Eleccions a la Universitat

El passat dia 20 de maig van tindre lloc les eleccions a rector i al Claustre de la Universitat Jaume I. El resultat va ser el que es podia esperar. L'únic candidat a rector, Vicent Climent, amb el suport de més del 70% dels vots emesos, va eixir elegit. Entre el professorat, el grup Projecte Universitari Convergent (PUC) va obtenir la majoria absoluta. Entre el PAS va ser la Candidatura Unitària i Progressista (CUP)  i entre l'estudiantat, una nova formació, Unión Universitària, també va obtemir la majoria absoluta desplaçant Campus Jove a una segona i minoritària posició.

La fórmula electoral d'agrupació temporal d'interessos entre el personal de la casa dóna bons resultats. EL PUC, hereu d'Iniciativa Democràtica, comformat en un principi per professorat i PAS progressista, amb voluntat de prendre el poder a la Universitat, agrupa gent de CCOO, UGT i una majoria d'independents, alguns amb afinitats del STEPV, tot i que aquest sindicat s'ha presentat com a tal sindicat a les eleccions del PDI i del PAS, i ha obtingut representació, encara que amb percentatges baixos, per exemple entre el PAS 3 claustrals de 16. La CUP del PAS comforma la seua llista amb afiliats de CCOO i UGT bàsicament.

I és que sempre he pensat que les eleccions a Claustre no són unes eleccions sindicals o laborals. I això que entre el PDI és més o menys clar, deixant de banda els posicionaments ideològics (ja que poden més les aliances entre grupets amb ambicions) entre el PAS no està tan clar, atès que no veu com es pot traure profit de la seua presència en el Claustre o el Consell de Govern per a la seua vida personal o laboral.

Efectivament, la millora de la vida del PAS, i en menor medida la del PDI, es resol en la Mesa Negociadora, amb la participació de la Patronal (la representació del PDI, que és qui únicament pot manar a la Universitat) i la part social, els sindicats amb representació.

Per això sol passar que el Claustre, i més quan es tenen majories absolutes, queda com un òrgan adormit, sense posició crítica, com el Consell de Govern que es limita a l'aprovació sistemàtica de les propostes del Consell de Direcció.

En gran mesura això és el que ha passat a L'UJI durant aquests darrers anys. He trobat a faltar una mentalitat crítica, pròpia de la universitat. Sols la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) ha fet palès la seua oposició al Pla de Bolonya, amb diversos actes i la tancada a la Facultat d'Humanes. La resta de les crítiques o propostes dels diversos agents de la Universitat, si és que les hi ha agudes, ha estat un erial, sense cap ressò entre la comunitat universitària o la premsa.

Sempre m'ha agradat criticar, debatre, però fent propostes, proposant solucions als problemes, tant pel que fa a la política lingüística com a la vida laboral, els dos temes que conec una mica. Ara comencem una nova etapa marcada indefugiblement per la crisi econòmica que no ens depararà grans alegries. No sé si serà possible donar-li un altre aire a la Universitat, animar debats, fer grups de treball i per suposat treballar en la direcció de fer-la més habitable i més cómoda per a tots. Vicent Climent, ara ja rector, va incloure al seu programa electoral moltes de les propostes sobre política lingüística que li vam fer. Caldrà portar-les a la pràctica.