Necessitats sexuals i necessitats amoroses

Avui hi ha dues notícies a la premsa que tenen a vore amb maneres diverses d'entendre l'amor o el sexe.

L'una fa referència als amors de la Sra. Iris Robinson (The graduate en versió heavy), regidora, diputada i esposa del ministre principal de l'Ulster, Mr. Peter Robinson (tots dos a la foto). La Sra. Robinson, de 60 anys, es va enconyar amb un jove de 21 anys (qui els pillara!) i li va posar un cafè, mitjançant uns diners que li van deixar uns constructors.  Ben fet, diríem nosaltres, dels pecats del piu tot lo món se'n riu. I a més, ja està bé que siga a l'inrevés: una dona major amb un jovenet. Però...

Com a regidora se suposa que deguera  influir per donar-li la llicència d'obertura del local i es va quedar amb el 10% per a les seues despeses personals dels 55.000 € que van aportar els empresaris. Fins ací tampoc no ens sobtaria massa, podria semblar qualsevol cas de corrupció dels qui tenim a la vora.

El que és el colmo de l'hipocresia és que aquesta senyora, protestant evangelista, i d'una moral puritana de les més severes, blasmara opinions molt dures en contra dels homosexuals i en contra de la moral de la Sra. Clinton, a la qual acusava de perdonar Bill Clinton per les aspiracions personals seues. Que, tot siga dit, a la millor no li faltava raó, encara que això li ho hauríem de preguntar a Hillary.

Però eixe no és el cas. El cas és que la societat irlandesa, en aquest cas és la part protestant (que la part catòlica també deixem-la estar amb els casos de pederàstia infantil protagonitzats pels capellans) no ho ha pogut suportar. El primer ministre ha deixat, de moment?, unes setmanes el càrrec i la Sra. Robinson està en una clínica psiquiàtrica. Us la imagineu allà dins? Els homosexuals estan contentíssims i fins i tot volen que Kirk, així li diuen al Dustin Hoffman actual, pose despullat en una revista seua.

Quanta hipocresia té la religió i el fals puritanisme que prediquen els qui tallen el bacallà d'aquestes societats, tant la irlandesa com l'americana! Menys mal que el món occidental, i a casa nostra, al nostre País, sobretot la joventut, és cada vegada menys creient.

L'altra tema feia referència a les crítiques que la Confederació de Pares d'Alumnes (COFAPA) ha fet per la projecció de la minisèrie "El pacto", Tele 5, que va sobre unes xiques de setze anys que decideixen quedar-se embarrassades alhora. El tema va causar gran polèmica als EEUU, on els fets van passar realment l'any 2008, i d'on s'ha importat la idea per fer aquesta producció espanyola dirigida per F. Colomo. Dic feia referència, perquè se m'ha acabat el temps per continuar escrivint i ho he de deixar ací.