dimarts, 13 d’abril del 2010

Garzón

Fa dies que volia deixar constància a l'Aljub del meu suport a Garzón en el judici que té plantejat per prevaricació en relació a l'exhumació de les despulles de víctimes dels crims del franquisme. Garzón és un jutge pol·lèmic, un dels jutges "estrella" que es va enfrontar amb Felipe González quan aquest va preferir posar de ministre de Justícia i d'Interior a Belloch (va succeir Antoni Asunción en Interior per la fugida de Roldan i avui és alcalde de Saragossa) i no a ell mateix. Garzón té, per tant, enemics personals tant al PSOE (Margarita Robles, secretària d'estat a Interior amb Belloch i ara a la carrera judicial, per exemple) com a la dreta, no cal dir-ho (avui mateix Maria Dolores de Cospedal, secretària general del PP, qualificava com a atemptat a la democràcia un acte que organitzen CCOO i UGT en defensa de Garzón).

Són molts els jutges i organitzacions que han estat esperant la més mínima errada per empaperar-lo. La seua lluita contra el narcotràfic, contra el terrorisme, contra els crims internacionals (el cas de Pinochet), sempre en primera línia de batalla, l'han situat en el punt de mira de molts que li tenen ganes.

Són també moltes les organitzacions, entre elles Amnistia Internacional, els sindicats UGT i CCOO, les associacions per la Memòria Històrica, etc. que no comprenen com un sindicat ultradretà com Mans Unides, Falange Espanyola i de las JONS i l'odi personal  irreconciliable entre alguns jutges poden fer seure Garzón a la banqueta dels acusats per intentar saber la veritat, fer justícia i  donar reparació per a las víctimes de crims internacionals. Expressions com ara "insòlit", "el món a l'inrevés", etc. omplen els diaris de tot el món.

Els heureus d'aquella Falange Espanyola i de las JONS de la guerra civil espanyola aconseguiran ara parar la feina de recuperació i de reparació de la Memòria Històrica?

Una altra visió sobre Garzón: La paradoja de Garzón. Publicat a Gara l'11/4/2010.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi Garzón i la seua carrera sempre m'ha recordat a Ciceró, per la valentia i per la seva suposada imparcialitat. El problema va ser que quan es van cansar d'ell els poderosos el van trossejar i penjar de les portes de Roma. No sé si va pel mateix camí...

Una abraçada

Pau

Maties Segura Sabater ha dit...

Esperem que no i que no arriben a tant, tot i que a molts els agradaria... Tot i ser pol·lèmic, avui toca estar al costat de Garzón.

Maties