 |
| Forges és únic |
Ha passat un temps sense escriure
el bloc. Tal vegada massa temps per poder resumir l’estat de la qüestió en
quatre ratlles. El cas és que el que centra l’atenció de la ciutadania i de la
ciutadania més propera continua sent la situació gravíssima d’atur i en primera
línia les retallades pressupostàries dels governs central i autonòmic que
deriven en retallades econòmiques i socials als qui tenen més a mà, els
funcionaris.
Les retallades que aplicarà el
govern autonòmic en el Decret llei
1/2012, de 5 gener, del Consell, de mesures urgents per a la reducció del
dèficit a la Comunitat Valenciana, i que ens cauran a casa nostra són de l’ordre
de 274,79€ mensuals, o si voleu de 3.297,48 € anuals, a més a més el consegüent
augment de l’IRPF del govern de Madrid de Rajoy, més l’anterior rebaixa del 5%
del sou de Zapatero, més la congelació actual de Rajoy sumant les diferències
de les apujades de l’IPC de l’any passat i la d’enguany, més... Cal que seguim?
La pèrdua de poder adquisitiu en els darrers dos/tres anys podria rondar ben bé
el 20% del sou.
I quin mal hem fet nosaltres, a
banda del greu “suborn” d’aprovar una oposició pública? I del “delicte” de
tindre, per ara, una feina fixa? Hem intentat fer una vida normal al llarg de
trenta anys de treball en la nostra vida, entenent per normal acomplir les
nostres obligacions, que a més ho són per vocació d’ensenyar i de servei a la
societat.
I a canvi d’això ens hem trobat
amb polítics malgastadors dels diners públics, corruptes i xuloputes que ens han
portat a la ruïna econòmica i social, que han fet del País una víctima quan els
botxins eren i són ells mateixos.
Uns bancs que reben diners del
Banc Central Europeu a l’1% d’interès, diners amb els quals inverteixen amb
lletres i obligacions de l’estat espanyol al 2% i al 3,3% d’interès, amb el
corresponent guany sense baixar de l’autobús. Diners que els dóna l’estat
espanyol, que som nosaltres, i diners que es queden després els bancs per a
ells sense que revertisquen altra vegada amb nosaltres en crèdits per a les
persones i a les empreses.
El memorial de greuges seria
immens: reforma laboral, diktats dels
mercats, treballar més hores per menys sou....
Però ací a què estem jugant?
2 comentaris:
Entenc que a ningú li agrada que li rebaixen el sou, i estic d´acord en que els funcionaris no teniu la culpa de que una colla de lladres i corruptes haguen buidat les arques públiques. Però tinc que dir també que els treballadors públics haveu capejat i capejareu millor la crisi que els que treballem en l´empresa privada. Et queixes de que vas a guanyar un 20 per cent menys. Et dic la meua situació: guanye un 25 % menys que fa 4 anys, faig la feina de dos tios, en la meua empresa ja portem 5 EROS i quedem menys de la meitat dels que érem el 2007, i no sé per quan de temps mantindré la feina.
Sé que no estaràs d´acord amb lo que dic, però pense que si els que treballem en el sector privat i paguem amb els impostos als que esteu en el sector públic, si nosaltres guanyem menys i paguem menys, de raó serà que vosaltres guanyeu menys també.
T'agraïsc el comentari, que evidencia que els dos, que som treballadors, estem igual de malament. Si vols tu més malament que jo :-)
En justícia t'he de dir que qui perdrà el 20% és la meua dona, a mi encara no m'han arribat del tot.
Però no em consola això "de mal de molts..." El que pense és que qui més hauria de pagar és el qui més té, via impostos, per exemple. M'indigna que ho paguem sempre els treballadors i no per exemple Rodrigo Rato que cobra 2,3 milions d'euros a l'any al front de Bankia o que, en el cas de les administracions públiques el president de la Diputació de Castelló continue encara amb una trentena d'assessors, per no parlar del mal ús dels diners públics en obres faraòniques i grans events.
Tots dos, en definitiva, hauríem d'estar junts davant de la situació injusta que estem vivint i pagant amb els nostres diners.
Publica un comentari a l'entrada