Rogativa de Catí a sant Pere de Castellfort

El primer dissabte de maig se celebren moltes rogatives a les nostres comarques, entre aquestes la de Vallivana i sant Pere de Castellfort. Jo no havia estat mai a sant Pere i molt menys a la rogativa. Ara fa uns anys que ens hem pres el tema de les rogatives com el de passar un dia amb els amics, caminant, xarrant i gaudint d’un bon dinar si pot ser.

Tampoc estem obligats a fer tot el recorregut. Per exemple, el dissabte passat vam fer un tros de la rogativa de Catí a sant Pere: de la Llequa a sant Pere. Cap allà a la una vam vore arribar els caminants que venien de Catí, alguns amb les capes negres, el clero amb capa roja, i molts de pelegrins a cavall que aprofiten el paisatge per fer exercici. Allà, i per sorpresa, hi havia amics, com Vicent Torrent i Teresa amb qui vam compartir l’estona del dinar, Alfons de l’Institut de Pepa, la colla senderista dels germans Rambla i molta gent de Morella i els pobles del voltant. Tanta i tants de cotxes que es va formar un autènctic embolic per haver d’eixir d’allà.

Després de dinar, cap allà a les tres i quart, vam eixir per fer a peu el tros que va de la Llequa fins a la cruïlla de la carretera d’Ares a Morella; ens va costar unes dues hores i mitja, parant una mica al mas de la Pinella per veure cassalla amb aigua. Des de la carretera a dalt del cim, on està l’ermita, per un camí de cabres empinadíssim ens va costar uns tres quarts d’hora o una mica més. Però vaja quins tres quarts interminables!

Això tenia recompensa perquè en arribar, cap allà a les set de la vesprada, et donaven una escudella d’arròs amb fesols, preparada dins d’aquelles calderes de coure grans. Ara, si hi aneu heu de parar compte de no arribar primer que la creu que guia la rogativa, atès que uns cent metres abans d’arribar al cim reparteixen els tiquets per a l’arròs als qui van a la rogativa. I recordar que cal portar-se de casa una cassoleta de fang, un plat o un “taper” i una cullera per poder menjar-se l’arròs, que a eixes hores i amb el fred que feia estava boníssim.

L’esglèsia romànica, restaurada, és preciosa. Hi deixe unes quantes fotos.