Els volantins

Tinc la sort de viure al carrer de la Font. El carrer de la Font, tot i ser un dels carrers per on passa la processó quan es fa "volta general", era un carrer que els meus avis van triar per viure quan es van retirar del mas perquè estava prop del portal de sant Miquel i de l'eixida del poble. Ho dic pels animals, en aquest cas la burreta i el carro, que el portaven quasi tots els dies cap al mas de l'Aljub.També he trobat documents del segle XIX que anomenaven al carrer de la Font com el carrer Major, abans de portar el nom del patrici morellà afincat a Madrid Julià Prats.

Bé, deia que tinc la sort de viure al carrer de la Font perquè al carrer es planten o es posen dos dels elements més significatius de les festes de Morella: els volantins i la taronja. Els volantins s'ubiquen de costat a costat del carrer,  en un segon pis, des de la casa on viu part part de la família Dolz (barreja de Galan i de l'Aljub) i part de la família Borràs. I la taronja més amunt, entre el carreró del Tintoré i el de Guimerà.

Els volantins sols es posen a l'Anunci i a les Festes Sexennals. La taronja sols a les Festes Sexennals. Doncs bé, avui per primera vegada a l'Anunci hem vist ballar als volantins de la mà experimentada de Ximo, que han efectuat un seguit de reverències davant de la mare de déu d'Agost (que s'ha aturat amb el seguici de la processó quan passava per sota d'ells)  abans de posar-se a ballar i han acabat amb una altra sèrie de reverències. El carrer s'ha omplert de gent per vore'ls ballar i jo he experimentat una petita emoció, que res té a vore amb coses d'esglèsia o celestials, sinó amb records atàvics de vivències, del pas del temps, de pertinença a un lloc, a una terra, a un poble.

Els "ninots" de Morella



Ninots de la costa de Borràs

Avui és el segon diumenge que es planten els "ninots" a Morella. Els "ninots" són grups de figures de cartró, disfressades amb la roba que els siga adient per desenvolupar una mini escena en la qual intenten criticar o donar la visió particular de les persones d'un carrer del poble sobre els problemes quotidians que els afecten.

Així, sempre intentant buscar una rima, autors anònims escriuen versos sobre els temes més diversos del poble (caguerades de pardals, gossos o gats, pilons que impedeixen l'aparcament de cotxes, les obres del futur parador de turisme, la invasió de tauletes dels bars del carrer de la Sabateria o de la Plaça), o temes del moment, com ara la crisi econòmica. La crítica mai és tan àcida que faça mal la seua lectura, però no falta la ironia, el bon humor i la bona voluntat.

Set llocs del poble instal·len els ninots els primers tres diumenges del mes d'agost anteriors a l'Anunci de les Festes Sexennals: carrer del Sol, principi de l'Hort del Baró, les Calçades, costa de Borràs, sant Francesc, carrer de l'Oficial i sant Agustí.

Ninots carrer de l'Oficial.
Foto Comarques del Nord

Un detall important a assenyalar és que els versos de tots els "ninots" estan escrits en valencià. No importa massa si tenen més o menys faltes d'ortografia, l'important és que les idees i la manera de vore el poble i el món són expressats en la llengua que parlem els morellans i això és el que compta. No sé si al final es fa una recopilació dels diversos versos de cada carrer, però estaria bé, tenint en compte que cada un dels tres diumenges assenyalats hi ha noves idees i nous versos.

Els qui fan "ninots" diuen que no saben quan va començar aquesta tradició i que seria bo que se'n feren més, que s'estenguera més aquesta afició per altres carrers del poble. La veritat és que és divertit i interessant anar cada diumenge a vore sobre què han escrit aquest o aquell carrer i a la vegada val per a fer exercici, perquè si es volen vore tots els "ninots", al final haurem pegat una bona volta al poble.