El Fòrum Social Català

Aquest cap de setmana se celebra a la Universitat de Barcelona el Fòrum Social Català. És increïble la gran quantitat de gent, entitats i col·lectius que s'hi han adherit i que hi participaran. Em dóna enveja la gran tradició de teixir xarxes socials que té Catalunya i que sense dubte funcionen a l'hora de mobilitzar el personal. Tota aquesta gent que van lluitar i que van predir el trencament de la bombolla immobilària es mereixerein un reconeixement per part de tots.

No són ni volen formar part del sistema, d'un sistema de partits que no dóna resposta a les exigències, més bé necessitats, del joves, aturats, desclassats, etc. que mai tindran un habitatge i amb prou feines un treball mal pagat.

Ell tenen les seues propostes, les seues preguntes i moltes vegades les solucions. No caldria sols el reconeixement, sinó també escoltar-los i fer-los cas.

Probablement després de passar el cap de setmana debatent i xarrant uns amb els altres se n'aniran a sa casa més contents i reforçats amb els seus pensaments. Però quan es quedaran a soles, seran capaços d'aixecar-se i seguir lluitant per trobar feina, per millorar en la seua vida personal, per poder viure dignament?

 Ells diuen que "un altre món ja és possible". Des d'ací una mica d'esperança per a tots ells i la meua solidaritat.

Danses típiques de Morella

Aquestes són dos de les danses típiques del meu poble que més m'agraden. Sempre que les escolte em porten records de mons imaginaris, de la infantesa, de les festes sexennals...

Dansa dels pelegrins. Morella

Dansa dels torneros. Morella

Necessitats sexuals i necessitats amoroses

Avui hi ha dues notícies a la premsa que tenen a vore amb maneres diverses d'entendre l'amor o el sexe.

L'una fa referència als amors de la Sra. Iris Robinson (The graduate en versió heavy), regidora, diputada i esposa del ministre principal de l'Ulster, Mr. Peter Robinson (tots dos a la foto). La Sra. Robinson, de 60 anys, es va enconyar amb un jove de 21 anys (qui els pillara!) i li va posar un cafè, mitjançant uns diners que li van deixar uns constructors.  Ben fet, diríem nosaltres, dels pecats del piu tot lo món se'n riu. I a més, ja està bé que siga a l'inrevés: una dona major amb un jovenet. Però...

Com a regidora se suposa que deguera  influir per donar-li la llicència d'obertura del local i es va quedar amb el 10% per a les seues despeses personals dels 55.000 € que van aportar els empresaris. Fins ací tampoc no ens sobtaria massa, podria semblar qualsevol cas de corrupció dels qui tenim a la vora.

El que és el colmo de l'hipocresia és que aquesta senyora, protestant evangelista, i d'una moral puritana de les més severes, blasmara opinions molt dures en contra dels homosexuals i en contra de la moral de la Sra. Clinton, a la qual acusava de perdonar Bill Clinton per les aspiracions personals seues. Que, tot siga dit, a la millor no li faltava raó, encara que això li ho hauríem de preguntar a Hillary.

Però eixe no és el cas. El cas és que la societat irlandesa, en aquest cas és la part protestant (que la part catòlica també deixem-la estar amb els casos de pederàstia infantil protagonitzats pels capellans) no ho ha pogut suportar. El primer ministre ha deixat, de moment?, unes setmanes el càrrec i la Sra. Robinson està en una clínica psiquiàtrica. Us la imagineu allà dins? Els homosexuals estan contentíssims i fins i tot volen que Kirk, així li diuen al Dustin Hoffman actual, pose despullat en una revista seua.

Quanta hipocresia té la religió i el fals puritanisme que prediquen els qui tallen el bacallà d'aquestes societats, tant la irlandesa com l'americana! Menys mal que el món occidental, i a casa nostra, al nostre País, sobretot la joventut, és cada vegada menys creient.

L'altra tema feia referència a les crítiques que la Confederació de Pares d'Alumnes (COFAPA) ha fet per la projecció de la minisèrie "El pacto", Tele 5, que va sobre unes xiques de setze anys que decideixen quedar-se embarrassades alhora. El tema va causar gran polèmica als EEUU, on els fets van passar realment l'any 2008, i d'on s'ha importat la idea per fer aquesta producció espanyola dirigida per F. Colomo. Dic feia referència, perquè se m'ha acabat el temps per continuar escrivint i ho he de deixar ací.

La nevada del segle a Morella

Hi ha un vídeo impressionant penjat al web http://comarquesnord.cat/ , a mà dreta, a la part de dalt amb tota la magnitud de la nevada del dia 7 de gener.

Amb una primera galeria de fotos i una segona galeria fantàstiques.

Primera nevada de 2010. Morella i el Bartolo

Les nevades, més enllà dels problemes que generen, sempre em donen alegria. Com ara, a Morella, amb una gran nevada, davant del portal de sant Miquel on quasi es tapen els cotxes. Al fons es veu el castell i les torres del portal de l'albereda.

I a Castelló, on el Bartolo ha aparegut nevat com feia molts anys que no es veia. Segur que és un bon senyal.  He anat a fer les fotos del Bartolo per darrere de l'hospital Jaume I, i en entrar en algun hort he vist tendes de campanya d'indigents que passaven allà els dies i les nits. Al menjador del pare Ricardo ja començaven a fer cua per dinar. Eixa és l'altra cara de l'alegria.

El 2010 pot ser un bon any

L'any 2010 comença amb dificultats: fred, boira, neu...Segurament tot això feia falta perquè siga un bon any, un any bo. Seguim amb els mateixos problemes però més carregats de bombo: que si el Cabanyal a València, que si el Passeig Ribalta a Castelló, que si el Parador a Morella. Que si eleccions a l'UJI, que si nova Llei de funció pública valenciana amb mancances, que si més aturats que mai, que si la portaveu del Govern valencià no sap parlar valencià...que què fem a Afganistan? que si som o no som una nació...que si es podrà conformar un espai de progrés més enllà del PSOE, que si saber llengües és molt important...
Però, i la relació entre les persones? Seguirem igual o serem capaços d'entendre'ns millor? Eixe seria el meu desig d'enguany. Que tinguérem capacitat de comprensió d'uns amb els altres per col·laborar a fer un món millor que el que se'ns presenta. El 2010 pot ser un bon any!