El català perd a la Universitat amb els nous graus: l'anglès és necessari, el valencià no.

Diverses vegades hem assenyalat la necessitat que la política lingüística es planifique de manera unificada a la universitat, és a dir, que les accions que s’emprenguen sobre l’ús de les llengües a la docència (anglès, castellà, valencià, etc.) tinguen una visió de conjunt de la docència, i que es fixen objectius concrets en cadascuna de les llengües que volem tindre a l’abast.

En un escrit titulat Ens passen altes, qui li posa el cascavell al valencià? , publicat ara fa dos anys, denunciàvem la falta de sensibilitat cap al valencià dels responsables universitaris en ocasió de l’aprovació pel Consell de Govern de dos documents de molta importància per al futur dels estudis a la Universitat Jaume I. D'una banda les Directrius generals pròpies per a l'elaboració de plans d'estudis oficials de grau de la Universitat Jaume I conforme al RD 1393/2007, i de l'altra banda la Proposta de document d'estil de l'UJI.

Pel que fa a la llengua estrangera es deia que “cal establir com a estil la necessitat que els alumnes cursen un mínim del 5% de crèdits en llengua estrangera. I, atès l'esforç que suposarà al professorat impartir classe en una llengua estrangera, aquest professorat “hauria de tenir un reconeixement de docència de qualitat, amb trascendència en la dedicació del professorat”.

Doncs bé. Les conseqüències d’allò que denunciàvem com un perill fa dos anys ja es veuen ara, en part, amb l’aprovació dels nous plans d’estudi. Els nous plans d’estudi, els graus, adaptats al marc europeu de l’EEES, amb l’excusa que no hi ha assignatures de lliure configuració, sols de formació bàsica, obligatòries i optatives, han eliminat totes les assignatures que permetien (encara que no obligaven) que els nostres estudiants isqueren més preparats en la seua llengua, a l’hora d’enfrontar-se als nous reptes de la seua vida professional o laboral. Així, s’ha eliminat de totes les titulacions la possibilitat de fer assignatures com ara:

Qüestions de normativa catalana aplicades al discurs científic i tècnic (ECE1), Introducció al català científic i tècnic (ECE2), Ús vehicular de la llengua catalana (ECE3), Anàlisi i producció de textos científics i tècnics (ECE4), Divulgació i ensenyament dels discurs científic i tècnic (ECE5) o Català II: tècniques d’argumentació i exposició, Introducció al català jurídic i econòmic (ECJ4), etc. i les mateixes en els àmbits juridicoeconòmic i humanísticosocial.

Ara amb els nous graus, les comissions redactores d’eixos nous plans han estat capaces de posar com a assignatura de formació bàsica, per tant obligatòria, l’estudi de l'Anglès professional o aplicat a l’aspecte professional de cada titulació, amb una càrrega lectiva de 6 crèdits (25 hores de cada crèdit nou) , però han estat incapaces de fer el mateix pel que fa al valencià. Sembla que el valencià no serà necessari per a la vida professional, però l’anglès sí. Eixa és la realitat a l’UJI. Pensàvem que érem diferents de la Generalitat valenciana o Font de Mora?

S’està perdent també per ara, per l’anteriorment explicat i per manca de directrius de la Conselleria d’Educació, la possibilitat que els alumnes de les diverses titulacions obtinguen el certificat de capacitació lingüística per a l’ensenyament en valencià. Únicament els estudiants de la titulació de Mestre tindran entre obligatòries i optatives assignatures que els poden permetre obtenir aquest certificat, necessari ara per ara per poder ensenyar en valencià; a no ser que es canvien les exigències per part de la Conselleria d’Educació o s’obtinga aquest certificat mitjançant cursos propis de la Universitat o es busquen noves fórmules per possibilitar que els nostres titulats isquen de la Univeritat amb aquest certificat.

Per tant, a hores d’ara ja deuen estar tots els centres, departaments i comissions de titulació esmerçant esforços per vore com poden fer realitat la directriu emanada del Consell de Govern per tal que els alumnes, a més dels 6 crèdits anteriors de llengua anglesa, cursen 12 crèdits de la carrera com a mínim (el 5% de 240 crèdits, segons el Document d’estil de l’UJI) en anglès.

Quins professors poden fer classe en anglès? S’han fixat requisits per poder fer docència en anglès? Quins? Cobraran més per fer la classe en anglès? Tindran menys dedicació? Quan s’ha fet això pel valencià? Quan s’han fixat objectius concrets d’augment de la docència en valencià com ara amb l’anglès?

La introducció de la docència en anglès es farà a costa de la docència en valencià? El professorat que fa classe en valencià deixarà de fer-la per fer classe en anglès?

No pot ser que per una banda vaja l'anglès i les seues comissions, per l'altra el català i la Comissió de Política Lingüística i pel mig el castellà. Ho he dit diverses vegades i ho continue defensant. Com també he defensat la conveniència que hi haguera un Vicerectorat de Política Lingüística, que portara endavant eixes polítiques i negociara, conjuntament amb el Vicerectorat de Professorat, amb àrees de coneixement, departaments i centres.

No sé si estem perdent definitivament el tren. Diverses vegades he escrit que la introducció de la docència en anglès podia ser una aliada de la docència en valencià sempre que es planificara la docència de manera conjunta i es marcaren objectius concrets per a totes les llengües, estarem encara a temps?

Pel que es veu en la pràctica, l’anglès avança i el català retrocedeix... i tot el demés són olives.

Maties Segura i Sabater

Castelló de la Plana, 30 d’abril de 2010

Garzón

Fa dies que volia deixar constància a l'Aljub del meu suport a Garzón en el judici que té plantejat per prevaricació en relació a l'exhumació de les despulles de víctimes dels crims del franquisme. Garzón és un jutge pol·lèmic, un dels jutges "estrella" que es va enfrontar amb Felipe González quan aquest va preferir posar de ministre de Justícia i d'Interior a Belloch (va succeir Antoni Asunción en Interior per la fugida de Roldan i avui és alcalde de Saragossa) i no a ell mateix. Garzón té, per tant, enemics personals tant al PSOE (Margarita Robles, secretària d'estat a Interior amb Belloch i ara a la carrera judicial, per exemple) com a la dreta, no cal dir-ho (avui mateix Maria Dolores de Cospedal, secretària general del PP, qualificava com a atemptat a la democràcia un acte que organitzen CCOO i UGT en defensa de Garzón).

Són molts els jutges i organitzacions que han estat esperant la més mínima errada per empaperar-lo. La seua lluita contra el narcotràfic, contra el terrorisme, contra els crims internacionals (el cas de Pinochet), sempre en primera línia de batalla, l'han situat en el punt de mira de molts que li tenen ganes.

Són també moltes les organitzacions, entre elles Amnistia Internacional, els sindicats UGT i CCOO, les associacions per la Memòria Històrica, etc. que no comprenen com un sindicat ultradretà com Mans Unides, Falange Espanyola i de las JONS i l'odi personal  irreconciliable entre alguns jutges poden fer seure Garzón a la banqueta dels acusats per intentar saber la veritat, fer justícia i  donar reparació per a las víctimes de crims internacionals. Expressions com ara "insòlit", "el món a l'inrevés", etc. omplen els diaris de tot el món.

Els heureus d'aquella Falange Espanyola i de las JONS de la guerra civil espanyola aconseguiran ara parar la feina de recuperació i de reparació de la Memòria Històrica?

Una altra visió sobre Garzón: La paradoja de Garzón. Publicat a Gara l'11/4/2010.

En legítima ignorància. Per Ferran Suay

No he posat fins ara en el blog reflexions alienes, però, pensant-ho bé, crec que, igual que hi introduïsc música o vídeos d'altres, també puc incorporar aquelles reflexions que m'arriben d'una manera directa i que m'agrada compartir. La reflexió d'avui és una de les moltes que fa el professor Ferran Suay sobre els usos lingüístics, mitjançant el comportament assertiu, i de les que a Catalunya treballen en els Tallers d'espai lingüístic personal, dins dels Tallers per la llengua, és una reflexió didàctica i positiva:

"Un home i una dona, després d'un temps de relació, decideixen que aniran a viure junts. Una vegada instal·lats, arriba el moment d'organitzar-se la vida en comú. Ell, nascut i criat en una família molt patriarcal, urbana i de classe acomodada, no en sap un borrall de faenes domèstiques. Mai no ha hagut d'aprendre a escurar, agranar o planxar. Molt menys a cuinar res que no siga un plat precongelat.

Ella, nascuda i criada en una família molt patriarcal, rural, i de classe més modesta, ha aprés a fer tot això -i molt més- des de ben joveneta, mentre el pare i els germans es dedicaven a tasques que consideraven més masculines.

-«De les coses de la casa, te n'ocuparàs tu» -li diu ell.

- «I per què això? No les hauríem de compartir?»

- «Ah no! Després de tot, tu ja ens saps, i jo n'hauria d'aprendre. A tu no et costa gens».

-- «Sí» -replica ella- «jo ja en sé perquè m'han obligat a aprendre-ho».

Fa uns dies, una estudiant d'una de les meues assignatures, em demanava si podria fer l'examen en castellà, malgrat que està matriculada en un grup de docència en valencià. Poc abans, m'havia explicat que treballava en l'administració pública valenciana, en atenció al públic, així que vaig aprofitar per preguntar-li si no pensava que els ciutadans valencianoparlants també tenien dret a ser atesos -per ella mateixa- en la seua llengua, tal com ho són els que opten pel castellà.

- «Es que el castellano, ellos ya lo saben. No les cuesta nada hablarlo, y en cambio yo tendría que aprender el valenciano».

La ignorància, real o fingida, és -paradoxalment- l'argument més potent en favor de l'ús constant del castellà. I només els parlants de la llengua dels castellans poden ignorar l'idioma dels valencians, i no viceversa.

 Aquesta situació és conseqüència directa d'una imposició que ha estat més butal o més subtil, segons les èpoques. L'arribada del succedani de democràcia que va substituir la dictadura de Franco no ha canviat essencialment les coses: les lleis que no s'apliquen no provoquen canvis socials reals.

És veritat: ara tots sabem el castellà, tal com totes les dones, durant moltes generacions, han sabut fer les faenes de la casa que els hòmens ens podíem permetre d'ignorar. Justifica això que hagen de seguir fent-les elles? O potser en algun moment han de dir alt i clar:

Doncs si no en saps, n'aprens!"

Ferran Suay
Publicat a EL PUNT, dimarts, 30 de març de 2010

Salvem el Ribalta

El passat 31 de març vam participar en la concentració que la Plataforma SOS Ribalta va fer per intentar que el tramvia de Castelló, que vol unir l'UJI amb el Grau no travesse pel mig del Parc Ribalta. En el manifest de la Plataforma estan molt ben explicades les raons de la defensa del Parc. Vam estar comentant els desordres urbanístics dels qui manen actualment a Castelló amb amics afectats del barri dels Mestrets que porten anys gastant-se diners en advocats per defensar les seues cases que  aquells volen enderrocar per fer un nou PAI.  L'assistència va ser pobra, amb algunes cares conegudes de partits d'esquerra o sindicats. Però l'edat mitjana d'assistència estava dels quaranta cap amunt. Quasi no hi havia joves, com si aquest tema no els preocupara. Tal vegada ho donen ja per perdut. O tal vegada pensen com un transeunt que en vore la concentració va dir: "ganes de tocar la gaita!"

Són molts els dels "salvem" : Cabanyal, Ribalta, El Botànic, Porxinos, etc... tots en contra de l'especulació urbanística i en defensa d'un país més habitable. En som molts, en serem suficients?