No a la jubilació als 67 anys

Ja feia dies que volia deixar escrita la meua oposició a l’endarreriment de l’edat de jubilació als 67 anys. Aquests dies els arguments s’han repetit moltíssim. Que el Govern vulga carregar i desviar l’atenció de la crisi econòmica focalitzant-la en la reforma de les pensions de jubilació és un error de gros calibre. Alguns, com el Col•lectiu “Crisi” ja fa temps que diuen que la crisi la paguen els rics. I els bancs, que han guanyat tots milions d’euros amb els diners que els hem deixat entre tots. Moltes mesures es poden prendre abans d’arribar a això.

Que el Govern anuncie primer que vol fer mesures socials i que no es retallarà la despesa social i ara pretenga que tots cobrem menys quan ens jubilem i, a més més, ho cobrem dos anys més tard, no és un plantejament correcte sota el meu punt de vista. Com tampoc és correcte que un Govern d’esquerres (pretesament d’esquerres) porte a la pràctica aquestes mesures que suposen retalls de drets adquirits pels treballadors.

Barrejar la reforma laboral (sempre serà també per retallar conquestes i drets dels treballadors) amb la reforma del sistema de pensions (que es troba perfectament sanejat) és un mal plantejament. Mal ho tindrà ZP en les properes eleccions si no rectifica aquesta política. Per acabar-ho d’adobar Rajoy diu que ara no és partidari del retard en l’edat de jubilació, a qualsevol carro electoral puja per guanyar vots. Ja poden alabar a ZP les institucions monetàries internacionals, els economistes neoliberals, la patronal i la OCDE. Per què serà? Si a mi em passara això, m’ho faria mirar.

Per això ahir vaig eixir al carrer amb alguns milers de persones més a Castelló, tenia ganes de manifestar que no hi estava d’acord amb aquesta proposta del Govern.