El meu fill Maties és una persona extraordinària. Està buscant el seu lloc en la vida. I, buscant, buscant, ha fet aquest magnífic poema Prolegòmens després (o al mig) d'una etapa difícil. Esperem que prompte tinga el seu lloc web on redirigir els seus poemes i escrits. En la pàgina de goear on està penjat hi ha també la lletra. Ací n'hi ha un tros:
Els prolegòmens,
i les paraules encara disperses.
Caos a l'habitació, al cap, al cor,
tinc dificultats per passar el fil a l'agulla,
però ja no tinc por a punxar-me els dits:
busco nous sentits que no estiguen repetits,
busco poemes que no estiguen ja escrits.
Els prolegòmens,
i les paraules encara disperses.
Algunes d'elles les he banyades amb el té de l'última examant,
deixant que el que em quedava d'amor per ella
es dissolgués entre herbes, sucre i llimona.
He deixat, sense escrúpols, que possibles versos d'amor s'ofeguen,
tractant de fugir d'un impossible d'ulls verds i llavis carnosos.
I mentre ella em contava la seva vida de somni,
jo besava la tassa per no besar-la a ella,
escoltant-la, estimant-la, apagant emocions glop a glop,
engolint el té de silenci que inunda la boca, la gola, l'ànima,
i sentint com els mots, a punta de llengua, es fonien.
.........
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada