La Consellera portaveu del Govern valencià, Paula Sanchez de León, diu que som "quatre gats", o amb les seues paraules, que el tema de la TV3 no s'hauria de tractar en la reunió entre Mas i Camps del dia 20 d'abril perquè el tema sols "interesa a 2.000 o 3.000 ciudadanos en esta comunidad" i es tracta de "un canal de televisión que tiene un 0,5 % de audiencia". La portavoz exigió al Gobierno catalán que "quite de su web la referencia a los Països Catalans" y "la apropiación de señas de identidad valencianas" o "recurrirán a la vía judicial".
D'ací a una hora eixirà una manifestació des de la Farola de Castelló on espere que superem àmpliament la xifra de 2.000 o 3.000 ciutadans sols a Castelló. Ajuntaments de les nostres comarques com Castelló de la Plana, Borriana o Ares s'han pronunciat a favor de TV3. Ells sols sumen més de 200.000 persones.
Però no és el nombre el que m'interessa destacar, sinó el menyspreu amb que aquesta senyora i el Govern valencià tracten els qui discrepem amb ells. Aquest esperit de prepotència i de supèrbia que esgrimeixen, per dir que estan avalats pels vots, i que aquests vots els mantenen al recer de tot. Doncs, no ho estan. En algun moment la raó ha de predominar sobre la censura que retalla la llibertat de comunicació i expressió.
La segona referència és més discutible o per parlar-ne més extensament, però el que no és discutible és la utilització del tema nacional /identitari/nom de la llengua com a arma electoral davant de les properes eleccions del mes de maig i com a cortina de fum perfecta que els fa aparèixer com els únics defensors de "lo nostre". Haurem de contrarestar com puguem per desenmascarar-los. I a seguir avant, que "lo nostre" no esdenviga "lo seu".
En definitiva, que no som quatre gats, que "en som molts més dels que ells volen i diuen".
dissabte, 26 de febrer del 2011
No som quatre gats
Etiquetes de comentaris:
Això del valencià,
Política
dimarts, 22 de febrer del 2011
Manifestació a favor de TV3. Dissabte, 26 de febrer, 19 hores, a la Farola. Castelló de la Plana.
Dissabte, 26 de febrer, a les 19 hores ,
a la Farola (plaça de la Independència, ieeeeeee).
Castelló de la Plana.
![]() |
Cartell "Volem TV3" |
Dissabte, 26 de febrer, a les 19 hores ,
a la Farola (plaça de la Independència, ieeeeeee).
Castelló de la Plana.
Etiquetes de comentaris:
Això del valencià,
Política
Concentració a favor de TV3 a la Universitat Jaume I de Castelló.
![]() |
Concentració per TV3 a l'UJI |
Avui a les 12 hores ha tingut lloc una concentració a l'UJI a favor de TV3, amb una bona assistència de gent. Convocaven CCOO, UGT, STEPV-IV, Campus Jove, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc. El Rectorat hi ha donat suport i el rector ha llegit una declaració del Consell de Direcció. Llàstima que el col·lectiu guanyador de les eleccions entre l'estudiantat, "Unión Universitària", amb majoria absoluta al Consell de l'Estudiantat no haja convocat també a l'acte. Estaran canviant ja els temps entre l'estudiantat?
Us deixe el comunicat sindical unitari que s'ha llegit a l'acte:
"Els sindicats i associacions convocants d’aquest acte, volem manifestar el següent:
![]() |
Convocants a l'acte per TV3 i lectura del manifest |
No cal dir que a hores d’ara ni el Govern central del PSOE, ni el Govern autonòmic del PP, encapçalat per Francisco Camps, han estat capaços posar-se d’acord i garantir aquesta llibertat d’expressió i de circulació de la comunicació entre dos territoris que parlen la mateixa llengua.
És per això que volem mostrar ara i ací la nostra indignació i rebuig pel tall de les emissions de TV3 realitzat pel govern valencià, en el que continua sent una persecució sistemàtica d’aquells que pensen de manera diferent i ho expressen a través dels mitjans de comunicació que no li són afins.
TV3 representa una televisió que emet íntegrament en la nostra llengua, i això avergonyeix els responsables del govern valencià. I a més, com d’altres televisions, informa d’aquelles notícies d’actualitat, com ara l’assumpte Gürtel, que li són molestes al nostre honorable president, notícies que silencia el canal autonòmic valencià.
![]() |
Parlament del rector |
Per tot això demanem l’immediat restabliment de les emissions de TV3 al País Valencià, l’aturada de la persecució contra l’entitat responsable de les emissions (Acció Cultural del País Valencià) i la dimissió de qui ho ha fet possible, el president de la Generalitat, Francisco Camps.
![]() |
Assistents a la concentració per TV3 |
Per la llibertat d’expressió, per la llibertat de comunicació, per una televisió sense fronteres, per la tornada de TV3.
Signen aquest comunicat: CCOO, UGT i STEPV-IV"
Etiquetes de comentaris:
Això del valencià,
Política
dilluns, 21 de febrer del 2011
Concentració de protesta a l'UJI pel fi de les emissions de TV3, demà, dimarts, a les 12 h a l'Àgora
Els col·lectius de la Universitat Jaume I CCOO, UGT, STEPV-IV, Campus Jove, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i l'Associació Cívica Valenciana-Tirant lo Blanc convoquen els membres de la comunitat universitària a una concentració de rebuig pel fi de les emissions de TV3 i per demanar la tornada d'aquestes. La concentració tindrà lloc demà dimarts 22 de febrer de 2011 a les 12 hores a l'Àgora de la Universitat.
Els convocants consideren que "la societat no pot quedar impassible enfront de l'atac reiterat contra la llibertat de comunicació, contra la televisió sense fronteres i contra les comunicacions en la llengua comuna entre els diferents territoris que la parlen" i per això animen la comunitat universitària a participar-hi.
El Rectorat de la Universitat donarà suport amb la seua presència a aquesta convocatòria.
Els convocants consideren que "la societat no pot quedar impassible enfront de l'atac reiterat contra la llibertat de comunicació, contra la televisió sense fronteres i contra les comunicacions en la llengua comuna entre els diferents territoris que la parlen" i per això animen la comunitat universitària a participar-hi.
El Rectorat de la Universitat donarà suport amb la seua presència a aquesta convocatòria.
Etiquetes de comentaris:
Això del valencià,
Política
dissabte, 19 de febrer del 2011
La concentració per TV3 a Castelló d'avui, 19 de febrer de 2011
![]() |
Concentració per TV3. Plaça Santa Clara. Castelló de la Plana |
No serà l'única, com diu Marc en el comentari al missatge anterior, se'n preparen en diversos pobles del País Valencià i en la Universitat.
Personalment, proposaria als partits polítics d'esquerra on tinguen representació que presentaren mocions als ajuntaments per poder veure la TV3. Contribuiria a fer campanya electoral de cara a les eleccions autonòmiques valencianes de maig. No sé si el PSOE s'hi atreviria, atès que té paralitzada la Iniciativa Legislativa Popular per una Televisió Sense Fronteres al Congrés els Diputats.
Etiquetes de comentaris:
Això del valencià,
Política
Concentració a favor de TV3. Dissabte, 19 de febrer, a les 19 h, plaça Santa Clara de Castelló.
Ens han informat de la següent notícia:
DISSABTE 19 DE FEBRER, A LES 19 HORES, A LA PLAÇA SANTA CLARA DE CASTELLÓ, CONCENTRACIÓ EN DEFENSA DE TV3
US PREGUEM QUE LI DONEU LA MÀXIMA DIFUSIÓ!!!

Etiquetes de comentaris:
Això del valencià,
Política
divendres, 18 de febrer del 2011
Volem TV3 al País Valencià
![]() |
Volem TV3 |
Definitivament i com a conseqüència d'una persecució sistemàtica i ben perpetrada TV3 ahir va deixar d'emetre al País Valencià. Després del Telenotícies de la nit i mentre esperàvem per a veure "No me la puc traure del cap" i "Polònia", la pantalla es va fer negra i va aparèixer la llegenda "sense senyal".
Ja feia temps que no es veia als Ports de Morella i a altres indrets del País, i així ens vam manifestar a Castelló i a Morella, per evitar la censura del PP, i vam participar en la recollida de signatures per la inciativa legislativa popular per una Televisió Sense Fronteres que el Govern espanyol del PSOE va aturar.
Avui a la Universitat hi ha hagut reaccions d'indignitat i de desaprovació de la censura a TV3, mentre s'intenta organitzar alguna acció de protesta de sindicats, estudiants i Rectorat per a la setmana que ve.
La contestació del Consell de la Generalitat valenciana a la reacció airada i indignada de partits, associacions i sindicats valencians, en boca de la seua portaveu, Paula Sánchez de León, ha estat la de sentir-se agreujada i ofesa per aquesta acusació de "censura".
I ha contraatacat de valent, contra la Generalitat de Catalunya i "l'imperialisme català". En un castellà molt fi ha afirmat que ha demanat una reunió amb el conseller de Cultura català per a abordar "de forma rigorosa i amb tot el sentit comú i sensatesa, però amb tota la contundència", la ingerència en las señas de identidad valencianas que, a judici de l'executiu valencià, realitza el web de la Generalitat catalana.
Ha mostrat el seu desitg de rebre una contestació durant la setmana propera per tal que com més prompte millor "es corregisquen de forma definitiva aquestes intromissions que es produeixen en contra de l'Estatut d'Autonomia valencià"
Au i que no en saben de manipular, canviar l'orientació del tema i fer campanya electoral en defensa de "lo" nostre! En aquest aspecte reconec que són mestres, i deixen en calçotets a González Lizondo i a tot el blaverisme.
Tot això segur que ben explicat en el seu Canal 9 i sense possibilitat de contrarrestar-ho davant de la gent del País Valencià per la TV3 o altres mitjans de gran abast, que a més informen de coses com el cas Gürtel, cosa que no els agrada als nostres estimats dirigents, i més ara que comença la campanya electoral.
Per cert, "inexplicablement", el web de la Generalitat valenciana avui ha caigut i no ha estat possible connectar-s'hi.
Seguirem demanant TV3 al País Valencià, per la llibertat d'expressió, per la democràcia, per la nostra llengua i cultura comunes, perquè vull, que diria l'Ovidi!
Etiquetes de comentaris:
Això del valencià,
Opinions i pensaments,
Política
dimecres, 16 de febrer del 2011
És rendible el cinema en valencià?
Les universitats públiques valencianes organitzen un cicle de cinema en valencià que sí que atrau gent a les sales comercials. És veritat que els preus de les entrades són reduïts (3 euros a l’UJI) i en alguns altres casos gratuïts, subvencionat per les mateixes universitats, però també es cert que avui, amb la gran quantitat de distraccions que tenim a l’abast i les innombrables possibilitats de veure pel•lícules per internet o a la televisió, la gent no es mou o agafa el cotxe o el transport públic si no és per alguna cosa que li interessa de veritat o li l’han feta entrar pels ulls.
En definitiva, sols aquelles pel•lícules que han tingut una gran campanya comercial en els mitjans de comunicació tenen assegurada una bona recaptació a la taquilla. La resta de pel•lícules queden fora dels grans circuïts comercials i algunes no arriben ni tan sols a estrenar-se, per a desgràcia de l’autoestima i ruïna econòmica dels autors i productors.
És l’idioma un impediment per anar al cinema? Això és el que al•leguen algunes distribuïdores i les sales comercials, sobretot a Catalunya, atès que al País Valencià no n’hi ha cap o quasi cap que intente projectar una pel•lícula en valencià, siga doblada al valencià, en versió original subtitulada al valencià o ja no diguem en versió original en valencià. Les ajudes per part de la Generalitat Valenciana són, pel mateix motiu, inexistents, per no parlar de la situació del sector audiovisual, abocat a una crisi de les més fortes que s’han conegut, en gran mesura per la falta de pagament de la Generalitat als professionals del sector.
No obstant això, ara tenim un cas paradoxal: la pel•lícula “Pa negre” triomfadora en la nit dels Premis Goya, pel•lícula feta en versió original en català, i que ha aconseguit exhaurir la venda de les localitats del Paranimf, dins del Cicle de Cinema, a la Universitat Jaume I de Castelló. És un impediment el fet que la pel•lícula es projecte en català per anar a veure-la? Sense dubte que no, atès que el català és absolutament comprensible per la majoria de la població de Castelló i de la resta del País Valencià (de fet la traducció del català “pa negre” al valencià és “pa negre”, per si hi ha algú que veu diferències idiomàtiques, Sr. Camps).
El que la majoria de la gent vol veure és una bona pel•lícula, estiga en castellà o en valencià. Reconec que en versió original subtitulada en valencià, cosa que seria ideal per a les pel•lícules estrangeres, cal una educació des de xicotets per aprendre i millorar sobretot l’anglès, que és des d’on ens ve la major part de la producció audiovisual i, malgrat tot, és la llengua franca. Per a nosaltres seria millor que aquesta pel•lícula estiguera en la nostra llengua, en la llengua que els parlem als nostres fills, entre els amics i a casa. I que contribuïra a fer de la idea d’anar al cinema un fet normal i no extraordinari, com aniran demà (per avui) moltes persones de totes les ideologies al cinema per passar-s’ho bé i gaudir de d’una hora i mitja d’evasió i somnis, en la foscor, davant de la pantalla gran.
Això hauria d’esperonar també a les distribuïdores i a les sales comercials a projectar pel•lícules en versió original en valencià, doblades al valencià o en versió original subtitulades al valencià. Per no parlar del nostre, “nostre?”, trist i malbarat Canal 9. Calen, evidentment, una conjunció de factors: qualitat, una bona campanya publicitària, ajudes per part de l’administració i, finalment, la sort, que fan que la gent acudisca al cinema, a l’entreteniment, a l’alegria de descobrir noves històries d’amor, de soledat, d’amistat, de por, en definitiva, com la vida mateixa.
Ara com ara us anime a gaudir del cinema en la nostra llengua arreu de moltes localitats del País Valencià, des de Castelló a Alacant, passant per València, Burjassot, Gandia, Alcoi, Ontinyent, Elx... i a compartir amb nosaltres la màgia del cinema, més màgica encara en valencià.
Les universitats públiques valencianes organitzen un cicle de cinema en valencià que sí que atrau gent a les sales comercials. És veritat que els preus de les entrades són reduïts (3 euros a l’UJI) i en alguns altres casos gratuïts, subvencionat per les mateixes universitats, però també es cert que avui, amb la gran quantitat de distraccions que tenim a l’abast i les innombrables possibilitats de veure pel•lícules per internet o a la televisió, la gent no es mou o agafa el cotxe o el transport públic si no és per alguna cosa que li interessa de veritat o li l’han feta entrar pels ulls.
En definitiva, sols aquelles pel•lícules que han tingut una gran campanya comercial en els mitjans de comunicació tenen assegurada una bona recaptació a la taquilla. La resta de pel•lícules queden fora dels grans circuïts comercials i algunes no arriben ni tan sols a estrenar-se, per a desgràcia de l’autoestima i ruïna econòmica dels autors i productors.
És l’idioma un impediment per anar al cinema? Això és el que al•leguen algunes distribuïdores i les sales comercials, sobretot a Catalunya, atès que al País Valencià no n’hi ha cap o quasi cap que intente projectar una pel•lícula en valencià, siga doblada al valencià, en versió original subtitulada al valencià o ja no diguem en versió original en valencià. Les ajudes per part de la Generalitat Valenciana són, pel mateix motiu, inexistents, per no parlar de la situació del sector audiovisual, abocat a una crisi de les més fortes que s’han conegut, en gran mesura per la falta de pagament de la Generalitat als professionals del sector.
No obstant això, ara tenim un cas paradoxal: la pel•lícula “Pa negre” triomfadora en la nit dels Premis Goya, pel•lícula feta en versió original en català, i que ha aconseguit exhaurir la venda de les localitats del Paranimf, dins del Cicle de Cinema, a la Universitat Jaume I de Castelló. És un impediment el fet que la pel•lícula es projecte en català per anar a veure-la? Sense dubte que no, atès que el català és absolutament comprensible per la majoria de la població de Castelló i de la resta del País Valencià (de fet la traducció del català “pa negre” al valencià és “pa negre”, per si hi ha algú que veu diferències idiomàtiques, Sr. Camps).
El que la majoria de la gent vol veure és una bona pel•lícula, estiga en castellà o en valencià. Reconec que en versió original subtitulada en valencià, cosa que seria ideal per a les pel•lícules estrangeres, cal una educació des de xicotets per aprendre i millorar sobretot l’anglès, que és des d’on ens ve la major part de la producció audiovisual i, malgrat tot, és la llengua franca. Per a nosaltres seria millor que aquesta pel•lícula estiguera en la nostra llengua, en la llengua que els parlem als nostres fills, entre els amics i a casa. I que contribuïra a fer de la idea d’anar al cinema un fet normal i no extraordinari, com aniran demà (per avui) moltes persones de totes les ideologies al cinema per passar-s’ho bé i gaudir de d’una hora i mitja d’evasió i somnis, en la foscor, davant de la pantalla gran.
Això hauria d’esperonar també a les distribuïdores i a les sales comercials a projectar pel•lícules en versió original en valencià, doblades al valencià o en versió original subtitulades al valencià. Per no parlar del nostre, “nostre?”, trist i malbarat Canal 9. Calen, evidentment, una conjunció de factors: qualitat, una bona campanya publicitària, ajudes per part de l’administració i, finalment, la sort, que fan que la gent acudisca al cinema, a l’entreteniment, a l’alegria de descobrir noves històries d’amor, de soledat, d’amistat, de por, en definitiva, com la vida mateixa.
Ara com ara us anime a gaudir del cinema en la nostra llengua arreu de moltes localitats del País Valencià, des de Castelló a Alacant, passant per València, Burjassot, Gandia, Alcoi, Ontinyent, Elx... i a compartir amb nosaltres la màgia del cinema, més màgica encara en valencià.
Etiquetes de comentaris:
Això del valencià,
Cinema,
Opinions i pensaments
dimarts, 1 de febrer del 2011
Manifestació contra la reforma de les pensions i inauguració de la Casa de la Vaga a Barcelona
Convergència Democràtica de Catalunya s’estrena amb violència contra els aturats
Relat i gravació de vídeo a la qual va contribuir una persona assistent:
"El dissabte 22 de gener de 2011 a les 17 hores, com a resposta a la dictadura dels mercats, a les retallades socials i a la nova reforma de les pensions, i amb la vaga general convocada per al 27 de gener a l’horitzó, va sortir des de la plaça de Sants una manifestació de milers de persones. La pancarta de capçalera deia: “Aturem la retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou. Les nostres vides no són un negoci”. La mani va acabar amb la inauguració de la Casa de la Vaga, antic Laietana Multicines, edifici abandonat que havia estat okupat dies abans. Els Mossos d’Esquadra van cometre un desatllotjament il·legal, fen abús de poder i exercint una violència injustificada i desproporcionada.
El muntatge del vídeo correspon a Okupem les ones
En el moment que més de 400 persones ens trobàvem dins de la Casa de la Vaga, els Mossos d’Esquadra van començar a carregar i colpejar els manifestants que encara estaven al carrer pacíficament. Com a mesura de seguretat es van tancar les portes de la Casa de la Vaga. L’ambient dintre era de calma i expectació. Se sabia que l’edifici havia estat ocupat dies abans i que es tenien proves per demostrar-ho, per tant els Mossos no podien fer servir el recurs de “flagrància de l’okupació”, el qual permet el desatllotjament durant les 24 hores posteriors a l’ocupació. Conclusió: si es respectava l’actual estat de dret i la legislació vigent els Mossos no podien entrar-hi sense una autorització judicial.
Vora les 23 hores els Mossos entren en l’edifici. Reconeixen que no tenen ordre judicial. Una comissió de mediació de més de les més 400 persones ocupants intenta negociar amb els Mossos: els okupants estem disposats a sortir junts amb els mossos si no som identificats (hi ha gent amb problemes de papers). Els Mossos es neguen a tot acord. Aleshores els okupants, conscients de què no tenen ordre judicial i que es tracta d’un desatllojament il·legal, acordem que no hi sortirem voluntàriament. Acte seguit els Mossos amenacen que si no sortim voluntàriament se’ns imputarà un delicte de resistència a la autoritat. Tots i totes decidim seguir endavant amb la resistència pacífica. Els Mossos ens van traient un a un a la força, en contra dels nostres drets. Fora de la sala de butaques els Mossos agredeixen i s’hi excedeixen amb total impunitat.
El càmera que enregistrava aquestes imatges va ser apallissat pels Mossos dintre i fora de la sala de butaques. Va rebre cops per tot el cos (al cap, als braços, a la cara, a l’esquena, a les cuixes...) i li van trencar les ulleres. Un part mèdic confirma aquestes agressions sofertes. A hores d’ara el càmera està un poc fet pols: té les ulleres embolicades amb cel·lo i té greus problemes per poder caminar (té un esquinç al turmell dret, i li fa molt de mal la cuixa de la cama esquerra, on un mosso li va colpejar amb el genoll...). Però està de prou bon humor i està segur que ben aviat estarà recuperat i entre tots i totes nosaltres.
Prou d’impunitat a la violència i repressió policial!"
Des de l'Aljub em solidaritzo amb les persones que van sufrir aquestes agressions, començant pel càmera (sé que ja està millor) i condemno sense atenuants les agressions dels Mossos d'Esquadra.
Més informació en la pàgina web de l'Asemblea de Barcelona
Relat i gravació de vídeo a la qual va contribuir una persona assistent:
"El dissabte 22 de gener de 2011 a les 17 hores, com a resposta a la dictadura dels mercats, a les retallades socials i a la nova reforma de les pensions, i amb la vaga general convocada per al 27 de gener a l’horitzó, va sortir des de la plaça de Sants una manifestació de milers de persones. La pancarta de capçalera deia: “Aturem la retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou. Les nostres vides no són un negoci”. La mani va acabar amb la inauguració de la Casa de la Vaga, antic Laietana Multicines, edifici abandonat que havia estat okupat dies abans. Els Mossos d’Esquadra van cometre un desatllotjament il·legal, fen abús de poder i exercint una violència injustificada i desproporcionada.
El muntatge del vídeo correspon a Okupem les ones
En el moment que més de 400 persones ens trobàvem dins de la Casa de la Vaga, els Mossos d’Esquadra van començar a carregar i colpejar els manifestants que encara estaven al carrer pacíficament. Com a mesura de seguretat es van tancar les portes de la Casa de la Vaga. L’ambient dintre era de calma i expectació. Se sabia que l’edifici havia estat ocupat dies abans i que es tenien proves per demostrar-ho, per tant els Mossos no podien fer servir el recurs de “flagrància de l’okupació”, el qual permet el desatllotjament durant les 24 hores posteriors a l’ocupació. Conclusió: si es respectava l’actual estat de dret i la legislació vigent els Mossos no podien entrar-hi sense una autorització judicial.
Vora les 23 hores els Mossos entren en l’edifici. Reconeixen que no tenen ordre judicial. Una comissió de mediació de més de les més 400 persones ocupants intenta negociar amb els Mossos: els okupants estem disposats a sortir junts amb els mossos si no som identificats (hi ha gent amb problemes de papers). Els Mossos es neguen a tot acord. Aleshores els okupants, conscients de què no tenen ordre judicial i que es tracta d’un desatllojament il·legal, acordem que no hi sortirem voluntàriament. Acte seguit els Mossos amenacen que si no sortim voluntàriament se’ns imputarà un delicte de resistència a la autoritat. Tots i totes decidim seguir endavant amb la resistència pacífica. Els Mossos ens van traient un a un a la força, en contra dels nostres drets. Fora de la sala de butaques els Mossos agredeixen i s’hi excedeixen amb total impunitat.
El càmera que enregistrava aquestes imatges va ser apallissat pels Mossos dintre i fora de la sala de butaques. Va rebre cops per tot el cos (al cap, als braços, a la cara, a l’esquena, a les cuixes...) i li van trencar les ulleres. Un part mèdic confirma aquestes agressions sofertes. A hores d’ara el càmera està un poc fet pols: té les ulleres embolicades amb cel·lo i té greus problemes per poder caminar (té un esquinç al turmell dret, i li fa molt de mal la cuixa de la cama esquerra, on un mosso li va colpejar amb el genoll...). Però està de prou bon humor i està segur que ben aviat estarà recuperat i entre tots i totes nosaltres.
Prou d’impunitat a la violència i repressió policial!"
Des de l'Aljub em solidaritzo amb les persones que van sufrir aquestes agressions, començant pel càmera (sé que ja està millor) i condemno sense atenuants les agressions dels Mossos d'Esquadra.
Més informació en la pàgina web de l'Asemblea de Barcelona
Etiquetes de comentaris:
Política,
Sociolingüística
Subscriure's a:
Missatges (Atom)