 |
| Logo de Sortu |
Sortu, que en basc vol dir,
nàixer, sorgir, esdevenir, ha estat avortat com a partit polític abans de poder veure la llum i fer-se gran. En aquest cas ha estat un avortament provocat pels aparells de l'estat i doloròs per a una part important de la ciutadania d'Euskadi que es veurà privada de poder exercir els seus drets democràtics de participació amb un partit propi.
En aquesta maniobra hi ha una clar guanyador: el Partit Popular, que ha imposat les seues tesis, davant un PSOE poruc que ha estat incapaç de contrarrestar el discurs antiterrorista i nacionalista español del PP, a no ser que s'exposara a una important pèrdua de vots en la resta de l'estat.
El Partit Socialista d'Euskadi, tret del senyor Eguiguren, tampoc ha estat capaç d'abanderar una posició ferma de creença en l'abandó del paraigües d'ETA per part del nou partit. També li interessa seguir al poder i que la suma del vot independentista més el del PNV no puga canviar l'actual lendakaritza. Tots dos, doncs, PP i PSOE ixen guanyant amb la il·legalització de Sortu.
Diuen que no es poden legalitzar perquè són els mateixos. Jo respondria; sí i què? Què no són els mateixos els del Sinn Fein ara i abans que l'IRA deixara les armes? L'aposta ferma per la via pacífica i democràtica de les urnes de la formació abertzale, es diga Batasuna, Sortu, o com siga, és clara, i més quan obertament ha rebutjat tota violència, inclosa també la violència d'ETA.
El Tribunal Suprem, la sala 61, formada per 16 magistrats (dels quals almenys 3 han anunciat vosts particulars en contra) ha conclòs que Sortu és una continuació de la il·legalitzada Batasuna i que com a tal no es pot legalitzar. No ha valgut de res que els estatuts presentats estigueren d'acord amb la Llei de partits i la comdemna de qualsevol tipus de violència i explícitament la d'ETA, no hi ha hagut cap prova que portara a la conclusió que ETA havia ideat el naixement de Sortu, com ha defensat el ponent, Sr. Carlos Lesmes, antic alt càrrec del Govern de José Maria Aznar. Com diuen alguns mitjans tot es resumeix en una qüestió de "fe" en el comportament per la via democràtica o no del nou partit.
De moment, els dos partits espanyols intentaran mantenir el pacte de poder mitjançant el qual el PSOE no va deixar primer que l'agrupació abertzale governara a Navarra i a canvi el PP li va donar el seu suport després a Euskadi.
D'una manera o d'una altra, eixa part de l'esquerra nacionalista no violenta i democràtica té dret a a estar present a les eleccions d'Euskadi.
