Concentració urgent: Castelló per Palestina

Castelló per Palestina. CONCENTRACIÓ de repulsa front a la Subdelegació del Govern.

A la Plaça MªAgustina, avui, dilluns, a les 20 hores.

Solidaritat URGENT amb la Flota per la llibertat

Setze morts i 50 ferits en l'atac israelià contra la flota solidària que portava ajut humanitari a GAZA

Free Gaza.'Flotilla de la llibertat', l'ajuda humanitària que s'ha trobat amb el foc

És evident la gravíssima situació dels territoris palestins ocupats per Israel. I és inqualificable la lenta actuació de bloqueig i extermini del poble palestí, justificant el genocidi del poble palestí pel dret a l'existència del poble israelià. És el dia a dia als territoris ocupats fins que no en quede ni un, ni de palestí ni de territori palestí. Ara ens hauríem de manifestar tots contra aquest atac al dret a la vida d'un poble que un altre poble extermina.

Traduïsc, ara, la notícia que ha enviat l'agència EFE:


"Redacció Internacional, 31 maig (EFE).- La "Flotilla de la Llibertat" -sis embarcacions amb deu tones de subministraments d'ajuda humanitària destinada a Gaza- han acabat aquesta matinada en tragèdia el seu periple a unes 20 milles de la franja palestina, en ser atacada amb foc real per una unitat d'elit de l'exèrcit israelià.

La intenció de trencar el bloqueig internacional a la franja palestina de Gaza per la "flotilla" va acabar en aigües internacionals amb la mort d'almenys una desena dels activistes que transportava en ser atacada la nau principal, la "Mavi Mármara", un vell vaixell turc de passatgers que transportava 600 pacifistes.

Encara que alguns dels activistes de la flotilla havien expressat el seu pessimisme quant a l'assoliment del seu objectiu, i sabien que les autoritats israelianes havien aixecat un centre de detenció en el port d'Ashdod, la "flotilla" es va trobar aquesta matinada amb l'assalt per una unitat de l'Exèrcit israelià.

Integrada per 750 persones de 40 nacionalitats, la meitat turques, entre els participants figuraven dotze parlamentaris, dos d'ells d'Alemanya, i la resta de Noruega, Suècia, Bulgària i Irlanda.  A més de desenes d'activistes hel·lens i dos espanyols.

La Flotilla, dirigida per la Fundació humanitària turca IHH (Insani Yardim Vakfi), era "la major acció coordinada realitzada fins al moment per intentar trencar el bloqueig marítim israelià a Gaza" des que l'Exèrcit israelià va acabar l'operació Emplomo fos el 18 de gener de 2009, després de 22 dies d'atacs, segons un comunicat de l'Associació Cultura, Paz i Solidaritat divulgat a Madrid.

Les embarcacions, sota el lideratge de la Mavi Mármara havien partit aquest cap de setmana des de diversos ports del Mediterrani, amb l'objectiu d'aconseguir arribar a Gaza, i introduir subministraments mèdics i educatius, i material de construcció.

Segons l'Organització Cultura, Paz i Solidaritat, entre el carregament figuraven 500 vehicles elèctrics per a discapacitats, a més de cent cases prefabricades destinades a la famílies que van perdre els seus habitatges durant l'Operació En plom fos.

Un dels vaixells va ser batejat com a "Barco 8.000", en homenatge, segons els organitzadors, als 8.000 presoners palestins que es troben en presons israelianes.

Una altra de les embarcacions va ser batejada com a "Rachel Corie", en record a l'activista nord-americana de drets humans morta al març de 2003. Corie, de 24 anys, va morir en ser aixafada per un buldòzer israelià quan intentava juntament amb altres col·laboradors del Moviment de Solidaritat Internacional (MSI) impedir la demolició d'habitatges palestins en la localitat de Rafah, en el sud de Gaza.

El "Free Gaza Movement" es va crear fa dos anys amb l'objectiu de cridar l'atenció internacional sobre la situació humanitària a Gaza.

Israel havia proposat que els integrants de la flotilla lliuraren la mercaderia en uns dels seus ports per després ells fer-la arribar a Gaza.  Els activistes van rebutjar aquesta opció perquè deixava sense sentit l'objectiu de la missió: el de trencar el bloqueig militar israelià a la població palestina.  Aquesta era la vuitena temptativa d'aquest moviment simpatitzant de la causa palestina. EFE"

Eleccions a la Universitat

El passat dia 20 de maig van tindre lloc les eleccions a rector i al Claustre de la Universitat Jaume I. El resultat va ser el que es podia esperar. L'únic candidat a rector, Vicent Climent, amb el suport de més del 70% dels vots emesos, va eixir elegit. Entre el professorat, el grup Projecte Universitari Convergent (PUC) va obtenir la majoria absoluta. Entre el PAS va ser la Candidatura Unitària i Progressista (CUP)  i entre l'estudiantat, una nova formació, Unión Universitària, també va obtemir la majoria absoluta desplaçant Campus Jove a una segona i minoritària posició.

La fórmula electoral d'agrupació temporal d'interessos entre el personal de la casa dóna bons resultats. EL PUC, hereu d'Iniciativa Democràtica, comformat en un principi per professorat i PAS progressista, amb voluntat de prendre el poder a la Universitat, agrupa gent de CCOO, UGT i una majoria d'independents, alguns amb afinitats del STEPV, tot i que aquest sindicat s'ha presentat com a tal sindicat a les eleccions del PDI i del PAS, i ha obtingut representació, encara que amb percentatges baixos, per exemple entre el PAS 3 claustrals de 16. La CUP del PAS comforma la seua llista amb afiliats de CCOO i UGT bàsicament.

I és que sempre he pensat que les eleccions a Claustre no són unes eleccions sindicals o laborals. I això que entre el PDI és més o menys clar, deixant de banda els posicionaments ideològics (ja que poden més les aliances entre grupets amb ambicions) entre el PAS no està tan clar, atès que no veu com es pot traure profit de la seua presència en el Claustre o el Consell de Govern per a la seua vida personal o laboral.

Efectivament, la millora de la vida del PAS, i en menor medida la del PDI, es resol en la Mesa Negociadora, amb la participació de la Patronal (la representació del PDI, que és qui únicament pot manar a la Universitat) i la part social, els sindicats amb representació.

Per això sol passar que el Claustre, i més quan es tenen majories absolutes, queda com un òrgan adormit, sense posició crítica, com el Consell de Govern que es limita a l'aprovació sistemàtica de les propostes del Consell de Direcció.

En gran mesura això és el que ha passat a L'UJI durant aquests darrers anys. He trobat a faltar una mentalitat crítica, pròpia de la universitat. Sols la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) ha fet palès la seua oposició al Pla de Bolonya, amb diversos actes i la tancada a la Facultat d'Humanes. La resta de les crítiques o propostes dels diversos agents de la Universitat, si és que les hi ha agudes, ha estat un erial, sense cap ressò entre la comunitat universitària o la premsa.

Sempre m'ha agradat criticar, debatre, però fent propostes, proposant solucions als problemes, tant pel que fa a la política lingüística com a la vida laboral, els dos temes que conec una mica. Ara comencem una nova etapa marcada indefugiblement per la crisi econòmica que no ens depararà grans alegries. No sé si serà possible donar-li un altre aire a la Universitat, animar debats, fer grups de treball i per suposat treballar en la direcció de fer-la més habitable i més cómoda per a tots. Vicent Climent, ara ja rector, va incloure al seu programa electoral moltes de les propostes sobre política lingüística que li vam fer. Caldrà portar-les a la pràctica.

No a la sabatada de ZP

Ahir ens vam manifestar a Castelló de 500 a 1.000 persones contra la retallada de sous dels empleats públics. Poca gent per als milers de treballadors de la funció pública que hi ha Castelló. Normal per al que és habitual a les manifestacions de Castelló. El cas és que El Govern igualment ha aprovat les mesures de retall dels funcionaris, que sembla (és difícil concretar-ho) que tindran el retall següent:

Un 5% de retall lineal per a tots els grups de titulació en el complement de destinació i en l'específic ( el grup E l'1%)
El retall següent en el sou base i els triennis:
Grup A 1 (l'A d'abans): el 7%
Grup A2 (el B d'abans): el 5,,75
El C1 (el C d'abans): el 4,5%
El C2 (el D d'abans): el 2,75%
L'E (l'E d'abans): el 0,56%

Per tant la mitjana de retall del conjunt del sou per a cada grup, aproximadament, serà:

Grup A1: 6%
Grup A2: 5,375%
Grup C1: 4,75%
Grup C2: 3,875
Grup E: 0,78%

Segurament l'opinió pública veu tots aquests retalls necessaris en els funcionaris, encara que és més reàcia a acceptar-los per als pensionistes. En eixe sentit no entenc molt bé com ha baixat quasi 8 punts la intenció de vot cap al PSOE, que està a quasi 9 punts del PP, segons una enquesta ràpida de El País després d'anunciar les mesures. Si la majoria de la gent està a favor d'aquests retalls hauria de pujar en intenció de vot cap al PSOE, no? Ja ho comprenc, sí que està a favor del retall als funcionaris però no de la congelació dels pensionistes. És que com sóc empleat públic...sóc un poc vago i curtet.  El mal és que el recanvi de ZP encara és pitjor.

Aconseguran els mitjans de comunicació que fracasse la vaga convocada per al dia 8 de juny? O ja ho han aconseguit i sols cal esperar la propera retallada de sou?

Per la dignitat dels empleats públics

No puc estar-me de fer un comentari sobre la retallada dels sous que patirem els empleats públics. Ja s'han encarregat alguns, com comentava ací, de "penjar" els empleats públics, i a més a més de recordar-nos que 6 de cada 10 ciutadans estan a favor d'aquesta retallada de sous que els mateixos mitjans de comunicació  han propugnat.
I s'ho han cregut els mateixos treballadors que voldrien veure a les càmeres crematòries de Mauthausen els metges, professors, bombers, netejadors, administratius, tècnics, etc. que cobrem de la caixa pública. I sobretot que no tinguérem l'ocupació fixa. Que patírem, com pateixen els 4 milions i mig d'aturats. Perquè alguna culpa devem tindre, segur, que tot vaja tan malament.

No els importava que ens apujaren enguany el 0,3% quan s'apujava la mitjana de convenis entre l'1 i el 2% i que l'any que ve no ens apujaren res, i que ho fiàrem tot al possible augment de l'IPC i a la compensació el 2012.

No els importava quan el Govern deia que sols reposarien a 1 de cada 10 empleats públics que es jubilaren.

Ara tampoc els importa que a ma casa, per exemple, deixem d'entrar entre la meua dona i jo uns 7.000 euros, entre enguany i l'any que ve. Pitjor estan els aturats!

No els importa. És natural. Ara estan  contents. Vorem si estan contents quan la patronal diga que els rebaixa el sou ("preneu exemple del que fa al govern") i quan s'abareteix l'acomiadament i les compensacions per eixe acomiadament. Quina reforma laboral ens espera? Segur que no serà per millorar les conquestes socials.

Tots formem part de la mateixa classe treballadora. I oblidar-ho és el pitjor que ens pot passar. Zapatero s'ha mogut a les ordres dels mercats financers i especulatius i ha fet la feina bruta a la dreta hipòcrita del PP que ara es reclama "el partido de los trabajadores", quin sarcasme!

Segur que protestaré contra aquesta retallada el dijous, dia 20 de maig, a les 18 hores, a la plaça de Maria Agustina de Castelló, davant de la Subdelegació del Govern, i faré vaga el dia 8 de juny, com la faran els meus companys de totes les administracions públiques, per la dignitat dels empleats públics.

Lluís Llach i Eliseu Climent a la Universitat de Castelló

La setmana passada, divendres concretament, van venir Lluís Llach i Eliseu Climent a La Universitat Jaume I de Castelló. Laia Climent, professora a l'UJI i filla d'Eliseu, va aprofitar la seua influència perquè dos "iàies" , segons diu Llach, recordaren vells temps al ritme de les preguntes que els estudiants de Magisteri de la classe de Laia els anaven fent.  Així, van preguntar a Llach perquè va deixar d'actuar, com es va gestar "Campanades a mort" o com va fer la seua primera cançó.

Eliseu va recordar temps de la dictadura, d'associacions d'estudiants demòcrates, o de com va conèixer Jordi Pujol en temps de la clandestinitat, per exemple. També ens va contar que Llach li va regalar a Joan Fuster els drets d'autor del llibre que va editar Eliseu "Poemes i cançons". O l'actuació de Llach a la plaça de bous de Castelló, amb la banda municipal i el potent discurs final de Fuster  ("Ara o mai") en l'homenatge a Sanchis Guarner i a les Normes de Castelló.

No hi ha cap mena de dubte que Llach em va influir en una època en la qual intentava fer cançons. I les seues cançons són de les primeres que em vénen a la guitarra quan intento agafar-la. Com Serrat, Raimon, Moustaki o Cohen. 

Llach explicava que sentia que s'havia de retirar, que no volia arrossegar-se pels escenaris sols amb l'ofici de cantar i sense renovar-se. Que preferia retirar-se abans que li faltara la creativitat i que li fallara la veu. Que volia gaudir també plenament d'aquesta tercera edat que ara comença, adonant-se perfectament de tot el que li passa al seu voltant, sense la sensació pressionant i constant dels viatges i de les actuacions. Està en el seu dret. Nosaltres ens haurem de conformar a recordar actuacions com aquelles del "Pont de mar blava" a la plaça de l'Ajuntament o al Teatre Principal de Castelló.

L'acte va acabar amb una petitat sorpresa: amb l'auditori corejant "L'estaca" entonada per dos joves estudiants.

Kayucos Van. BCN combat music

Resulta que Kike, un amic del pis de Mati, em va regalar ahir un CD amb les cançons del seu grup Kayucos Van, que també tenen penjades a MySpace,

Veig que han treballat molt i les cançons s'escolten fàcilment i amb interés. Són cançons compromeses i de "combat". I la música té qualitat, encara que el ritme, de vegades es fa una mica repetitiu, sense desmerèixer per això.


És difícil viure de la música amb els temps que corren a Espanya amb eixes premisses. Estan en un barco idealista  i veig molt difícil poder viure d'això. I és una llàstima perquè ho fan bé, fins i tot molt bé.

M'agradaria que tingueren ( a la millor en tenen però jo no les he escoltades) una temàtica més variada, amb cançons d'amor incloses, de la vida quotidiana, etc. sense renunciar als ideals anteriors.

No sé, a la millor estic un poc desfassat i existeix un públic que "compre" i "consumisca" eixe tipus de música. Perquè si una persona no ven o intercanvia la seua força de treball, de què viu?

A mi m'han agradat Kayucos Van!

Rafa Xambó. Andanes

Rafa Xambó i jo érem amics o Rafa Xambó som amics. No sé què ho expressa millor. Vam viure uns anys inoblidables a València que no s'entendrien sense ell, que va formar part de la meua "formació" per a la vida que vam estudiar junts. Somnis de llibertat, cançons, les xiques, el partit...Ell ha seguit avant com si no se n'haguera anat mai d'aquell món. Anys després va tornar a la cançó, a passar-s'ho bé amb la cançó. 

No es poden resumir uns anys en unes paraules. Ara sols puc dir que el seu nou disc "Andanes" serà un èxit. Ja ho és per a mi, que m'ha fet escoltar dos o tres vegades les cançons que ha penjat a MySpace i, especialment, "Glasgow", que m'ha encantat.


NOU DISC DE RAFA XAMBÓ: ANDANES


Properament començarà a distribuir-se el nou disc.

Divendres 14 de maig, a les 20 hores, concert presentació:

Centre de Cultura Contemporània Octubre

Carrer Sant Ferran, València


Dissabte, 29 de maig, 22.30 hores, concert presentació:

Centre de Cultura Ovidi Montllor

Alcoi

Ja podeu escoltar tres cançons a:

http://www.myspace.com/rafaxambo

Rogativa de Catí a sant Pere de Castellfort

El primer dissabte de maig se celebren moltes rogatives a les nostres comarques, entre aquestes la de Vallivana i sant Pere de Castellfort. Jo no havia estat mai a sant Pere i molt menys a la rogativa. Ara fa uns anys que ens hem pres el tema de les rogatives com el de passar un dia amb els amics, caminant, xarrant i gaudint d’un bon dinar si pot ser.

Tampoc estem obligats a fer tot el recorregut. Per exemple, el dissabte passat vam fer un tros de la rogativa de Catí a sant Pere: de la Llequa a sant Pere. Cap allà a la una vam vore arribar els caminants que venien de Catí, alguns amb les capes negres, el clero amb capa roja, i molts de pelegrins a cavall que aprofiten el paisatge per fer exercici. Allà, i per sorpresa, hi havia amics, com Vicent Torrent i Teresa amb qui vam compartir l’estona del dinar, Alfons de l’Institut de Pepa, la colla senderista dels germans Rambla i molta gent de Morella i els pobles del voltant. Tanta i tants de cotxes que es va formar un autènctic embolic per haver d’eixir d’allà.

Després de dinar, cap allà a les tres i quart, vam eixir per fer a peu el tros que va de la Llequa fins a la cruïlla de la carretera d’Ares a Morella; ens va costar unes dues hores i mitja, parant una mica al mas de la Pinella per veure cassalla amb aigua. Des de la carretera a dalt del cim, on està l’ermita, per un camí de cabres empinadíssim ens va costar uns tres quarts d’hora o una mica més. Però vaja quins tres quarts interminables!

Això tenia recompensa perquè en arribar, cap allà a les set de la vesprada, et donaven una escudella d’arròs amb fesols, preparada dins d’aquelles calderes de coure grans. Ara, si hi aneu heu de parar compte de no arribar primer que la creu que guia la rogativa, atès que uns cent metres abans d’arribar al cim reparteixen els tiquets per a l’arròs als qui van a la rogativa. I recordar que cal portar-se de casa una cassoleta de fang, un plat o un “taper” i una cullera per poder menjar-se l’arròs, que a eixes hores i amb el fred que feia estava boníssim.

L’esglèsia romànica, restaurada, és preciosa. Hi deixe unes quantes fotos.

La Generalitat Valenciana inclou d'amagat el títol de Filologia Catalana per a les oposicions a mestre i a secundària

El DOCV publica el 30 d’abril (PDF) la convocatòria d’oposicions de mestres i de secundària. L’annex X de la convocatòria explica els títols que eximeixen de la prova de valencià, “sense perjuí del que disposa l’annex del Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre”.

Cal anar, doncs, al Reial decret:

Real Decreto 1954/1994, de 30 de septiembre, sobre homologación de títulos a los del Catalogo de Títulos Universitarios Oficiales, creado por el Real Decreto 1497/1987, de 27 de noviembre.

- Licenciado en Filología Catalana. / - Licenciado en Filología:
* Sección Filología Catalana, en todas sus especialidades.
- Licenciado en Filosofía y Letras:
** División Filología:
* Sección Filología Catalana.

En aquest decret no figura la Filologia Valenciana, que s’entén que queda homologada a la Catalana, “en totes les seues especialitats”.

Serà veritat que inclouen Filologia Catalana per a les oposicions o serà una nova estratagema per desdir-se’n després? O entendran que Filologia Catalana i Valenciana no és el mateix?

Suposem que ha de ser veritat, atès que si no fos així no s’entendria l’afegitó d’aquest paràgraf (“sense perjuí del que disposa l’annex del Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre”) que no figurava en la convocatòria d’oposicions de l’any passat. El que costa reconèixer la unitat de la llengua! I dir senzillament: Filologia Catalana!

No obstant això, encara segueixen sense reconèixer en la convocatòria els títols de català/valencià dels serveis lingüístics universitaris valencians.