No n'hi ha dret!



Manifestació a Madrid 7 d'abril
 "Joves sense futur" (foto El País)

 Ja fa dies que volia fer un comentari sobre com de malament ho passen alguns dels nostres fills que no troben faena. Sobre una generació que està patint la falta de llocs de treball i que no té esperança de futur. Molts d'ells són gent que ha estudiat, que estan sobradament preparats, que han intentat fer les coses bé, que han arribat a la fi del camí i ara, quan la societat els hauria de compensar amb un lloc en l'engranatge del sistema, els margina i prescindeix d'ells.

Comprenc perfectament que els joves estiguen indignats i que el tema comence a tractar-se ja en els principals diaris de l'estat, tot i que com diu l'enllaç de referència encara estan poc mobilitzats. El llibre d'Stéphane Hessel, Indignaos! (text íntegre en castellà) s'ha venut com a xurros tant a França com arreu del món i el motiu és clar: ha sabut desvetllar el punt feble o mostrar la ferida d'aquesta societat que ací té ja més del 40% dels joves a l'atur i es mou sota el comandament dels mercats financers i especulatius.

Hem passat de la situació d'una generació com la meua en la qual quasi tothom que acabava o no els seus estudis es col·locava en un lloc o altre de treball, accedia a la compra d'un habitatge i passava a formar part del sistema, a una altra generació que, com ells mateixos diuen, es troba sense casa, sense feina, sense futur i que ho passarà molt pitjor que nosaltres. Si no poden estar dins del sistema per lògica estan fora del sistema, desconfien dels polítics, dels sindicats, i no saben cap on pegar, perquè ningú els dóna cap solució.

Crec que davant d'això no val la resignació i que han d'intentar lluitar per guanyar-se les garrofes en el que siga i trobar feina on n'hi haja per sentir-se útils a ells mateixos i per poder viure del seu treball, però això no lleva perquè cada dia quan llegim els diaris i quan veiem els nostres joves tinguem motius per sentir-nos solidaris i indignats.

No n'hi ha dret!