Aquest cap de setmana se celebra a la Universitat de Barcelona el
Fòrum Social Català. És increïble la gran quantitat de gent, entitats i col·lectius que s'hi han adherit i que hi participaran. Em dóna enveja la gran tradició de teixir xarxes socials que té Catalunya i que sense dubte funcionen a l'hora de mobilitzar el personal. Tota aquesta gent que van lluitar i que van predir el trencament de la bombolla immobilària es mereixerein un reconeixement per part de tots.
No són ni volen formar part del sistema, d'un sistema de partits que no dóna resposta a les exigències, més bé necessitats, del joves, aturats, desclassats, etc. que mai tindran un habitatge i amb prou feines un treball mal pagat.
Ell tenen les seues propostes, les seues preguntes i moltes vegades les solucions. No caldria sols el reconeixement, sinó també escoltar-los i fer-los cas.
Probablement després de passar el cap de setmana debatent i xarrant uns amb els altres se n'aniran a sa casa més contents i reforçats amb els seus pensaments. Però quan es quedaran a soles, seran capaços d'aixecar-se i seguir lluitant per trobar feina, per millorar en la seua vida personal, per poder viure dignament?
Ells diuen que "un altre món ja és possible". Des d'ací una mica d'esperança per a tots ells i la meua solidaritat.
1 comentari:
Bones!
Simplement, comentar que vaig assistir-hi les dues jornades i que han estat dies molt productius per la trobada de centenars de col·lectius, pels debats que s'han tingut i per les propostes a fer processos i iniciatives cada vegada més fortes i majoritàries. El problema és que no en som "massa" i que els recursos econòmics els tenen altra gent, per exemple, els banquers i altres especuladors...
També hi van haver debats entorn a possibles relacions del que alguns diuen "política del moviment" vs "política dels partits... Però no es va arribar a cap punt especialment interessant i continua igual. El rebuig al sistema de partits i als actuals canals i mitjans de participació i comunicació ciutadana continuen sent escletxes massa grans que separen els moviments socials de lluny qualsevol partit d'esquerres visible en les coordenades polítiques hegemòniques.
Amb tot, l'assemblea dels moviments socials es va animar i enfortir entre uns i altres, desbordants d'idees, propostes i iniciatives que ja s'estan implementant sense que els grans mitjans se'n facin eco. Els canvies democràtics reals i les millores pels drets humans, fonamentals i civils, sempre passen poc a poc, silenciosos i invisibles a l'opinió pública comercial que fixa l'agenda dels de dalt. És una obvietat científica que fa dècades que ja se sap demostrada, però és que aquest món ja sabem com va... Per si algú té interès que investigui sobre McCombs i l'Agenda-Setting, dintre dels estudis "Media Effects".
Contiuem treballant en possibles estratègies col·lectives per poder comunicar-nos més i millor, també discutint amb el Sindicat de Periodistes.
Ara s'imposen dies de descans, reflexió i desconnexió.
Aquest cap de setmana baixaré a Castelló.
abraçades,
Mati.
Publica un comentari a l'entrada