Les Normes de Castelló, la lectura i Albert Fabra

F. Sanchis, A. Fabra i M.A. Mulet

Hi ha persones que tenen el cognom Fabra i no estan acusades de suborn, per exemple un company meu de l'Institut, o també em vénen al cap altres persones anomenades així, com ara el mestre Pompeu Fabra, o els de les filatures, Fabra&Coats. També hi ha els qui es diuen Fraga, com un veí meu de l'escala; i fins i tot hi ha la ciutat de Fraga (ja sabem... de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó), i quan els pronunciem no pensem en Don Manuel.

Ho dic perquè divendres passat l'alcalde de Castelló,  Alberto Fabra, va declarar, aprofitant un conveni amb la Fundació Huguet (entitat valencianista de la ciutat, entre els membres de la qual hi van figurar Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i avui Ferran Sanchis o Vicent Pitarch) per promocionar la lectura en valencià, que donaria suport a una proposta del Bloc Nacionalista Valencià per declarar les Normes de Castelló Bé d'Interés Cultural (BIC), dins de la catgoria de béns immaterials. En aquest acte, l'alcalde de la ciutat, segons conten les cròniques, va llegir un text en valencià d'explicació de la promoció de la lectura en cinc espais públics de la ciutat (Grau, Censal,  Manuel Azaña, Centre Urban o el Primer Molí).

La novetat rau en el fet que l'alcalde de la ciutat i terme de Castelló va llegir el tex en valencià i va fer unes afirmacions que ni el més independentista dels nacionalistes seria capaç de fer. Però a més a més, amb "trellat", com diuen a la Plana, que és la variant del "seny" català.

L'alcalde, que a hores d'ara ja el podem anomenar Albert (amb accent tònic a la "e", i no Àlbert, com alguns presentadors de TVE), va declarar que l'Ajuntament de Castelló està compromés perquè el valencià siga la llengua de tots  i totes (compte!). I que el valencià ha de ser la llengua d'integració,  i més a Castelló, que és on més es parla (de la Comunitat, Regne o País).

Preguntat l'alcalde pels periodistes si alguns membres del PP s'ofendrien per declarar BIC a les Normes de Castelló, va respondre que aquestes Normes estan acceptades per tots i reconegudes per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Que ens va costar molt arribar al consens i ara hem de mantenir-lo.

Les Normes de Castelló seran, per tant, i gràcies a la majoria absoluta del PP a l'Ajuntament de Castelló (si després ho aprova el Consell de Paco Camps), Bé d'Interès Cultural Immaterial, com el flamenco, els castellers, o la dieta mediterrànea. I a mi això ja m'agrada. Caldrà dedicar a les Normes algun espai públic més (ja tenim una plaça a Castelló amb aquest nom, enfront de la caserna de la Guàrdia Civil, per si de cas) alguna sala d'exposició permanent, i, sobretot caldrà promocionar el seu ús. I tothom de Castelló i comarques haurà de saber què és això de les Normes de Castelló. En definitiva, l'única manera de promoure les Normes serà parlar, no de les Normes, sinó parlar en valencià.

Inqüestionable. Albert Fabra és alt i ros, del PP sí (encara que això pot passar a les millors famílies). Ara sols falta que parle en valencià.  Si ho fera alguna vegada, de les mil vegades que intervé en públic en castellà a l'Ajuntament o a les Corts Valencianes, em pensaria de donar-li el meu vot.  Llàstima que estic empadronat a Morella!

Empleats públics i productivitat

Un anunci més avui als diaris sobre els funcionaris . Segurament el Govern aconsegueix el que pretén: desviar l'atenció de la crisi econòmica. Les coses cal explicar-les bé. A mi no em molesta com a empleat públic que es parle de millorar la productivitat.

Què és la productivitat: la relació entre la producció obtinguda i els factors emprats (energia, treball, etc.) per obtenir-la en un període de temps determinat (segons el diccionari).

Si això significa reconèixer, recompensar i estimular els esforços que els empleats públics estan duent a terme d'una manera continuada per millorar el funcionament del servei, per augmentar la producció de béns i/o serveis en relació amb els recursos emprats i augmentar, també, la satisfacció dels ciutadans, usuaris d'aquests béns o serveis, dic que no em sembla malament que es pague més als funcionaris com es paga més als empleats comercials d'una empresa de ceràmica que venen més metres quadrats de gres ceràmic.

Si això és lligar la productivitat dels funcionaris al seu sou, hi estic d'acord. Però si el que es pretén és pura i simplement buscar excuses per tirar gent al carrer quan estem en quadre, rebaixar més els sous quan fa anys que perdem poder adquisitiu, embrutar la imatge dels funcionaris públics com s'encarreguen els mitjans de comunicació de fomentar, llavors em trobaran enfront i  els que manen es trobaran amb que molta gent prefereix votar a l'original i no a la còpia, i a la resta que no els votem aconseguiran fartar-nos i sumar un greuge més a la llista.

La jubilació a França

Aquest cap de setmana, entre amanides, pizzes i bacallà, parlàvem amb uns amics a la fresca dels porxes de Morella sobre les jubilacions a França. He intentat reflexionar i buscar més informació, per aclarir-me jo mateix, sobre la reforma de les pensions a l’estat veí.

El model francès regula la jubilació comptant els anys de carrera professional i no a través de l’edat física. Així, a partir d’ara, un treballador es podrà jubilar a França als 62 anys però sempre que tinga cotitzats 41 anys i tres mesos

En concret, el text presentat pel Govern francès anuncia que l'edat de jubilació s'augmentarà de forma progressiva, quatre mesos per any, per arribar als 62 anys en 2018.

A més, també s'incrementarà el període de contribució a la seguretat social necessari per cobrar la pensió màxima fins als 41 anys i tres mesos, enfront dels 40 anys i mig necessaris en l'actualitat.

També s'ampliarà en dos anys l'edat per aconseguir la pensió de jubilació completa, que augmentarà de 65 a 67 anys.

O dit d’una altra manera, sols es podran jubilar als 62 anys (edad mínima legal de jubilació) els qui hagen cotitzat 41 anys i tres mesos. La resta han d’esperar treballant fins que acomplisquen els 41 anys i tres mesos de cotització o fins que arriben als 67 anys, edat en la qual se suposa que, encara que no hagen arribat a cotitzar els 41 anys i tres mesos, igualment cobraran el 100% de la pensió, sense descomptes.

La proposta ha tingut una dura resposta entre els treballadors i els joves francesos. Això si s’aplicara a l’estat espanyol seria terrible per als nostres joves, amb l’actual percentatge d’atur tan gran que hi ha (més del 40%) i el retardament en l’edat d’incorporació al treball. Les dues coses: el període de cotització i l’allargament en l’edat de jubilació dels treballadors actuals anirien en contra nostra i dels joves.

Personalment, més d’una vegada m’he manifestat a favor d’augmentar el percentatge de cotització a la Seguretat Social i en contra d’allargar l’edat de jubilació o el període de còmput.

A Espanya en aquests moments calen un mínim de 35 anys cotitzats per rebre la pensió màxima, sempre que una persona es jubile als 65 anys. La jubilació anticipada, a partir del 61 anys té una reducció del 8% del total per cada any que una persona es jubile abans dels 65 anys (parlem del Règim General de la Seguritat Social, no de casos especials, com ensenyants, etc.).

Si algú que em llegeix pensa que estic equivocat en les interpretacions que faig li agrairia que m’ho diguera.

El Sàhara Occidental الجمهورية العربية الصحراوية الديمقراطية

Bandera

"Sàhara" vol dir "desert" en àrab, El Sàhara, el gran desert, que va des del Mar Roig fins a l'oceà Atlàntic. I en aquesta riba és on es troba el Sàhara Occidental. La seua població està al voltant dels 270.000 habitants en una extensió de 266.000 km2.

En 1965 l'ONU va proclamar el dret a la autodeterminació del Poble Sahrauí i va instar Espanya que posara en marxa la seua descolonització.  L'any 1974 Espanya va acabar l'elaboració d'un cens per a la celebració d'un referèndum l'any 1975.

En aquests moments es fan més sonores les pressions annexionistes marroquines i mauritanes sobre aquest territori.  El 6 de novembre de 1975 Hassan II llançava la Marxa Verda sobre aquests territoris on prop de 350.000 persones amb ajuda de policia i exèrcit van envair part del territori. 

El Govern d'Arias Navarro, mitjançant els Acords de Madrid, el 14 de novembre 1975, decidia anar-se'n del que considerava una província, (recordem que Franco mor el 20 de novembre de 1975, per tant, Espanya està en ple període la transició) i deixa l'administració del Sàhara al Marroc i Mauritània.

En eixe procés per deixar l'administració espanyola del Sàhara al Marroc va pesar la por al naixement d'un estat lliure davant de les Canàries, fet que podia ser un "mal exemple" per als habitants de les illes. També eren  problemes la falta de treball i d'habitatge per al 80% de la població que havia deixat de ser nòmada i s'havia convertit en urbana.

El 26 febrer de 1976 Espanya abandona definitivament les seues posicions al Sàhara que són ocupades pels marroquins. Un  dia després, el 27 de febrer, el Front Polisari proclama la constitució de la República Àrab Sahrauí Democràtica. Tres anys abans, en 1973, s'havia format el Congrés Constitutiu del Front per l'Alliberament de Saguia el Hamra i Río de Oro, conegut com a Front Polisari i liderat per El Uali Mustafa Sayed.

Mauritània immersa en problemes interns renuncia a les seues pretensions sobre un tros del Sàhara que és ocupat també pel Marroc.

El Front Polisari, que es declarava socialista,  va rebre l'ajuda dels països progressistes de la zona (Argèlia i Líbia), però per la mateixa raó la complicitat dels Estats Units d'Amèrica amb el Marroc i alguns països àrabs van ser determinants per a la Marxa Verda i l'annexió total del territori per part del Marroc.

La diplomàcia i els diversos enviats especials de l'ONU no han trobat la solució definitiva al problema. La darrera proposta, el Pla Baker II pretenia una autonomia descafeïnada per al Sàhara depenent del Marroc i al cap de 5 anys la celebració d'un referèndum d'autodeterminació.

El problema del cens

Un dels principals problemes per a la solució del problema, independentment que al Marroc li serà molt difícil, per no dir impossible, acceptar la independència del territori, rau en el cens.

En aquest sentit, una documentació essencial per a conèixer el Sàhara Occidental és l'Informe del Secretari General de l'ONU sobre la situació relativa al Sàhara Occidental de 17 de febrer de 2000, distribuïda per Carlos Ruiz Miguel, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Santiago de Compostel·la, en la web d'Um Draiga (Amigos del Pueblo Saharawi en Aragón).

En aquest Informe es descriu que la MINURSO (missió de les Nacions Unides encarregada d'elaborar el cens) va concloure el 30 de desembre de l999, segons el previst, la identificació dels sol·licitants individuals a figurar en el cens (...) Per tant, el nombre de sol·licitants entrevistats des que va començar el procés d'identificació en 1994 ascendeix a un total de 198.469. (...) el nombre de sol·licitants que tenen dret a votar ascendeix a un total de 86.386”.

Marroc reclamava que 79.000 persones més foren incloses com a possibles votants. No obstant això "per a sorpresa i consternació" del Marroc poques persones van ser incloses al cens per la missió de l'ONU.

L'informe del Secretari General de l'ONU especificava:

"33. Si s'ha de jutjar per les dificultats i demores amb què ha ensopegat la MINURSO des d'un començament en el procés d'identificació, inclòs l'establiment dels criteris sobre els requisits que han de reunir els votants, ambdues parts semblen compartir la opinió que la composició de l'electorat predeterminarà el resultat del referèndum. Per tant, en diferents moments una o una altra de les parts s'han negat a cooperar amb els procediments d'identificació de la MINURSO per considerar que tal vegada a la llarga ells podrien inclinar al seu favor la composició de l'electorat. De fet, durant tot el procés d'identificació, la cooperació d'una o una altra de les parts amb la MINURSO ha estat dictada per la seua percepció de com els resultats podrien afavorir a l'altra part.

34. És probable que les mateixes preocupacions bàsiques imbuïsquen també el procés d'apel·lacions. Amb 79.000 apel·lacions ja presentades de la primera part de la llista provisional de votants, la MINURSO encara la perspectiva de rebre fins a 60.000 apel·lacions addicionals de la segona part de la llista abans del venciment del termini el 25 de febrer de 2000. Les posicions respectives de les parts no permeten augurar una ràpida solució de la qüestió de l'admissibilitat de les apel·lacions per a les audiències. En aquestes circumstàncies, ja no resulta vàlid el cronograma previst, com vaig indicar en el meu informe anterior, i la data del referèndum, que ha estat posposada reiterades vegades des de 1991, encara no pot fixar-se amb certesa en aquests moments. "

El perill sembla estar ara en l'acceptació del Pla Baker, i en la possibilitat que el Front Polisari cedisca i assumisca que puguen participar en les votacions les persones que hagen residit de forma contínua en el Sàhara Occidental des del 30 de desembre de 1999, una exigència del Marroc per incloure a les comunitats marroquines desplaçades a la zona (al voltant de 130.000 persones). A més votarien els majors de 18 anys reconeguts com a votants sahrauís per la MINURSO fins al 30 de desembre de 1999 (les 86.386 persones citades més amunt) els refugiats d'Algèria i altres països inscrits en les llistes d'ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) fins a octubre de 2000 (uns 160.000).

Ara s'han iniciat unes converses entre el Front Polisari i el Marroc que, d'alguna manera, em recorden a les iniciades, també als EUA, entre palestins i israelians. És una comparació amarga, amb diferències en els processos, però en tots dos casos hi ha dos estats annexionistes que oprimeixen i ofeguen les legítimes aspiracions de Palestina i de la República Àrab Sahrauí Democràtica a ser lliures i a poder decidir el seu futur.

La fragilitat del ser

Ahir a la vesprada, com alguns dies, la meua dona i jo anàvem a traure a passejar a Quico, el nostre gosset, i de passada caminar una mica fins a l’ermita de Lledó. El temps ja havia canviat. De la calor intensa i del blau del cel del matí que ens va permetre viure unes hores la bigarrada fira medieval de Mascarell, havíem passat al fred que ens portava el vent del nord i a percebre com a hivernal el capvespre que anava avançant en fer-se de nit. Comentàvem el volum de trànsit tan important, malgrat el mal temps, que procedia de tots els indrets, del nord i de l'oest canalitzat per les rondes de circumval•lació, de la platja o Benicàssim per l’avinguda de Lledó; i si les fulles dels plataners que vorejen el passeig de Lledó omplirien els jardinets o els jardiners tallarien les branques dels arbres abans que caigueren.

En la rotonda on hi ha instal•lada una imatge de la Verge de Lledó i a punt de creuar el pas de zebra cap a Castelló, una senyora major escridassava una furgoneta que no l’havia deixat creuar pel pas de vianants. Després vam passar nosaltres enfilant el passeig cap a la ciutat. Encara no hauríem caminat uns cinquanta metres quan vam sentir un colp sec al darrere: “han atropellat algú” vam pensar.

Després d’uns instants de dubte vam decidir tornar a vore què havia passat. Efectivament, un cotxe s’havia endut per davant dos dones que passaven en aquell moment pel pas de zebra. Les dos estaven esteses a terra, una al costat de la vorera i l’altra al costat de les rodes del cotxe, a uns metres del pas de zebra. Una estava conscient, i sense saber què li havia passat escoltava les indicacions d’una altra dona que li deia que no es moguera. L’altra dona junt al cotxe estava inconscient mentre una dona li feia massatges al cor i un jove li bufava aire pel nas. La persona que conduïa el vehicle, commocionada per l’accident, telefonava a la policia i a emergències. Al cap d’uns deu minuts o un quart d’hora va arribar la policia i una mica després dues ambulàncies per fer-se càrrec de la situació.

Vam tornar a casa impressionats pel que havia passat. Pensàvem que era com una ruleta russa, que a algú li havia de tocar aquella vesprada: primer va passar la senyora major, amb dificultats, després nosaltres i darrere de nosaltres ja va ocórrer l’accident.

Avui he llegit al diari que de les dos dones atropellades, una té diverses fractures però no es tem per la seua vida; l’altra, que tenia ahir la cara blanca, les dents blanques i la mirada perduda, està en mort cerebral.

Independentment de la perillositat de les rotondes i dels passos de vianants, quina enorme fragilitat que tenim, per passar en un instant d’un agradable passeig de conversa amb una amiga al moment final de l’existència!

Obama

Barack Obama

Vaig seguir amb molta expectació les passades eleccions presidencials nordamericanes i el duel entre Barack Obama i Hillary Clinton (o Rodman, com seria per aquestes terres), suposo que, com molta gent, interessat per saber qui seria el nou emperador/ora de la galàxia. Personalment m’inclinava per Obama i el seu esforç titànic per contrarestar el poder dels mitjans de comunicació i els diners que els empresaris donaven als republicans per a la campanya.

Tot aquell exèrcit de voluntaris que Obama va desplegar en tots els racons dels EUA per enviar missatges per internet, per anar casa per casa recollint el vot i l’esperança dels negres, dels hispans, dels deixats de la mà de déu, per albirar noves polítiques socials, en les relacions internacionals, en tots els ordres de la vida. Molts d'aquells que el van votar il·lusionats l'han abandonat ara en la votació del passat dimarts. Frustació diuen. Perquè no s'ha aconseguit en dos anys el que esperaven o perquè ja no s'aconseguirà en els dos anys que resten?

El dia que va guanyar l’elecció va ser un dia històric. Però molts pensàvem que no tardaria molt a decebre els qui l’havien votat, per la magnitud de l’empresa i per les forces econòmiques adverses que farien tot el possible per impedir-li canviar el país en el context de crisi que es va trobar.

Ara, després d’aquestes eleccions de renovació de la cambra de representants i del senat ens quedem amb un regust amarg, per la contundència del guany republicà en el Congrés. Què ha passat? Per què no accepten els nordamericans la reforma sanitària? No s’han donat encara prou diners a les empreses que són les que han de crear llocs de treball? Amb quina rapidesa s’ha de recuperar l’economia per eixugar el 10% d’atur que tenen allí?

La comparació amb Zapatero és inevitable. Suposo que Zapatero estarà també acollonat a la vista del que li ha passat a Obama. Els dos anys que li queden a Obama per a les eleccions seran de vore. Com diu la ja propera expresindenta del Congrés americà, la senyora Pelosi, ells han fet el que calia però l’atur i la debilitada economia dels EUA els han passat factura. Tot això em sona, més si tenim en compte les enquestes tan desfavorables a Zapatero, que l’economia espanyola està molt més debilitada que l’americana i que l’atur és més del doble que l’americà. Les previsions per al PSOE són, doncs, negres. Queda un any i mig per a les eleccions. Sabrà o podrà Zapatero adreçar el rumb? Quin paper li correspondrà a l'esquerra en aquest dos anys?

En girar el cantó estan esperant els taurons desmantelladors de l'estat de benestar: Cameron, Sarkozy, Rajoy...

24 hores per salvar a Sakineh

Saps que Iran podria executar a Sakineh Ashtiani demà o avui mateix?

Acabo d'enviar un missatge urgent als aliats d'Iran i potències clau perquè intervinguen i ajuden a protegir la vida de Sakineh. Per favor, llegeix l'email d'ací baix i uneix-te enviant el teu missatge ara:

http://www.avaaz.org/es/24h_to_save_sakineh/98.php?CLICKTF
-----
Benvolguts amics i amigues,

Demà (o avui mateix) Iran podria finalment executar a Sakineh Ashtiani.

La nostra mobilització mundial va ajudar a detenir la injusta sentència que la condemnava a ser lapidada el juliol passat. Ara ens resten menys de 24 hores per salvar la seua vida.

Governs aliats d'Iran i altres potències internacionals clau són la nostra última esperança. Ells podrien persuadir a Iran sobre l'alt cost polític que tindria aquesta execució. Fes clic a baix per demanar-los que actuen amb urgència, i reenvía això a tots els teus coneguts. Et portarà 3 minuts. Pot ser que nosaltres representem la seua última oportunitat de viure.

http://www.avaaz.org/es/24h_to_save_sakineh/98.php?CLICKTF

El cas per adulteri de Sakineh és una tràgica farsa, repleta de violacions als drets humans. Primer, va ser sentenciada a la lapidació. Però el govern iranià es va veure forçat a revocar la sentència davant la revolada mundial generada pels seus fills en contra d'aquest judici absurd. Sakineh no parlava la llengua usada en la cort que la jutjava i, a més, els suposats incidents relacionats amb l'adulteri van ocórrer després que el seu marit morís.

Després, el seu advocat es va veure obligat a l'exili, i la fiscalia va presentar una altra acusació fraudulenta que la condemnava de nou a la pena de mort: l'assassinat del seu marit. Malgrat haver estat jutjada dues vegades pel mateix càrrec (Sakineh ja està complint una condemna per la seua presumpta complicitat en aquest crim), Sakineh va ser torturada i forçada a aparèixer en la televisió nacional "confessant" i declarant-se culpable. Des de llavors, el règim ha detingut a dos periodistes alemanys, a l'advocat de Sakineh i al seu fill, qui valentament ha liderat la campanya internacional per salvar a la seva mare. Tots romanen a la presó, i el fill de Sakineh i el seu advocat també han estat torturats, sense que puguen exercir el seu dret a un advocat.

Ara, activistes pels drets humans a Iran ens acaben d'informar que les autoritats de Teheran han emès l'ordre d'execució immediata: Sakineh està en la llista i demà és el dia previst per a la seua execució.

La nostra persistent campanya va portar a Iran a abandonar la condemna de lapidació Sakineh i va aconseguir capturar l'atenció dels líders dels països amb influència sobre Iran, com Turquia i Brasil. Alcem de nou les nostres veus per detenir aquest tractament inhumà i la seua mort, aconseguir el seu alliberament, la del seu advocat, el seu fill i els periodistes alemanys. Envia un missatge i comparteix aquesta crida urgent amb els teus amics i familiars:

http://www.avaaz.org/es/24h_to_save_sakineh/98.php?CLICKTF

Les protestes ciutadanes massives posseeixen l'autoritat moral necessària per detenir la comissió de crims atroços. Usem aquestes 24 hores per enviar un missatge clar - el món està observant i estem junts avui per salvar la vida Sakineh i lluitar contra la injustícia a tot arreu.

Amb esperança i determinació,

Alice, Stephanie, Pascal, Giulia, Benjamin i tot l'equip d'Avaaz.

Més informació:

"Iran: Ashtiani pot ser executada demà", AnsaLatina:
http://www.ansa.it/ansalatina/notizie/rubriche/mundo/20101102182735169944.html

"Ashtiani serà executada el dimecres", EuropaPress:
http://www.europapress.es/internacional/noticia-ashtiani-sera-ejecutada-miercoles-20101102121345.html

"Es tem execució de dona condemnada a lapidació a Iran per a demà", El Tiempo:
http://www.eltiempo.com/mundo/medio-orient/es-tem-ejecucion-de-dona-condemnada-a-lapidacion-en-iran-per-manana_8258321-4