dimecres, 9 de desembre del 2009

Estatut de Catalunya. Manipulació informativa a El País.

En el diari El País d’avui podem llegir el següent titular “El 79% afirma que Cataluña no es una nación”. Impressionat per una xifra tan contundent no em queda més remei que llegir la notícia.

El primer que fa el diari, a la primera línia de l’article, és relacionar la xifra, extreta d’una enquesta de Metroscòpia per al baròmetre del clima social de desembre, amb l’actual procés d’elaboració de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, com si li estiguera dient al Tribunal que no es preocupe, que la immensa majoria d’espanyols entendrien una sentència contrària a les aspiracions catalanes.

Perquè el diari no concreta al titular si eixe 79% és d’espanyols, de catalans, o tot plegat. De tots és coneguda la ideologia antinacionalista del diari El País o si preferiu, per denominar-la en positiu, espanyolista, en el sentit “vertebrador de l’Espanya plural”. És en aquests casos difícils on li surt la vena irrefrenable.

Hem de seguir llegint l’article per arribar al que és el cor de la notícia, relacionada de ple amb l’Estatut de Catalunya: la majoria de catalans, el 54% pensa que Catalunya és una nació, i el 53% de catalans diu que una autonomia pot ser una nació, davant d’un 86% de la resta de l’estat que diu que no. Igualment el mateix percentatge de catalans, el 53%, pensa que l’Estatut és constitucional, davant d’un 29% que diu que no ho és.

És també molt interessant la resposta donada per catalans i espanyols a la necessitat de conèixer el català per part d’organismes públics i empreses radicades a Catalunya. El 82% de catalans opina que els sembla bé que s’utilitzen les dues llengües, però també una majoria d’espanyols ho pensa: el 58%. Per tant, l’obligació de conèixer el català, segons aquesta resposta, sembla ser acceptada per tothom. I aquest també és un aspecte important que es discuteix al si del TC.

En conclusió: quan em referisc a manipulació informativa de El País, relacionada amb l’elaboració de la sentència sobre l’Estatut del TC, com ho fa el diari, el titular no hauria de ser “El 79% (?) afirma que Cataluña no es una nación” sinó: “La majoria de catalans afirma que Catalunya és una nació” i com a entradeta: “Una ampla majoria de catalans, el 82%, i més de la meitat de la resta de l’estat, el 58%, a favor del coneixement del català en organismes públics i empreses ubicades a Catalunya”.

Ells sabran per què ho fan, però amb això no contribueixen a les bones pràctiques de periodisme, del qual donen lliçons en màsters i altres cursos en convenis amb universitats. En aquest cas s’ha situat clarament en una posició contrària a les aspiracions catalanes reflectides a l’Estatut, per molt que haja intentat en aquest article eixir-se’n amb una mal dissimulada i mal calculada ambigüitat.


Castelló de la Plana, 9 de desembre de 2009

2 comentaris:

Mati ha dit...

Bones!

Està bé l'article, i és que és necessari ser molt caut i crític amb les grans corporacions informatives. Les línies ideològiques es barregen amb les línies de negoci empresarial, i el resultat és un periòdic que fa anys que va perdre l'avantguarda del periodisme de qualitat, crític i progressita...

Les manipulacions són constants.És ben sabut també com El País tracta als països llatino-americans que no se sotmeten als interessos del Grupo Prisa. Pascual Serrano ha escrit articles interessants al respecte. Enllaç: Pàgina de Pascual Serrano

Una excepció mediàtica, de la qual no conec encara gaire bé els detalls (...), ha estat la publicació conjunta de l'editorial-manifest "La dignitat de Catalunya", publicada per 12 diaris. Potser no és el millor text possible i segurament no s'ha fet de la millor manera possible, però és un toc d'atenció perquè els mass-mèdia entenguen la responsabilitat i el compromís amb la societat que estan adoptant envers la ciutadania.

Us deixo amb l'editorial:
Manifest per la Dignitat de Catalunya

Raül Burriel ha dit...

Pot ser t'interessarà http://www.media.cat/
que tracta precisament de com els mitjans de comunicació tracte la informació, de vegades de manera gens objectiva.