Resulta que Kike, un amic del pis de Mati, em va regalar ahir un CD amb les cançons del seu grup Kayucos Van, que també tenen penjades a MySpace,
Veig que han treballat molt i les cançons s'escolten fàcilment i amb interés. Són cançons compromeses i de "combat". I la música té qualitat, encara que el ritme, de vegades es fa una mica repetitiu, sense desmerèixer per això.
És difícil viure de la música amb els temps que corren a Espanya amb eixes premisses. Estan en un barco idealista i veig molt difícil poder viure d'això. I és una llàstima perquè ho fan bé, fins i tot molt bé.
M'agradaria que tingueren ( a la millor en tenen però jo no les he escoltades) una temàtica més variada, amb cançons d'amor incloses, de la vida quotidiana, etc. sense renunciar als ideals anteriors.
No sé, a la millor estic un poc desfassat i existeix un públic que "compre" i "consumisca" eixe tipus de música. Perquè si una persona no ven o intercanvia la seua força de treball, de què viu?
A mi m'han agradat Kayucos Van!
1 comentari:
Sí que hi ha marge per a "músiques de combat", o, com se dol dir ara, sí hi ha un nínxol específic que li agrada aquesta música per sobre de músiques boniques i esteticistes que sembla que viuen a un món de rosa disneylandenc.
Però, és clar, viure tot somni és difícil.. i la travessia és llarga, tota una vida.
Cadascú ha de trobar el seu equilibri i la coherència entre principis ètics, polítics, personals, i les formes artístiques. Queda tota una vida per aprendre.
A veure si vaig contribuint també amb les meves lletres ;)
Mati.
Publica un comentari a l'entrada