 |
| Cartell de Més dura serà la caiguda |
L'any 1956 el director estadounidenc Mark Robson estrenava el film
Més dura serà la caiguda (The harder They fall en l'original) protagonitzada per Humphrey Bogart, Rod Steiger, Jan Sterling, i Mike Lane.
Eddie Willis (
Humphrey Bogart) és un veterà periodista que serà requerit com a agent de premsa per un promotor boxístic, Nick Benko (
Rod Steiger) per promoure un boxejador argentí, de pes i estatura impressionants, però sense cap habilitat per a la boxa, "Toro" Moreno (
Mike Lane), a qui fan creure que és un gran campió arreglant els seus combats. "El film estableix una incisiva, naturalista i agra estampa de les corrupteles i personatges que envolten el pugilisme". Per cert, aquesta seria la darrera pel·lícula de Humphrey Bogart, que moriria després d'un càncer d'esòfag.
He fet aquesta introducció per reflexionar sobre el paper que juga Alberto Fabra en la pel·lícula que estem veient tots els valencians i els ciutadans de tot aquest món interconnectat a través de les xarxes socials.
Alberto Fabra, és sense dubte, "Toro" Moreno, personatge introduït en el ring de la política pel promotor sense escrúpols Francesc Camps, com a successor seu, i format en el gimnàs de Carlos Fabra, a l'Alcaldia de Castelló.
Com "Toro" Moreno, que va acabar a l'hospital amb la mandíbula trencada per Buddy Brannen, deixat per tots i sense un duro, així acabarà el nostre Alberto i el Partit Popular de la "Comunitat Valenciana", derrotat en les urnes i oblidat pel seu partit i d'aquelles persones que ara es fan fotos en esmorzars a Madrid amb ell.
Són massa les humiliacions que el poble del País Valencià està patint. No vaig a estendre'm amb un memorial de greuges per totes les iniquitats i vergonya pels quals els valencians som coneguts en el món sencer (Gürtels, "aeropuerto del abuelo", "yo me pago mis trajes", foto de Camps i Rita en el Ferrari de la Fórmula 1, ex-presidents de diputació condemnats per frau fiscal, diputats demanant l'indult d'alcaldes corruptes...).
La gota que vessa el vas és el tancament de RTVV. Una corporació pública valenciana manipulada informativament, mal gestionada econòmicament, massa engreixada de personal afecte al règim i, tot s'ha de dir i precisament per això, que jo no veia quasi mai, excepte quan nevava al meu poble. Tot això és cert. Però també ho és que la culpa de tot això no la té el poble valencià, ni els treballadors de la casa, ni l'oposició qualificada per Alberto de "bipolar". No vull que RTVV es tanque, però no perquè seguisca com abans, sinó perquè la vull de nova planta: pública, de qualitat, plural, independent i en valencià.
Hem de reaccionar i deixar de ser el poble "moll" (adjectiu amb els quals ens qualificava des de Madrid el Comte Duc d'Olivares) i "ajustadís" (en paraules de Joan Fuster en
Nosaltres els valencians).
La reacció no pot ser una altra que demanar que el nostre Honorable Alberto (què trist! tan alt, tant guapo, tan prim i tan ros!) convoque eleccions com més promte millor, que aquest govern ha perdut tota la credibilitat (fins i tot el bon xic i alcalde de Teulada, Josep Ciscar, a qui va posar Camps en el Consell i Alberto ha fet vicepresident, ha enganyat el Comitè d'Empresa donant-los esperances sobre el no tancament de RTVV), i que no podem esperar fins al 2015. Que ho sàpiguen: com més esperen, com el "Toro" Moreno, més dura serà la caiguda!
