Avui pot ser un bon dia

Avui pot ser un bon dia per reprendre l'activitat del blog que ha estat detinguda massa temps. Sembla que no el tenim, el temps, per redactar escrits més o menys llargs i per això segurament triomfen plataformes com facebook, twitter i altres.

Però avui, com que faig vaga, no em puc queixar de no tenir temps. Hi ha qui se n'ha anat a buscar rovellons, qui està arreglant sa casa, qui està fent de piquet i qui està escrivint per les xarxes socials. També tinc companys i companyes, no massa, que estaran treballant i a qui no m'atrevisc a preguntar si han fet vaga o no ni pels seus motius per no fer-la.

Personalment he vist com totes aquelles xicotetes i grans conquestes socials que s'havien aconseguit tant per als treballadors en general com en l'administració pública i en la Universitat en particular s'han esmicolat pel forat de l'escurador. Per no parlar de la pèrdua importantíssima de poder adquisitiu que han suposat les retallades i congelacions successives de salari. El cas és que amb totes eixes retallades no es crea ocupació. S'ha donat tota la flexibilitat del món que demanaven els empresaris per a contractar i per a despatxar la gent de la feina i ni encara així tirem endavant, tot el contrari, es demostra que la reforma laboral que ha impulsat el PP no funciona.

Per tant, en l'administració pública treballarem més hores, hem perdut un 20% de poder adquisitiu als llargs dels anys i damunt se'ns acaba de publicar un decret per facilitar l'acomiadament col·lectiu de personal laboral en empreses públiques. Els interins i laborals temporals ja van ser objecte de retallades duríssimes anteriorment. Sols queden, de moment, segurs en el seu lloc de treball els funcionaris de carrera. I dic "de moment" perquè a la marxa que porta el PP no crec que triguen molt a mamprende-la també amb l'estabilitat dels llocs de treball dels funcionaris, ja sobradament i injustament castigats, desprestigiats i humiliats. És sorprenent, en aquest sentit, que hi haja un sindicat de la funció pública, com el CSIF, que diga que "ara no toca" fer vaga. Amb quina cara es dirigirà després als seus afiliats i simpatitzants?

 Amb aquestes premisses encara hi ha algú del PP que s'atreveix a dir que aquesta vaga no val, que és política. I tant que és política: política contra els treballadors i treballadores de l'empresa privada i de la pública és la que practica el mateix PP a cop de decret, empobrint-nos, facilitant l'acomiadament, i retallant els nostres drets. Fins i tot, si pogueren ens retallarien el dret a la vaga o el simple poder queixar-nos. Farien com en aquell acudit que em va contar un amic:  Un amic li diu a l'altre: Què tal amb la teua dona? i l'altre li contesta: No em puc queixar, tu!

Això, amigues i amics, avui pot ser un bon dia per expressar el que sentim. Crec que són raons més que suficients perquè donem suport a la vaga general, per defensar els drets dels treballadors, per defensar els serveis públics, i que acudim a Castelló, a les 18.30 hores a la plaça Maria Agustina, des d'on eixirà la manifestació.

Vaga i manifestació a Castelló contra les retallades en educació, 22 de maig de 2012

Plataforma UJI per la universitat pública
Mani 22 de maig de 2012

Sembla que la jornada de vaga d'avui a l'ensenyament a Castelló no ha estat tot l'exitosa que hom pensava. Hi ha qui pensa que són massa jornades de vaga i que a aquelles cases on hi ha dos ensenyants, i sol passar bastant, se'n van més 200 cents euros cada jornada de vaga. I si tenim en compte, a més, la jornada de vaga general ja en van unes quantes. La gent es cansa que els seus crits, les seues reivindicacions, expressades pacíficament amb tota la justícia del món, reboten contra la majoria absoluta i prepotent del PP.

A la millor és per això que els sindicats han decidit reconvertir els tres dies que quedaven de vaga en dies d'assemblees, manifestacions i altres activitats. És precís buscar alternatives a la vaga que facen visible el descontent de la gent: classes al carrer, concentracions en hores punta en llocs diversos, pancartes que mostren a la resta de la ciutadania el malestar creixent per les retallades en els eixos de les conquestes aconseguides a pur d'anys d'amuntonar granets de xicotets avanços en la negociació col·lectiva i en les relacions laborals, en la millora de l'educació i de la sanitat públiques.

Eixida mani 22 de maig de 2012

Les coses han de canviar, no pot ser que divendres a divendres, a cop de decret del Consell de Ministres, ens anem empobrint cada vegada més per donar satisfacció als insaciables mercats i fons d'inversió.

 I els joves? Algú els anomena ja la "generació perduda". Fins quan podran aguantar?

Amnistia fiscal

No em puc resistir a incloure-hi aquest vídeo de "Polònia" (emès el 12/4/2012) que des de que ens van llevar la TV3 al País Valencià ja no veig com abans. Sé que està el recurs de TV3 a la carta i tal però no és el mateix. No us el perdeu:

Volen carregar-s'ho tot!

Aquest era el lema de la passada vaga general del dia 29 de març. Han passat sols una mica més dues setmanes i sembla que haja transcorregut mig any, i això que hi ha hagut pel mig les vacances de Pasqua. Tal és la intensitat de l'operació quirúrgica que ens estan fent per extirpar-nos l'estat del benestar.

I realment tenim la impressió que volen desmantellar-ho tot. La sanitat pública, de la qual els usuaris que hem hagut de necessitar-la per malalties greus sols podem fer més que comentaris positius (si n'exceptuem les llistes d'espera de les visites a especialistes, alguns dels quals triguen dos i tres mesos o operacions no urgents que es poden endarrerir fins a sis mesos), acabarà sent com una mena de beneficència per als pobres que no puguen pagar-se una assegurança privada, com ho és als Estats Units.  Els professionals de la sanitat pública, uns bons professionals i ben formats, també acabaran igual: els millors se n'aniran a les clíniques privades (que pagaran millor) i quedaran a la pública els idealistes o aquells que ja no cabran a les privades.

L'educació tornarà a èpoques passades. Les aules dels més petits tornaran a ser insofribles per als mestres amb vint-i-cinc o trenta criatures per educar i els col·legis convertits en aparcaments de personetes.  Les classes esdevindran de trenta-cinc a quaranta alumnes per aula a secundària, amuntonats amb les taules totes juntes, amb professors amb més hores de feina, menys dedicació per alumne i més mal pagats. Les aules universitàries tornaran a les classes magistrals (si és que alguna vegada se n'han anat del tot), amb menys tecnologia per a l'estudiantat i més apalancament en l'aprenentatge del professorat, atès que es reduirà el temps per a la investigació i, per tant, a causa de les més hores de docència que també els imposaran, es reduirà també la formació i el progrés en els nous avanços en l'ensenyament de les assignatures.

Pel que fa a la reducció al mínim, per desigual, de les relacions entre els patrons i els treballadors ja ha quedat amplament comentat i justificat en les raons de la vaga general passada, juntament amb la voluntat d'acabar amb els sindicats, mitjançant la negativa de la seua intervenció en els conflictes laborals i la campanya de desprestigi dirigida pel partit en el poder.

La vida pública quedarà també constreta amb les propostes del ministre de l'interior i del seu homòleg català de limitar els drets de manifestació i d'expressió.

Si alguna cosa quedava per triturar era l'estat de les autonomies. I de posar-lo en solfa se n'ha encarregat Esperanza Aguirre y Gil de Biedma, condesa consorte de Murillo y Grande de España, demanant que tornen a recentralitzar la sanitat i l'educació.  Fins i tot en Duran i Lleida li dóna la raó en part, tal és el seu poder de convicció.

L'únic consol que ens queda és el descrèdit galopant de la monarquia: Urdangarin, Marichalar, el rei i la cacera d'elefants.... quina poca vergonya!

Però la resta, si no els aturem, estigueu segurs que volen carregar-s'ho tot!

29 de març, vaga general. A les 18.30 hores manifestació a Maria Agustina. Castelló de la Plana.

El quart estat de Giuseppe Pellizza da Volpedo, cartell de
la pel·lícula Novecento, de Bertolucci.

Les raons de la convocatòria de la vaga general com a conseqüència de la nova reforma laboral que ens pretén aplicar Rajoy han quedat bastant clares a hores d'ara. Els resultats electorals d'Andalusia i Astúries tampoc deixen molt bé al PP que persisteix encara més en les demandes dels mercats financers per desregular més les contractacions laborals amb els nous pressuposts.

No sé a hores d'ara el "pàlpit" de la ciutadania sobre els resultats de la vaga, n'he sentit de tots els colors, des d'aquells que pensen que la ciutadania comença a despertar i ja s'ha cansat que li retallen els drets i el sou a aquells altres que diuen que tenen por a l'acomiadament, ara amb uns contractes que el faciliten molt més. La patronal i les enquestes, per altra banda, s'afanyen el que poden per fer-la fracassar.

Cartell des estudiants de l'UJI
convocant la vaga

Pel que fa a l'ensenyament i als empleats públics en general, el menyspreu i la imatge que ha donat el partit en el poder ha estat lamentable. Al País Valencià encara s'ha agreujat  amb una proposta d'ordre sobre horaris d'estiu a primària i secundària que els ha encoragit encara més, a banda dels retalls dels sexennis, que en els casos més elevats pot suposar 274 € al mes. Tampoc està contenta la branca sanitària amb el retall de la carrera professional i per això pense que vorem moltes bates blanques a la manifestació de les 18.30 hores a la plaça de Maria Agustina (Castelló de la Plana).

A l'UJI els professors que no facen vaga hauran de comunicar-ho per internet, a través de l'intranet (també es pot fer des de casa, supose). Això és una novetat, atès que el PDI no té un sistema diari de control. El personal d'administració i serveis que hi treballe haurà de fitxar a les màquines ubicades a les entrades dels edificis, com ho fa habitualment. Com diu el cartell adjunt, la vaga també la fan els estudiants. Aquesta unitat d'objectius ha cristal·litzat a Castelló en una Plataforma per la Defensa de la Universitat Pública on hi ha els sindicats de classe i els sindicats estudiants vinculats a sectors de l'esquerra.

Aplaudisc eixa unitat necessària. Treballadors i estudiants units a la vaga general contra les retallades socials!

La unitat necessària

Cartell del 29F a València

Sara Martín, l’estudiant de la Facultat d’Història de la UV que va llegir el manifest al final de la manifestació d’ahir a la Plaça de la Verge de València, entre les diverses coses que va dir, va ressaltar el següent: "Som una manifestació de dignitat i la Universitat és nostra. Els estudiants estem units per un ensenyament públic, crític i de qualitat. Sols lluitant ens salvarem".

Efectivament, sols des de la unitat en la lluita es poden aconseguir les conquestes socials i polítiques. Així ho van entendre ahir a València, segons la informació d’Europa Press l'Assemblea Interuniversitària, el Sindicat d'Estudiants; Faavem; el Consell de la Joventut Valenciana (CJV), el Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), Campus Jove, Acontracorrent i el Sindicat d'Estudiants del Països Catalans (SEPC), que van convocar junts una jornada reivindicativa que va obtindre un èxit molt més gran del que ells mateixos imaginaven.

També ho entenen així els sindicats en la seua lluita contra les retallades en el sector públic, on van junts CCOO, UGT, STEPV-IV i CSIF. També haurien d’anar junts contra la reforma laboral impulsada pel govern del PP. Junts van anar ahir un bon tros pels carrers de Castelló sindicalistes i estudiants.

Cartell de Campus Jove
convocant la vaga

Tota aquesta introducció ve donada per comentar la jornada d’ahir a l’UJI. Escrivia fa dos dies que els estudiants de l’UJI estan dividits. I, certament, fets com el de les paelles, no ajuden a millorar les relacions entre les associacions d’estudiants universitaris a casa nostra.

Llegint les informacions de la premsa i el que vam vore pel campus se’ns queda una cara de certa perplexitat, en no comprendre com l’associació majoritària dels estudiants, Unión Universitària no convocava l’estudiantat a sumar-se a les manifestacions, a les quals també donaven suport els sindicats de la Universitat. Sí que ho va fer Campus Jove.

Cartell campanya CREUP

Per la vesprada, ja conclosos els actes del matí, ens arribava un correu del Consell de l’Estudiantat adreçat a tota la comunitat universitària dient que se sumaven a la campanya per la universitat pública i de qualitat (“#maleducados Enamorados de la Educación Pública y de Calidad”), promoguda per la CREUP (Coordinadora de Representats de les Universitats Públiques) i que “El Consell de l'Estudiantat també repulsa qualsevol tipus de violència i assetjament, tot recolzant les manifestacions pacífiques”.

En eixa línia, els membres d’Unión Universitaria s’han posat a recollir firmes per una educació pública i de qualitat, fet que els apropa, almenys en la finalitat, als seus companys de Campus Jove i el SEPC.

La defensa de la universitat, de l’educació, pública, crítica i de qualitat, és cosa de tots. I està clar que si la defensem units hi farem més força. 

Hi haurà moltes més ocasions de trobar-nos. Seran o, si voleu, serem, capaços d’anar-hi junts?

Paella mixta a l'UJI: Unión Universitaria s'enfronta a altres sindicats d'estudiants i al Rectorat.

Els estudiants de l'UJI estan dividits. Com ho està la societat de Castelló, del País Valencià i de l'estat, en general. Hi ha un col·lectiu, majoritari, que  s'anomena Unión Universitaria, que va guanyar les eleccions d'estudiants al Claustre de la Universitat de l'any 2010 i que va aconseguir 28 de 37 representants (el 75,6%). Els altres 9 representants els va obtindre Campus Jove (el 24, 4%). El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)  i Generació Universitària no van obtindre representació. Amb la qual cosa Union Universitària té sobradament la majoria absoluta al Consell de l'Estudiantat de l'UJI.

 Vicente Rambla, Sergio Toledo (Unión Univ.),
Carlos Fabra, Francisco Camps i
José Luís Saura (Unión Univ.)

Sols cal entrar en les pàgines web anteriors de cada un d'ells per veure com es defineixen. Unión Universitaria diu (en castellà) que "nosotr@s defendemos y tenemos la convicción que cada persona puede tener unas ideologías o creencias pero que dentro de la universidad estas se han de aparcar". I sobre  a què s'hi dediquen: " Desde Unión Universitaria apostamos por fomentar la participación del estudiantado en actividades tanto lúdicas, mediante ciclos de cine, torneos de póker y ajedrez entre otras muchas actividades, como formativas, mediante cursos convalidables por créditos de libre configuración para las licenciaturas y ECTS para los nuevos grados."

Per tant, amb eixe esperit libèrrim de pertinença al partit que es vulga, algun dels seus membres que ix a la foto de dalt anava en les candidatures a les eleccions municipals en les llistes del PP de Castelló de la Plana (pdf, pàg 24). Això no vol dir, segurament, que no hi haja joves d'altres partits o la majoria d'independents.

Encara estem per vore, almenys jo no ho he vist, alguna convocatòria de l'associació majoritària de l'UJI en defensa de l'IES Lluís Vives (sí que ho han fet ara al seu web) o la seua participació com a tal associació en alguna "mani" en contra de les retallades del Consell o de Rajoy. Allò que sembla que més li va a Unión Universitària és l'alegria de ser joves, la festa de benvinguda o ara la festa de les paelles i no ficar-se en lios.  Ara, al rector sí que li van muntar un bon "pollo" quan va deixar els estudiants sense el concert de benvinguda del curs a causa de la crisi i va destinar eixos diners a ajudes socials. És el món de la festa i ja se sap, sense festa no podem estar, "les retallades han de ser per a tots igual" deien.

Capçalera del web del SEPC a l'UJI

El cas contrari, ideològicament parlant, és el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), que són peluts, barbuts, vam amb rastes i convoquen manifestacions, amb molt d'èxit per cert, en contra de les retallades, contra la repressió policial a València i per la universitat pública i de qualitat.

Prova d'aquesta diferència de comportament és el comentari que un representant d'Unión Universitària va fer al Consell de Govern el dimecres passat i que va reproduir el vicerector Andrés Marzal al seu facebook: "Como decía Rutger Hauer al final de Blade Runner, "he visto cosas que vosotros no creeríais". Hoy, en el en Consejo de Gobierno de la Universitat Jaume I, un representante de los estudiantes por Unión Universitaria ha dicho que rechaza todo tipo de violencia, pero que había que tener en cuenta que la primera manifestación de los estudiantes del Lluís Vives era ilegal. A algunos ancianos del lugar se nos ha caído el alma a los pies. Mareeeeee."

Cartell vaga 29 febrer

El divendres passat, dos dies després dels incidents anteriors, es celebrava la Festa de les paelles a l'UJI. No sé si per sort o per desgràcia, no he participat mai en aquesta festa que se celebra a l'UJI des de fa anys el dia de l'aniversari de la creació de la Universitat, festa bàsicament estudiantil multitudinària d'esbarjo i disbauxa. La qüestió que enguany, allà que van Àlex Tejedor (SEPC) i Pablo González (A Contracorrent) a intentar penjar una pancarta al mig de l'escenari contra el sistema capitalista i convocant a la vaga d'estudiants de demà, dia 29 de febrer. "Tocava" o no "tocava"? Què va passar? que no ho van aconseguir. Els dirigents d'Unión Universitaria van cridar els guàrdies de seguretat que van fer fora de l'escenari la pancarta i els líders protestants. En la picabaralla es degueren dir alguna cosa uns als altres, tot i que no va arribar la sang al riu.*(vegeu nota al final del post)

El cas és que El Consell de l'Estudiantat que pilota Unión Universitària ha denunciat els fets "violents" davant el rector de l'UJI i Campus Jove (en l'òrbita socialista) s'ha desmarcat del comunicat de "denúncia" del Consell de l'Estudiantat  i que els englobava en la manera de valorar "els fets de les paelles".

A hores d'ara crec que ja sabem on som cadascú: els d'Unión, que s'han quedat a soles, intentant criminalitzar el vicerector i els sindicats de la pancarta; els de Campus Jove que s'ho miren de lluny; i els de la pancarta treballant perquè isca bé la vaga general d'estudiants de demà. Us sona aquest tipus de comportament en la societat civil?

Tots són bons xics. Tots de bona família. Pregunta d'examen: on estaran uns i altres en l'escala social d'ací a deu anys i per què?

* Nota 2/3/2012. Segons un dels comentaris al post les persones que van pujar a l'escenari eren les dues del SEPC i no com sembla deduir-se de la informació del "Mediterráneo".

Guanyar el carrer. Setmana de mobilitzacions, del 18 al 25 de febrer de 2012.

Per TV3, a la plaça de l'Ajuntament
de Castelló

Aquesta ha estat una setmana particular: des del dissabte, 18 de febrer per la TV3, al diumenge 19, contra  la reforma laboral, passant per la manifestació d'ahir, 20 de febrer, en solidaritat amb els estudiants de l'IES Lluís Vives de València i contra les retallades en educació, passant per la concentració d'aquest matí a la Universitat a favor dels serveis públics i contra el decret de retallades de la Generalitat, ha estat, dic, una setmana amb molta vida al carrer.

Contra la reforma laboral. 19 de febrer.
Carrer Major de Castelló

Té sentit això del carrer, perquè segons m'explica un fill meu, la gent, a la primera de canvi li ha guanyat el carrer a Rajoy. El PP acaba d'arribar al poder i havia de manifestar que són els defensors de l'ordre i que amb ells, detalls com l'ocupació de la Porta del Sol, o la plaça de Catalunya no hagueren passat. I, ja ho han vist, a la primera que s'han passat de rosca, les xarxes socials han eixit al carrer i l'han guanyat per a tots.

I han estat manifestacions pacífiques enfront de la brutalitat manifestada per la policia. I amb uns joves que saben bé el que volen quan demanen diners per a l'educació pública i amb una ciutadania que se sent agredida quan li aventen aquesta reforma laboral.

Solidaritat IES Lluís Vives. 22 de febrer.
Subdelegació del Govern a Castelló.

El dissabte que ve, dia 25, tornen a haver-hi manifestacions en defensa dels serveis públics. Nosaltres ens les mirarem de reüll, des del Carnestoltes de Morella, que se celebra aquest de setmana, per no coincidir amb el de Vinaròs. A vore si per uns dies desconnectem de la ciutat i ens retrobem amb les màscares ingenioses i divertides del nostre carnestoltes. 

També en aquest cas, en el del Carnestoltes, s'ha guanyat el carrer, que en temps de la dictadura estaven prohibides les desfilades. 

Menys repressió, més educació!

Cartell de la concentració de suport
als estudiants valencians demà, dimecres.

Estem passant les darreres setmanes amb més mobilitzacions al carrer que durant tot l'any passat: per no deixar-nos veure la TV3, per les retallades contra tot el que represente allò públic, contra la reforma laboral...i els darrers dies per les manifestacions dels estudiants de l'IES LLuís Vives de València contra les retallades en educació per part del govern valencià del PP. Alguna cosa es mou.

Avui ocupa l'actualitat l'actuació policial contra els estudiants a València (la delegada del govern la considera una "anècdota")  i a qui el cap superior de policia titlla d'"enemic en llenguatge de la tàctica i la tècnica policial".

Jove apallissat. Foto El País

Són actuacions que ens mostren a la dreta com a reaccionària, antisocial i repressiva. Quan érem joves cridàvem allò de "dissolució dels cossos repressius", perquè això i no una altra cosa eren les forces i cossos de seguretat de l'estat. Els vídeos d'un policia espentant dues joves contra un cotxe, o d'un altra jove rasta amb els morros en sang, les declaracions de pares i mares que estaven al mig de la protesta, fins i tot del company i diputat Joan Baldoví que en va rebre per intentar mediar entre uns altres, ens mostren que l'actuació policial va ser desproporcionada i sense seny o trellat que diem per ací.

Sembla que en democràcia l'actuació policial hauria d'estar guiada pels principis de respectar els drets de tots, fins i tot també del dret constitucional de manifestació. No ha estat així a València, on els joves, no ho oblidem, protestaven i amb tota la raó per les retallades injustes del govern del PP d'Alberto Fabra en educació.

Des d'ací no podem menys que demanar que s'obrin les investigacions pertinents i la depuració de responsabilitats per l'actuació policial al cap superior de Policia de València i a la delegada del Govern. La conclusió hauria de ser la que els mateixos joves amb tot el coneixement del món estan cridant: "menys repressió i més educació".

Manifestació contra la reforma laboral. Castelló de la Plana. 19 de febrer, a les 12 hores, a la Farola.a

Demà tornem a eixir al carrer. També contra el govern del PP que ens vol imposar una reforma laboral dictada pels mercats financers i aplaudida per Mercozy i la dreta governant a Europa. És cert que els treballadors i treballadores perdrem drets adquirits en aquesta reforma que farà molt més barat i senzill l'acomiadament a les empreses.


El decret llei, 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per la reforma del mercat laboral, publicat al BOE el dia 11 de febrer de 2012, facilita i abareteix l'acomiadamant  "per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives que justifiquen aquests acomiadaments i se suprimeixen altres referències normatives que han vingut introduint elements d'incertesa"


No sols això, en primar convenis d'empresa i en facilitar que les empreses es puguen despenjar fàcilment dels convenis de sector o de branca, provincials, autonòmics o estatals per les causes indicades més amunt, desprotegeix els treballadors en deixar exclusivament a les mans de l'empresari qualsevol mesura a emprendre en el cas que vinguen maldades: trasllats, rebaixa de sous, i, per descomptat, els acomiadaments.

Aquesta és una lluita de tots. Van equivocats els qui pensen i diuen, com dijous passat un company del CSIF en una concentració a la Universitat contra les retallades, que aquesta manifestació de demà no és la dels empleats públics, que la dels funcionaris és un altre dia.  Tots som treballadors, uns i altres formem part de la mateixa classe social que rep un salari i que estem sofrint els colps i martellades que uns altres decideixen per nosaltres.

Hi ha sobrades raons per protestar per part de tots. Demà, doncs, a les 12 hores, a la Farola!

Manifestació per TV3 al País Valencià. El 18 de febrer, a les 18 hores a la Farola. Castelló de la Plana

A LES 18 HORES A LA FAROLA

Poques argumentacions es poden aportar que no s'hagen dit ja a la demanda dels ciutadans valencians pel seu dret a vore la televisió sense cap frontera. Avui, la vespra de la "mani",  el vicepresident i portaveu del Govern Valencià, Josep Císcar, ha fet unes declaracions per intentar apaivagar la ràbia dels manifestants de demà.

Venia a dir el vicepresident, parlant en valencià, detall que en un polític valencià és un fet insòlit i digne d'agrair, que, per poder vore TV3, abans la direcció de TV3 i el Govern Català ha de renunciar a dir que vivim al País Valencià i que la nostra llengua, el català/valencià és la mateixa llengua. Que quan plou, no plou al País Valencià sinó a la Comunitat Valenciana i quan un xiquet diu "bon dia" ho diu en valencià i no en català.  I que la senyera coronada amb franja blava és la nostra senyera i no la de les quatre barres, ni el penó de la conquesta que trauen els Cavallers al Pregó de Castelló.

Sols així, si ens portem bé, i "reconeixem" les nostres "senyes d'identitat", demanaran a Madrid un altre múltiplex per repartir més freqüències als seus amics d'Intereconomia, el Mundo, la Razón i l'ABC. I també, clar, quedarà una freqüència per poder vore TV3.

Podran aguantar una televisió de més qualitat que Canal 9 i amb més audiència? Seran capaços de millorar la que hauria de ser la nostra televisió, Canal 9? Aguantaran comprovar que parlem la mateixa llengua?Caldria tanta humiliació?

Molts ajuntaments, entre ells el de Castelló i la Diputació s'han pronunciat a favor de la TV3. Demà ens toca una altra vegada a nosaltres demostrar que no som un poble moll i "ajustadís".

Ara me n'assabente que l'Ajuntament de Castelló nega als organitzadors la instal·lació d'un entarimat per al final de la manifestació, des d'on poder parlar i llegir els manifests i ha manat a la brigada de neteja que lleven els cartells anunciadors dels carrers. Més motius per anar-hi!

Milers de persones a la manifestació contra les retallades a Castelló. 26 de gener

L'IES Penyagolosa en defensa
de l'ensenyament públic

Feia molt de temps que no veia tanta gent a una manifestació a Castelló. Ens hauríem de remuntar a la que es va fer contra la guerra d'Irak o a la que es va fer a favor de la TV3. Han estat milers, tal vegada deu mil, no sabria quantificar-les amb exactitud, les persones que avui han eixit al carrer vingudes de totes les comarques de Castelló per protestar contra les retallades en tota la funció pública.


I no sols els empleats públics, també familiars, pares i alumnes dels centres d'educació pública i de la sanitat pública que sembla que és el que pretenen carregar-se.

Davant de la Casa dels Caragols,
seu de l'administració autonòmica

Des de Vinaròs a la Vall d'Uixó, Onda i les comarques de l'interior, passant per Vila-real, Almassora i tants altres pobles que han participat juntament amb col·legis i instituts de Castelló, amb els treballadors de la sanitat, de l'administració pública i de la Universitat, en aquest  acte d'afirmació contra el malbaratament dels diners públics i a favor de la retirada del Decret de 5 de gener de 2012 que retalla els sous i altres conquestes socials dels empleats públics (PDF).

Entre les consignes més corejades, "més educació, menys corrupció", "manos arriba esto es un atraco" o "el president a Picassent".

Pancarta a una reixa de
 la Casa dels Caragols

Crec que la gent de les comarques tenia ganes de mostrar el seu rebuig a la política d'Alberto Fabra i de Rajoy, després que les manifestacions de la setmana passada havien estat convocades sols a València i a Castelló. I els traballadors públics han respost de manera molt positiva a la crida feta per tots els sindicats de la funció pública.

Clar que avui el PP estava crescut, amb la declaració de no culpabilitat de Camps, i suposo que la seua eufòria no els donarà per a escoltar els crits dels treballadors públics que clamen contra la seua mala gestió que ha portat el País Valencià a la ruïna i a l'endeutament per a molts anys.

Panacartes deixades a una altrs reixa
de la Casa dels Caragols

Però de la mateixa manera que avui a la manifestació hi havia molts de votants del PP, també crec que la societat civil comença a donar-se compte del forat on ens ha posat el PP del País Valencià i comença a despertar del somni de la València de las "flores, de la luz i de l'amor", de la fórmula uno, de les estàtues de 300.000 euros, i dels aeroports sense avions.

Cinc a quatre

El Roto

Cinc a quatre. Cinc a favor i quatre en contra. Sembla el resultat d'un partit de futbol. I no ho és. És el resultat de les votacions del jurat popular per declarar "no culpables" Francesc Camps i Ricardo Costa en el cas dels vestits.  A un se li queda cara d'imbècil quan escolta la resolució del jurat, per molt que diguem que ja ens ho esperàvem.

 Ara bé, el descrèdit personal del "molt honorable" i del que encarregava caviar per a Nadal, són de tal magnitud que deixen tremolant qualsevol que haja escoltat les cintes o haja llegit les converses entre ells i els responsables de la trama Gürtel.

Descrèdit per a ells, descrèdit per a la política i descrèdit per al País Valencià. Un País Valencià que han deixat en la ruïna més absoluta per la mala gestió dels diners de tots.

Per tant, quan algú es planteja la rehabilitació política per als "no culpables", a banda de la catadura moral demostrada al llarg del judici, haurien de pensar en els treballadors a l'atur, en les empreses tancades, en els treballadors públics i privats humiliats i amb pèrdues econòmiques per culpa del malbaratament i de la pèssima gestió dels diners de tots, de tot el qual ells són els responsables.

El judici contra la trama mafiosa Gürtel encara ha de començar i més escombraries cauran sobre els polítics valencians del PP a Alacant, València i Castelló. Els "amiguets de l'ànima" dels de la trama Gürtel de rositas i Garzón al paredón. En quin país vivim?

Per a mi Camps i Costa, després d'aquest procés, sempre tindran la mateixa consideració que un periodista que porta tirants després d'un famós vídeo promocional.

Manifestació contra les retallades. 26 de gener a Castelló

Cartell mani 26 gener 2012

La manifestació del dissabte passat a València contra les retallades que van protagonitzar els sectors educatius té continuació avui amb una tancada del professorat, pares i alumnes als instituts de secundària i amb les manifestacions de la funció pública del dijous, dia 26 de gener, a les 18.30 hores.

A Castelló la manifestació eixirà des de las plaça de les Aules, davant de la Diputació. A València des de la plaça de sant Agustí i a Alacant des de les escales de l'Institut Jorge Juan.

La Generalitat s'ha guanyat a pols aquestes protestes del sector públic (metges, bombers, professorat, administratius, tècnics, etc.) que estan farts de la mala gestió de 16 anys de govern del PP, que volen fer pagar ara a qui tenen més a prop.

Els sindicats demanen que es depuren les responsabilitats. Hauria de ser també amb efectes retroactius.

Sant Antoni a Morella. 2012

Un dimoni a Cinc Cantons

Enguany m'ha agradat molt com la colla de Gaiteros i Tabaleters de Morella, que són els que feien de majorals, han organitzat les festes de sant Antoni.  Recorde els darrers "santantonis" amb molt de fred a les orelles i als peus veient, després de sopar, un tros de la representació de la vida del sant al placet de l'església de Morella i esperant l'encesa de la foguera que es produïa cap a mitjanit. Després esperar l'eixida de la rondalla i cap allà a les dos del matí entrar a la Cofradia dels Llauradors a menjar "panoli" i beure mistela i aiguardent. A continuació els més valents continuaven amb les albades pels carrers del poble.

Els dimonis pugen per la Plaça

Ja dic, el canvi ha estat molt positiu. En primer lloc per l'avançament dels actes. La representació de la vida del sant començava a les 20.30 hores del divendres a la placeta de sant Joan i, en acabar el primer acte, tots, actors , dimonis i el nombrós públic, s'han desplaçat cap el placet de l'esglèsia. Feia molt bonic vore els dimonis amb els seus coets lluminosos pels carrers foscos i empinats d'aquella Morella medieval i la rescatada "Cucafera", drac morellà de soca, tirant foc pels nassos i atemorint els xiquets amb la seua presència.

Torrada de carn al costat de la barraca
al placet de l'església

La representació de la vida del sant va continuar a l'esglèsia (moment que vam aprofitar per sopar uns ous fregits amb pernil que feia temps que no menjava)  i tot seguit es va encendre la barraca. Una altra novetat d'enguany ha estat que s'ha encés una segona foguera al costat per fer brases amb el fi que qui vulguera poguera fer-se una torrada de carn o llonganisses, amb molt d'èxit de participació.

La ronda, rondalla més secció de vent, van fer el tomb pel poble cantant jotes fins a la "Confraria" (que diuen a Morella) on vam provar coquetes i rollets amb confitura, mistela i aiguardent alhora que la rondalla entonava cançons de ronda.

Arriba la ronda a la Cofradia

Encara vam acompanyar a l'eixida de les albades, cants populars ja fa anys recuperats, de les quals us deixe tres estrofes:

Vinaròs, Benicarló,
Càlig i la Salzadella.
Però per a xiques guapes
no n'hi ha d'altre com Morella.




Alguns li diuen patxuli,
o aroma de clavellino;
però no tingueu cap dubte
que són pixums de gorrino.

Mentres que era xicotet
m'agradaven les galletes;
i ara que sóc majoret
m'agraden les mamelletes.

i una final:

Us daré la despedida
amb un plat de farinetes.
I qui no vulga menjar-ne
que se'n vage a fer punyetes.

La Cucafera puja pel carrer de la Font

El dissabte va continuar la festa amb missa, processó i per la vesprada una representació del "Contrabando", amb la "Cucafera", contrabandistes, guardia civil, l'agostera, el mondongo, etc.

En resum, un bon cap de setmana diferent per trencar la monotonia i retrobar-se amb costums i tradicions centenàries reviscudes enguany gràcies a uns joves entusiastes com els gaiteros i tabaleters de Morella.

Però ací a què estem jugant?

Forges és únic

Ha passat un temps sense escriure el bloc. Tal vegada massa temps per poder resumir l’estat de la qüestió en quatre ratlles. El cas és que el que centra l’atenció de la ciutadania i de la ciutadania més propera continua sent la situació gravíssima d’atur i en primera línia les retallades pressupostàries dels governs central i autonòmic que deriven en retallades econòmiques i socials als qui tenen més a mà, els funcionaris.

Les retallades que aplicarà el govern autonòmic en el Decret llei 1/2012, de 5 gener, del Consell, de mesures urgents per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i que ens cauran a casa nostra són de l’ordre de 274,79€ mensuals, o si voleu de 3.297,48 € anuals, a més a més el consegüent augment de l’IRPF del govern de Madrid de Rajoy, més l’anterior rebaixa del 5% del sou de Zapatero, més la congelació actual de Rajoy sumant les diferències de les apujades de l’IPC de l’any passat i la d’enguany, més... Cal que seguim? La pèrdua de poder adquisitiu en els darrers dos/tres anys podria rondar ben bé el 20% del sou.

I quin mal hem fet nosaltres, a banda del greu “suborn” d’aprovar una oposició pública? I del “delicte” de tindre, per ara, una feina fixa? Hem intentat fer una vida normal al llarg de trenta anys de treball en la nostra vida, entenent per normal acomplir les nostres obligacions, que a més ho són per vocació d’ensenyar i de servei a la societat.

I a canvi d’això ens hem trobat amb polítics malgastadors dels diners públics, corruptes i xuloputes que ens han portat a la ruïna econòmica i social, que han fet del País una víctima quan els botxins eren i són ells mateixos.

Uns bancs que reben diners del Banc Central Europeu a l’1% d’interès, diners amb els quals inverteixen amb lletres i obligacions de l’estat espanyol al 2% i al 3,3% d’interès, amb el corresponent guany sense baixar de l’autobús. Diners que els dóna l’estat espanyol, que som nosaltres, i diners que es queden després els bancs per a ells sense que revertisquen altra vegada amb nosaltres en crèdits per a les persones i a les empreses.

El memorial de greuges seria immens: reforma laboral, diktats dels mercats, treballar més hores per menys sou....

Però ací a què estem jugant?