dimarts, 28 de febrer del 2012

Paella mixta a l'UJI: Unión Universitaria s'enfronta a altres sindicats d'estudiants i al Rectorat.

Els estudiants de l'UJI estan dividits. Com ho està la societat de Castelló, del País Valencià i de l'estat, en general. Hi ha un col·lectiu, majoritari, que  s'anomena Unión Universitaria, que va guanyar les eleccions d'estudiants al Claustre de la Universitat de l'any 2010 i que va aconseguir 28 de 37 representants (el 75,6%). Els altres 9 representants els va obtindre Campus Jove (el 24, 4%). El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)  i Generació Universitària no van obtindre representació. Amb la qual cosa Union Universitària té sobradament la majoria absoluta al Consell de l'Estudiantat de l'UJI.

 Vicente Rambla, Sergio Toledo (Unión Univ.),
Carlos Fabra, Francisco Camps i
José Luís Saura (Unión Univ.)
Sols cal entrar en les pàgines web anteriors de cada un d'ells per veure com es defineixen. Unión Universitaria diu (en castellà) que "nosotr@s defendemos y tenemos la convicción que cada persona puede tener unas ideologías o creencias pero que dentro de la universidad estas se han de aparcar". I sobre  a què s'hi dediquen: " Desde Unión Universitaria apostamos por fomentar la participación del estudiantado en actividades tanto lúdicas, mediante ciclos de cine, torneos de póker y ajedrez entre otras muchas actividades, como formativas, mediante cursos convalidables por créditos de libre configuración para las licenciaturas y ECTS para los nuevos grados."

Per tant, amb eixe esperit libèrrim de pertinença al partit que es vulga, algun dels seus membres que ix a la foto de dalt anava en les candidatures a les eleccions municipals en les llistes del PP de Castelló de la Plana (pdf, pàg 24). Això no vol dir, segurament, que no hi haja joves d'altres partits o la majoria d'independents.

Encara estem per vore, almenys jo no ho he vist, alguna convocatòria de l'associació majoritària de l'UJI en defensa de l'IES Lluís Vives (sí que ho han fet ara al seu web) o la seua participació com a tal associació en alguna "mani" en contra de les retallades del Consell o de Rajoy. Allò que sembla que més li va a Unión Universitària és l'alegria de ser joves, la festa de benvinguda o ara la festa de les paelles i no ficar-se en lios.  Ara, al rector sí que li van muntar un bon "pollo" quan va deixar els estudiants sense el concert de benvinguda del curs a causa de la crisi i va destinar eixos diners a ajudes socials. És el món de la festa i ja se sap, sense festa no podem estar, "les retallades han de ser per a tots igual" deien.

Capçalera del web del SEPC a l'UJI
El cas contrari, ideològicament parlant, és el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), que són peluts, barbuts, vam amb rastes i convoquen manifestacions, amb molt d'èxit per cert, en contra de les retallades, contra la repressió policial a València i per la universitat pública i de qualitat.

Prova d'aquesta diferència de comportament és el comentari que un representant d'Unión Universitària va fer al Consell de Govern el dimecres passat i que va reproduir el vicerector Andrés Marzal al seu facebook: "Como decía Rutger Hauer al final de Blade Runner, "he visto cosas que vosotros no creeríais". Hoy, en el en Consejo de Gobierno de la Universitat Jaume I, un representante de los estudiantes por Unión Universitaria ha dicho que rechaza todo tipo de violencia, pero que había que tener en cuenta que la primera manifestación de los estudiantes del Lluís Vives era ilegal. A algunos ancianos del lugar se nos ha caído el alma a los pies. Mareeeeee."

Cartell vaga 29 febrer
El divendres passat, dos dies després dels incidents anteriors, es celebrava la Festa de les paelles a l'UJI. No sé si per sort o per desgràcia, no he participat mai en aquesta festa que se celebra a l'UJI des de fa anys el dia de l'aniversari de la creació de la Universitat, festa bàsicament estudiantil multitudinària d'esbarjo i disbauxa. La qüestió que enguany, allà que van Àlex Tejedor (SEPC) i Pablo González (A Contracorrent) a intentar penjar una pancarta al mig de l'escenari contra el sistema capitalista i convocant a la vaga d'estudiants de demà, dia 29 de febrer. "Tocava" o no "tocava"? Què va passar? que no ho van aconseguir. Els dirigents d'Unión Universitaria van cridar els guàrdies de seguretat que van fer fora de l'escenari la pancarta i els líders protestants. En la picabaralla es degueren dir alguna cosa uns als altres, tot i que no va arribar la sang al riu.*(vegeu nota al final del post)

El cas és que El Consell de l'Estudiantat que pilota Unión Universitària ha denunciat els fets "violents" davant el rector de l'UJI i Campus Jove (en l'òrbita socialista) s'ha desmarcat del comunicat de "denúncia" del Consell de l'Estudiantat  i que els englobava en la manera de valorar "els fets de les paelles".

A hores d'ara crec que ja sabem on som cadascú: els d'Unión, que s'han quedat a soles, intentant criminalitzar el vicerector i els sindicats de la pancarta; els de Campus Jove que s'ho miren de lluny; i els de la pancarta treballant perquè isca bé la vaga general d'estudiants de demà. Us sona aquest tipus de comportament en la societat civil?

Tots són bons xics. Tots de bona família. Pregunta d'examen: on estaran uns i altres en l'escala social d'ací a deu anys i per què?

* Nota 2/3/2012. Segons un dels comentaris al post les persones que van pujar a l'escenari eren les dues del SEPC i no com sembla deduir-se de la informació del "Mediterráneo".

dijous, 23 de febrer del 2012

Guanyar el carrer. Setmana de mobilitzacions, del 18 al 25 de febrer de 2012.

Per TV3, a la plaça de l'Ajuntament
de Castelló
Aquesta ha estat una setmana particular: des del dissabte, 18 de febrer per la TV3, al diumenge 19, contra  la reforma laboral, passant per la manifestació d'ahir, 20 de febrer, en solidaritat amb els estudiants de l'IES Lluís Vives de València i contra les retallades en educació, passant per la concentració d'aquest matí a la Universitat a favor dels serveis públics i contra el decret de retallades de la Generalitat, ha estat, dic, una setmana amb molta vida al carrer.




Contra la reforma laboral. 19 de febrer.
Carrer Major de Castelló

Té sentit això del carrer, perquè segons m'explica un fill meu, la gent, a la primera de canvi li ha guanyat el carrer a Rajoy. El PP acaba d'arribar al poder i havia de manifestar que són els defensors de l'ordre i que amb ells, detalls com l'ocupació de la Porta del Sol, o la plaça de Catalunya no hagueren passat. I, ja ho han vist, a la primera que s'han passat de rosca, les xarxes socials han eixit al carrer i l'han guanyat per a tots.




I han estat manifestacions pacífiques enfront de la brutalitat manifestada per la policia. I amb uns joves que saben bé el que volen quan demanen diners per a l'educació pública i amb una ciutadania que se sent agredida quan li aventen aquesta reforma laboral.


Solidaritat IES Lluís Vives. 22 de febrer.
Subdelegació del Govern a Castelló.
El dissabte que ve, dia 25, tornen a haver-hi manifestacions en defensa dels serveis públics. Nosaltres ens les mirarem de reüll, des del Carnestoltes de Morella, que se celebra aquest de setmana, per no coincidir amb el de Vinaròs. A vore si per uns dies desconnectem de la ciutat i ens retrobem amb les màscares ingenioses i divertides del nostre carnestoltes. 

També en aquest cas, en el del Carnestoltes, s'ha guanyat el carrer, que en temps de la dictadura estaven prohibides les desfilades. 

dimarts, 21 de febrer del 2012

Menys repressió, més educació!

Cartell de la concentració de suport
als estudiants valencians demà, dimecres.
Estem passant les darreres setmanes amb més mobilitzacions al carrer que durant tot l'any passat: per no deixar-nos veure la TV3, per les retallades contra tot el que represente allò públic, contra la reforma laboral...i els darrers dies per les manifestacions dels estudiants de l'IES LLuís Vives de València contra les retallades en educació per part del govern valencià del PP. Alguna cosa es mou.

Avui ocupa l'actualitat l'actuació policial contra els estudiants a València (la delegada del govern la considera una "anècdota")  i a qui el cap superior de policia titlla d'"enemic en llenguatge de la tàctica i la tècnica policial".

Jove apallissat. Foto El País
Són actuacions que ens mostren a la dreta com a reaccionària, antisocial i repressiva. Quan érem joves cridàvem allò de "dissolució dels cossos repressius", perquè això i no una altra cosa eren les forces i cossos de seguretat de l'estat. Els vídeos d'un policia espentant dues joves contra un cotxe, o d'un altra jove rasta amb els morros en sang, les declaracions de pares i mares que estaven al mig de la protesta, fins i tot del company i diputat Joan Baldoví que en va rebre per intentar mediar entre uns altres, ens mostren que l'actuació policial va ser desproporcionada i sense seny o trellat que diem per ací.

Sembla que en democràcia l'actuació policial hauria d'estar guiada pels principis de respectar els drets de tots, fins i tot també del dret constitucional de manifestació. No ha estat així a València, on els joves, no ho oblidem, protestaven i amb tota la raó per les retallades injustes del govern del PP d'Alberto Fabra en educació.

Des d'ací no podem menys que demanar que s'obrin les investigacions pertinents i la depuració de responsabilitats per l'actuació policial al cap superior de Policia de València i a la delegada del Govern. La conclusió hauria de ser la que els mateixos joves amb tot el coneixement del món estan cridant: "menys repressió i més educació".

dissabte, 18 de febrer del 2012

Manifestació contra la reforma laboral. Castelló de la Plana. 19 de febrer, a les 12 hores, a la Farola.a


Demà tornem a eixir al carrer. També contra el govern del PP que ens vol imposar una reforma laboral dictada pels mercats financers i aplaudida per Mercozy i la dreta governant a Europa. És cert que els treballadors i treballadores perdrem drets adquirits en aquesta reforma que farà molt més barat i senzill l'acomiadament a les empreses.


El decret llei, 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per la reforma del mercat laboral, publicat al BOE el dia 11 de febrer de 2012, facilita i abareteix l'acomiadamant  "per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives que justifiquen aquests acomiadaments i se suprimeixen altres referències normatives que han vingut introduint elements d'incertesa"


No sols això, en primar convenis d'empresa i en facilitar que les empreses es puguen despenjar fàcilment dels convenis de sector o de branca, provincials, autonòmics o estatals per les causes indicades més amunt, desprotegeix els treballadors en deixar exclusivament a les mans de l'empresari qualsevol mesura a emprendre en el cas que vinguen maldades: trasllats, rebaixa de sous, i, per descomptat, els acomiadaments.

Aquesta és una lluita de tots. Van equivocats els qui pensen i diuen, com dijous passat un company del CSIF en una concentració a la Universitat contra les retallades, que aquesta manifestació de demà no és la dels empleats públics, que la dels funcionaris és un altre dia.  Tots som treballadors, uns i altres formem part de la mateixa classe social que rep un salari i que estem sofrint els colps i martellades que uns altres decideixen per nosaltres.

Hi ha sobrades raons per protestar per part de tots. Demà, doncs, a les 12 hores, a la Farola!

divendres, 17 de febrer del 2012

Manifestació per TV3 al País Valencià. El 18 de febrer, a les 18 hores a la Farola. Castelló de la Plana

A LES 18 HORES A LA FAROLA
Poques argumentacions es poden aportar que no s'hagen dit ja a la demanda dels ciutadans valencians pel seu dret a vore la televisió sense cap frontera. Avui, la vespra de la "mani",  el vicepresident i portaveu del Govern Valencià, Josep Císcar, ha fet unes declaracions per intentar apaivagar la ràbia dels manifestants de demà.

Venia a dir el vicepresident, parlant en valencià, detall que en un polític valencià és un fet insòlit i digne d'agrair, que, per poder vore TV3, abans la direcció de TV3 i el Govern Català ha de renunciar a dir que vivim al País Valencià i que la nostra llengua, el català/valencià és la mateixa llengua. Que quan plou, no plou al País Valencià sinó a la Comunitat Valenciana i quan un xiquet diu "bon dia" ho diu en valencià i no en català.  I que la senyera coronada amb franja blava és la nostra senyera i no la de les quatre barres, ni el penó de la conquesta que trauen els Cavallers al Pregó de Castelló.

Sols així, si ens portem bé, i "reconeixem" les nostres "senyes d'identitat", demanaran a Madrid un altre múltiplex per repartir més freqüències als seus amics d'Intereconomia, el Mundo, la Razón i l'ABC. I també, clar, quedarà una freqüència per poder vore TV3.

Podran aguantar una televisió de més qualitat que Canal 9 i amb més audiència? Seran capaços de millorar la que hauria de ser la nostra televisió, Canal 9? Aguantaran comprovar que parlem la mateixa llengua?Caldria tanta humiliació?

Molts ajuntaments, entre ells el de Castelló i la Diputació s'han pronunciat a favor de la TV3. Demà ens toca una altra vegada a nosaltres demostrar que no som un poble moll i "ajustadís".

Ara me n'assabente que l'Ajuntament de Castelló nega als organitzadors la instal·lació d'un entarimat per al final de la manifestació, des d'on poder parlar i llegir els manifests i ha manat a la brigada de neteja que lleven els cartells anunciadors dels carrers. Més motius per anar-hi!