dilluns, 30 de maig del 2011

Carta a la mare

Caràtula d'ASSABÈ
Carta a la mare és una d'eixes cançons que podria cantar qualsevol dels membres del moviment del 15 M, en un diàleg divertit amb la seua mare, que pateix perquè no el veu col·locat o treballant com ella voldria i el fill que somia revolucions i móns ideals.

El poema és de Maties Segura Rubio i la música d'estil "balcànic i electrònic" com ell la defineix del grup català ASSABÈ.

La podeu escoltar ara, (hi ha la música i  la lletra): http://www.goear.com/listen/a091127/carta-a-la-mare-assabe

dissabte, 28 de maig del 2011

El toll Blau i el naixement del riu Cérvol. Morella.

Hi ha paratges a la comarca dels Ports, espectaculars i atractius per al caminant. Un d'ells és el toll Blau i el naixement del riu Cérvol, o riu de les Corses, com diem a Morella. Desde xicotet no hi havia tornat i anar-hi era per a mi tot un repte, un redescobriment. Dissabte passat, dia de reflexió de la jornada electoral, i aprofitant que feia un bon dia, vaig aprofitar per anar-hi.


Pista per entrar al Toll Blau,
la Carcellera al fons
Com s'hi va? Si eixim de Morella hem d'anar per la nacional 232 en direcció a Alcanyís, deixant a l'esquerra el mas de l'Aljub, i agafar l'entrador que porta a la font de Vinatxos-Mas del Prat. Una vegada allí prenem una pista asfaltada que ix a l'esquerra de la font de Vinatxos, i a uns cinc cents metres la pista es bifurca, agafem el ramal també asfaltat de l'esquerra en direcció al mas de la Carcellera. Seguim la pista avant, passem els dipòsits que emmagatzemen l'aigua per a Morella i quan la pista comença la baixada i tenim el mas de la Carcellera a la vista, hi ha una pista de terra a mà dreta, al costat d'un pi baixet, però gran, de diverses capolls, que té al costat una senyal de limitació a 30 kts/h, que és la que hem d'agafar. (Més avall hi ha una altra pista de terra que porta cap a Vallibona. Aquesta no porta al toll Blau).



El molí de la Font
Una vegada hem agafat la pista de la dreta anterior, que és de terra, deixem el cotxe en un replà on hi ha una cadena de ferro que impedeix el pas dels cotxes. A partir d'ací seguim a peu per la pista. Deixarem a la dreta l'edifici d'un vell corral i seguirem cap a l'esquerra la pista. Hem de seguir sempre a l'esquerra, ara per un camí de ferradura, que serà el que ens portarà cap al molí de la Font. Una vegada al molí, si agafem, de baixada, el camí cap a l'esquerra, ens portarà al naixement del riu i si agafem, també de baixada, el camí, recte avall, però cap a la dreta ens portarà (passada una portera de fusta) al toll Blau. No hem d'gafar el camí que envolta la muntanyeta a la dreta del molí de la Font, sinó recte avall enfront del molí.




Vista del toll Blau des del
camí de la dreta del molí
Trobarem un indret on el camí passa al costat d'una roca, amb unes escales fetes a la mateixa roca i que té un poc de perill, ja que no hi ha barana per guarir-se. I passat això, sempre en direcció al fons del barranc, estarem més a prop del final i de vore l'espectacle del toll Blau.











El toll Blau
Que el gaudiu com jo el vaig gaudir. Les fotos són dolentes perquè estan fetes en un telèfon mòbil d'1.3 megapíxels, ja que l'excursió va ser una mica "pensat i fet".

Una vegada hem arribat al lloc on es deixa el cotxe, l'excursió d'anada i tornada es pot fer en una hora o una hora i mitja. Ara he d'anar a vore la font Donzella i tornar a la font de l'Esperança.

Acampada de Castelló. Solidaritat amb Acampada Barcelona

Resposta a la repressió d'ahir a
Barcelona (Foto "Ara")
Durant tot el matí d'ahir vaig anar seguint intermitentment el desallotjament de la plaça de Catalunya, alertat pel meu fill que hi era des de bon matí mostrant la seua solidaritat amb els acampats. Ell en primera persona i tota la resta en directe per algunes televisions (TV3, Antena 3 i BTV) vam poder veure com es van desnvolupar els fets i com els mossos d'esquadra van emplear la força de manera gratuïta contra les persones que estaven concentrades pacíficament a la plaça.

No m'agrada la forma d'actuar del conseller Puig. Ja vaig comentar la seua actuació en la Manifestació contra la reforma de les pensions i inauguració de la Casa de la Vaga a Barcelona. L'excusa donada de la necessitat de netejar la plaça per higiene pública i netejar-la d'objectes perillosos per a la celebració de la victòria del Barça, crec que ha estat una excusa per fer una "prova" de vore com responia la gent i els concentrats al desallotjament, a banda d'un avís als concentrats per dir-los que ell té la força per fer-los fora. És una demostració de prepotència gratuïta que s'haguera pogut evitar.

El conseller i l'alcalde de Barcelona, no oblidem que Puig actua a petició i d'acord amb Hereu, han pogut veure la reacció dels concentrats i la reacció popular al seu escamot: milers de persones a la plaça de Catalunya i a tot l'estat ( i part de l'estranger) mostrant el seu suport als del 15 M.

Solidaritat ahir amb l'Acampada
de Barcelona
Probablement haguera estat més intel·ligent una negociació, sabent que els mateixos concentrats, no pensaven estar indefinidament a la plaça. Ara ha rascat a la ferida i indignat més encara als concentrats i als qui ens hem solidaritzem amb ells.

A Castelló, a les 19 hores, hi va haver un acte de solidaritat a la plaça de Maria Agustina, on continua acampada gent des del 15 M, i a les vuit una cacerolada.

dilluns, 23 de maig del 2011

Eleccions autonòmiques i municipals (3). Resultats al País Valencià.

Resultats de les eleccions autonòmiques 2011. País Valencià. (Font: Generalitat Valenciana)
                                                        2011                                                  2007

Total votants               2.490.247                  71,46%                             70,17%
Abstenció                      994.657                   28,54%                             29,83%
Vots nuls                         40.710                     1,63%                               0,67%
Vots en blanc                  65.779                     2,64%                              1,40%


                          2011                                                                               2007

Candidatures          Vots             %            Escons   Escons       Vots                  %                    Cand.

PP                     1.208.603     48,53%         55          54             1.277.458       52,17%                 PP

PSOE                 684.893       27,50%         33          38                838.987       34,26%             PSOE

COMPROMÍS   175.087        7,03%            6

EUPV                  144.201       5,79%            5
                                                                                                                  2007

                                                                                      7           195.116            7,97%     COMPROMÍS
                                                                                                                              (Bloc +Esquerra Unida)

Total d'escons: 99. Majoria absoluta: 50 escons


Encara que siga de forma ràpida m'agradaria comentar una mica els resultats electorals. Si bé estic content per l'entrada històrica i amb força de Compromís a les Corts Valencianes, que ocupa el tercer espai al Parlament i als ajuntaments valencians i també que hi estiga Esquerra Unida fent bo el desitg d'ahir, no puc més que lamentar i "indignar-me" per la victòria electoral del PP al País Valencià.

El PP ha perdut quasi 70.000 vots al País Valencià, un 3,64 punts del percentage del suport electoral, però és que el PSPV-PSOE n'ha perdut 154.000, el que suposa una pèrdua de 6,76 punts en percentatge de vots i se situa a 21,03 punts del PP, en el que és sense dubte una distància immensa i duríssima a quatre anys vista. El PSPV ha pagat els plats trencats de la crisi i ha estat arrossegat per la marea estatal.

Logo Coalició Compromís
Sense dubte, a banda del PP, que tot i perdre vots, guanya un escó per l'aplicació de la lley d'Hont, i per tant és el guanyador indiscutible de la nit, l'altre guanyador és la Coalició Compromís, que entra eufòric a les Corts, sense els vots d'Esquerra Unida, i que el consoliden al País Valencià com a tercera força autonòmica i municipal. Sense dubte la magnífica campanya desplegada malgrat els mitjans de comunicació pública i les enquestes del CIS, a banda de l'extraordinària feina parlamentària, i no ens ho oblidem, pel fet de recollir part dels descontents del PSOE, han contribuït a l'èxit.

Se'n van cap al PP els ajuntaments de Castelló, Borriana, Onda, Benicarló, Vinaròs, la Vall d'Uixó, Vall d'Alba, etc. tot i que a Vila-real pot acabar governant l'esquerra si el PSOE pacta amb el Bloc i altres. Per la part que toca als Ports de Morella, Morella, Vilafranca, Forcall, Cinctorres, també la Mata (les ciutats més grans de la comarca) seguiran governades pels socialistes. El PP trau majoria absoluta a Benicàssim.

Tots els resultats electorals autonòmics i municipals al País Valencià.

diumenge, 22 de maig del 2011

Eleccions autonòmiques i locals (2). Matí de reflexió.

Cartell convocatòria 15 M

La veritat és que són unes eleccions en les quals les enquestes ens havien fabricat uns resultats i que els esdeviments dels darrers dies, protagonitzats pel moviment del "15 M" poden canviar o matisar en certa mesura. La posició intel·ligent de Rubalcaba en no dissoldre a la força les concentracions de la Puerta del Sol, el nerviosisme d'Esperanza Aguirre per tenir els concentrats davant de la seu del Govern de l'autonomia madrilenya o les peticions d'actuació de Rajoy contra els "indignats" són senyals que ens indiquen que les conseqüències del "15 M" molesten al PP i poden influir en el sectot de votants indecisos, ja que el PP es veu introduït en  el mateix sac que el PSOE, quan tota la culpa del que està passant, segons ells, és de Zapatero.


Logo Coalició Compromís

Des del meu punt de vista, el problema més gran per als partits nacionalistes, com ara el cas de la coalició Compromís, és que la campanya electoral s'ha desenvolupat en els mitjans de comunicació en una clau molt espanyola, entre Zapatero i Rajoy, com si foren unes eleccions generals, quan el que es vota avui és la feina feta a les Corts Valencianes i a cadascun dels nostres pobles i ciutats. En eixe sentit, el de la clau espanyola, crec que un dels principals beneficiats serà Esquerra Unida, atès que la part dels seus votants que en eleccions passades van prestar el seu vot al PSOE en aquesta ocasió no ho faran i recolliran desencantats del PSOE. També ho hauria de ser la Coalició Compromís, atès que els seus components al parlament valencià han fet una gran tasca durant tota la legislatura i podrien arreplegar també un sector de votants descontents amb el PSOE.

No és moment ara, ja no té sentit, de pensar en la suma dels vots a Esquerra Unida i Compromís al parlament valencià. En el seu moment vaig estar a favor d'aquesta unió i ara ens tocarà patir una altra vegada. Tant de bo, tots dos, Esquerra Unida i Compromís puguen estar a les Corts valencianes.

Haurem d'esperar fins a les nou de la nit per vore fins a quin punt la idea de la corrupció, que ha fet que el president Francisco Camps isquera fins i tot en el New York Times com a símbol de la mala gestió i el suborn al País Valencià, ha calat entre els votants valencians. Els valencians tindrem el govern que ens mereixem? El que sí que us puc dir és que molts valencians, entre els quals m'incloc, no ens mereixem l'actual govern valencià. I si el que ve és igual que el que tenim seguirem igual o més d"indignats" que ara. Avui tenim l'ocasió de canviar-ho.

dijous, 19 de maig del 2011

Acampada a Barcelona 16 i 17 de maig

Com que no sé què passa que no es publica el missatge que has enviat el copie jo mateix al blog:

Anònim ha deixat un comentari nou al vostre missatge "Què volen aquesta gent? Democràcia real, ja.":

Des de Barcelona: #AcampadaBCN 16 nit i 17 fins la tarda (versio llarga: 12:22)



Pràctica d'antropologia audiovisual crítica: vídeo en el qual es pot veure i escoltar alguns dels moments coprotagonitzats per les persones que el 16 de maig van decidir passar plegades la nit al ras, a Plaça Catalunya. En solidaritat pels més afectats per la crisi i per les injustícies socials que estem patint tots i totes. Vam dormir i vam somiar un cop més. Somiant que a l'endemà podríem sentir més aprop una nova revolució del poble d'aquí i ara mateix. El dimarts 17 es van despertar a ple sol, sabent que els companys i companyes de Madrid havien estat ja desallotjats de la Puerta del Sol. Començava un nou dia amb moltes esperances ficades en el que pogués passar a continuació... I el somni encara continua! Així que anima't i vine a Plaça Catalunya, que tot està per fer i tot és possible... perquè juntes ho podem tot!

Més info: http://acampadabcn.wordpress.com/http://acampadabcn.wordpress.com/

(El docu està publicat amb llicència Creative Commons (CC: BY-NC-SA), així que podeu descarregar-lo, copiar-lo i moure'l com vulgueu! Per a descarregar-lo, cliqueu on posa "Download this video", en l'apartat "About this video", el qual està a sota a la dreta d'aquesta pàgina, o bé accediu a l'enllaç de descàrrega: megaupload.com/​?d=6LWCMAG8)

I el somni continua!

T'esperem a Plaça Catalunya, als carrers i les places de tot arreu!

Juntes ho podem tot!

Passa-ho!

Què volen aquesta gent? Democràcia real, ja.

Concentració d'ahir a Maria Agustina
No sé on pot arribar l'anomenat "Moviment 15 M" o "Democràcia real, ja". Això comentàvem ahir gent diversa que vam acudir a la concentració de la plaça Maria Agustina: des de membres de la SEPC, de l'Assemblea d'Humanitats de l'UJI o de col·lectius ciutadans com els Mestrets, a militants de partits nacionalistes i d'esquerra que estaven a l'aguait de a vore què passava i de què era allò.  També molta gent segurament sense cap vinculació política i que tenia en aquella concentració una ocasió per expressar el seu malestar per la situació social i política que estem vivint, com ho van fer en aquella assemblea improvisada a la plaça.

No sé on pot arribar aquest moviment, deia, però sols el fet d'haver pogut expressar la indignació ja és important. Com es pot permetre que personatges de la talla d'Strauss-Khan, socialista per a més inri, siguen els que ens diguen que ens hem d'abaixar els sous o allargar l'edat de jubilació? Com es pot permetre que els bancs, a qui entre tots hem ajudat a salvar, es queden amb els pisos de les persones que s'han quedat sense feina i ara no poden pagar la hipoteca? Per a què volem governs si ja ens governen els mercats financers?

Hi ha motius per a estar indignats, però pense que aquesta indignació s'ha de manifestar a través de la participació i de la votació a aquelles opcions que poden canalitzar aquesta indignació. I si els partits actuals no són capaços d'entendre i vehicular el que la gent està demanant caldrà crear nous mecanismes de participació, com han fet a Itàlia o a Catalunya.

I em preguntareu, però aquests què demanen? Deixe ací el Manifest dels acampats a la Porta del Sol, a Madrid.

dimecres, 18 de maig del 2011

Concentració per la democràcia real ja. Castelló, 18 de maig, a les 20 hores, a la plaça de Maria Agustina

Cartell concentració a Castelló
Aquesta vesprada a les 20 hores hi ha una concentració prevista de la gent del "15 M" o "Democràcia real, ja", a la plaça Maria Agustina.

A Madrid, Granada i altres ciutats les concentracions han estat prohibides per la Junta Electoral. No ho sé en el cas de Castelló. Hi haurem d'anar per donar-hi suport i saber-ho.

Aquest moviment de persones ha aparegut al mig de la campanya electoral, trastocant-ho tot i posant-se al centre de l'actualitat política. Tenen la meua solidaritat, perquè al meu cercle d'amistats i familiar també es donen circumstàncies per a estar indignats.

dimarts, 17 de maig del 2011

Eleccions locals i autonòmiques (1). La identitat dels valencians.

Mapa País Valencià
Arribarà el dia 22 de maig, dia de les votacions, sense que hàgem fet una reflexió, o almenys no per escrit, sobre les eleccions autonòmiques i municipals. M'agradaria fer-ho avui sobre la identitat dels valencians, atès que aquesta representació ideològica influirà sense dubte sobre les actituds a l'hora de dipositar el vot. En un País, territori o comunitat (com vulgueu) on la immensa majoria dels seus ciutadans se senten majoritàriament espanyols o tan espanyols com de la comunitat autònoma, poc èxit electoral tindran aquelles formacions que basen sols les seues espectatives en una ideologia nacionalista.

Els valencians som els tercers de tota Espanya que ens sentim "sols espanyols" (després de Madrid i Castella-Lleó), els segons que ens  sentim "més espanyols que del territori" i els cinquens per la cua en sentir-nos "més de la nostra terra que espanyols", comparats amb totes les altres regions i nacionalitats. Segons un estudi fet per la Fundació José Ortega y Gasset y Gregorio Marañón, del qual es feia ressò "El País" , el 19% dels valencians se sent "sols espanyol", el 16% "més espanyol que valencià", el 51% "tan espanyol com valencià", el 8% "més valencià que espanyol" i el 3% "sols valencià".

Aquest estudi augmenta en 3,6 punts les xifres dels qui se senten sols espanyols o més espanyols que valencians (35%) que l'estudi del CIS d'ací baix (31,4%) i manté la suma d'aquells que se senten més valencians que espanyols o sols valencians, 11% en un cas i 10,5% en l'estudi del CIS.
Paella valenciana
CIS. Baròmetre autonòmic de la Comunitat Valenciana. Identitat dels valencians. Gener-març de 2010: http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2820_2839/2829/Es2829CVal.pdf  

PREGUNTA 48
¿Con cuál de las siguientes frases se identifica Ud. en mayor medida?

Me siento únicamente español/a                    16.4 % (123)

Me siento más español/a que valenciano/a     15.0 % (112)

Me siento tan español/a como valenciano/a    56.1% (420)

Me siento más valenciano/a que español/a      9.0%    (67)

Me siento únicamente valenciano/a                 1.5%   (11)

N.S.                                                               0.9%    (7)

N.C.                                                               1.1%    (8)

TOTAL 1 00.0 (748)


I aquest resultat ens deixa per sota de la mitjana de la resta de comunitats que se senten més de la seua comunitat autònoma o sols de la seua seua comunitat autònoma, 16,4% de la mitjana de l'estat front al 10,5% del nostre territori.

3. Baròmetre estat. Identitat conjunt d’Espanya


PREGUNTA 23

¿Con cuál de las siguientes frases se identifica Ud. en mayor medida?

Me siento únicamente español                                            17.5 (433)

Me siento más español que de mi comunidad autónoma        8.9 (219)

Me siento tan español como de mi comunidad autónoma       52.0% (1285)

Me siento más de mi comunidad autónoma que español         10.2% (253)

Me siento únicamente de mi comunidad autónoma                    6.2% (153)

N.S.                                                                                         0.8% (20)

N.C.                                                                                         4.4% (109)

TOTAL                                                                                   100.0 (2472)


Camps a la presó. Falla Na Jordana
2011. Foto diari AVUI.
Per tant, amb una població que està contenta d'"ofrenar noves glòries a Espanya" d'aquesta manera i amb aquest vigor, poc poden les alternatives nacionalistes (per no nomenar les independentistes) que s'haurien de repartir eixe 10,5% de la població, que també pot repartir en algun grau o altre el seu vot entre partits de l'esquerra, com ara el PSPV-PSOE o Esquerra Unida (atès que aquest sentiment no sols caldria atribuir-lo en principi als votants nacionalistes en exclusiva).

Sí, perquè si comptem els qui se senten sols valencians, anem del 3% de l'estudi de la Fundació Gregorio Marañón a l'1,5% de l'estudi del CIS. I aleshores sí que, com diu aquell, el darrer que apague la llum.

Desenganyem-nos! després de Castella-Lleó i de Madrid els valencians som els més espanyolistes de l'estat. On està el sentiment de poble valencià? Què ha fet la Generalitat Valenciana en tots aquests anys d'autonomia? On està el nostre sentit de pertinença a una terra?

dissabte, 14 de maig del 2011

Castelló. Concentració per la democràcia real ja. 15 de maig de 18 a 21 hores a la plaça de Maria Agustina

Democràcia real,  ja!
Dia: diumenge, 15 / maig

Hora: de 18:00 - a 21:00 hores

Lloc: Plaça Maria Agustina, de Castelló de la Plana
Acte convocat per Assemblea d'Estudiants d'Humanitats UJI

Més informació:

 CASTELLONENCS, s'estan organitzant manifestacions arreu de l'Estat en contra dels atacs socials als sectors més dèbils de la població, no podem quedar-nos de braços plegats! Hem d'actuar!

EXIGIM DEMOCRÀCIA REAL JA! No som mercaderies en les mans de polítics i banquers!

ACUSEM als poders polítics i econòmics de la nostra precària situació, per les seues retallades socials, pel seu amiguisme amb la banca, per fer que els més febles... i oprimits paguem la crisi que ells han causat, i per tot això

DEMANEM un canvi de rumb que tinga en compte la voluntat del poble, amb una democràcia real i participativa i

CONVOQUEM a tots els treballadors, aturats, estudiants, mal remunerats, precaris, en qualitat de ciutadans amb poder democràtic, a eixir al carrer el dia 15 de maig, a las 18:00 hores, sota el lema “Democràcia Real JA. No som mercaderia en mans de polítics i banquers”.T'animem a que t'unisques sense símbols polítics excloents per fer que s'escolte una sola veu.

15 DE MAIG, A LES 18:00 HORES CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA MARIA AGUSTINA

http://democraciarealya.es/

Al Tall: Romanç contra Camps

No sé què ha passat a Blogger que aquesta entrada va ser esborrada ahir del blog. Misteris de la informàtica per no pensar malament en algun atac informàtic. Ara la torne a posar.

Amb amics com Vicent Torrent, Manolo Miralles i la resta de components d'Al Tall sembla possible aconseguir que Francisco Camps no torne a ser president de la Generalitat Valenciana.

dimecres, 11 de maig del 2011

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

Internet solidària

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides perla IniciativaLegislativaPopular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILPcom el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per ala ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

INTERNET SOLIDÀRIA

divendres, 6 de maig del 2011

Bildu

Logo de Bildu
El Tribunal Constitucional espanyol ha legalitzat la coalició electoral Bildu (formada per Eusko Alkartasuna, Alternatiba, la plataforma ciutadana Herritaron Garaia i independents abertzales i d'esquerra) o el que és el mateix, no ha trobat obstacles perquè es puga presentar a les eleccions municipals i a les institucions forals basques i navarreses. El resultat de la votació ha estat ajustat, un 6 a 5, favorables a la seua presentació a les eleccions. Ha calgut esperar fins al límit del temps establert, una hora abans que començara la campanya electoral a les 11 de la nit d'ahir perquè el Tribunal anunciara el resultat de la votació.

En el seu moment, també em vaig mostrar favorable a la legalització de Sortu, marca triada per una branca de l'esquerra abertzale per a la participació en les eleccions. Si Sortu no hagúes estat il·legalitzat hauria format part de la coalició Bildu (com a partit) com a part d'aquest pol sobiranista. Imagino que molts dels independents i gent d'esquerra abertzale vinculats a Sortu i no marcats en anteriors conteses electorals en l'òrbita d'aquesta esquerra abertzale aniran ara en les llistes de Bildu. I que des de Sortu es demanarà el vot per a Bildu.

Deia "una branca" de l'esquerra abertzale perquè també cal comptar amb Aralar, escissió d'Herri Batasuna o de la coalició Euskal Erritarrok, que també hi participa des de l'any 2003 a les eleccions, per la qual cosa serà interessant ara veure el vot "prestat" abertzale que tenia Aralar dels qui no podien podien votar HB. De fet el món de l'esquerra abertzale és un conglomerat de sigles i escissions, com una del mateix Aralar (Araba bai que anirà amb Bildu), dividit i difícil d'interpretar i que sense dubte haurà de portar a una conjunció de forces per la pròpia dinàmica electoral i perquè al cap i a la fi, els vots són finits una vegada tocat el sostre electoral.

La presentació electoral de Bildu (reunir/reunir-se en euskera) és una bona notícia.

dijous, 5 de maig del 2011

Gerónimo

Gerónimo
Gerónimo ha estat el nom triat per denominar l'operatiu de l'exèrcit nordamericà per abatre Osama bin Laden en el seu cau paquistanès d'Abbottabad, a poc més d'una hora de cotxe d'Islamabad. No crec que als descendents d'aquell brau guerrer de nació apatxe que pertanyia a l'ètnia xiricaua els haja fet molta gràcia la comparació.

Com un escamot del Setè de Cavalleria comandat per un boig general Custer han entrat a la casa fortificada on estava bin Laden sota l'ordre d'agafar-lo viu o mort. Un fill de bin Laden ha mort en l'assalt juntament amb dos persones més i una de les seves esposes ha estat ferida en una cama en anar a defendre'l dels atacants. Les circumstàncies que envolten la manera com s'ha produït la mort semblen portar a la consideració que el terrorista yihadista saudí va estar assassinat per l'escamot nordamericà, atès que no anava armat. El soldat que ha comès aquesta acció serà condecorat en secret.

Gerònimo va fugir diverses vegades de les reserves on eren traslladats els indis, fins que finalment va ser capturat i obligat a acabar els seus dies a la presó de Fort Still (Oklahoma), després d'una vida de lluita constant contra els mexicans i els nordamericans, lluita que va esperonar el fet que el governador militar de Sonora assessinara la seua dona, els seus tres fills i la seua mare. El genocidi que l'exèrcit i el govern nordamericà van realitzar amb el poble indi, humiliant-lo i reduint-lo a la misèria, la fam i les condicions precàries de les reserves encara no ha estat suficientment explicat.

A bin Laden l'han preferit mort, sense possibilitat ni dret a jutjar-lo. Ara en ple segle vint-i-ú l'exèrcit nordamericà eregit en policia mundial no repara a ocupar països i a utilitzar els mètodes que calguen, amb llicència per matar, sense sotmetre's al control de la Cort Penal Internacional com fan els altres països.

Eixa és la democràcia que pretenen exportar?