Concentració d'ahir a Maria Agustina |
No sé on pot arribar aquest moviment, deia, però sols el fet d'haver pogut expressar la indignació ja és important. Com es pot permetre que personatges de la talla d'Strauss-Khan, socialista per a més inri, siguen els que ens diguen que ens hem d'abaixar els sous o allargar l'edat de jubilació? Com es pot permetre que els bancs, a qui entre tots hem ajudat a salvar, es queden amb els pisos de les persones que s'han quedat sense feina i ara no poden pagar la hipoteca? Per a què volem governs si ja ens governen els mercats financers?
Hi ha motius per a estar indignats, però pense que aquesta indignació s'ha de manifestar a través de la participació i de la votació a aquelles opcions que poden canalitzar aquesta indignació. I si els partits actuals no són capaços d'entendre i vehicular el que la gent està demanant caldrà crear nous mecanismes de participació, com han fet a Itàlia o a Catalunya.
I em preguntareu, però aquests què demanen? Deixe ací el Manifest dels acampats a la Porta del Sol, a Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada