Avui pot ser un bon dia per reprendre l'activitat del blog que ha estat detinguda massa temps. Sembla que no el tenim, el temps, per redactar escrits més o menys llargs i per això segurament triomfen plataformes com facebook, twitter i altres.
Però avui, com que faig vaga, no em puc queixar de no tenir temps. Hi ha qui se n'ha anat a buscar rovellons, qui està arreglant sa casa, qui està fent de piquet i qui està escrivint per les xarxes socials. També tinc companys i companyes, no massa, que estaran treballant i a qui no m'atrevisc a preguntar si han fet vaga o no ni pels seus motius per no fer-la.
Personalment he vist com totes aquelles xicotetes i grans conquestes socials que s'havien aconseguit tant per als treballadors en general com en l'administració pública i en la Universitat en particular s'han esmicolat pel forat de l'escurador. Per no parlar de la pèrdua importantíssima de poder adquisitiu que han suposat les retallades i congelacions successives de salari. El cas és que amb totes eixes retallades no es crea ocupació. S'ha donat tota la flexibilitat del món que demanaven els empresaris per a contractar i per a despatxar la gent de la feina i ni encara així tirem endavant, tot el contrari, es demostra que la reforma laboral que ha impulsat el PP no funciona.
Per tant, en l'administració pública treballarem més hores, hem perdut un 20% de poder adquisitiu als llargs dels anys i damunt se'ns acaba de publicar un decret per facilitar l'acomiadament col·lectiu de personal laboral en empreses públiques. Els interins i laborals temporals ja van ser objecte de retallades duríssimes anteriorment. Sols queden, de moment, segurs en el seu lloc de treball els funcionaris de carrera. I dic "de moment" perquè a la marxa que porta el PP no crec que triguen molt a mamprende-la també amb l'estabilitat dels llocs de treball dels funcionaris, ja sobradament i injustament castigats, desprestigiats i humiliats. És sorprenent, en aquest sentit, que hi haja un sindicat de la funció pública, com el CSIF, que diga que "ara no toca" fer vaga. Amb quina cara es dirigirà després als seus afiliats i simpatitzants?
Amb aquestes premisses encara hi ha algú del PP que s'atreveix a dir que aquesta vaga no val, que és política. I tant que és política: política contra els treballadors i treballadores de l'empresa privada i de la pública és la que practica el mateix PP a cop de decret, empobrint-nos, facilitant l'acomiadament, i retallant els nostres drets. Fins i tot, si pogueren ens retallarien el dret a la vaga o el simple poder queixar-nos. Farien com en aquell acudit que em va contar un amic: Un amic li diu a l'altre: Què tal amb la teua dona? i l'altre li contesta: No em puc queixar, tu!
Això, amigues i amics, avui pot ser un bon dia per expressar el que sentim. Crec que són raons més que suficients perquè donem suport a la vaga general, per defensar els drets dels treballadors, per defensar els serveis públics, i que acudim a Castelló, a les 18.30 hores a la plaça Maria Agustina, des d'on eixirà la manifestació.
