La jubilació a França

Aquest cap de setmana, entre amanides, pizzes i bacallà, parlàvem amb uns amics a la fresca dels porxes de Morella sobre les jubilacions a França. He intentat reflexionar i buscar més informació, per aclarir-me jo mateix, sobre la reforma de les pensions a l’estat veí.

El model francès regula la jubilació comptant els anys de carrera professional i no a través de l’edat física. Així, a partir d’ara, un treballador es podrà jubilar a França als 62 anys però sempre que tinga cotitzats 41 anys i tres mesos

En concret, el text presentat pel Govern francès anuncia que l'edat de jubilació s'augmentarà de forma progressiva, quatre mesos per any, per arribar als 62 anys en 2018.

A més, també s'incrementarà el període de contribució a la seguretat social necessari per cobrar la pensió màxima fins als 41 anys i tres mesos, enfront dels 40 anys i mig necessaris en l'actualitat.

També s'ampliarà en dos anys l'edat per aconseguir la pensió de jubilació completa, que augmentarà de 65 a 67 anys.

O dit d’una altra manera, sols es podran jubilar als 62 anys (edad mínima legal de jubilació) els qui hagen cotitzat 41 anys i tres mesos. La resta han d’esperar treballant fins que acomplisquen els 41 anys i tres mesos de cotització o fins que arriben als 67 anys, edat en la qual se suposa que, encara que no hagen arribat a cotitzar els 41 anys i tres mesos, igualment cobraran el 100% de la pensió, sense descomptes.

La proposta ha tingut una dura resposta entre els treballadors i els joves francesos. Això si s’aplicara a l’estat espanyol seria terrible per als nostres joves, amb l’actual percentatge d’atur tan gran que hi ha (més del 40%) i el retardament en l’edat d’incorporació al treball. Les dues coses: el període de cotització i l’allargament en l’edat de jubilació dels treballadors actuals anirien en contra nostra i dels joves.

Personalment, més d’una vegada m’he manifestat a favor d’augmentar el percentatge de cotització a la Seguretat Social i en contra d’allargar l’edat de jubilació o el període de còmput.

A Espanya en aquests moments calen un mínim de 35 anys cotitzats per rebre la pensió màxima, sempre que una persona es jubile als 65 anys. La jubilació anticipada, a partir del 61 anys té una reducció del 8% del total per cada any que una persona es jubile abans dels 65 anys (parlem del Règim General de la Seguritat Social, no de casos especials, com ensenyants, etc.).

Si algú que em llegeix pensa que estic equivocat en les interpretacions que faig li agrairia que m’ho diguera.