La Festa per la Llengua. El Col·legi Públic Censal i Vila-real.

Enguany s’acompleixen 25 anys de les primeres Trobades per la Llengua a les comarques de la Marina i la Ribera. Això seria cap al 1985, doncs. En abril d’enguany farà tres anys que vam celebrar els 25 anys de la posada en marxa del col·legi públic Censal a Castelló de la Plana, el qual va rebre el Premi Vicent Ventura, per la defensa de la nostra cultura i identitat i pels seus valors d’ensenyament pedagògic, que van fer del Censal el millor centre públic de Castelló. D’ací a un parell d’anys, el 2012, s’acompliran els 25 anys de les Trobades a la comarca de la Plana, segurament amb l’UJI com a amfitriona, i 30 anys del col·legi Censal.

Vull dir amb això que ha plogut molt des d’aleshores. El Censal ha creat generacions de joves amb mentalitat crítica i generosa en tots aquests anys. Afortunadament no va ser l’únic col·legi amb aqueixes característiques i avui podem parlar d’una realitat escolar molt més favorable que aquelles desenes de joves que van començar a estudiar en valencià.

Enguany les Trobades es celebren a Vila-real. La ciutat té per a mi molts de records a tots els nivells. No sols perquè hi vaig viure durant quasi un curs, als quinze anys, a casa dels meus oncles, al Barranquet, quan aquest encara era de terra, els veïns treien les cadires a la fresca i els amics ens passàvem les hores mortes de la nit contant-nos els amors i els desamors de l’adolescència.

Vila-real és la ciutat dels Aplecs de la Plana, al Termet de la Mare de Déu de Gràcia. Records de lluites, cançons, il·lusions que vam viure als anys 70 i que en part vaig explicar ací al blog.

Si no passa res, enguany aniré el diumenge que ve també a la Festa per la Llengua. I em perdré entre tanta gent que pensen i senten com jo. Segur que ens retrobarem alguna gent i “parlarem d’això, i d’allò i de tantes altres coses...”

Propostes per millorar els usos lingüístics a la Universitat Jaume I. Eleccions 2010.

Al Servei de Llengües i Terminologia hem elaborat unes Propostes per millorar els usos lingüístics a la Universitat Jaume I de cara a les eleccions a Claustre i al Rectorat que se celebraran el proper mes de maig de 2010:

1. Propostes generals

1.1. El català ha de ser la llengua d’ús normal en els estudis. El multilingüisme que hi puga haver a partir d’aquests estudis en el nou marc europeu universitari s’ha de gestionar sense perjudici de la llengua pròpia.

1.2. Els currículums dels estudiants han d’incloure el foment i l’acreditació de les habilitats de comunicació oral i escrita en la llengua pròpia i en llengües estrangeres, de manera que quan acaben la carrera puguen disposar d’un nivell C1 de català i d’un nivell B2 de llengua estrangera.

1.3. El Servei de Llengües i Terminologia ha de donar suport tècnic a les necessitats derivades de l’EEES, i la Universitat l’ha de proveir dels recursos necessaris.

1.4. La Universitat Jaume I ha de tenir en marxa el curs proper un nou Pla de política lingüística, i el Servei de Llengües i Terminologia ha de participar en la seua execució.

1.5.- S’ha de crear un vicerectorat de Política Lingüística que planifique i done solucions de manera unificada a les necessitats multilingües de la docència, la investigació i l’administració.


2. Propostes específiques


2.1. Quant al Servei de Llengües i Terminologia

2.1.1. Cal potenciar el Servei de Llengües i Terminologia com a òrgan de gestió dels usos multilingües de la Universitat Jaume I amb recursos humans (plantilla dedicada al valencià congelada des del 1991) i econòmics.

2.1.2. El Servei de Llengües i Terminologia ha de treballar en recursos per a activitats presencials i no presencials, amb l’aprenentatge del català i de les altres llengües.

2.1.3. Aquest treball del Servei de Llengües i Terminologia en l’àmbit del multilingüisme, per garantir textos i material didàctic, ha de permetre potenciar el català i afavorir alhora l’aprenentatge de llengües.


2.2. Quant al multilingüisme

2.2.1. En el context creixent de multilingüisme, el català ha de ser la llengua preeminent i de referència, la llengua de funcionament de la institució i la llengua d’ensenyament majoritària, per a la qual cosa cal la posada en marxa d’uns criteris o reglament d’usos lingüístics.

2.2.2. Per augmentar la docència en valencià cal progressar en la perfilació lingüística de les noves places i en la carrera docent del PDI. Igualment, caldrà establir objectius concrets i percentatges d’augment de docència en valencià i en les altres llengües.

2.3. Quant a l’acolliment lingüístic

2.3.1. La informació que han de rebre els estudiants d’acollida sobre la presència de la llengua catalana a la universitat s’ha de presentar en positiu i com un valor afegit a la seva formació.

2.3.2. S’han de refermar els programes d’aprenentatge de la llengua, especialment a les universitats d’origen.

2.3.3. S’han de programar i millorar les activitats d’acolliment lingüístic per als estudiants nouvinguts.

2.4. Quant al català a la UE

2.4.1. Des de l’UJI s’ha de defensar la presència de la llengua catalana dins la UE.

2.4.2. El català ha de constar en la documentació acadèmica que es genere arran de la implantació de l’EEES, per exemple en el suplement al títol, juntament amb l’anglès.

Castelló de la Plana, 24 de març de 2010

Els fills

La vida ens porta per situacions diverses en el seu recorregut. De vegades, en una revolteta, apareix una sorpresa bona que ens fa feliços i ens fa concebre esperances de futur. En una altra revolta del camí apareix la malaltia, que ens colpeja sense saber què fer o com reaccionar, i comences a formar part de la gran quantitat de persones de la humanitat que pateixen per una cosa o altra.

Així ens passa amb els fills, estem contents si ells ho estan i estem tristos si ells també ho estan. I tot i que la nostra vida hauria de ser viscuda per ella mateixa no ens en podem desfer de viure allò que els fills ens deixen compartir de les seues vides.

I te n'adones de l'important que són per a tu i per a la teua felicitat. Quan estem bé ningú no necessita ningú però quan algú de nosaltres està malament, tots fem pinya al seu costat. També hauríem de compartir més els moments bons per a quan arriben els difícils estar preparats per al que calga.

No hauria de ser aquest un pensament pesimista sinó per intentar millorar ara que som a a temps.