diumenge, 22 de maig del 2011

Eleccions autonòmiques i locals (2). Matí de reflexió.

Cartell convocatòria 15 M

La veritat és que són unes eleccions en les quals les enquestes ens havien fabricat uns resultats i que els esdeviments dels darrers dies, protagonitzats pel moviment del "15 M" poden canviar o matisar en certa mesura. La posició intel·ligent de Rubalcaba en no dissoldre a la força les concentracions de la Puerta del Sol, el nerviosisme d'Esperanza Aguirre per tenir els concentrats davant de la seu del Govern de l'autonomia madrilenya o les peticions d'actuació de Rajoy contra els "indignats" són senyals que ens indiquen que les conseqüències del "15 M" molesten al PP i poden influir en el sectot de votants indecisos, ja que el PP es veu introduït en  el mateix sac que el PSOE, quan tota la culpa del que està passant, segons ells, és de Zapatero.


Logo Coalició Compromís

Des del meu punt de vista, el problema més gran per als partits nacionalistes, com ara el cas de la coalició Compromís, és que la campanya electoral s'ha desenvolupat en els mitjans de comunicació en una clau molt espanyola, entre Zapatero i Rajoy, com si foren unes eleccions generals, quan el que es vota avui és la feina feta a les Corts Valencianes i a cadascun dels nostres pobles i ciutats. En eixe sentit, el de la clau espanyola, crec que un dels principals beneficiats serà Esquerra Unida, atès que la part dels seus votants que en eleccions passades van prestar el seu vot al PSOE en aquesta ocasió no ho faran i recolliran desencantats del PSOE. També ho hauria de ser la Coalició Compromís, atès que els seus components al parlament valencià han fet una gran tasca durant tota la legislatura i podrien arreplegar també un sector de votants descontents amb el PSOE.

No és moment ara, ja no té sentit, de pensar en la suma dels vots a Esquerra Unida i Compromís al parlament valencià. En el seu moment vaig estar a favor d'aquesta unió i ara ens tocarà patir una altra vegada. Tant de bo, tots dos, Esquerra Unida i Compromís puguen estar a les Corts valencianes.

Haurem d'esperar fins a les nou de la nit per vore fins a quin punt la idea de la corrupció, que ha fet que el president Francisco Camps isquera fins i tot en el New York Times com a símbol de la mala gestió i el suborn al País Valencià, ha calat entre els votants valencians. Els valencians tindrem el govern que ens mereixem? El que sí que us puc dir és que molts valencians, entre els quals m'incloc, no ens mereixem l'actual govern valencià. I si el que ve és igual que el que tenim seguirem igual o més d"indignats" que ara. Avui tenim l'ocasió de canviar-ho.