dimarts, 18 de maig del 2010

Lluís Llach i Eliseu Climent a la Universitat de Castelló

La setmana passada, divendres concretament, van venir Lluís Llach i Eliseu Climent a La Universitat Jaume I de Castelló. Laia Climent, professora a l'UJI i filla d'Eliseu, va aprofitar la seua influència perquè dos "iàies" , segons diu Llach, recordaren vells temps al ritme de les preguntes que els estudiants de Magisteri de la classe de Laia els anaven fent.  Així, van preguntar a Llach perquè va deixar d'actuar, com es va gestar "Campanades a mort" o com va fer la seua primera cançó.

Eliseu va recordar temps de la dictadura, d'associacions d'estudiants demòcrates, o de com va conèixer Jordi Pujol en temps de la clandestinitat, per exemple. També ens va contar que Llach li va regalar a Joan Fuster els drets d'autor del llibre que va editar Eliseu "Poemes i cançons". O l'actuació de Llach a la plaça de bous de Castelló, amb la banda municipal i el potent discurs final de Fuster  ("Ara o mai") en l'homenatge a Sanchis Guarner i a les Normes de Castelló.

No hi ha cap mena de dubte que Llach em va influir en una època en la qual intentava fer cançons. I les seues cançons són de les primeres que em vénen a la guitarra quan intento agafar-la. Com Serrat, Raimon, Moustaki o Cohen. 

Llach explicava que sentia que s'havia de retirar, que no volia arrossegar-se pels escenaris sols amb l'ofici de cantar i sense renovar-se. Que preferia retirar-se abans que li faltara la creativitat i que li fallara la veu. Que volia gaudir també plenament d'aquesta tercera edat que ara comença, adonant-se perfectament de tot el que li passa al seu voltant, sense la sensació pressionant i constant dels viatges i de les actuacions. Està en el seu dret. Nosaltres ens haurem de conformar a recordar actuacions com aquelles del "Pont de mar blava" a la plaça de l'Ajuntament o al Teatre Principal de Castelló.

L'acte va acabar amb una petitat sorpresa: amb l'auditori corejant "L'estaca" entonada per dos joves estudiants.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Que bé! M'hagués agradat ser-hi! Sí, ha estat prudent retirant-s'hi abans que el temps li caigués a sobre precipitadament. Malauradament, es troba a faltar una veu i un discurs com el seu en aquests moments... Ha estat un referent per a dues generacions que el troben a faltar en l'escenari públic.

Mati.

Maties Segura Sabater ha dit...

Sí, tens raó. Llach feia molta "didàctica d'alt de l'escenari.

Carles Bellver Torlà ha dit...

Al servidor de vídeo de l'UJI es pot veure l'enregistrament de l'acte: http://www.svideo.uji.es/peli.php?codi=519&lg=

Maties Segura Sabater ha dit...

Vaja, no sabia que existia aquesta eina, o almenys la tenia oblidada. Gràcies, Carles.