Milers de persones a la manifestació contra les retallades a Castelló. 26 de gener

L'IES Penyagolosa en defensa
de l'ensenyament públic

Feia molt de temps que no veia tanta gent a una manifestació a Castelló. Ens hauríem de remuntar a la que es va fer contra la guerra d'Irak o a la que es va fer a favor de la TV3. Han estat milers, tal vegada deu mil, no sabria quantificar-les amb exactitud, les persones que avui han eixit al carrer vingudes de totes les comarques de Castelló per protestar contra les retallades en tota la funció pública.


I no sols els empleats públics, també familiars, pares i alumnes dels centres d'educació pública i de la sanitat pública que sembla que és el que pretenen carregar-se.

Davant de la Casa dels Caragols,
seu de l'administració autonòmica

Des de Vinaròs a la Vall d'Uixó, Onda i les comarques de l'interior, passant per Vila-real, Almassora i tants altres pobles que han participat juntament amb col·legis i instituts de Castelló, amb els treballadors de la sanitat, de l'administració pública i de la Universitat, en aquest  acte d'afirmació contra el malbaratament dels diners públics i a favor de la retirada del Decret de 5 de gener de 2012 que retalla els sous i altres conquestes socials dels empleats públics (PDF).

Entre les consignes més corejades, "més educació, menys corrupció", "manos arriba esto es un atraco" o "el president a Picassent".

Pancarta a una reixa de
 la Casa dels Caragols

Crec que la gent de les comarques tenia ganes de mostrar el seu rebuig a la política d'Alberto Fabra i de Rajoy, després que les manifestacions de la setmana passada havien estat convocades sols a València i a Castelló. I els traballadors públics han respost de manera molt positiva a la crida feta per tots els sindicats de la funció pública.

Clar que avui el PP estava crescut, amb la declaració de no culpabilitat de Camps, i suposo que la seua eufòria no els donarà per a escoltar els crits dels treballadors públics que clamen contra la seua mala gestió que ha portat el País Valencià a la ruïna i a l'endeutament per a molts anys.

Panacartes deixades a una altrs reixa
de la Casa dels Caragols

Però de la mateixa manera que avui a la manifestació hi havia molts de votants del PP, també crec que la societat civil comença a donar-se compte del forat on ens ha posat el PP del País Valencià i comença a despertar del somni de la València de las "flores, de la luz i de l'amor", de la fórmula uno, de les estàtues de 300.000 euros, i dels aeroports sense avions.

Cinc a quatre

El Roto

Cinc a quatre. Cinc a favor i quatre en contra. Sembla el resultat d'un partit de futbol. I no ho és. És el resultat de les votacions del jurat popular per declarar "no culpables" Francesc Camps i Ricardo Costa en el cas dels vestits.  A un se li queda cara d'imbècil quan escolta la resolució del jurat, per molt que diguem que ja ens ho esperàvem.

 Ara bé, el descrèdit personal del "molt honorable" i del que encarregava caviar per a Nadal, són de tal magnitud que deixen tremolant qualsevol que haja escoltat les cintes o haja llegit les converses entre ells i els responsables de la trama Gürtel.

Descrèdit per a ells, descrèdit per a la política i descrèdit per al País Valencià. Un País Valencià que han deixat en la ruïna més absoluta per la mala gestió dels diners de tots.

Per tant, quan algú es planteja la rehabilitació política per als "no culpables", a banda de la catadura moral demostrada al llarg del judici, haurien de pensar en els treballadors a l'atur, en les empreses tancades, en els treballadors públics i privats humiliats i amb pèrdues econòmiques per culpa del malbaratament i de la pèssima gestió dels diners de tots, de tot el qual ells són els responsables.

El judici contra la trama mafiosa Gürtel encara ha de començar i més escombraries cauran sobre els polítics valencians del PP a Alacant, València i Castelló. Els "amiguets de l'ànima" dels de la trama Gürtel de rositas i Garzón al paredón. En quin país vivim?

Per a mi Camps i Costa, després d'aquest procés, sempre tindran la mateixa consideració que un periodista que porta tirants després d'un famós vídeo promocional.

Manifestació contra les retallades. 26 de gener a Castelló

Cartell mani 26 gener 2012

La manifestació del dissabte passat a València contra les retallades que van protagonitzar els sectors educatius té continuació avui amb una tancada del professorat, pares i alumnes als instituts de secundària i amb les manifestacions de la funció pública del dijous, dia 26 de gener, a les 18.30 hores.

A Castelló la manifestació eixirà des de las plaça de les Aules, davant de la Diputació. A València des de la plaça de sant Agustí i a Alacant des de les escales de l'Institut Jorge Juan.

La Generalitat s'ha guanyat a pols aquestes protestes del sector públic (metges, bombers, professorat, administratius, tècnics, etc.) que estan farts de la mala gestió de 16 anys de govern del PP, que volen fer pagar ara a qui tenen més a prop.

Els sindicats demanen que es depuren les responsabilitats. Hauria de ser també amb efectes retroactius.

Sant Antoni a Morella. 2012

Un dimoni a Cinc Cantons

Enguany m'ha agradat molt com la colla de Gaiteros i Tabaleters de Morella, que són els que feien de majorals, han organitzat les festes de sant Antoni.  Recorde els darrers "santantonis" amb molt de fred a les orelles i als peus veient, després de sopar, un tros de la representació de la vida del sant al placet de l'església de Morella i esperant l'encesa de la foguera que es produïa cap a mitjanit. Després esperar l'eixida de la rondalla i cap allà a les dos del matí entrar a la Cofradia dels Llauradors a menjar "panoli" i beure mistela i aiguardent. A continuació els més valents continuaven amb les albades pels carrers del poble.

Els dimonis pugen per la Plaça

Ja dic, el canvi ha estat molt positiu. En primer lloc per l'avançament dels actes. La representació de la vida del sant començava a les 20.30 hores del divendres a la placeta de sant Joan i, en acabar el primer acte, tots, actors , dimonis i el nombrós públic, s'han desplaçat cap el placet de l'esglèsia. Feia molt bonic vore els dimonis amb els seus coets lluminosos pels carrers foscos i empinats d'aquella Morella medieval i la rescatada "Cucafera", drac morellà de soca, tirant foc pels nassos i atemorint els xiquets amb la seua presència.

Torrada de carn al costat de la barraca
al placet de l'església

La representació de la vida del sant va continuar a l'esglèsia (moment que vam aprofitar per sopar uns ous fregits amb pernil que feia temps que no menjava)  i tot seguit es va encendre la barraca. Una altra novetat d'enguany ha estat que s'ha encés una segona foguera al costat per fer brases amb el fi que qui vulguera poguera fer-se una torrada de carn o llonganisses, amb molt d'èxit de participació.

La ronda, rondalla més secció de vent, van fer el tomb pel poble cantant jotes fins a la "Confraria" (que diuen a Morella) on vam provar coquetes i rollets amb confitura, mistela i aiguardent alhora que la rondalla entonava cançons de ronda.

Arriba la ronda a la Cofradia

Encara vam acompanyar a l'eixida de les albades, cants populars ja fa anys recuperats, de les quals us deixe tres estrofes:

Vinaròs, Benicarló,
Càlig i la Salzadella.
Però per a xiques guapes
no n'hi ha d'altre com Morella.




Alguns li diuen patxuli,
o aroma de clavellino;
però no tingueu cap dubte
que són pixums de gorrino.

Mentres que era xicotet
m'agradaven les galletes;
i ara que sóc majoret
m'agraden les mamelletes.

i una final:

Us daré la despedida
amb un plat de farinetes.
I qui no vulga menjar-ne
que se'n vage a fer punyetes.

La Cucafera puja pel carrer de la Font

El dissabte va continuar la festa amb missa, processó i per la vesprada una representació del "Contrabando", amb la "Cucafera", contrabandistes, guardia civil, l'agostera, el mondongo, etc.

En resum, un bon cap de setmana diferent per trencar la monotonia i retrobar-se amb costums i tradicions centenàries reviscudes enguany gràcies a uns joves entusiastes com els gaiteros i tabaleters de Morella.

Però ací a què estem jugant?

Forges és únic

Ha passat un temps sense escriure el bloc. Tal vegada massa temps per poder resumir l’estat de la qüestió en quatre ratlles. El cas és que el que centra l’atenció de la ciutadania i de la ciutadania més propera continua sent la situació gravíssima d’atur i en primera línia les retallades pressupostàries dels governs central i autonòmic que deriven en retallades econòmiques i socials als qui tenen més a mà, els funcionaris.

Les retallades que aplicarà el govern autonòmic en el Decret llei 1/2012, de 5 gener, del Consell, de mesures urgents per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i que ens cauran a casa nostra són de l’ordre de 274,79€ mensuals, o si voleu de 3.297,48 € anuals, a més a més el consegüent augment de l’IRPF del govern de Madrid de Rajoy, més l’anterior rebaixa del 5% del sou de Zapatero, més la congelació actual de Rajoy sumant les diferències de les apujades de l’IPC de l’any passat i la d’enguany, més... Cal que seguim? La pèrdua de poder adquisitiu en els darrers dos/tres anys podria rondar ben bé el 20% del sou.

I quin mal hem fet nosaltres, a banda del greu “suborn” d’aprovar una oposició pública? I del “delicte” de tindre, per ara, una feina fixa? Hem intentat fer una vida normal al llarg de trenta anys de treball en la nostra vida, entenent per normal acomplir les nostres obligacions, que a més ho són per vocació d’ensenyar i de servei a la societat.

I a canvi d’això ens hem trobat amb polítics malgastadors dels diners públics, corruptes i xuloputes que ens han portat a la ruïna econòmica i social, que han fet del País una víctima quan els botxins eren i són ells mateixos.

Uns bancs que reben diners del Banc Central Europeu a l’1% d’interès, diners amb els quals inverteixen amb lletres i obligacions de l’estat espanyol al 2% i al 3,3% d’interès, amb el corresponent guany sense baixar de l’autobús. Diners que els dóna l’estat espanyol, que som nosaltres, i diners que es queden després els bancs per a ells sense que revertisquen altra vegada amb nosaltres en crèdits per a les persones i a les empreses.

El memorial de greuges seria immens: reforma laboral, diktats dels mercats, treballar més hores per menys sou....

Però ací a què estem jugant?