És rendible el cinema en valencià?



Les universitats públiques valencianes organitzen un cicle de cinema en valencià que sí que atrau gent a les sales comercials. És veritat que els preus de les entrades són reduïts (3 euros a l’UJI) i en alguns altres casos gratuïts, subvencionat per les mateixes universitats, però també es cert que avui, amb la gran quantitat de distraccions que tenim a l’abast i les innombrables possibilitats de veure pel•lícules per internet o a la televisió, la gent no es mou o agafa el cotxe o el transport públic si no és per alguna cosa que li interessa de veritat o li l’han feta entrar pels ulls.

En definitiva, sols aquelles pel•lícules que han tingut una gran campanya comercial en els mitjans de comunicació tenen assegurada una bona recaptació a la taquilla. La resta de pel•lícules queden fora dels grans circuïts comercials i algunes no arriben ni tan sols a estrenar-se, per a desgràcia de l’autoestima i ruïna econòmica dels autors i productors.

És l’idioma un impediment per anar al cinema? Això és el que al•leguen algunes distribuïdores i les sales comercials, sobretot a Catalunya, atès que al País Valencià no n’hi ha cap o quasi cap que intente projectar una pel•lícula en valencià, siga doblada al valencià, en versió original subtitulada al valencià o ja no diguem en versió original en valencià. Les ajudes per part de la Generalitat Valenciana són, pel mateix motiu, inexistents, per no parlar de la situació del sector audiovisual, abocat a una crisi de les més fortes que s’han conegut, en gran mesura per la falta de pagament de la Generalitat als professionals del sector.

No obstant això, ara tenim un cas paradoxal: la pel•lícula “Pa negre” triomfadora en la nit dels Premis Goya, pel•lícula feta en versió original en català, i que ha aconseguit exhaurir la venda de les localitats del Paranimf, dins del Cicle de Cinema, a la Universitat Jaume I de Castelló. És un impediment el fet que la pel•lícula es projecte en català per anar a veure-la? Sense dubte que no, atès que el català és absolutament comprensible per la majoria de la població de Castelló i de la resta del País Valencià (de fet la traducció del català “pa negre” al valencià és “pa negre”, per si hi ha algú que veu diferències idiomàtiques, Sr. Camps).

El que la majoria de la gent vol veure és una bona pel•lícula, estiga en castellà o en valencià. Reconec que en versió original subtitulada en valencià, cosa que seria ideal per a les pel•lícules estrangeres, cal una educació des de xicotets per aprendre i millorar sobretot l’anglès, que és des d’on ens ve la major part de la producció audiovisual i, malgrat tot, és la llengua franca. Per a nosaltres seria millor que aquesta pel•lícula estiguera en la nostra llengua, en la llengua que els parlem als nostres fills, entre els amics i a casa. I que contribuïra a fer de la idea d’anar al cinema un fet normal i no extraordinari, com aniran demà (per avui) moltes persones de totes les ideologies al cinema per passar-s’ho bé i gaudir de d’una hora i mitja d’evasió i somnis, en la foscor, davant de la pantalla gran.

Això hauria d’esperonar també a les distribuïdores i a les sales comercials a projectar pel•lícules en versió original en valencià, doblades al valencià o en versió original subtitulades al valencià. Per no parlar del nostre, “nostre?”, trist i malbarat Canal 9. Calen, evidentment, una conjunció de factors: qualitat, una bona campanya publicitària, ajudes per part de l’administració i, finalment, la sort, que fan que la gent acudisca al cinema, a l’entreteniment, a l’alegria de descobrir noves històries d’amor, de soledat, d’amistat, de por, en definitiva, com la vida mateixa.

Ara com ara us anime a gaudir del cinema en la nostra llengua arreu de moltes localitats del País Valencià, des de Castelló a Alacant, passant per València, Burjassot, Gandia, Alcoi, Ontinyent, Elx... i a compartir amb nosaltres la màgia del cinema, més màgica encara en valencià.