Diverses vegades hem assenyalat la necessitat que la política lingüística es planifique de manera unificada a la universitat, és a dir, que les accions que s’emprenguen sobre l’ús de les llengües a la docència (anglès, castellà, valencià, etc.) tinguen una visió de conjunt de la docència, i que es fixen objectius concrets en cadascuna de les llengües que volem tindre a l’abast.
En un escrit titulat Ens passen altes, qui li posa el cascavell al valencià? , publicat ara fa dos anys, denunciàvem la falta de sensibilitat cap al valencià dels responsables universitaris en ocasió de l’aprovació pel Consell de Govern de dos documents de molta importància per al futur dels estudis a la Universitat Jaume I. D'una banda les Directrius generals pròpies per a l'elaboració de plans d'estudis oficials de grau de la Universitat Jaume I conforme al RD 1393/2007, i de l'altra banda la Proposta de document d'estil de l'UJI.
Pel que fa a la llengua estrangera es deia que “cal establir com a estil la necessitat que els alumnes cursen un mínim del 5% de crèdits en llengua estrangera. I, atès l'esforç que suposarà al professorat impartir classe en una llengua estrangera, aquest professorat “hauria de tenir un reconeixement de docència de qualitat, amb trascendència en la dedicació del professorat”.
Doncs bé. Les conseqüències d’allò que denunciàvem com un perill fa dos anys ja es veuen ara, en part, amb l’aprovació dels nous plans d’estudi. Els nous plans d’estudi, els graus, adaptats al marc europeu de l’EEES, amb l’excusa que no hi ha assignatures de lliure configuració, sols de formació bàsica, obligatòries i optatives, han eliminat totes les assignatures que permetien (encara que no obligaven) que els nostres estudiants isqueren més preparats en la seua llengua, a l’hora d’enfrontar-se als nous reptes de la seua vida professional o laboral. Així, s’ha eliminat de totes les titulacions la possibilitat de fer assignatures com ara:
Qüestions de normativa catalana aplicades al discurs científic i tècnic (ECE1), Introducció al català científic i tècnic (ECE2), Ús vehicular de la llengua catalana (ECE3), Anàlisi i producció de textos científics i tècnics (ECE4), Divulgació i ensenyament dels discurs científic i tècnic (ECE5) o Català II: tècniques d’argumentació i exposició, Introducció al català jurídic i econòmic (ECJ4), etc. i les mateixes en els àmbits juridicoeconòmic i humanísticosocial.
Ara amb els nous graus, les comissions redactores d’eixos nous plans han estat capaces de posar com a assignatura de formació bàsica, per tant obligatòria, l’estudi de l'Anglès professional o aplicat a l’aspecte professional de cada titulació, amb una càrrega lectiva de 6 crèdits (25 hores de cada crèdit nou) , però han estat incapaces de fer el mateix pel que fa al valencià. Sembla que el valencià no serà necessari per a la vida professional, però l’anglès sí. Eixa és la realitat a l’UJI. Pensàvem que érem diferents de la Generalitat valenciana o Font de Mora?
S’està perdent també per ara, per l’anteriorment explicat i per manca de directrius de la Conselleria d’Educació, la possibilitat que els alumnes de les diverses titulacions obtinguen el certificat de capacitació lingüística per a l’ensenyament en valencià. Únicament els estudiants de la titulació de Mestre tindran entre obligatòries i optatives assignatures que els poden permetre obtenir aquest certificat, necessari ara per ara per poder ensenyar en valencià; a no ser que es canvien les exigències per part de la Conselleria d’Educació o s’obtinga aquest certificat mitjançant cursos propis de la Universitat o es busquen noves fórmules per possibilitar que els nostres titulats isquen de la Univeritat amb aquest certificat.
Per tant, a hores d’ara ja deuen estar tots els centres, departaments i comissions de titulació esmerçant esforços per vore com poden fer realitat la directriu emanada del Consell de Govern per tal que els alumnes, a més dels 6 crèdits anteriors de llengua anglesa, cursen 12 crèdits de la carrera com a mínim (el 5% de 240 crèdits, segons el Document d’estil de l’UJI) en anglès.
Quins professors poden fer classe en anglès? S’han fixat requisits per poder fer docència en anglès? Quins? Cobraran més per fer la classe en anglès? Tindran menys dedicació? Quan s’ha fet això pel valencià? Quan s’han fixat objectius concrets d’augment de la docència en valencià com ara amb l’anglès?
La introducció de la docència en anglès es farà a costa de la docència en valencià? El professorat que fa classe en valencià deixarà de fer-la per fer classe en anglès?
No pot ser que per una banda vaja l'anglès i les seues comissions, per l'altra el català i la Comissió de Política Lingüística i pel mig el castellà. Ho he dit diverses vegades i ho continue defensant. Com també he defensat la conveniència que hi haguera un Vicerectorat de Política Lingüística, que portara endavant eixes polítiques i negociara, conjuntament amb el Vicerectorat de Professorat, amb àrees de coneixement, departaments i centres.
No sé si estem perdent definitivament el tren. Diverses vegades he escrit que la introducció de la docència en anglès podia ser una aliada de la docència en valencià sempre que es planificara la docència de manera conjunta i es marcaren objectius concrets per a totes les llengües, estarem encara a temps?
Pel que es veu en la pràctica, l’anglès avança i el català retrocedeix... i tot el demés són olives.
Maties Segura i Sabater
Castelló de la Plana, 30 d’abril de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada