Un any de l'Aljub

En aquestes dates fa més o menys un any que vaig reprendre el blog que havia creat i deixat el 2006. En aquest temps he desat unes 75 entrades o escrits, algunes que tenia ja escrites i altres que he anat introduint. M'ha servit per escriure opinions o pensaments que tenia ganes de dir i no sabia on dir-los.

He intentat reproduir els meus dubtes i les vivències però sempre sense entrar massa en la intimitat meua i respectant la de les persones que m'envolten que també tenen dret a tenir-la, tot i que la d'un mateix segur que traspua al llarg de tantes entrades. Segur que al final cadascú es pot fer una idea de com sóc o com penso.

Probablement, el fet d'escriure o reflexionar en  públic deu tenir una mica d'exhibicionisme, però no crec que li faça mal a ningú i si algú comparteix els pensaments o pensa quelcom diferent sempre pot fer comentaris, o, senzillament, no dir res.

Això, avui l'Aljub fa un any i ho compartisc amb qui em llegeix.

La vaga general del 29 de setembre

La vaga general del 29 de setembre està provocant tot tipus de comentaris a la premsa i d'enquestes als diaris per veure què farem els traballadors el dia assenyalat. Personalment, crec que les mesures adoptades per ZP són una retallada de drets socials i laborals que havíem aconseguit els treballadors a base de lluites i negociacions fatigososes. Justificar l'acomiadament més barat i flexible, a la carta de l'empresari, o si aquest preveu que l'any que ve no obtindrà tants beneficis com enguany, dient, com ho diu ZP, que es crearà més ocupació i que aquesta ocupació serà més estable em sembla una contradicció in terminis.

Els empleats públics vam fer vaga ja el 8 de juny passat, per la retallada salarial (125 euros mensuals bruts en el meu cas, més el que em descomparan en la paga extra de desembre).  No sé encara quines han estat les conseqüències de la vaga i no he vist cap rectificació del Govern. Ara se'ns torna a demanar que anem a la vaga i tornarem a anar-hi, ara amb la resta de treballadors de l'estat en contra de totes les mesures proposades per a la reforma laboral. Servirà per a alguna cosa? El Govern també diu que no pensa rectificar. També es mereixeria una vaga general el Govern Valencià de Paco Camps per la desfeta de de la cosa pública, el malbaratament dels diners de tots, i tantes altres coses.

Després vindrà el retall a les pensions: més anys de còmput de vida laboral o allargar l'edat de jubilació, o totes dues coses. Jo, posats a pagar, i encara que siga entrar en el joc del debat sobre les pensions, preferiria pagar més i que no s'allargara el còmput de la vida laboral i, per descomptat, no a la jubilació als 67 anys. Les conseqüències pitjors d'això seran per als qui venen darrere.

Tot això tindrà conseqüències electorals? Per què l'esquerra li ha de fer el llit a la dreta? Creu ZP que així tindrà més vots? Calmarà els insaciables mercats? Al capdavall si l'esquerra i la dreta es pareixen tant, el dia de les eleccions, i a banda de la gran abstenció,  hi haurà qui preferirà votar l'original en comptes de la còpia.

L'opinió pública està desanimada: la majoria de la gent pensa que la vaga està justificada però no la pensa fer, una altra contradicció. Algú, molt proper a mi, em deia ahir que jo havia de fer vaga per coherència. No sé si sóc coherent o no. Els drets cal defensar-los o es perden: no em resigne.

Diari "Público" 24 d'octubre de2010 

A la Mútua el que és de la Mútua

Ara fa un any escrivia una entrada al blog, no sé si era la primera, en la qual em queixava del tracte que rebia al Centre Mèdic de l'UJI per part d'una infermera de la Unión de Mútuas que ve  a fer-nos l'extracció de sang amb ocasió de demanar-li que l'imprès de cessió de dades personals que la Mútua vol que li emplenem estiguera en valencià.

En aquell moment, i seguint les recomanancions de la Mútua, em vaig queixar d'aquest fet també al responsable del Centre Sanitari, el qual amablement em va atendre i em va dir que mirarien de solucionar-ho. Així va ser: el Servei de Llengües i Terminologia va traduir l'imprès i el va retornar.

Doncs bé, avui he tornat a fer-me l'extracció de sang per a la revisió i altra volta m'han demanat que omplira l'imprès de cessió de dades. L'imprès estava en castellà i...en valencià!

Ara tot pareix més normal i amable. Tot i que m'ha atès en castellà la mateixa infermera que l'any passat. Primer he notat com em passava suavet el cotó en pèl per damunt de la pell, com una lleugera carícia, i acte seguit la punxada a la vena, directa, ben executada, ràpida i sense contemplacions. M'haurà reconegut?

Si l'any que ve l'infermera extractora de sang em diguera "bon dia" en entrar-hi voldria dir que alguna cosa estaria canviant en aquest país.

Prolegòmens

El meu fill Maties és una persona extraordinària. Està buscant el seu lloc en la vida. I, buscant, buscant, ha fet aquest magnífic poema Prolegòmens després (o al mig) d'una etapa difícil. Esperem que prompte tinga el seu lloc web on redirigir els seus poemes i escrits. En la pàgina de goear on està penjat hi ha també la lletra. Ací n'hi ha un tros:


Els prolegòmens,
i les paraules encara disperses.
Caos a l'habitació, al cap, al cor,
tinc dificultats per passar el fil a l'agulla,
però  ja no tinc por a punxar-me els dits:
busco nous sentits que no estiguen repetits,
busco poemes que no estiguen ja escrits.

Els prolegòmens,
i les paraules encara disperses.
Algunes d'elles les he banyades amb el té de l'última examant,
deixant que el que em quedava d'amor per ella
es dissolgués entre herbes, sucre i llimona.
He deixat, sense escrúpols, que possibles versos d'amor s'ofeguen,
tractant de fugir d'un impossible d'ulls verds i llavis carnosos.
I mentre ella em contava la seva vida de somni,
jo besava la tassa per no besar-la a ella,
escoltant-la, estimant-la, apagant emocions glop a glop,         
engolint el té de silenci que inunda la boca, la gola, l'ànima,
i sentint com els mots, a punta de llengua, es fonien.
.........