Sant Antoni a Morella. 2012

Un dimoni a Cinc Cantons

Enguany m'ha agradat molt com la colla de Gaiteros i Tabaleters de Morella, que són els que feien de majorals, han organitzat les festes de sant Antoni.  Recorde els darrers "santantonis" amb molt de fred a les orelles i als peus veient, després de sopar, un tros de la representació de la vida del sant al placet de l'església de Morella i esperant l'encesa de la foguera que es produïa cap a mitjanit. Després esperar l'eixida de la rondalla i cap allà a les dos del matí entrar a la Cofradia dels Llauradors a menjar "panoli" i beure mistela i aiguardent. A continuació els més valents continuaven amb les albades pels carrers del poble.

Els dimonis pugen per la Plaça

Ja dic, el canvi ha estat molt positiu. En primer lloc per l'avançament dels actes. La representació de la vida del sant començava a les 20.30 hores del divendres a la placeta de sant Joan i, en acabar el primer acte, tots, actors , dimonis i el nombrós públic, s'han desplaçat cap el placet de l'esglèsia. Feia molt bonic vore els dimonis amb els seus coets lluminosos pels carrers foscos i empinats d'aquella Morella medieval i la rescatada "Cucafera", drac morellà de soca, tirant foc pels nassos i atemorint els xiquets amb la seua presència.

Torrada de carn al costat de la barraca
al placet de l'església

La representació de la vida del sant va continuar a l'esglèsia (moment que vam aprofitar per sopar uns ous fregits amb pernil que feia temps que no menjava)  i tot seguit es va encendre la barraca. Una altra novetat d'enguany ha estat que s'ha encés una segona foguera al costat per fer brases amb el fi que qui vulguera poguera fer-se una torrada de carn o llonganisses, amb molt d'èxit de participació.

La ronda, rondalla més secció de vent, van fer el tomb pel poble cantant jotes fins a la "Confraria" (que diuen a Morella) on vam provar coquetes i rollets amb confitura, mistela i aiguardent alhora que la rondalla entonava cançons de ronda.

Arriba la ronda a la Cofradia

Encara vam acompanyar a l'eixida de les albades, cants populars ja fa anys recuperats, de les quals us deixe tres estrofes:

Vinaròs, Benicarló,
Càlig i la Salzadella.
Però per a xiques guapes
no n'hi ha d'altre com Morella.




Alguns li diuen patxuli,
o aroma de clavellino;
però no tingueu cap dubte
que són pixums de gorrino.

Mentres que era xicotet
m'agradaven les galletes;
i ara que sóc majoret
m'agraden les mamelletes.

i una final:

Us daré la despedida
amb un plat de farinetes.
I qui no vulga menjar-ne
que se'n vage a fer punyetes.

La Cucafera puja pel carrer de la Font

El dissabte va continuar la festa amb missa, processó i per la vesprada una representació del "Contrabando", amb la "Cucafera", contrabandistes, guardia civil, l'agostera, el mondongo, etc.

En resum, un bon cap de setmana diferent per trencar la monotonia i retrobar-se amb costums i tradicions centenàries reviscudes enguany gràcies a uns joves entusiastes com els gaiteros i tabaleters de Morella.