L'altre dia per celebrar un aniversari vam anar a sopar i després a vore
Avatar. A mi em va agradar. Vore cine en 3D és espectacular i una novetat que se n'ix d'allò que és habitual. Les quasi tres hores que dura la pel·li passen en un bufit. M'agrada la història que passa en el futur a Pandora (imaginem-nos que estem en el passat a territori indi) i que igual com abans ara vol ser conquerit per l'exèrcit americà per extraure'n un mineral valuossíssim, per a la qual cosa cal expulsar els indìgenes del seu territori. Ens sóna la història? A mi em va recordar a
Bailando con lobos de Kevin Kostner. També a les animalades que determinades multinacionals fan per obtenir diamants. Molt bóna la crítica que es fa a la justificació de la invasió als indígenes com una forma de guerra preventiva del terrorisme. I a més, amb història d'amor incorporada. Té tots els elements per distraure a tothom. De vegades ja val la pena pagar sols per això, sense més complicacions.
Ah! El protagonista,
Sam Worthington té cames en la vida real . I l’actriu
Zoe Saldana que l’acompanya també té sorpresa.
1 comentari:
Sí, a mi també em va agradar. Tot i que crec que hi ha algunes coses de guió i de construcció de personatges fetes un poc de "qualsevol manera", sense aprofitar tot el potencial humà i social que podria donar la història.
És clar, veig molt interessant aquesta interpretació política que fem molta gent, de com els indígenes aconsegueixen fer fora (go home!) als marines de torn i als interessos econòmics que hi ha pels recursos naturals. James Cameron (el director) es veu que és un reputat conservador republicà i nega que la pel·lícula tingui aquesta visió subversiva i crítica amb la política d'expansió, (neo)colonització i espoliació i destrucció del planeta que caracteritza les política exterior de les administracions neoliberals dels EUA.
I tot i que, evidentment, en la pel·lícula hi ha elements i valors que transpiren la "ideologia USA", crec que per voler contar una història bonica, d'amor, de resistència, d'aprentatge, de lluita, d'unió amb la terra i la naturalesa, d'entesa entre races, espècies i clans diferents..., per força, havia de ser una pel·lícula subversiva.
I malgrat les intencions del seu Director... No és màgic l'art? Si tothom busqués les històries boniques dintre del seu cor i dels altres, la indústria cultural seria molt diferent.
Na'vis lliures! ;)
Mati.
Publica un comentari a l'entrada