La vida ens porta per situacions diverses en el seu recorregut. De vegades, en una revolteta, apareix una sorpresa bona que ens fa feliços i ens fa concebre esperances de futur. En una altra revolta del camí apareix la malaltia, que ens colpeja sense saber què fer o com reaccionar, i comences a formar part de la gran quantitat de persones de la humanitat que pateixen per una cosa o altra.
Així ens passa amb els fills, estem contents si ells ho estan i estem tristos si ells també ho estan. I tot i que la nostra vida hauria de ser viscuda per ella mateixa no ens en podem desfer de viure allò que els fills ens deixen compartir de les seues vides.
I te n'adones de l'important que són per a tu i per a la teua felicitat. Quan estem bé ningú no necessita ningú però quan algú de nosaltres està malament, tots fem pinya al seu costat. També hauríem de compartir més els moments bons per a quan arriben els difícils estar preparats per al que calga.
No hauria de ser aquest un pensament pesimista sinó per intentar millorar ara que som a a temps.
1 comentari:
Ei papa,
estic d'acord. M'ha agradat ser una família en tots estos dies tan "emocionants".
Una abraçada
Pau
Publica un comentari a l'entrada