Volen carregar-s'ho tot!

Aquest era el lema de la passada vaga general del dia 29 de març. Han passat sols una mica més dues setmanes i sembla que haja transcorregut mig any, i això que hi ha hagut pel mig les vacances de Pasqua. Tal és la intensitat de l'operació quirúrgica que ens estan fent per extirpar-nos l'estat del benestar.

I realment tenim la impressió que volen desmantellar-ho tot. La sanitat pública, de la qual els usuaris que hem hagut de necessitar-la per malalties greus sols podem fer més que comentaris positius (si n'exceptuem les llistes d'espera de les visites a especialistes, alguns dels quals triguen dos i tres mesos o operacions no urgents que es poden endarrerir fins a sis mesos), acabarà sent com una mena de beneficència per als pobres que no puguen pagar-se una assegurança privada, com ho és als Estats Units.  Els professionals de la sanitat pública, uns bons professionals i ben formats, també acabaran igual: els millors se n'aniran a les clíniques privades (que pagaran millor) i quedaran a la pública els idealistes o aquells que ja no cabran a les privades.

L'educació tornarà a èpoques passades. Les aules dels més petits tornaran a ser insofribles per als mestres amb vint-i-cinc o trenta criatures per educar i els col·legis convertits en aparcaments de personetes.  Les classes esdevindran de trenta-cinc a quaranta alumnes per aula a secundària, amuntonats amb les taules totes juntes, amb professors amb més hores de feina, menys dedicació per alumne i més mal pagats. Les aules universitàries tornaran a les classes magistrals (si és que alguna vegada se n'han anat del tot), amb menys tecnologia per a l'estudiantat i més apalancament en l'aprenentatge del professorat, atès que es reduirà el temps per a la investigació i, per tant, a causa de les més hores de docència que també els imposaran, es reduirà també la formació i el progrés en els nous avanços en l'ensenyament de les assignatures.

Pel que fa a la reducció al mínim, per desigual, de les relacions entre els patrons i els treballadors ja ha quedat amplament comentat i justificat en les raons de la vaga general passada, juntament amb la voluntat d'acabar amb els sindicats, mitjançant la negativa de la seua intervenció en els conflictes laborals i la campanya de desprestigi dirigida pel partit en el poder.

La vida pública quedarà també constreta amb les propostes del ministre de l'interior i del seu homòleg català de limitar els drets de manifestació i d'expressió.

Si alguna cosa quedava per triturar era l'estat de les autonomies. I de posar-lo en solfa se n'ha encarregat Esperanza Aguirre y Gil de Biedma, condesa consorte de Murillo y Grande de España, demanant que tornen a recentralitzar la sanitat i l'educació.  Fins i tot en Duran i Lleida li dóna la raó en part, tal és el seu poder de convicció.

L'únic consol que ens queda és el descrèdit galopant de la monarquia: Urdangarin, Marichalar, el rei i la cacera d'elefants.... quina poca vergonya!

Però la resta, si no els aturem, estigueu segurs que volen carregar-s'ho tot!