No és una sensació fàcil de descriure. Avui fa just una setmana que el meu fill major i la seua dona van tindre un xiquet preciós. Que es fa voler només de mirar-lo, per la seua indefensió i per la seua tendresa. Nosaltres estem a Castelló i ells a Catalunya. Massa lluny per poder anar-hi sovint. Sort que estan les TIC que diuen ara, que ens apropa i ens fa rebre les notícies, fotos i vídeos al moment. Una nova vida comença en un món que ell trobarà diferent a nosaltres. Aleshores les "dichoses" TIC seran cosa del passat i hauran inventat una altra paraula per anomenar els avanços en les tecnologies de la informació i la comunicació. S'haurà fet possible un altre món?
Massa preguntes per a ell, que sols espera la cura i l'amor que els seus pares li donen cada dia, cada hora que passa.
Alguna cosa deu haver canviat quan el meu fill em va dir l'altre dia: "Ara jo sóc el papa... i tu ets el iaio".
2 comentaris:
Enhorabona, iaios.
El temps passa, i realment s'aprecia en fets com aquest.
Fins prompte.
de Paco i Mª José.
Moltes gràcies, Paco i Maria José. Ja us contarem-
Una abraçada,
Publica un comentari a l'entrada