Els sous dels funcionaris

He enviat un comentari a un article del diari "El País" sobre els sous dels funcionaris. Òbviament està en castellà:

"Es absolutamente indignante que se quiera transferir la idea que los empleados públicos son (somos) personas aprovechadas. Que se lo pregunten a los bomberos, policías, maestros, médicos, o a qualquier empleado público normal (tambíén hay deshonrados, como en la construcción, el metal o el textil). ¿Hemos de volver a lo de antes: "passa más hambre que un maestro de escuela" o a la miseria de los cuarteles de la Guardia Civil, por ejemplo?

Pero eso no es lo peor. Habla el Gobierno que no va a reponer más que a 1 de cada 10 de los que se jubilen o se vayan (tasa de reposición, lo llaman). Y qué vamos a hacer si se jubilan maestros, mèdicos, o funcionarios de justicia? La Justícia està bajo mínimos, faltan médicos y faltan maestros para sustituir a los que se ponen enfermos. No los vamos a reemplazar?

No habla el Gobierno de crear empleo? No va haber entonces oposiciones para cubrir las miles de vacantes que se van a producir?

Los sueldos de los empleados públicos siempre subieron por debajo del IPC y no tenemos cláusula de revisión salarial como pactan la mayoria de convenios colectivos de los trabajadores de este país.

Estamos de acuerdo en apretarnos el cinturón (por ejemplo: este año nos han subido el 0,3% y en los convenios col·lectivos del resto de trabajadores se ha pactado el 1%).

Por favor, basta ya de demagogia y de intoxicar a la opinión pública como hizo este periódico días atrás. Preparaban la "confusión de estos días?

Cordialmente,"

No a la jubilació als 67 anys

Ja feia dies que volia deixar escrita la meua oposició a l’endarreriment de l’edat de jubilació als 67 anys. Aquests dies els arguments s’han repetit moltíssim. Que el Govern vulga carregar i desviar l’atenció de la crisi econòmica focalitzant-la en la reforma de les pensions de jubilació és un error de gros calibre. Alguns, com el Col•lectiu “Crisi” ja fa temps que diuen que la crisi la paguen els rics. I els bancs, que han guanyat tots milions d’euros amb els diners que els hem deixat entre tots. Moltes mesures es poden prendre abans d’arribar a això.

Que el Govern anuncie primer que vol fer mesures socials i que no es retallarà la despesa social i ara pretenga que tots cobrem menys quan ens jubilem i, a més més, ho cobrem dos anys més tard, no és un plantejament correcte sota el meu punt de vista. Com tampoc és correcte que un Govern d’esquerres (pretesament d’esquerres) porte a la pràctica aquestes mesures que suposen retalls de drets adquirits pels treballadors.

Barrejar la reforma laboral (sempre serà també per retallar conquestes i drets dels treballadors) amb la reforma del sistema de pensions (que es troba perfectament sanejat) és un mal plantejament. Mal ho tindrà ZP en les properes eleccions si no rectifica aquesta política. Per acabar-ho d’adobar Rajoy diu que ara no és partidari del retard en l’edat de jubilació, a qualsevol carro electoral puja per guanyar vots. Ja poden alabar a ZP les institucions monetàries internacionals, els economistes neoliberals, la patronal i la OCDE. Per què serà? Si a mi em passara això, m’ho faria mirar.

Per això ahir vaig eixir al carrer amb alguns milers de persones més a Castelló, tenia ganes de manifestar que no hi estava d’acord amb aquesta proposta del Govern.

Carnestoltes a Morella.

De xicotet no recorde haver-me disfressat mai. Al col·legi no féiem celebracions on ens haguérem de disfressar. Vaja, no sé si es pot comptar com a disfressa portar el cirialot a la processó del Corpus; ho féiem perquè ens donaven vint duros de l'època. Que no eren pocs diners i hi havies de parar compte perquè uns estaven fofos però els altres estaven massissos i pesaven molt. Deia que no m'havia disfressat. També una altra vegada en un Anunci del Sexenni, quan tindríem 14 o 15 anys ens vam disfressar de hippies per eixir en una carrosa a tirar confetti. Després, de major, ja ho hem fet algunes vegades més, amb els amics, als anuncis de les Festes i també en alguns Carnestoltes, de vaquers, de moros. La darrera vegada de Carnestoltes anava de moro amb uns cartells enganxats al pit i a l'esquena demanant la pau i el No a la guerra, protestant contra la guerra d'Irak. Ara ja no preguntem de què ens disfressarem, es dóna per entès que de no res :-(  Estic esperant el proper Anunci, encara m'agradaria eixir i tirar confetti.

El Carnestoltes de Morella és molt participatiu. Hi van quasi totes les quadrilles de gent jove del poble. I hi ha disfresses molt originals. És una bona ocasió per tornar al poble, vore la desfilada, sopar amb els amics i passar un cap de setmana diferent.

Ser avis

No és una sensació fàcil de descriure. Avui fa just una setmana que el meu fill major i la seua dona van tindre un xiquet preciós. Que es fa voler només de mirar-lo, per la seua indefensió i per la seua tendresa. Nosaltres estem a Castelló i ells a Catalunya. Massa lluny per poder anar-hi sovint. Sort que estan les TIC que diuen ara, que ens apropa i ens fa rebre les notícies, fotos i vídeos al moment.  Una nova vida comença en un món que ell trobarà diferent a nosaltres. Aleshores les "dichoses" TIC seran cosa del passat i hauran inventat una altra paraula per anomenar els avanços en les tecnologies de la informació i la comunicació. S'haurà fet possible un altre món?

Massa preguntes per a ell, que sols espera la cura i l'amor que els seus pares li donen cada dia, cada hora que passa.

Alguna cosa deu haver canviat quan el meu fill em va dir l'altre dia: "Ara jo sóc el papa... i tu ets el iaio".

L'oferta genera demanda

El diari El País va publicar ahir un article d'Ignacio Zafra titulat "La oferta genera demanda"PDF, comparant la oferta i la demanda de la docència de classes en valencià a les universitats valencianes. Per a la qual cosa va establir una comparació entre dades elaborades pels serveis lingüístics universitaris dels anys 2001, 2004 i 2008. Crec que el tractament de la informació ha estat correcte. Igualment penso que és bo que els universitaris i la gent en general conega quina és la situació de les universitats valencianes, gens bona pel que fa a la docència en valencià.

Avatar

L'altre dia per celebrar un aniversari vam anar a sopar i després a vore Avatar. A mi em va agradar. Vore cine en 3D és espectacular i una novetat que se n'ix d'allò que és habitual. Les quasi tres hores que dura la pel·li passen en un bufit. M'agrada la història que passa en el futur a Pandora (imaginem-nos que estem en el passat a territori indi) i que igual com abans ara vol ser conquerit per l'exèrcit americà per extraure'n un mineral valuossíssim, per a la qual cosa cal expulsar els indìgenes del seu territori. Ens sóna la història? A mi em va recordar a Bailando con lobos de Kevin Kostner. També a les animalades que determinades multinacionals fan per obtenir diamants. Molt bóna la crítica que es fa a la justificació de la invasió als indígenes com una forma de guerra preventiva del terrorisme. I a més, amb història d'amor incorporada. Té tots els elements per distraure a tothom. De vegades ja val la pena pagar sols per això, sense més complicacions.

Ah! El protagonista, Sam Worthington té cames en la vida real . I l’actriu Zoe Saldana que l’acompanya també té sorpresa.