua valenciana" diferent del català i a culpar els catalans de les nostres desgràcies, de tenir un Estatut millor que el nostre, de la manca d'aigua..., encara que hagen estat ells qui han construït les obres faraòniques, qui han actuat en els casos Gürtel, Fabra, Ripoll, Blasco, etc. , qui han malbarat els nostres diners i qui han actuat també en contra del català a l'ensenyament o als mitjans audiovisuals.
A finals de novembre són les eleccions catalanes i els partits polítics catalans mostren els seus encants a la ciutadania. Els partidaris del bilingüisme, com el PSC, demanen que dels dos debats cara a cara entre Montilla i Mas, un siga en castellà, per si algú no ho entén en català. Si sol hi haguera un debat, en quina llengua hauria de ser? Quina por té el PSC a la llengua? És que no debaten sempre en català al Parlament de Catalunya? Per què ara aquest canvi? Almenys ja és un gest de cara a l'electorat, deu creure el PSC, que situa CIU en una posició de radicalitat si no vol acceptar debatre en les dues llengües. Cedirà CIU a les pretensions del PSC?
Aquesta, encara és la cara "amable" del debal lingüístic-identitari. Cal anar-se'n cap a un altre sector de l'arc parlamentari català per veure com les gasten. El PP recorrerà la LLei del cinema i la Llei del codi de consum. La primera pretén posar el català del cinema (sols es doblen el 3% de les pel·lícules exhibides a Catalunya) al mateix nivell que les pel·licules doblades en castellà i la segona que la població es puga adreçar i ser atesa en la seua llengua i que determinades publicitats, manuals d'ús, etc. estiguem almenys en català.
No li semblen bé al PP aquestes propostes fetes llei pels representants elegits entre tots, i com que no poden canviar-les al Parlament recorren als tribunals que segurament els faran més cas, com ho van fer quan van recórrer l'Estatut d'Autonomia davant del Constitucional, el qual ja va sentenciar que el català no pot tenir el caràcter de "preferent" en l'administració, per davant del castellà. I, a més, han de passar per la dreta als partits Ciutadans i UPD de la "pizpireta" Rosa Díez.
I per acabar-ho d'adobar també hi ha un recurs presentat per la Defensora del Pueblo contra la Llei d'acollida que estableix que el català és la llengua d'integració de la immigració. Defensora de què i de quin poble?
Per tant, torna a ser la llengua i el debat identitari el centre de la campanya electoral. No havíem quedat que el problema era l'economia o és que ara no toca?
Amb aquests representants populars, aquests tribunals i amb aquesta defensora del "poble" no teniu una sensació extranya? palpeu-vos les butxaques a vore si teniu la cartera!
